Pet Shop Boys han tornat a Barcelona dos anys després del seu pas pel Sónar i ho han fet amb la mateixa gira que llavors, Electric Tour, una gira molt llarga que els ha portat per gran quantitat de ciutats on han desplegat tota la seva energia en directe.
La d’avui a més era una nit especial i és que era la inauguració de la tercera edició del Festival Jardins de Pedralbes.
Amb les entrades exhaurides i amb un retard de 20 minuts, la banda ha començat el seu show i com ha passat en les altres ciutats, tot s’ha iniciat amb un teló el qual es projectaven una sèrie d’imatges, mentre de fons sonava Axis, una de les peces electròniques del darrer disc.
Ha calgut esperar una mica fins que el teló ha caigut i hem pogut veure Chris Lowe i Neil Tennant. Semblava que no havien passat els anys, la veu d’en Neil continuava com sempre i en Chris seguia punxant com fa tants anys.
Des de la meva cadira, em preguntava quant trigaria el públic a aixecar-se i ballar. I tot i que els més joves feien intents per posar-se dempeus, no ha estat fins al setè tema, Suburbia, quan la gran massa s’ha aixecat de les seves cadires.
Abans, havíem pogut escoltar temes del disc Fundamental com Fugitive o Integral, que no han despertat massa interès pels assistents, que esperaven frisosos els temes més coneguts, aquells que de tant en tant sonen a la ràdio.
Al llarg del concert s’ha vist clar que el que volia escoltar la immensa majoria eren cançons mítiques com It’s a Sin, Always on my mind o Go West, però algunes d’elles s’han fet esperar una mica.
Després de I’m Not Scared i Fluorescent, amb un moment il·luminació molt bonic i fotogràfic, ha arribat un altre dels grans èxits del grup, West End Girls que ha tornat a posar tothom dret.
La banda s’ha acompanyat en alguns moments del concert per un grup de ballarins, que han sortit disfressats i amb un cap com si es tractés d’uns minotaures, que han fet tornar a treure el mòbil a més d’un per fer una fotografia.
En alguns moments, tot i el ritme del concert i el bon espectacle que han ofert, hi ha hagut una sensació de no conèixer massa els temes del darrer disc i més d’un es preguntava quina era la cançó que sonava.
En aquests instants, almenys hem pogut gaudir d’un bonic espectacle visual, amb llums, fum (molt fum), projeccions i com no, els amics ballarins!
A la recta final han aparegut els esperats “grans èxits”. El primer, It’s a sin, que ha sonat just després d’un altre dels temes del disc Actually, Rent.
- Publicitat -
Domino Dancing ha sigut la següent en sonar, amb el públic ja dret, després d’un concert prou tranquil per ser els Pet Shop Boys.
Always on my mind, aquesta gran versió del tema de Brenda Lee, popularitzat per Elvis Presley, ha estat la darrera abans dels bisos, provocant l’èxtasi entre tots els assistents.
Després d’uns instants d’agraïments, han marxat, però no durat massa l’espera. Minuts després ja sonaven les primeres notes d’un altre dels imprescindibles de la nit, la versió del tema de Village People, Go West.
Tot plegat ho han rematat amb Vocal, un altre de les peces del darrer disc Electric.
A la banda encara li queden alguns concerts més en aquesta gira i després es posaran a treballar en un nou disc, que podria arribar la primavera de l’any vinent.
Marc Clapés
