Robbie Williams @ Palau Sant Jordi – 27/03/15

Feia 12 anys que Robbie Williams no actuava a Barcelona i la gent en tenia ganes des de feia molt de temps. Prova d’això, la rapidesa en la què van volar les entrades pel seu concert d’ahir al Palau Sant Jordi.

El show va començar amb un grup de noies que es diuen Baskery, encara que els companys del Palau Sant Jordi anunciessin a través de les xarxes socials que The Bravery obririen la nit musical. Era un fet estrany, més que res perquè la banda americana ja estava dissolta des de feia un temps.

Error al marge, l’actuació d’unes voluntarioses noies no em va acabar de convèncer, per sort no es van allargar massa.

A les 9.30 en punt, es van apagar les llums i a través d’una pantalla vam poder llegir una sèrie d’escrits dirigits al públic assistent. Finalment i tal com li agrada a ell, va aparèixer des de sota terra amb unes banyes de dimoni i la gent embogint. La primera a sonar, la que donava nom a aquella gira, Let Me Entertain You, que va sonar així:

No hi va haver temps pel descans, després l’espectacle seguiria amb la sensacional Rock DJ, que va sonar fantàstica i amb un Sant Jordi que tenia ganes de festa.

Williams és un gran seguidor dels Queen i un cop més no va faltar We Will Rock You, amb un públic corejant la mítica cançó de Freddie Mercury i companyia. El tema es va enllaçar amb un altre d’allò més contagiós com I Love Rock n Roll.

Després arribarien Monsoon i Tripping, tot plegat amb interacció amb el públic. L’excantant de Take That va fer molts homenatges a altres artistes al llarg de la nit, però una versió que no haguéssim imaginat mai va ser la de Royals de la joveníssima Lorde. Tot seguit es va ventilar Bodies de forma ben ràpida i és que tot i ser un bon tema, no és dels més aclamats del músic.

Arribat aquest punt era el moment de calmar una mica les masses i donar un cert protagonisme als clàssics del swing que els darrers anys s’ha encarregat de reinterpretar. De totes elles em quedo amb Swing Supreme o l’emocionant instant al costat del seu pare a Better Man, una peça imprescindible a la seva carrera.

La recta final del concert va ser un seguit d’èxits, des de Let Love Be Your Energy, No Regrets, Kids o Millennium, passant per moments memorables com quan va entonar la preciosa Come Undone, que va enllaçar amb la gran cançó dels U2, I still haven’t found what I’m looking for?

La cosa no s’aturaria aquí. Com sempre el públic tindria protagonisme amb el cantant, fins al punt que una noia va pujar i va formar part del show a Candy. La Mònica ho recordarà tota la vida!

La traca final va començar amb Feel, una de les peces incloses a Escapolgy, un disc del qual només va rescatar un parell de temes, el mencionat i Monsoon.

Era bonic de veure l’espectacle de tot el recinte il·luminat amb la llum dels telèfons mòbils mentre entonava la bonica cançó de Williams.

Quan sonava Kids, vam veure com uns cotxes s’acostaven cap al lateral de l’escenari per recollir als músics. Això només podia voler dir que el show estava arribant al final. I ningú volia que això passés.

Després de tants anys esperant-lo va demostrar que encara és un gran showman i pot oferir dues hores de directe d’allò més vibrant.

Va marxar, però no va trigar massa a sortir per tornar a fer un homenatge als seus estimats Queen.

Robbie Williams va acabar la interpretació del clàssic Bohemian Rhapsody amb un record a Freddie Mercury, el cantant de Queen, que malauradament ens va deixar massa aviat.

I precisament amb el record es va acabar el concert. Un sentit record a les víctimes de l’avió sinistrat als Alps francesos va posar el colofó amb la imprescindible Angels, la balada per excel·lència del cantant britànic, que 18 anys després funciona tan bé com el primer dia.

Va valdre la pena esperar 12 anys i per sort no caldrà esperar-ne tants per tornar-lo a veure. De fet ahir mateix es va saber que el 25 de juliol tornarà a Barcelona per formar part del cartell del festival Hard Rock Rising.

Espectacle assegurat.

Marc Clapés