El que es va viure ahir 15 de març a la Sala 1 de Razzmatazz no es pot explicar en una crònica. S’ha de viure en directe. Però com que de moment no es pot viatjar en el temps i tornar a la nit d’ahir (haurem d’esperar que surti en DVD al mes de maig), intentaré explicar-vos com va ser el concert.
Els Amics de les Arts, es presentaven a Razz, en el penúltim concert de la seva gira de presentació del disc Espècies per catalogar. Una gira intensa que acabarà avui al Palau de la Música amb totes les entrades venudes.
Però la d’ahir ja es veia que seria una nit especial. Un públic 100% entregat al grup, donant-ho tot, fins i tot abans que comencés el concert.
La bogeria va ser d’aquelles que fan història quan el grup va sortir en escena i van començar les primeres notes de Carnaval. S’escoltava fins i tot més tots els que estaven a platea que no pas al grup, que mirava i al·lucinava amb l’expectació i la cridòria dels seus seguidors.
No tenies temps de baixar la guàrdia, perquè les cançons anaven sonant i no hi havia treva possible. Totes, absolutament totes, van ser corejades pel public, que seguia ballant i divertint-se com si aquella nit no s’hagués d’acabar mai
El bon rotllo que hi ha entre els membres del grup, es palpa a l’escenari. I això s’agraeix, perquè gaudeixes d’un concert que és molt més que una cançó rera l’altra. Les introduccions d’algunes de les cançons són memorables, com la història d’en Jordi i la Maria, a la fantàstica Bed & Breakfast, que com no, va ser aclamada pel públic.
Van sonar un bon grapat de cançons del nou disc i es va comprovar com funciona igual de bé que els anteriors. Temes com L’home que dobla en Bruce Willis, Tots els homes d’Escòcia, Els ocells, o la sensacional Louisiana o els camps de cotó. Tampoc hi van faltar temes com Armengol, L’home que treballa fent de gos o Jean-Luc.
Després de prop de dues hores de concert va arribar el moment d’acabar. Tal i com van dir ells, el concert es podia allargar durant tota la nit, però malauradament això no era possible. Després de la celebrada 4-3-3 i d’El matrimoni Arnolfini la banda es va acomiadar. Però el públic no en tenia prou! I va reclamar més música, van reclamar el tren! I després de reunir-se tots els membres del grup sobre l’escenari, va sonar, l’esperat Tren Transiberià.
El tren va donar pas als agraïments dels components del grup, que van rematar la festa tornant a interpretar Lousiana o els camps de cotó.
S’havia acabat el concert, i estaves satisfet d’haver assistit a un gran espectacle. D’un grup, relativament jove en el món de la música, i que per sort et seguirà regalant discs i nits com la que ahir vam viure els que vam omplir la sala Razzmatazz.
