
La incògnita sobre la presència d’Israel a la pròxima edició d’Eurovisió s’ha resolt aquesta tarda. L’única certesa fins ara era que, si el país finalment era admès, Espanya abandonaria el certamen musical. I així ha estat. Després de les votacions de la 95a Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que han avalat la continuïtat d’Israel al concurs, Espanya ha anunciat la seva retirada, seguida pels Països Baixos, Eslovènia i Irlanda. El boicot d’aquests quatre membres ha provocat la reacció airada del ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, que ha declarat a X: «Que la desgràcia recaigui sobre ells».
RTVE ha confirmat aquest dijous la sortida d’Espanya d’Eurovisió mitjançant un comunicat, després que la UER aprovés les noves mesures proposades la setmana passada. La vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, ha celebrat la decisió i ha destacat que se sent orgullosa que RTVE posi «els drets humans per davant». A Bluesky, ha remarcat que la cultura ha d’estar del costat de la pau i la justícia i ha criticat que es blanquegi el que considera un genocidi a Gaza.
La secretària política de Podem i eurodiputada Irene Montero ha instat el Govern espanyol a mantenir-se valent i a seguir el camí de RTVE. En un missatge a X, ha demanat trencar totes les relacions amb Israel i ha assegurat que fa «esgarrifances» que el festival mantingui el país a la competició. Ha elogiat RTVE per enviar «un missatge potentíssim» retirant-se i ha reclamat continuar la pressió «fins a aturar el genocidi».
En contrast, la radiotelevisió pública austríaca (ORF) i les autoritats de Viena, ciutat amfitriona d’Eurovisió 2026, han celebrat que Israel pugui participar en el certamen. El director general de l’ORF, Roland Weissmann, ha explicat que en les darreres setmanes havia defensat la participació de KAN, la radiodifusió pública israeliana. Segons Weissmann, és essencial preservar el diàleg cultural, reforçar el paper democràtic dels mitjans públics i evitar trencar ponts. També ha assegurat que les preocupacions dels membres crítics s’han tingut molt en compte.
El president d’Israel, Isaac Herzog, ha celebrat que el seu país continuï al certamen i ha afirmat que Israel mereix ser representat en tots els escenaris del món. Ha apel·lat a la importància de l’entesa cultural entre països. El mateix ministre Gideon Saar ha tornat a defensar la decisió de la UER.
A les reaccions positives s’hi ha sumat la televisió pública alemanya (ARD). L’emissora ha expressat el seu suport a la decisió de la UER, destacant la importància de reforçar la transparència, la neutralitat i la justícia en els processos de votació i organització. També ha recordat que Eurovisió és gestionada pels membres de la UER i no pels governs i que KAN compleix tots els requisits per participar-hi. El ministre de Cultura alemany, Wolfram Weimer, havia advertit que Alemanya tampoc participaria si Israel quedava exclòs.
Les reformes aprovades per la UER inclouen la reducció del pes dels televots, el retorn dels jurats professionals a les semifinals i millores tècniques per reforçar la seguretat davant intents de frau. Les mesures han rebut un ampli suport amb 738 vots favorables, 264 en contra i 120 abstencions.
El Consell d’Administració de RTVE ja havia acordat el setembre passat que Espanya es retiraria si Israel era admès. La decisió implica que RTVE no emetrà la final d’Eurovisió 2026, prevista per al 16 de maig, ni les semifinals del 12 i 14 de maig. Les altres televisions públiques que abandonen el concurs tampoc retransmetran el certamen, fet que podria afectar notablement les audiències. Islàndia, que també s’oposava a la participació israeliana, encara no s’ha pronunciat, mentre que Bèlgica decidirà en els pròxims dies si segueix el mateix camí.












