Amb la seva característica autenticitat, Xarim Aresté comparteix el sentiment universal de “Mai més”, explorant la idea d’abandonar allò que ens reté i avançar cap a nous horitzons. La cançó convida a reflexionar sobre la perspectiva del temps, la persecució de somnis i la importància de viure plenament.
L’artista reflexiona sobre la simplicitat i la profunditat de la cançó, afirmant: “M’encanten els frasejos dels metalls. El fet que siguin de llibre, esmolen la ironia de tota la paròdia. Per a mi, com en qualsevol comèdia, la gràcia de la cançó està en que és alegre sense resultar absurda o directament estúpida.”
Inspirat pel seu avi, que deia que qui no riu no ha entès res, Aresté planteja la cançó com un antídot contra la ignorància, incitant a la rialla com a eina per comprendre més profundament la vida.
