Després de Les Hores Trobades (2015), i de de Feres i Treves (2017) tornem per oferir Sota el Sostre de Cristall, un senzill que manifesta una nova evolució en la sonoritat del grup. Enregistrat just abans de canvis molt importants en la formació, també representa un punt i a part en la nostra història i una manera d’agafar embranzida per assaltar un futur que es mostra incert i esperançador a parts iguals.
Per totes aquelles vegades que hem trobat fronteres als nostres desitjos i capacitats imposades pel sistema, la tradició o l’educació que hem rebut. Per totes aquelles vegades que ens han dit que no hi havia tals fronteres. Per totes aquelles vegades que la realitat ens ha volgut ofegar sense que la poguéssim veure. Per totes aquelles vegades en que el sostre de cristall s’ha entelat per la nostra respiració.
