Bordas
Bordas

Bon dia 🙂 Com ha anat la setmana?

Aquesta setmana no hi ha hagut moltíssims releases de gent important, però us porto cançons una mica més alternatives (yes, I’m that guy), que estic segur que us agradaran. Let’s go.

 

- Publicitat -

NOVETATS

  • Fa unes setmanes vaig descobrir i recomanar-vos per aquí Lava La Rue, una cantant britànica que fa una espècie de pop-funky molt interessant. Aquesta setmana ha tret el seu nou senzill, una cançó sobre l’amistat i l’addicció. “Humanity” formarà part del seu primer disc STARFACE, amb data d’estrena el 12 de juliol.

 

  • Seguim amb Tommy Richman i el seu nou senzill, “SELFISH”. Potser la cançó on el veiem experimentar més amb el so, amb una instrumental amb més guitarres i un so més funky o inclús proper al jazz. Com sempre, la seva veu aguda on point.

 

  • Una mica d’UK rap a “Funky Microphone”, el nou senzill de Fliptrix amb la producció de Leaf Dog. Tinc enganxadíssima la tornada i el beat. Molt bones barres i flow. A veure què us sembla.

 

  • Vibes de primavera amb el nou tema de Still Woozy, el projecte en solitari de Sven, una de les estrelles del nou indie. No us perdeu “Again”, si us agrada (com sempre) Tame Impala, i si sou fans de les guitarres distorsionades.

 

  • En un estil prou similar, tenim també nova cançó del londinenc Alfie Templeman. “Hello Lonely” és el tercer senzill del que serà el seu segon disc, que escoltarem el 7 de juny. Indie-àcid-pop de bon rotllo, just el que necessitava per avui.

 

  • M’he espantat fort quan he vist aquesta portada taronja i el nom Frank dins de les novetats d’avui. Però, no, no estem parlant d’una nova cançó de Frank Ocean, malauradament. Tot i així, “North Carolina”, de Frank Sativa, és possiblement, la meva novetat preferida d’avui, d’un artista de Kansas només 20 anys, que us recordarà a altres com Blood Orange.

 

  • Pol Bordas s’ha ajuntat amb Noventas pel seu tercer single, “RONDINAIRE”. Sincerament, jo porto ja gairebé 10 dies amb la cançó al cap pels Tik-Toks, i tenia moltes ganes d’escoltar-la sencera. No ha decebut. Molt tops les veus de Susi Abanades, Mariana També i Adelasia de fons. M’ha agradat molt també el vídeo. AQUESTA VIDA ÉS NOSTRA, ja gairebé és nostre també.
  • Gran dia per l’R&B ja que també ha sortit una nova cançó de Lucky Daye. Amb “HERicane”, torna després de l’èxit de “That’s You”, una de les meves cançons preferides de l’any passat, produïda pel Bruno Mars. Tot i que el joc de paraules del nom és kinda cringe, la cançó està molt bé i el pròxim disc té molt bona pinta.

 

  • Per acabar, m’agradaria comentar que el diss track de Drake estaria òbviament per aquí si hagués sortit a alguna plataforma. Us deixo el leak per aquí per si no l’heu escoltat. Bestial. Tota la setmana ho ha estat de fet, amb els stories del canadenc (he’s fucking hilarious), la contractació d’una banda només per tirar-li a Metro i Rick Ross amb la seva batalla personal. De moment, Drake 1-0 Kendrick. No puc esperar que li respongui. Si voleu més info, ningú ho explica millor que les meves 2 persones preferides del món del podcasting (ho sento La Sotana).

 

 

 

DESCOBRIMENTS

  • Aquests dies també he descobert dos artistes súper interessants, gràcies a les recomanacions de la meva germana. El primer és ODIE, un artista americo-jamaicà, de R&B i neo-soul, del qual us porto dos temes. “Little Lies” del seu disc Analogue (2018)  i la més recent “Utopia” del EP N.F.A DEMOS (2024). La seva veu i la producció m’han atrapat (el canvi de beat a Little Lies…top). Em recorda a artistes com SiR, Daniel Caesar o Sampha, perquè us feu una idea.


  • I el segon és Q. Literalment una q. Un altre artista americà que té temes com “NOT ALONE”, del seu últim disc Soul,present (2023). Un escàndol de cançó, també de neo-soul, aquest cop més funky i més ochentero. M’ha fet pensar en Steve Lacy, Dijon, Jordan Ward…inclús en Prince. Imagineu-vos.

 

Però com hi ha hagut poquetes novetats, us porto un seguit de recomanacions de hip-hop que he estat escoltant molt aquesta setmana:

 

  • La primera és la d’un raper australià, que es diu Genesis Owusu i que té cançons com “What Comes Will Come”. El beat i els sintes, em semblen increïbles. I la lletra, sobre el racisme, també.

 

  • Aquí no us estic descobrint absolutament res, però el vici que porto amb 070 Shake és brutal. I “Cocoon” i el fantàstic disc You Can’t Kill Me (2022), els principals responsables. Can’t wait de veure-la en directe al Primavera.

 

  • SuperGood va ser un dels discos del 2020. Amb ell Duckwrth es va consolidar com un dels artistes a tenir més en compte de l’escena R&B. I això no només ho dic jo sinó que va ser compartit per dos dels grans com Billie Eilish i Tyler, the Creator “Super Bounce” amb EARTHGANG i “Kiss U Right Now”, les més destacades.


  • I ara sí, acabem amb un dels discos revelació d’aquest any, del col·lectiu 1999 WRITE THE FUTURE: hella (˃̣̣̥╭╮˂̣̣̥) ✧ ♡ ‧º·˚Un disc de hip-hop alternatiu, caotic, que em recorda una mica a la música de Jpegmafia a Scaring The Hoes. El disc inclou colabos més que interessants amb Rick Ross, Busta hymes, Smino, BADBADNOTGOOD, Conway The Machine, Offset, Westside Gunn i De La Soul. Molt boig. De moment, em quedo amb “cOoL WATeR foR thE nIGHT”, amb Amaarae, i “COuGhDrOPs (,,Ծ‸Ծ,,)”  amb Cuco. Rap jazzy i psicodèlic… brutal.