Aquest diumenge era el dia de tornar a veure Katy Perry en directe a Barcelona, set anys després de la seva última visita, de la qual, per cert, en guardava molt bon record. Però la notícia que Oques Grasses dirien adéu el 2026, va trastocar tot el meu cap i l’alegria que tenia de tancar la setmana de bon rotllo.
Sé que segurament els seguidors de Katy Perry que ara m’estigueu llegint pensareu: i a mi què? Però imagineu que, de cop, Katy Perry anuncia que plega. Oi que estaríeu tristos i tindríeu dins vostre molts sentiments? Doncs això és el que he sentit mentre el públic del Palau Sant Jordi feia l’onada esperant l’artista, que encara no sortia a l’escenari. Alegria exterior i tristesa per dins.
Per sort, durant el concert he pogut oblidar-me d’aquesta mala notícia, i en això hi té molt a veure l’espectacle que ha ofert l’artista. Una vegada més, anar-la a veure en directe és molt més que escoltar els seus èxits un rere l’altre: tots ells els vesteix amb una excel·lència digna d’admirar. En aquesta ocasió amb un aire de videojoc futurista, tot ha anat evolucionant en els diferents actes que ens tenia preparats.
Ja fa uns quants anys que les cançons de Katy Perry passen sense pena ni glòria per les llistes d’arreu del món. N’és una prova la rebuda de les noves cançons en comparació amb els seus èxits més reconeguts quan sonen en directe. Res a veure un ‘Roar’ amb un ‘Lifetimes’, que, tot i ser una molt bona cançó, confirma que l’artista fa anys que viu de renda dels seus grans èxits, i n’és conscient.
La posada en escena ha estat magistral, amb unes pantalles gegants que ens han permès veure-ho tot al detall, i també amb els vídeos que havia preparat per presentar els diferents actes en què es divideix el concert, com hem dit abans amb aires molt futuristes.
L’amor de l’artista cap a Barcelona s’ha fet evident amb una passarel·la en forma d’infinit per la qual ella, els seus ballarins i, en menor mesura, els seus músics, han anat desfilant al llarg de les més de dues hores que ha durat el xou.
Un concert on l’hem tornada a veure sobrevolant el públic amb les politges que la subjectaven, cosa que ha deixat més d’un bocabadat amb el que estava contemplant. També hi ha hagut una mica de pirotècnia, confeti i participació del públic: entre ells, un nen de 12 anys, una noia disfressada de tauró i un noi de Reus (l’únic que parlava català dels que ha tret). Uns instants que segur que han estat capturats per les famílies i amics dels afortunats seguidors, que s’han fet selfies, abraçades i tot el que fes falta amb la seva ídola.
A més de repassar el seu últim disc “143”, també ha interpretat en directe la seva recent estrena ‘bandaids’, que, s’ha de dir, sona prou bé. Les noves cançons s’han intercalat amb èxits com ‘Chained to the Rhythm’, ‘Part of Me’, ‘Teenage Dream’, ‘California Gurls’, ‘Dark Horse’, ‘Unconditionally’, ‘I Kissed a Girl’ o l’aclamada ‘Firework’, que ha servit per confirmar que l’amor de Barcelona cap a l’artista continua sent infinit.
View this post on Instagram
