“Aran” és una cançó en forma de regal del cantautor penedesenc al seu segon fill en el dia del seu aniversari.
Amb els arranjaments i la preproducció de Víctor Nin, aquesta peça musical representa la consolidació d’un so personal, amb la narració poètica com a fil conductor, i el tractament preciosista de les guitarres (acústiques, clàssiques i elèctriques) com a vehicle inconfusible.
Lletra:
Els teus ulls de mar,
prestats de la tardor
—blau profund, blau profund—,
just guarden un nou món.
M’hi vull capbussar,
ser peix d’aquest amor
—cap al sud, cap al sud—,
desnuant la claror.
Aigua del riu que ve de les muntanyes,
portes amb tu el so de les valls;
el cant del rossinyol que t’acompanya
fa tremolar l’eco dels anys.
Avui et deixo una cançó, que neix
del pols que ara s’apressa amb els teus ulls,
del braç que sempre et bressola, res més;
com un present ple de futur, per tu.
Si em perdo tindràs
mirada d’espigó
—vinc amb tu, vinc amb tu—,
sense temps ni patrons.
Només vull surar,
barqueta de colors
—vela amunt, vela amunt!—,
fent drecera entre els dos.
Sigues molt més valent del que he estat jo;
ser valent és saber estimar-te a tu.
