Kids From Mars, l’icònic i jove duet de les terres gironines, durant el seu pas pel Festival Acústica 2019 va trobar un moment per xerrar una estona i explicar més en detall què estan fent.
Com us definiríeu a vosaltres mateixos? Quina és la vostra carta de presentació?
Oskar: Energia, energia pura.
Roger: Energia i espectacle, que la gent s’ho passi bé als concerts.
O: Una mica crazy.
R: Sí, som uns crazy boys.
Algunes persones us han definit com els “Twenty One Pilots catalans”, què en penseu?
O: Ostia que guai, Twenty One Pilots són molt referents per a nosaltres. Quina il·lusió!
I en teniu algun altre, de referent?
R: The Neighborhood, The 1975, The Cure…
O: I en la forma de compondre, tot i que no sonem com ells, m’agrada dir que ens inspirem en els Beatles. Al final, tothom s’inspira en els Beatles.
Com són els processos de composició d’una cançó?
O: M’agrada definir-me com a poeta casolà. No sóc poeta, però ho intento. Quan tinc alguns versos i els aconsegueixo coordinar amb una melodia truco a en Roger i li dic que tinc una idea de cançó, que vingui a casa i ho intentem plasmar. Gravem una mica els inicis i quan veiem que tenim ja una idea definida, anem a l’estudi de veritat i ho gravem.
R: I amb l’Aleix, el nostre tècnic de gravació, gravem les cançons finals que escolteu tots.
O: Tampoc hi ha un ordre establert a l’hora de compondre, algunes hem fet primer la lletra i després la música i d’altres a la inversa.
Quant temps fa que esteu rodant ja?
R: Vam començar el projecte de Kids From Mars farà un any i poc ja. Però el primer tema el vam treure el 26 d’octubre de l’any passat. Vam treure aquest tema en solitari, i ja ens va sortir el primer concert, el de presentació del VIDA. Sempre estarem molt agraïts a la gent del VIDA, ja que van haver de fer molt de “papeleo” per poder contractar a dos nens de 15 anys. Des de llavors ja van començar tots els concerts, i aquest any ja en portem 30 diria.
I quan vau començar, va ser un “boom”?
R: El “boom” ha començat realment aquest any. Vam treure l’EP a l’abril i al maig vam fer 10 bolos.
O: El maig ha sigut una locura. La veritat és que mai vam pensar que les coses aniríen tan bé, ni que arribaríem tan lluny tan ràpid.
Com se sent tot això? A aquesta edat?
O: Aviam, tenim 16 anyets però li podem fotre com un senyor de 18, 25, 40 o 60.
R: Bueno, als 60 ja comencen a anar una mica de “bajón”, no?
O: @AC/DC (riuen)
R: Tirant beef eh Oskar?
I teniu alguna anècdota divertida amb altres músics que hàgiu conegut?
R: Va ser molt guai quan vam tocar amb en Ramon Mirabet, i també els cops que ens hem trobat l’Alfred. I no sé com, una vegada ens va reconèixer en Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra. Aquell mateix dia vam conèixer també a en LilDami, Oques Grasses, la SUU, 31FAM…
I què us han anat dient?
R: Doncs no sé… que els hi mola.
O: Roger, això t’ha quedat una mica de sobrat. (riuen)
R: No, jo volia dir que mai ens han dit res negatiu ni res, i sempre intentem ser molt amables amb tothom.
O: La veritat és que tothom s’ha portat molt bé amb nosaltres.
Vosaltres, a nivell individual, us ha canviat la vida?
O: Doncs realment no gaire.
R: Jo també segueixo igual que fa un any. La veritat és que en el nostre cercle d’amics les coses segueixen bastant igual. Algun cop ens ha parat algú per demanar-nos fotos, però és a les festes majors que toquem o en els nostres pobles.
O: Per cert, per si algú s’ho pregunta, no som germans ni res, ni anem al mateix insti. Molta gent es pensa i ens demana si som germans, i no ho som. Potser 4 de cada 6 persones que ens descobreixen ens demanen si som germans.
Vosaltres, doncs, com us vau conèixer?
O: A mi sempre m’agrada explicar aquesta anècdota. Vam coincidir en un combo més clàssic, i un dia ens vam saludar sense saber qui érem encara i llavors en Roger es va posar a tocar i vaig pensar: “este tío es bueno!”.
R: Llavors ens vam separar ell i jo i vam començar primer de tot com una banda de punk.
I com va ser el canvi de gènere i d’estil a l’actual?
R: Doncs va ser l’1 de juliol, que tinc el missatge guardat com a favorit, quan havia de venir per gravar unes bateries i li vaig dir que què li semblava canviar d’estil i ell i jo formar un grup més indie.
A l’hora de compondre les cançons, us dividiu la feina o algú en concret fa tot el procés?
O: Les idees normalment les tinc jo, les ensenyo a en Roger i llavors les desenvolupem. Assagem primer a casa meva, en un home studio més petit i llavors ja anem a gravar de veritat a l’estudi.
I com veieu el futur?
R: Doncs, sincerament, no ho sabem. Ara començarem 1r de batxillerat així que haurem de veure com van els estudis… (riuen)
O: El que sí que tenim clar és que volem seguir fent música, i que el futur el veiem amb més i millor música de Kids From Mars.
