Després de l’èxit de la seva gira de 2015, amb sold out a Madrid i Barcelona, Pentatonix anuncien avui el seu World Tour 2016. Els veurem de nou a Barcelona, el 22 de juny al Sant Jordi Club.
Les entrades es podran adquirir a partir de les 10:00h del Dijous 3 de Març a través de doctormusic.com i ticketmaster.es, també a Fnac, Viatges Carrefour, Halcón Viajes i altres punts de la xarxa Ticketmaster, i per telèfon al 902 15 00 25. El preu de les entrades serà de 32 euros (despeses de distribució no incloses).
El seu últim llançament, Pentatonix, és ja disc d’or i debutava en el # 1 del Billboard Top 200 i en el Current Albums Chart. El primer single, ” Can not Sleep Love “, té ja més de 18 milions de visites a YouTube. El grup també llançava el passat any una edició deluxe del seu àlbum doble platí That ‘s Christmas To Me, que incloïa la cançó guanyadora d’un Grammy aquest 2016, ” Dance of the Sugarplum Fairy “.
Slayer s’afegeixen al cartell del Rock Fest Bcn, que tindrà lloc del 15 al 17 de juliol a Santa Coloma de Gramenet.
Amb artistes encara per confirmar, el festival acumula ja grans noms de l’escena, com Iron Maiden, Whitesnake, Twisted Sister, Blind Guardian, Amon Amarth, King Diamond, Kreator, Overkill, Unisonic, Armored Saint, Loudness, Coroner, Doro, Grave Digger, Candlemass, Battle Beast, Moonspell, Heaven Shall Burn, Orphäned Land, Barón Rojo o Dragonforce.
Junts és la carta de presentació de París, el nou treball de Jordi Ninus, que ha compartit la cançó a través d’iTunes o d’Spotify, on es pot comprar i o escoltar.
El disc s’ha gravat als estudis La Vall de Santa Eulàlia de Ronçana sota la batuta de Marc Martín i en Santi Maspons, en un treball, on assegura el notarem més extravertit.
En declaracions a La Tornada, Ninus apuntava que, en el primer disc estava més amagat i parlava més de mi i de coses internes, però en aquest he fet un pas endavant.
De moment encara no hi ha data per la publicació del disc, però n’estarem molt pendents. De fet, la cançó s’ha incorporat avui mateix, a dins de la llista del nostre web, i és que sona la mar de bé!
Jake Bugg ha estrenat el vídeo de Gimme The Love, la carta de presentació de On My One, el seu tercer disc, que arribarà el dia 17 de juny.
Bugg, en un primer moment va mostrar-nos un so més pausat amb el tema que dóna nom al disc, però després va anunciar que Gimme The Love, en seria el primer senzill.
Un vídeo amb un to agressiu, que ja es pot veure a través de Youtube.
Sleep, For The Weak, és la carta de presentació de Lea Rue, la cantant i compositora belga, que ja està donant de què parlar. Un tema produït pel mundialment reconegut Lost Frequencies, el jove DJ i productor que ha ocupat amb els seus 2 primers singles el #top a les llistes de països com Bèlgica, Itàlia, França, Austràlia, Alemanya, Regne Unit o Espanya i que compta amb milions de seguidors arreu del món.
Sleep, For The Weak, conquesta gràcies al seu so de balada pop magníficament interpretada i enriquida a més amb el ritme Tropical House, que aporta aquesta magnífica remescla de Lost Frequencies.
El proper dia 1 d’abril, Quisso Records i Música Global publicaran el nou disc de Quimi Portet. El treball, que és la seva novena entrega en solitari, es titula Ós bipolar. Preguntat sobre l’origen del títol, Portet ha declarat que aquest no té cap relació ni amb la psiquiatria ni amb la zoologia. El títol se li va acudir tot veient a la BBC un reportatge sobre milionaris anglesos.
Als crèdits del disc hi destaquen la col·laboració de Manolo Garcia a la cançó Roda el món; la implicació de Joan Miquel Oliver com a “assessor en la gravació de veus”, corista de luxe i guitarrista convidat; així com la intervenció de Núria Graham en la cançó Daisy (Al·leluia).
Aquest novè disc de Quimi Portet arriba quatre anys després de Oh my love (2012). No han estat, però, anys d’inacció per al músic. Durant aquest temps i a més de treballar intermitentment en el disc, Portet ha produït el disc de Sanjosex Festival, ha contribuït al muntatge i posada en funcionament de l’estudi 2 de Music Lan a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), ha fet un bon nombre de concerts amb el Col·lectiu Eternity, projecte que comparteix amb Sisa i Joan Miquel Oliver, i ha gravat i mesclat el material que juntament amb Manolo Garcia han reeditat la tardor de 2015 i que conté peces de Los Rápidos, Los Burros i d’El Último de la Fila.
Ós bipolar serà presentat en directe el proper 16 d’abril al Festival Strenes de Girona (Teatre Municipal) i el 12 de maig al Guitar Festival de Barcelona (sala Barts). Durant l’estiu i la tardor d’aquest 2016, l’artista té previst fer tot un seguit de concerts acompanyat d’una banda amb la solvència habitual.
Sam Smith ha aconseguit l’Oscar a la millor cançó original, gràcies a Writing’s on the wall, el tema central de la nova pel·lícula de James Bond, Spectre, derrotant a Lady Gaga o a The Weeknd entre altres. Smith ha dedicat el premi a tota la comunitat LGTB.
És el segon cop que una producció de l’agent secret s’emporta l’Oscar i a més ho fa de forma consecutiva, i contra tot pronòstic.
El cantant ha estat un dels nominats que ha interpretat el tema en directe, tot i que la que s’ha emportat més aplaudiments ha estat Lady Gaga, amb una emocionant actuació de Til it happens to you, que s’ha endut una de les ovacions de la nit. També ha cantat en directe The Weeknd amb Earned It, tema central de 50 ombres d’en Grey, film que curiosament havia arrasat als Premis Razzie, els anti Oscar, on havien considerat la pel·lícula, com una de les pitjors de la temporada.
La cerimònia també ens ha deixat un calorós aplaudiment pel compositor Ennio Morricone, que ha aconseguit el seu segon Oscar, si bé, l’altre que tenia era a títol honorífic.
Durant una de les gales més reivindicatives, dels darrers anys, a causa de la polèmica per la falta de nominats negres, també hem pogut gaudir de l’actuació del líder de Foo Fighters, Dave Grohl, que ha interpretat Blackbird dels Beatles, just en el moment que s’oferien imatges de les persones que ens havien deixat el darrer any.
Canvis a la llista, amb la bona pujada de Twenty One Pilots amb Stressed Out, un tema que no ha parat d’escalar posicions des de la seva entrada fa tot just 7 setmanes i que els fa liderar per tota aquesta setmana.
Destaquem les bones pujades de Pillowtalk de Zayn, que suma 7 llocs i ja està dins de les 10 més importants de la llista, però també la bona pujada que han fet Lukas Graham amb 7 Years o Rihanna & Drake amb Work. Però sense cap mena de dubte, la més gran de totes és per G-Eazy amb Me, Myself & I, que guanya 12 llocs, i és que la cançó està tenint un èxit brutal arreu del planeta.
Gran setmana per la música del país, amb 4 entrades fantàstiques: Bonobos amb On sóc, Màia amb Mai, Sense Sal amb Brilla salvatge i Jordi Ninus amb Junts.
La Llista Nº 160 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 TWENTY ONE PILOTS – STRESSED OUT (7) (+4)
2 MATT SIMONS – CATCH & RELEASE (12) (-1)
3 ADELE – WHEN WE WERE YOUNG (10) (=)
4 FLEUR EAST – SAX (17) (-2)
5 ELLE KING – EX’S & OH’S (13) (-1)
6 MAJOR LAZER & NYLA FEAT. FUSE ODG – LIGHT IT UP (10) (+1)
7 ZAYN – PILLOWTALK (4) (+7)
8 ZARA LARSSON – LUSH LIFE (9) (+1)
9 SHAWN MENDES – STITCHES (15) (-1)
10 KYGO & MATY NOYES – STAY (10) (+1)
11 GRACE & G-EAZY – YOU DON’T OWN ME (10) (+1)
12 ALESSIA CARA – HERE (13) (-2)
13 RUDIMENTAL & ED SHEERAN – LAY IT ALL ON ME (21) (-7)
14 CHARLIE PUTH – ONE CALL AWAY (8) (+3)
15 BIRDY – KEEPING YOUR HEAD UP (7) (=)
16 ALAN WALKER – FADED (5) (+6)
17 ANIMAL – NOMÉS AMB TU (6) (+3)
18 RIHANNA & DRAKE – WORK (4) (+7)
19 LUKAS GRAHAM – 7 YEARS (3) (+7)
20 ADELE – HELLO (19) (-2)
21 WHO IS FANCY FT MEGHAN TRAINOR & ARIANA GRANDE – BOYS LIKE YOU (9) (-2)
22 SOPA DE CABRA – CERCLES (19) (-6)
23 COLDPLAY – ADVENTURE OF A LIFETIME (16) (-2)
24 COLDPLAY & BEYONCÉ – HYMN FOR THE WEEKEND (4) (+6)
25 MILÚ – HO ACONSEGUIRÀS (6) (+2)
26 G-EAZY & BEBE REXHA – ME, MYSELF & I (2) (+12)
27 YALL & GABRIELA RICHARDSON – HUNDRED MILES (22) (-4)
28 OBESES – ENS HEM ALÇAT (3) (+3)
29 DRAKE – HOTLINE BLING (20) (-5)
30 JACK GARRATT – WORRY (14) (-1)
31 TROYE SIVAN – YOUTH (3) (+1)
32 POKERS – EL DIA (2) (+3)
33 JONAS BLUE FT DAKOTA – FAST CAR (2) (+3)
34 BLAUMUT – TORNAREM A CASA (2) (+3)
35 ENRIC VERDAGUER – FUN (27) (-1) 36 MÀIA – MAI (1) (N) 37 JORDI NINUS – JUNTS (1) (N)
38 R. CITY & CHLOE ANGELIDES – MAKE UP (15) (-1) 39 BONOBOS – ON SÓC (1) (N) 40 SENSE SAL – BRILLA SALVATGE (1) (N)
Feia 4 anys que Simple Plan no actuaven a Barcelona, i l’excusa va ser la presentació d’un nou disc anomenat Taking One for the Team, segurament el pitjor treball de tota la història de la banda canadenca.
El disc s’havia posat a la venda feia pocs dies abans del concert, i la majoria dels assistents encara no se sabien algunes de les cançons noves que van interpretar, que finalment només van ser 4. Crec que la persona que se sabia absolutament TOTES i cadascuna de les cançons fil per randa, va ser la que tenia just al costat, amb una cervesa a una mà i el mòbil a l’altra, i que no va parar de cantar des del minut 1 totes les cançons. En alguns moments, escoltava més la seva veu, que no pas la de grup.
Abans de Simple Plan, vam poder veure un parell de grups teloners, The Bottom Line i Ghost Town, aquests segons sí que van poder tocar a Barcelona i van deixar al públic ben a to, per a l’arribada dels canadencs.
El concert va començar amb una de les noves cançons, Opinion Overload, però la cridòria important va arribar amb les primeres notes de Jet Lag, una d’aquelles cançons que fan embogir a tothom. Després vam poder vibrar i sobretot saltar amb Jump, i amb una versió de I gotta feeling de Black Eyed Peas, que tampoc hagués passat res si no hagués sonat.
I’d Do Anything, va tornar a desfermar la bogeria, sobretot entre els seguidors més antics de la banda, aquells que van descobrir l’època més canyera del grup i que va agrair que rescatessin les primeres peces d’aquells joves, que ja no ho són tant, però segueixen igual d’explosius i festius a sobre l’escenari.
Després van sonar Boom i The Rest of Us, que van continuar amb una de les preferides de tothom, Welcome to my life, una de les cançons més radiades del grup. I ja que fem menció a la ràdio, per primera vegada en tota la història del grup, el nou disc, no ha sonat amb gens d’intensitat a la majoria d’emissores del país, potser per això, van optar per rescatar tantes cançons antigues.
Your love is a lie, i la nova Kiss me Like Nobody’s Watching, van donar pas a un altre moment totalment innecessari, les versions de Uptown Funk de Mark Ronson i Bruno Mars i Can’t feel my face de The Weeknd. Amb una banda, que té tantes cançons, haver de recórrer a dos hits actuals per omplir el repertori, em va semblar totalment prescindible. En el seu lloc, hauríem pogut escoltar qualsevol de les bones cançons que no van sonar, com When I’m Gone o Addicted.
Per sort, després van sonar dues potents peces, com Can’t keep my hands off you i Summer Paradise, amb pilotes gegants, que van fer divertir una estona a tot el públic al recordar l’època estiuenca.
A la recta final, van sonar Nostalgic i la fantàstica Crazy, abans de rematar-ho tot amb la no menys fabulosa I’m Just a Kid, una d’aquelles cançons que el dia que deixin de sonar, serà un autèntic pecat.
Després d’abandonar l’escenari menys d’un minut, van tornar per tocar els habituals bisos, començant per la potent Shut up i seguint per una peça que han rescatat en aquesta gira, Perfect World.
El moment tendre el va posar This Song Saved My Life i la festa canadenca, va acabar com no podia ser de cap altra manera, amb Perfect, que per alguns va ser la paraula per definir aquella nit.
Simple Plan han tornat a Barcelona i ho han fet amb la seva nova gira, Taking One for the Team Tour, on la banda canadenca, presentava les cançons del seu nou disc.
Tot plegat amb The Bottom Line i Ghost Town, com a teloners, abans de la presència de la formació de Pierre Bouvier.
Mike Posner està tenint un nou ressorgiment en la seva carrera musical, gràcies a I Took a Pill in Ibiza, que aquesta setmana ha fet una gran pujada a la majoria de llistes del planeta, en especial la britànica, on s’ha quedat a les portes del top 10.
Una cançó plena de ritme, que ha augmentat d’èxit, gràcies al remix de SeeB, i del qual ara se n’acaba d’estrenar el videoclip oficial.
El tema forma part de l’EP The Truth (Remixes), que va veure la llum aquest mateix divendres.
Lukas Graham, són una de les sorpreses de les últimes setmanes, gràcies a 7 Years, la cançó que des de fa 3 setmanes lidera la llista britànica, i que ha aconseguit desbancar Zayn, Justin Bieber o Adele d’aquest primer lloc. S’haurà de veure si aguanta una quarta setmana, després de la pujada de Work de Rihanna & Drake, fins al segon lloc.
En tercera plaça se situen Jonas Blue amb la versió del tema Fast Car, mentre que el quart lloc és per Zayn amb Pillowtalk.
El més destacat del top 10, és l’entrada de Hymn for the weekend, el nou èxit de Coldplay amb Beyoncé.
També molt bona pujada per Mike Posner, que se situa onzè amb I Took A Pill In Ibiza.
A l’apartat dels àlbums, Adele continua liderant amb 25, seguida de Best of Bowie i del debut de Jack Garrat amb Phase.
Bona pujada per James Bay, que se situa setè amb Chaos and the calm.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
