Taste The Feeling, serà una de les cançons que més escoltarem aquest any. Forma part de la campanya publicitària de Coca Cola, que de moment s’ha estrenat en una versió acústica amb la veu de Conrad Sewell, el mateix cantant de Firestone de Kygo.
Més endavant està previst que s’estreni la versió d’Avicii, que també s’utilitzarà per a algunes competicions esportives, com la Eurocopa 2016.
Deftones han avançat en una entrevista, que el seu nou disc es publicarà el dia 8 d’abril. Ha estat el guitarrista del grup, Stephen Carpenter, qui ha donat la notícia i ha afegit que té ganes de veure la reacció del públic amb les cançons.
La banda té alguns concerts entre març i maig, i posteriorment el juny actuaran en alguns festivals europeus, entre ells el Wembley Arena de Londres, el 3 de juny.
Steven Tyler, vocalista dels Aerosmith, comença el 2016, estrenant Red, White & You, una nova peça que formarà part del seu debut en solitari, previst per aquest any.
És la segona cançó que presenta, després de Love Is Your Name.
PJ Harvey acaba de compartir el tema The Wheel, l’avançament del seu nou disc, The Hope Six Demolition Project, el seu primer projecte en 5 anys, i que s’espera pel 15 d’abril.
La cantant britànica, és una de les confirmacions del Primavera Sound, on presentarà les cançons del disc, el dia 4 de juny.
L’actor David Duchovny (Californication, X Files), va anunciar fa uns mesos, que es passava a la música folk i ara ha decidit que era el moment de presentar-la en directe. Una de les actuacions que farà, serà a Barcelona, el dia 14 de maig a la sala Barts.
Duchovny va publicar amb Think Say Records el disc titulat “Hell or Highwater” en què s’adverteixen les reminiscències a Wilco ja REM, dues bandes a les quals l’intèrpret reconeix com a influències en aquest enregistrament.
Les entrades ja estan a la venda i costen de 30 a 140 euros. Les entrades VIP, inclouen la possibilitat de meet & greet, per conèixer a l’artista i una foto signada.
Al seu moment li van preguntar a Justin Bieber sobre Shawn Mendes i Bieber va dir que no sabia qui era, davant la incredulitat de l’entrevistador. Ara, Mendes acaba de destrossar del primer lloc de la llista britànica a Bieber amb Stitches, una de les cançons que més està triomfant en l’actualitat i que ha pogut amb Love Yourself, que es queda en segon lloc, seguit de Sorry i What do you mean?
En cinquè lloc trobem el mash-up de Girl de Destiny’s Child amb The Boy Is Mine de Brandy i Monica, que ara han anomenat Girl is mine, i que signa 99 Souls.
Aquesta setmana, trobem dues entrades entre les 10 més importants, una d’elles Light it up, el nou senzill de Major Lazer i de l’altra, All My Friends de Snakeships.
En l’apartat dels àlbums, David Bowie revalida el primer lloc amb Blackstar, seguit d’Adele, i el recopilatori Best of Bowie, que puja al tercer lloc. En quart debuta Panic! At The Disco amb el seu nou disc Death of a Bachelor.
Després de moltes setmanes al segon lloc, Elvis cau fins al vuitè lloc, i es veu superat per un altre disc de grans èxits de David Bowie i per la reentrada de Written in Scars de Jack Savoretti.
Després de quinze anys, Sopa de Cabra tornava als escenaris amb noves cançons. I hi tornava amb força, il·lusió i com si mai n’haguessin baixat. El passat diumenge 17 van omplir el Liceu, on encara no havien tocat mai. Confessaven que: “No sabíem si ens hi voldrien, aquí, però si hi ha tocat la Pantoja també hi podem tocar nosaltres” i la realitat és que el van omplir de gom a gom convertint aquell vespre en una festa.
És un fet indubtable i innegable que el grup és ageneracional: s’hi podia veure des de matrimonis de setanta anys fins a gent jove, no tots majors d’edat, passant pel conseller de la Generalitat Santi Vila. Aquest, possiblement, és el mèrit i regal més preuat per a qualsevol músic. I és que tot i el silenci d’aquests quinze anys (en aquesta pausa s’han celebrat molt pocs concerts), la gent no els ha oblidat en absolut i segueix plorant, rient i volant amb les seves lletres. Tan lluny dels escenaris però tan a prop de tants cors.
És per això que el concert va ser una autèntica festa; per ells i pel públic. Tothom arribava a les portes del Liceu predisposat a cantar i sentir. L’espectacle -perquè va ser espectacular- va durar poc més de dues hores (que n’aprenguin!), amb la participació de Xarim Aresté i Joana Serrat com a convidats i la sensació contínua de retrobament de dos bons amics que, per circumstàncies de la vida, feia temps que no es veien. El Gran Teatre era ple de somriures. La felicitat, sempre contagiosa, va imperar en tot moment. Fins i tot les llums del Liceu somreien i, la més atrevida, guinyava l’ull.
Abans d’arrencar, els membres del grup pujaven a l’escenari entrant pel bell mig de la platea, entre aplaudiments i xiulets. No va faltar el crit de Gerard Quintana: “Bona nit, malparits!”. La primera cançó va ser del nou disc, ‘Cercles’, Dolços plans. El missatge no podia ser més adient per a l’ocasió: “Dolces vides, dolços plans”. Era el preludi d’una nit per a molts, memorable.
El grup va intercalar cançons del nou treball amb cançons que ja han passat a la història de la música catalana i que perduraran sempre: Si et quedes amb mi, Quan es faci fosc, Si et va bé, Els teus somnis, Sota una estrella, Seguirem somiant… Totes acompanyades d’una pantalla gegant rere d’ells que projectava diversos vídeos i ajudava a crear un ambient determinat, segons convingués d’acord amb el missatge del tema. I és que un altre dels mèrits de Sopa de Cabra és la capacitat per modular els sentiments del públic. El poden fer embogir, cantar i ballar i, en la següent cançó, remoure per dins i fer-li escapar unes llàgrimes. Gràcies, aquesta és la gràcia la vida.
El tram final del concert recordava a la traca final d’uns focs artificials: Cercles, Camins, El far del Sud, El boig de la ciutat, Podré tornar enrere, Mai trobaràs (acústica) i l’Empordà. Una combinació irresistible i màgica per a tots aquells seguidors del grup.
Un altre factor indispensable en aquestes dues hores va ser la interacció amb el públic. A tots els membres se’ls veia entregats, amb ganes de riure i fer broma amb les més de dues mil persones que aquella nit els acompanyàvem. Les reflexions de Quintana també eren claus. Breus, clares, concises, sinceres i directes. Ens convidava a enamorar-nos: “els científics afirmen que no podem estar sempre enamorats perquè petaríem. Doncs que petem tots!”; missatges subtils a la monarquia: “amb un príncep blau ja en tenim prou, no en volem pas cap més”; també al moment polític: “ho tenim a tocar! No ens calen líders, cadascú és el seu propi líder!”; record a David Bowie: “la nit abans l’escoltava i pensava: ‘què obscur, què endins’. Havia d’esperar l’endemà per entendre-ho. No m’ho podia creure. La seva música sempre ens acompanyarà”; i confidències tendres i personals que van remoure totes les ànimes del Gran Teatre: “a vegades fem tard. I per fer tard a vegades ni tan sols ens podem acomiadar. El meu pare, per exemple, estava molt malalt i vaig estar al seu costat. Un dia em vaig escapar a un acte sabent que l’endemà ja tornaria a estar amb ell. A mig acte, el telèfon va sonar. El papa ja marxava. I tant és que corris per agafar l’últim tren. Ja fas tard. I quan arribes, ja és massa tard i no hi és. El mateix va passar amb un amic. Em van trucar i em van dir que estava molt malalt, que ens deixava. ‘Vindré dilluns a veure’l sens falta’, vaig dir. I no hi va haver dilluns. Mai més va ser aquell dilluns.”
Gerard Quintana també bromejava explicant que quan es va començar a formar el grup, ell no havia de ser el cantant però que un dia, quan assajaven, va començar a cantar i tots li van dir: “Ei, i si et quedes una estona més?”. Ara sóc jo qui et diu a tu, Gerard, i qui us diu a tots: “Ei, i si us quedeu uns anys més?”. Pocs acords, poques lletres i pocs concerts fan sentir, vibrar i volar com ho fan els de Sopa de Cabra.
Avui s’ha posat a la venda Night Thoughts, el setè disc dels Suede, format per 12 cançons i amb una pel·lícula de Roger Sargent, com a contingut extra, en format de DVD. També es pot aconseguir en doble vinil.
La banda, el presentarà en directe al Primavera Sound.
Tracklist
1.When you are young
2.Outsiders
3.No tomorrow
4.Pale snow
5.I don’t know how to reach you
6.What I’m trying to tell you
7.Tightrope
8.Learning to be
9.Like kids
10.I can’t give her what she wants
11.When you were young
12.The fur & the feathers
Fa més de 10 anys, Macklemore va publicar White Privilege, un tema on reconeixia la seva posició privilegiada a la indústria, com a raper blanc.
Ara al costat de Ryan Lewis, donen continuïtat al tema amb una segona part de prop de 9 minuts, on el duet lamenten el seu privilegi blanc, intercalant gravacions de persones reals opinant sobre el racisme que pateix el món.
En un dels versos, se cita a Miley Cyrus, Iggy Azalea i Elvis Presley, com a exemples de blancs que van explotant i robant la música, el moment, la màgia, la passió i la cultura amb la qual juguen.
El tema formarà part de This Unruly Mess I’ve Made, que sortirà a la venda el 26 de febrer.
El líder de Queens Of The Stone Age, Josh Homme, ha gravat un disc al costat d’Iggy Pop, que es dirà Post Pop Depression i que es podrà adquirir a partir del 18 de març.
El disc s’ha gravat i compost de forma totalment secreta, oferint el so contundent, que ha definit les obres de Homme. Estarà format per 9 temes, que es van gravar en petites sessions realitzades en els estudis de Josh Homme a Joshua Tree i Pink Duck. Hi han col·laborat, Dean Fertita de QOTSA i Matt Helders, el bateria dels Arctic Monkeys.
Per anar obrint boca, han compartit una primera cançó, Gardenia.
Estan previstes algunes actuacions, tot i que s’avisa que no seran en grans espais.
PJ Harvey acaba d’anunciar The Hope Six Demolition Project, un nou disc que es publicarà el dia 15 d’abril i que arribarà 5 anys després de la seva darrera referència discogràfica, Let England Shake.
La cantant ha estrenat un tràiler dirigit per Seamus Murphy, on podem escoltar dues de les cançons del treball, The Community of Hope i The Wheel. De fet, el segon dels temes, en serà el senzill de presentació i s’ha estrenat avui a la BBC.
Harvey, també ha anunciat algunes dates, on presentarà en directe el treball.
The Hope Six Demolition Project:
01 The Community of Hope
02 The Ministry of Defence
03 A Line in the Sand
04 Chain of Keys
05 River Anacostia
06 Near the Memorials to Vietnam and Lincoln
07 The Orange Monkey
08 Medicinals
09 The Ministry of Social Affairs
10 The Wheel
11 Dollar, Dollar
PJ Harvey live:
06-04 Barcelona, Spain – Primavera Sound
06-05 Paris, France – We Love Green
06-12 London, England – Field Day
06-17-18 Helsinki, Finland – Sideways
06-20 Berlin, Germany – Citadel Music Festival
06-20-23 Zagreb, Croatia – INmusic festival
06-24-26 Ewijk, Netherlands – Down the Rabbit Hole
06-29 Gdynia, Poland – Open’er Festival
06-29-07-02 Roskilde, Denmark – Roskilde Festival
07-02 Werchter, Belgium – Rock Werchter
07-03 Hérouville-Saint-Clair, France – Beauregard Music Festival
07-07 Trenčín, Slovakia – Pohoda
08-11 Oslo, Norway – Øya Festival
08-11-13 Gothenburg, Sweden – Way Out West
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...