Premi Nobel de Literatura per Bob Dylan

Bob Dylan ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Nobel de Literatura, per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó.

El Nobel és el premi literari més ben dotat del món, i enguany està valorat en uns 820.000 euros.

El compositor i poeta rebrà el guardó, el dia 10 de desembre a Estocolm.

- Publicitat -

Cloud Nothings publicaran nou disc el gener

Ja han passat 2 anys d’ençà que Cloud Nothings van editar Here And Nowhere Else i la banda ja està preparada per publicar un nou disc, que es dirà Life Without Sound i que arribarà el 27 de gener.

Per anar obrint boca, han estrenat un primer avançament, Modern Act i han anunciat les primeres dates de la seva gira, tot i que sense parada al nostre país.

GIRA

03-01 Copenhagen, Denmark – Loppen
03-02 Malmo, Sweden – Babel
03-03 Stockholm, Sweden – Debaser Strand
03-05 Oslo, Norway – Parkteatret
03-06 Hamburg, Germany – Knust
03-07 Berlin, Germany – Bi Nuu
03-08 Munich, Germany – Kranhalle
03-09 Cologne, Germany – Luxor
03-11 Amsterdam, Netherlands – Paradiso
03-12 Brussels, Belgium – Botanique
03-14 Paris, France – Petit Bain
03-16 Bristol, England – Thekla
03-17 Glasgow, Scotland – Stereo
03-18 Manchester, England – Deaf Institute
03-19 Leeds, England – Brudenell Social Club
03-21 London, England – Koko
03-22 Birmingham, England – The Hare & Hounds
03-23 Brighton, England – The Haunt

- Publicitat -

Alt-J treballen en un nou disc

Alt-J han compartit algunes imatges des de l’estudi de gravació, fet que confirma que el grup està treballant en noves cançons.

El trio de Leeds es troba actualment donant forma al relleu de This Is All Yours.

- Publicitat -

Drake encapçala les nominacions dels AMA’s 2016

El 20 de novembre tindrà lloc a Los Angeles, la gala d’entrega dels American Music Awards (AMAs) i ara s’acaba d’anunciar la llista de nominats, encapçalats pel canadenc Drake amb un total de 13 nominacions.

Entre els altres artistes amb més possibilitats d’aconseguir una gran nit, figuren Adele, Justin Bieber, Twenty One Pilots o Rihanna.

NOMINACIONS

artista

Adele
Beyoncé
Justin Bieber
Drake
Selena Gomez
Ariana Grande
Rihanna
Twenty One Pilots
Carrie Underwood
The Weeknd

nou artista

Alessia Cara
The Chainsmokers
DNCE
Shawn Mendes
Zayn

col·laboració

The Chainsmokers & Daya – Don’t let me down
Drake feat. Wizkid & Kyla – One dance
Fifth Harmony & Ty Dolla $ign – Work from home
Rihanna & Drake – Work
Meghan Trainor & John Legend – Like I’m gonna lose you

gira

Beyoncé
Madonna
Bruce Springsteen & the E Street Band


vídeo


Justin Bieber – Sorry
Desiigner – Panda
Rihanna con Drake – Work

artista masculí pop/rock


Justin Bieber
Drake
The Weeknd

artista femenina pop/rock

Adele
Selena Gomez
Rihanna

duet o grup pop/rock


The Chainsmokers
DNCE
Twenty One Pilots

àlbum pop/rock

Adele – 25
Justin Bieber – Purpose
Drake – Views


cançó pop/rock

Adele – Hello
Justin Bieber – Love yourself
Drake feat. Wizkid & Kyla – One dance

artista masculí country

Luke Bryan
Thomas Rhett
Blake Shelton

artista femenina country


Kelsea Ballerini
Cam
Carrie Underwood

duet o grup country

Florida Georgia Line
Old Dominion
Zac Brown Band

àlbum country

Luke Bryan – Kill the lights
Chris Stapleton – Traveller
Carrie Underwood – Storyteller


cançó country


Florida Georgia Line – H.O.L.Y.
Tim McGraw – Humble and kind
Thomas Rhett – Die a happy man

artista rap/hip-hop


Drake
Fetty Wap
Future

àlbum rap/hip-hop


Drake – Views
Drake & Future – What a time to be alive
Fetty Wap – Fetty Wap

cançó rap/hip-hop

Desiigner – Panda
Drake – Hotline bling
Fetty Wap – 679

artista masculí soul/R&B

Chris Brown
Bryson Tiller
The Weeknd

artista femenina soul/R&B


Beyoncé
Janet Jackson
Rihanna

àlbum soul/R&B

Beyoncé – Lemonade
Rihanna – Anti
Bryson Tiller – TRAPSOUL

cançó soul/R&B

Drake feat. Wizkid & Kyla – One dance
Rihanna & Drake – Work
Bryson Tiller – Don’t

artista rock alternatiu

Coldplay
Twenty One Pilots
X Ambassadors

artista adult contemporani

Adele
Rachel Platten
Meghan Trainor

artista llatí

J Balvin
Enrique Iglesias
Nicky Jam


artista contemporani inspiracional


Lauren Daigle
Hillsong United
Chris Tomlin

artista electronic dance music (EDM)

The Chainsmokers
Calvin Harris
Major Lazer

banda sonora


Purple rain (Prince)
Star Wars: The Force Awakens (John Williams)
Suicide Squad: The Album

- Publicitat -

30 dies, 30 cançons contra Donald Trump

L’escriptor Dave Eggers, ha engegat una nova campanya, anomenada 30 days, 30 songs, que durarà fins al dia de les eleccions nordamericanes, i presentarà una cançó per dia, d’un bon grapat d’artistes que estan en contra que Donald Trump guanyi.

Els primers a presentar la cançó han estat Death Cab For Cutie amb Million Dollar Loan, en una clara referència als diners que Trump va reconèixer haver rebut com a préstec, per part del seu pare, per començar a muntar les seves empreses.

Les cançons es poden consultar a través del web de la campanya, que també ha obert una Playlist a Spotify.

- Publicitat -

Michael Bublé presenta el videoclip de Nobody but me

Michael Bublé publica el seu nou disc Nobody but me, el dia 21 d’octubre, del qual ja n’hem pogut escoltar alguns temes, entre els quals el que li dóna nom.

Ara s’ha presentat el videoclip del tema, que ja està disponible a Youtube.

- Publicitat -

Maroon 5 estrena Don’t Wanna Know

Maroon 5 han tornat i ho han fet amb Don’t Wanna Know, la carta de presentació del seu sisè disc, que arribarà després de l’èxit de V, editat el 2014.

Aquest senzill inclou la col·laboració de Kendrick Lamar i està previst que molt aviat se n’estreni el seu videoclip.

- Publicitat -

Obeses @ TNC – 08/10/16

Ens disposem a marxar de Valls, encara amb el dinar a mig camí per culpa de les papallones a la panxa. Amb una hora i mitja n’hem tingut prou per arribar, aparcar i “vestir-nos” davant la mirada divertida d’alguns vianants i mal dissimulada d’altres. Arribem al TNC, ja hi ha cares conegudes i un genial panell on col·locar dos caps per fer-te una foto i ser Hermafrodite per un instant. Tenim temps, aprofitem per a fer una cervesa curta i a les 6 tornem a ser als jardins.
El poti-poti de gent i disfresses es fusiona perfectament amb els personatges que va presentant en Peyu, perfecte Mestre de Cerimònies que se’l veu, però, un pèl descol·locat o bé perquè no té prou guió per a omplir dues hores, cosa totalment lícita, o bé perquè tant Obesisme Il·lustrat junt provoca estupefacció; no és l’únic. Així es fusionen, amb el públic disfressat de tota manera i de totes les edats possibles, el Cowboy, dos corredors, l’Home del bigoti gegant, el Tocador de senyores, el Guapo, el Monstre de l’armari, la Ben Plantada, la Mammi i el Poll que s’ha empassat un megàfon. Tots i cadascun amb la seva personalitat ben agafada i fent partícips a tothom de la seva presència fent-se fotografies amb qui ho desitgi. De sobte, sentim crits acompanyats de pancartes; la nostra memòria fa inevitablement un salt en el temps i el nostre cervell ens diu que no pot estar passant altre cop. Doncs si, però aquesta vegada la reivindicació és aplaudida, entenent la picada d’ullet, i tothom entra al Teatre, preparats per demanar la resurrecció del pobre, pobre Armengol.
Agafem les entrades “originals” i emocionats veiem, des del primer moment, que les localitzacions són fantàstiques. Sona l’encapçalament del teatre i en Peyu fa extraordinàriament de Peyu fent-nos riure a tots amb la seva manera particular d’analitzar cada paraula d’aquest encapçalament. “Com que ells no són actors, podeu fer el que us doni la gana” la frase més aplaudida.
Nata Muntada irromp en un xiscle impecable. Costa mantenir-se asseguts, mans i cames no paren de bellugar-se i amb Viru$ el cos sencer pren la iniciativa i s’aixeca. Miro al voltant, tothom està igual. Ell no era un cowboy exalta, és una realitat que fa evident el personatge que volta alterant el personal de la sala. Cops de “hey, hey!”, Botifarra amb seques; qui hagués dit a meu jo de fa quasi tres anys que arrufava el nas amb aquesta cançó, que avui l’estaria gaudint tant i tant, en directe al TNC. Dos ous maraca volen entre el públic i la connexió està més que establerta. Els moments de pànic per les més de quatre intros que fa en Burdi al piano de cua, s’acaben amb un preciós i personalment molt enyorat “diddibarabarabiraoubà” que respon tot el públic i dóna el tret de sortida als dos corredors incansables de Correm. Amb Brindem, Brindem les copes queden fixes una bona estona, més que de costum pels que no hi són. Em deixaré bigoti dóna el toc d’humor amb el personatge clenxant-se el bigoti de pam i un d’inflable que volta per tota la sala i fa aixecar la canalla amb una rialla. Es fa el silenci amb els cors espectaculars de Bohemian Rhapsody, les parets de l’escenari il·luminades de rosa, blau i verd fan més operística l’actuació; pell de gallina i absoluta explosió desfermada a tot el TNC a partir del “for me”. Ens tranquil·litzem tots cantant La cançó dels amors entrellaçats i la Dotzena Campanada que per poc no faig callar a tot el públic per escoltar amb atenció els cors, sublims. Amb L’ombra sols fuig en la nit, la respiració s’accelera i s’alenteix seguint l’ordre dels esdeveniments amb el ritme de la música, fent créixer un sentiment de lluita per una causa que ja és la meva, la de cadascú. Tots dempeus, fins i tot en Peyu a la fila del davant nostre, canta dret sense perdre’s amb la lletra.
Tot fosc, porten un tamboret i uns llums íntims enfoquen a un Arnau Tordera que ens fa partícips que “no contava que se’m trencaria una ungla a mig concert”. Com la sal al mar comença amb tant silenci i tan delicada que talla la respiració, sentint-se un so residual que fins i tot empipa. No sé si la Rumba de l’Avorrit algun dia es podrà fer tan perfecta com tota la resta, però de moment el crit desfermat pel “descompàs” de la lletra a mi em convenç, i molt. Més aviat m’encanta, i jutjant que tothom està dret ballant, a la resta suposo que també. L’obra mestra d’El tocador de senyores sona molt especial, després de tant de temps, un bon regal que es desfà amb la versió reduïda de Pa amb tomàquet però que torna a embolicar-se, i de quina manera, amb Jordi Domènech a l’escenari per cantar juntament amb Arnau Tordera Lascia ch’io pianga, amb una profunditat i una emoció que remou per dins. Tant, que als primers cors de Guapo! jo encara tinc el cleenex enganxat a la cara. Tot el quartet a primera línia per interpretar la mítica Rere les finestres, amb tot el públic acompanyant-los, fa un goig difícil d’explicar.
Sembla que comença la mitja part, però en Maiol no marxa; ens fa una demostració descomunal del seu art i s’hi posa bé perquè el seguim a ritme, els llums que reflecteix els bombos també boten al seu darrere. Quan entren tots, en Burdó porta un pastís per a que gaudim fins i tot de la cara de sorpresa del bateria. El monstre de l’armari es fa estrany dalt de l’escenari, però quan resulta que són dos… la cosa es posa encara més interessant. Un quart de tota la gent del teatre és a baix saltant i cantant. Marxen agafadets de la mà, amb la tendríssima Bona nit i les seves mil veus que fan lluir de manera espectacular el Cor d’Obeses. Sembla que comenci un altre solo, Arnau Burdó al piano de cua, i a la primera nota ja sabem que es tracta del Duetto buffo di due gatti. De sobte, apareix en Tordera assegut, estirat, elegantment sobre un divan llarguíssim de color blau elèctric que porten dues hostesses de vermell i que fa esclatar amb aplaudiments a tota la sala. Absolutament genial la posada en escena, amb un Jaume Coll assegut tímidament ben bé a la punta del mateix divan per arrodonir el trio i una caiguda espectacular quan no content amb un dispar, en Burdi recula al teclat per oferir tot un reguitzell de sons de metralleta que fan espernegar en Tordera, evidenciant una sublim bona connexió. Quan sona el primer Rosó, molta gent baixa corrents per entonar fins a dues estrofes a capella i força ben entonades per cert, de la versió més coneguda del grup, popularment parlant. L’ambient es torna intimista, sona Venim del nord, venim del sud, perfecta. Com més avança, més talla la respiració, i amb la boca ben oberta. En Coll es balanceja endavant i enrere al mateix ritme que s’aixeca i s’asseu el cul d’en Burdó. Tot plegat agafa una força que al final de la cançó el ritme cardíac ja està totalment desmarxat. Enllaç extraordinari amb Ens hem alçat, on “la victòria és nostra avui” pren un sentit que fa somriure a qui canta; molt especial el final on tothom, també tot el cor, fa un mar de mans alçades.
Toca espai per als agraïments, on Arnau Tordera I (de Primer) no se’n descuida ni un, i lliga perfectament l’inici i el final de la gira llegendària amb la frase “un petit pas per obeses, un gran pas per la humanitat”, ben aclamada per tothom i que em fa fixar en un Jaume Coll que aplaudeix d’una manera digna d’un príncep. El mateix que a L’Ària du l’Hermafrodite comença amb un greu i tothom queda perplex. La seva interpretació de marxar de l’escenari és sublim i ens fan partícips, un cop més, del bon humor i el bon fer que es respira. Mammi ens fa saltar i cantar a cor què vols, i amb El monstre de l’armari acabem de perdre la veu entonant tota la cançó a capella a mans del públic.
Extasiats i satisfets, sortim a respirar. Quin final de gira, s’escolta per tot. Aprofitem per fer posar-nos davant la càmera una i una altra vegada, el dia que les revelin ja ens en penedirem, fins que es veuen les cares orgulloses d’Obeses quan surten, avui més que mai disposats a estar dues hores si cal per atendre tothom qui ho vulgui, firmar el que faci falta i fer fotos, fotos i més fotos, i no sé pas com s’aguanten després d’aquestes dues hores i escaig de concert continuat. Som allà fins que ens tanquen els llums del TNC, fent-la petar i pidolant tracklist al bo de’n Sente que sempre té un somriure per tothom. L’afonia comença a ser una realitat, però la nit és llarga i agradable, amb una companyia que malauradament ara trigarà a repetir-se. Encara amb l’adrenalina al cos, ens emocionem tot sospirant “i el quart, quan creieu que sortirà?”.
Ester Farré

- Publicitat -

The Strokes treballen en un nou disc

El guitarrista de The Strokes, Nick Valensi, ha confirmat que estan treballant en un nou disc, tot i que de moment encara està en una fase molt inicial i ho estan fent molt lentament. Tampoc s’ha atrevit a dir una data per la publicació, ja que tot just estan escrivint els temes.

El darrer material que ha editat el grup, és l’EP Future, Present, Past.

- Publicitat -

DNCE posen imatges a Body Moves

La nova banda de Joe Jonas, DNCE, s’han fet tips de sonar arreu del planeta amb Cake by the ocean, inclosa en el seu EP, Swaay.

Ara s’ha anunciat la publicació del seu primer disc, de títol homònim pel 18 de novembre i el primer senzill és Body Moves, del qual se n’ha estrenat el seu videoclip.

- Publicitat -

Pantaleó i Estúpida Erika, junts en una nit especial a Terrassa

El proper diumenge 16 d’octubre, Terrassa es convertirà en l´epicentre de la música pop catalana. I ho serà per partida doble.

Per una banda els Pantaleó acomiaden la gira de presentació del seu primer disc “Reina Victòria”. Després de 40 concerts arreu de Catalunya i la gran acollida tant per públic com mitjans, el grup posarà el punt final per posar-se a treballar en el proper disc que veurà la llum a principis del 2017.

I per una altra, Estúpida Erikah presentarà el seu disc “300 mil·lisegons per crear un record”. Un disc que ens mostra un Lluís Bòria més íntim que mai, més profund i reflexiu. Un disc on les lletres ens condueixen cap a un univers personal on els sentiments prenen el control.

El concert tindrà lloc a la Jazz Cava de Terrassa i començarà a les 20. Les entrades es poden adquirir a través de Ticketea.

- Publicitat -

Ramon Mirabet anuncia concert pel 4 de novembre

La Sala Salamandra de L’Hospitalet s’omplirà el 4 de novembre, per escoltar en directe les cançons de Ramon Mirabet, un dels artistes de l’any, gràcies al seu disc Home is where the heart is, o pel tema principal de la campanya d’Estrella Damm de l’estiu passat.

El cantant assegura que serà una nit molt especial i amb algunes sorpreses. Les entrades ja es poden adquirir a través de Codetickets i costen 11 euros.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.