Bon dia! Avui ha sortit moltíssima cosa, com es nota que ja hem deixat enrere l’estiu i tothom s’ha posat a treballar. Anem per feina:

NOVETATS:

• Realment aquest release és de la setmana passada, i és que no entenc com se’m va passar el nou disc de la rapera Doechii: Alligator Bites Never Heal. Es tracta de la seva mixtape debut, un nou so on mescla rap dels 90 amb tocs actuals, al més pur estil Little Simz. A cançons com “CATFISH”, la meva preferida, o la brillant “DENIAL IS A RIVER”, mostra el seu talent en la lírica la seva habilitat narrant i confirma que és una de les veus a seguir dins l’escena hip-hop.

• Hole Erth és el títol del nou disc de Toro y Moi (Chaz Bear), cantant compositor i productor americà. Forma part de l’escena chillwave, però ara ha evolucionat a un gènere més proper a l’indie-rock, l’R&B i el hip-hop modern, amb un so similar a artistes com Blood Orange o inclús Brockhampton. El disc m’ha semblat molt complex  i la veritat és que m’ha encantat. Us vull recomanar “Off Road”, “Starlink”,  “Babydaddy” i “Reseda” amb Duckwrth. També hi apareixen Don Toliver i Porches a “Undercurrent”, Kenny Mason a “Smoke” i Kevin Abstract a “Heaven”. Top Top Top!!!

• The Alexander Technique, el nou disc de Rex Orange County ja està aquí. Després d’estrenar “2008” aquest dimecres, un dels singles que més m’ha agradat, ja el podem escoltar sencer.  El disc està produït per ell mateix, juntament amb Teo Halm (Rosalía, SZA, Beyoncé). Les lletres, molt més crues i personals que al que ens tenia acostumats, mantenint el so indie-folk-orquestral que el caracteritza. M’han agradat molt “Pure”, “One Of These Days”, “Much Too Much” i “Look Me In The Eyes” amb James Blake! En general crec que és un bon disc, no sorprèn excessivament, però té personalitat i bons temes.

• Un dels combos amb més talent de l’escena catalana, Lluc i enMatu uneixen forces pel tercer single del pròxim disc de l’artista de Santa Maria de Palautordera, VAM NÉIXER PER FER AIXÒ. Després de l’èxit de 2002 i de KILIMANJARO amb Maig, amb “TEMPESTA” tenim un altre dels hits del disc, amb uns dels millors flows, que estic segur que a partir d’avui escoltareu per tot arreu. Estic també segur que seran les dues pròximes estrelles del panorama.

• Hi ha una cançó de Sen Senra que porta rondant-me el TikTok, i posteriorment el cap. Parlo de “Cielo Azul”, una balada que solia fer als últims directes i que no havia publicat. També havia promès que no la tenia gravada i que no l’anava a publicar. Però òbviament era tot marketing. I ha funcionat, perquè abans que sortís jo ja l’esperava. És un tema preciós i us el deixo per aquí.

• Tant de bo el nou single de The Brook & The Bluff vulgui dir que estan preparant un nou disc. I tant de bo que si fan un disc, soni igual de bé que “Bad Bad News”. Pels que sigueu més nous, es tracta d’una banda d’indie de l’estil de Del Water Gap o Coin, que us convido a descobrir amb altres cançons com “Tangerine”, “Everything Is Just a Mess” o “Halfway Up”.

• L’abans duo francès de Jungle segueix publicant nova música, després del seu retorn amb Volcano i una gira mundial increïble. Des d’ahir podem escoltar “Let’s Go Back” i retornar als anys 70, però amb un toc fresc i modern. A més, ve acompanyada d’un videoclip fantàstic. I dic “abans duo”, perquè amb aquesta cançó s’estrenen com a trio, en el que Lydia Kitto, colaboradora habitual, s’uneix a J. Lloyd i Tom McFarland, els membres fundadors.

• La banda de folklore electrònic gallec Baiuca ha estrenat una nova cançó anomenada “MonteViso” on torna a col·laborar amb CARLANGAS després de la seva aclamada “Fisterra”. També he descobert  “Sísamo” un tema que van estrenar al maig juntament amb Antía Ameixeiras i que és com si agafessis a Fred Again i el portessis a Santiago de Compostela. Les dues cançons m’han semblat increíbles, amb una producció i unes bases súper top. Ganes de veure’ls al Festival B!!!

• Royel Otis ha publicat el deluxe del seu disc PRATTS & PAIN publicat al febrer. Això m’ha servit per revisitar-los i descobrir cançons que encara no havia recomanat per aquí de la banda d’indie-rock australiana. Una pena haver-me’ls perdut al Primavera, perquè m’hagués encantat escoltar hits com “Foam”, “Fried Rice” i “Heading For The Floor”. També m’ha servit per veure que hi ha Dan Carey a la producció, qui també ha treballat amb artistes com Fontaines D.C. o Wet Leg. Ganes de seguir descobrint música seva!

• També podeu escoltar ja el segon senzill del pròxim disc de Pau Vallvé “Pels anys que no hem viscut”. Després d’anunciar nou projecte, Agorafilia, una nova gira i treure “Ens hem guanyat l’estiu”, tot un èxit, ara torna amb una nova cançó on predominen les guitarres elèctriques i la bateria i que sona moltíssim a Los Planetas. Xula.

• Ja ha sortit el nou disc de Pale Jay, del que us he parlat un parell de cops ja gràcies al seu anterior àlbum The Celestial Suite. La seva mescla de jazz, soul, R&B i el seu falsetto, sumat a la seva imatge misteriosa, em semblen súper originals, innovadors i interessants. De lo nou, escolteu “Quadris De Ouro” o “Baby” per saber del que us parlo.

• L’artista neozelandesa BENEE, actualment de gira amb Wallows i Olivia Rodrigo, ha publicat el que és el seu primer single aquest 2024, “Sad Boiii” acompayada d’un videoclip molt divertit. Tot i que la lletra va en la direcció oposada, la melodia i les vibes de la cançó m’han alegrat el matí. El flow de reggae mesclat amb indie m’apassiona. Sembla que tindrem més música seva aviat així que molt content.

• De ten days, el nou disc de Fred again… poca cosa. A part dels anteriors releases, “adore you” amb Obongjayar i “places to be” amb Anderson Paak., que són dues cançons espectaculars, només em quedo amb “fear less”, i és gràcies a la meva obsessió amb Sampha.

DESCOBRIMENTS

• Aquesta setmana he estat escoltant moltíssim The Life Of Pablo, el setè disc de Kanye West, i un dels seus millors. Amb l’acompanyament d’artistes com The Weeknd, Kid Cudi, Kendrick, Metro Boomin, Mike Dean o Rihanna a cançons com “Famous” o altres himnes com “Saint Pablo” amb Sampha, en el que per mi és Prime Kanye. Si no l’heu escoltat sencer, us recomano que el recupereu perquè és una obra mestra.

• Del programa de Deus i Simis del Magí, m’enduc, a part d’uns bons riures, el descobriment de Vulfpeck, una banda de funk estatunidenca. Tenen cançons com “Wait for The Moment” que t’atrapen, amb el seu so funky-soul-jazzy. El baix és una bogeria, al més pur estil Thundercat. Us agradarà!

• I acabem amb un descobriment recent, el de “Es una pena” que surt de la unió dels canaris San Tosielo i el grup d’indie madrileny Toldos Verdes. Una meravella de cançó, que, per cert, sona molt a Carolina Durante, així que si us molen escolteu-la.

Fins aquí totes les novetats d’avui, que no són poques. A més, així com a info, Linkin Park té una nova vocalista, Emily Armstrong, amb qui grabaran un nou disc i faran una nova gira. I ja han publicat la seva primera cançó, ‘The Emptiness Machine’. Tant de bo els vagi bé.

Fins la setmana que ve!