Fila Indie – 4×02

TRACKLIST

FOSTER THE PEOPLE – SEE YOU IN THE AFTERLIFE
PHANTOGRAM – HAPPY AGAIN
DECLAN MCKENNA – SLIPPING THROUGH MY FINGERS
LORD HURON – THE NIGHT WE MET
DA SOUZA – PEP
COLDPLAY – SPARKS
DOMINIC FIKE – MISSES
GLASS ANIMALS – CREATURES IN HEAVEN
WALLOWS – CALLING AFTER ME
ROYEL OTIS – SOFA KING
FERRAN PALAU – AVUI
REMY BOND – SUMMER SONG
BILLIE EILISH – BLUE
IRON & WINE – FLIGHTLESS BIRD, AMERICAN MOUTH
INGRID MICHAELSON – YOU & I
OF MONSTERS AND MEN – EMPIRE
THE KILLERS – CHANGE YOUR MIND

- Publicitat -

Exhaurides en 4 hores totes les entrades de la Telecogresca

La Telecogresca ha fet història en els 47 anys que fa que se celebra el festival universitari. Només han necessitat 4 hores per exhaurir totes les entrades de l’edició de 2025.

El cartell format per La Raíz, amb un retorn molt esperat pels seus seguidors, juntament amb noms com Figa Flawas, La Fúmiga, Maig o Maria Jaume, ha estat prou important per exhaurir totes les entrades pel 29 de març al Parc del Fòrum.

Així doncs, ara només queda esperar per la que serà una nit històrica.

- Publicitat -

Rosalía estrena ‘Omega’ des del Piromusical de la Mercè

Rosalía ha estat l’encarregada de triar les cançons que sonarien enguany en el tradicional Piromusical, de Barcelona, que serveix per tancar les Festes de la Mercè. La pròpia artista ha donat el tret de sortida amb unes paraules: “Moltes gràcies, Barcelona, per sempre fer-me lloc, que aquesta és la meva ciutat preferida del món. Un besito, Barcelona, t’estimo!”

L’artista ha fet sonar cançons seves com ‘Despechá’ o ‘Milionària’, però també ha escollit peces dels Arctic Monkeys com ‘I wanna be yours’, The Strokes i el seu ‘Last Nite’, o Lord Huron i ‘The Night we met’. També ha tingut protagonisme Peret i la seva ‘Gitana hechicera’.

Un dels moments més celebrats ha estat quan ha sonat ‘Omega’ el seu nou senzill que ha estrenat amb l’artista urbà Ralphie Choo, que aquesta mateixa setmana era número 1 de vendes a les llistes espanyoles.

La cançó ens remet als seus orígens musicals i també és un homenatge a l’obra mestra de títol homònim de Enrique Morente i Lagartija Nick.

- Publicitat -

Entrevistem a Scorpio que ens presenta “NIÑATEJANT”

Scorpio ara ens presenta el seu segon àlbum d’estudi: ‘NIÑATEJANT’; una forma de vida que es basa en ser totalment lliure per fer el que una vol, recuperant l’esperit presumit i rebel que totes tenim a dins.

Utilitzant vocabulari col·loquial, es descriuen diverses situacions que es resumeixen en un mateix concepte: “el niñateig”. Un concepte que neix amb la dansa i s’estén a descriure moments quotidians en el qual una persona mescla la innocència amb la irreverència.

Un disc que està compost per vuit cançons on s’explora la part més electrònica de la Scorpio, passant per estils com el House o l’hyperpop, sense deixar enrere la seva faceta urbana amb estils com el reggaeton o l’afrobeat. Una Scorpio amb ganes de mostrar una nova cara i explorar noves sonoritats de la mà dels productors del moment: Scotty DK i Jan Aygua; i a la vegada, col·laborant amb les promeses emergents catalanes com el Lluc i la Cloe.

Hem quedat amb ella per parlar del disc, però també hem aprofitat per comentar altres qüestions.

- Publicitat -

Rosalía anuncia ‘Omega’ amb Ralphie Choo

Fa mesos que els rumors d’una col·laboració entre Rosalía i Ralphie Choo circulaven per la xarxa. De fet a principis d’any se’ls va veure junts patinant i van saltar totes les alarmes sobre una possible unió musical.

Finalment i després de molts mesos posem llum a la foscor i els dos artistes compartiran aquest proper dia 25 el tema ‘Omega‘, que la catalana va compartir a través del seu canal de Whatsapp amb els seus seguidors. En aquell àudio es pot escoltar un tema amb la seva veu cantat a capella i amb un estil que recorda al dels seus inicis.

De fet aquesta nova cançó sembla que podria tenir com a punt de referència ‘Omega’, l’obra mestra de Enrique Morente i Lagartija Nick.

- Publicitat -

Justin Timberlake anuncia un únic concert a l’estat pel 2025

Justin Timberlake no actuava a Espanya des del 2004 i el 2025 tornarà per oferir un únic concert a Sevilla, en el marc del ICÓNICA SANTALUCÍA Sevilla Fest.

El concert tindrà lloc el 30 de maig i servirà per presentar el disc “Everything I Thought it Was”. Les entrades sortiran aquest dijous a les 10 del matí al web del festival.

La gira del músic també passarà per Itàlia, Polònia, Dinamarca, Regne Unit o França, entre altres països.

- Publicitat -

La resurrecció de Rigoberta Bandini arribarà el 2025

“Querida amiga: estoy trabajando en mi resurrección”. Aquest era el missatge que fa uns dies deixava Rigoberta Bandini a les seves xarxes socials i ara es confirma que el seu nou disc arribarà l’any vinent.

La cantant ha presentat un vídeo donant la benvinguda a aquesta nova etapa, on se la veu levitant mentre sona de fons un tema estil doo-wop.

Està previst que molt aviat poguem ja gaudir del primer avançament, d’un disc, que tal com va explicar a El País tenia com 45 cançons sobre la taula amb estils molt diferents.

- Publicitat -

Els Catarres publicaran nou disc a la primavera de 2025

Els Catarres han aprofitat el concert de les festes de la Mercè de Barcelona per anunciar un nou disc per la primavera de 2025.

La formació actuava aquesta nit en els concerts organitzats per RAC105 i abans de finalitzar el seu espectacular directe davant de milers de persones han anunciat la gran notícia. Un nou disc que estan preparant des de fa mesos i que arribarà 3 anys després de “Diamants”.

La presentació del disc tindrà lloc en una doble cita el dia 4 de maig al Festival Strenes i posteriorment també actuaran el dia 31 a la Sala Razzmatazz, en el marc del festival Empremtes. Les entrades ja estan a la venda.

- Publicitat -

La Telecogresca 2025 comptarà amb La Raíz, Figa Flawas, Maig, Maria Jaume o La Fúmiga

La Telecogresca ha confirmat avui el cartell de la propera edició amb el retorn de La Raíz, com a cap de cartell, en una edició que tindrà lloc el 29 de març al Parc del Fòrum.

Tampoc faltaran a la cita els Figa Flawas, La Fúmiga, Maig, Maria Jaume, Lo Puto Cat i els guanyadors del concurs Engresca’t.

Les entrades sortiran a la venda el dimarts a 7 de la tarda a Enterticket.

- Publicitat -

“143”, de Katy Perry, nou impuls de la música pop?

La cantant estatunidenca Katy Perry ha publicat fa dos dies un disc de la mà de Capitol Records. Trenta-tres minuts i mig distribuïts en onze temes que tenen la intenció de posar sobre la taula que el pop és un gènere molt potent i que encara té molt a oferir. De la intenció a la realitat hi ha un salt evident, veurem si realment l’àlbum “143” aconsegueix fer renéixer la predilecció cap a la música pop.

I, per què “143”? D’entrada, pot semblar un número qualsevol, però el que és cert és que en realitat rere aquesta xifra s’hi amaga un missatge ben senzill: t’estimo. Perry va explicar-ho així a la premsa: “Aquest àlbum és una expressió d’amor, és la meva manera de retornar als meus fans tot l’amor que m’han donat al llarg dels anys”. Podríem dir que l’àlbum va de la W a la W; comença amb Woman’s World i acaba amb Wonder. Però, anem per parts, com sona tot això?

Woman’s World. Títol contundent, un món femení, empoderament. Bon inici. De fet, veient només la caràtula de l’àlbum, ja se’ns anuncia que el protagonisme és realment d’elles. Queda clar amb la imatge imponent de la cantant envoltada d’una espiral en forma de cor de color rosa i sobretot lila. És curiós, perquè Katy Perry va debutar amb Capitol Records el 2008 amb un àlbum titulat “One of the boys” i setze anys després la primera cançó del nou llançament porta per títol Woman’s World.

En el videoclip d’aquest primer tema està carregat de símbols. D’entrada, podem veure la cantant vestida com la dona del cartell estatunidenc “We can do it!”, creat per animar la classe treballadora durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta imatge se superposa amb una altra escena també reconeguda, la dels obrers asseguts sobre una biga de ferro. De treballadors, ella ho passa a treballadores, tot són dones. Així ho veiem també amb la lletra de la cançó i el ritme potent i allunyat d’un to íntim, si no més aviat reivindicatiu. Té una tornada que de seguida s’enganxa i amb una frase que realment resumeix força bé la idea de la cançó: “Aquest és un món femení i tens sort de viure-hi”. Amb la primera cançó comencem a veure per on van les coses.

La segona composició de “143” és Gimme Gimme, en aquest cas Katy Perry compta amb una col·laboració, la de 21 Savage. Els beats de l’inici recorden una mica a la cançó anterior, té un ritme electrònic molt marcat, potser més i tot. Té sentit que sigui així perquè 21 Savage és raper i aquesta base s’escau perfecte amb el seu gènere musical, de fet, és ell qui enceta el tema. I comença amb una idea totalment antitètica del que havíem escoltat fins ara: “Gran gos Savage soc l’home dels teus somnis”.

Es tracta d’un diàleg entre la veu femenina i masculina, on ell està convençut que l’està conquistant “soc com Amazon perquè tinc tot el que necessites”, mentre que ella es mostra més aviat reticent: “Si vols el meu cos hauràs de sorprendre’m”. Ell és la personificació del capitalisme i la societat actual; versos plens de superficialitat i fixació únicament en els diners: “Agafa la meva targeta i ves-te’n de compres unes setmanes”. Una cançó menys sorprenent que l’anterior, sembla que en algun moment hi hagi d’haver un gir, però no acaba d’arribar mai.

Gorgeous és la tercera cançó de l’àlbum, la qual va també acompanyada d’una col·laboració, en aquest cas és la cantautora alemanya Kim Petras qui acompanya a Katy Perry. Un duo que sorprèn positivament, dues veus que encaixen a la perfecció i ens ofereixen un aire de feminitat i sensualitat. Es tracta d’un tema sense videoclip, igual que l’anterior, però posaria la mà al foc que si en tingués, aquest empoderament femení seria encara més formidable.

Quart tema i tercera col·laboració. Katy Perry s’uneix amb Doechii per oferir-nos I’m his, he is mine. La unió amb la rapera nord-americana dona un resultat esplèndid. En aquest cas, tornem a veure un videoclip que acompanya la cançó, el qual amb tan sols una setmana ja acumula 2,7 M de visualitzacions. La primera imatge que veiem és al cel, són Katy Perry i un home, que representa aquest “him”, però que alhora els representa a tots. La lletra parla de com ell està cegament enamorat d’ella, és per això que la imatge és al cel, la idea romàntica que l’amor està a l’aire. Ella s’ha convertit en “el seu somni, la seva droga”. Imatges i lletra que volen exemplificar la dona triomfadora, però també possessiva i narcisista. Definitivament, un tema que funciona molt bé en tots els aspectes, mostrant un balanç entre l’empoderament femení i, alhora, una visió crítica de la dona socialment idealitzada.

I altre cop ella sola, única i real protagonista d’aquest àlbum, Katy Perry ens presenta Crush. Una cançó que ens trasllada perfectament al que se sent en tenir un o una crush, l’emoció i papallones a l’estómac quan hi ha l’amor platònic a prop i que a poc a poc va enamorant. En aquest cas, no es tracta d’un tema tan treballat o profund com els anteriors, però alhora és dels que ens remet més ràpidament al pop de sempre.

A l’equador de l’àlbum apareix Lifetimes un tema també protagonitzat únicament per Perry amb videoclip produït a prop de casa nostra, a les illes mediterrànies d’Eivissa i Formentera. És una cançó que realment podria sonar als clubs de platja i, fins i tot, protagonitzar mash-ups o remixs diversos. Katy Perry ens remet a un estiu al ritme de les onades, la festa, els amors i la despreocupació. Al videoclip hi apareixen diverses imatges de l’illa baleàrica, des de veure la cantant anant amb moto per una carretera sense rumb fins a sorprendre’ns amb la imatge d’un conductor d’una barca amb una paella al cap. Tot i la llibertat i felicitat estiuenca que transmet aquesta cançó, el feedback que ha tingut no ha sigut precisament així.

I és que la cantant ha sigut criticada per rodar en llocs que podrien suposar un negatiu impacte ambiental per les Illes Balears. Un dels escenaris és l’Illot de s’Empalmador, que resulta ser una zona protegida amb un gran valor ecològic. La Conselleria de Medi Natural del Govern balear ho està investigant i explica que, a més a més, la productora del vídeo no havia sol·licitat l’autorització corresponent. Tot i aquest contratemps -i sense treure-li importància- val a dir que si Estrella Damm necessités una cançó i un videoclip per comercialitzar els seus productes als EUA, Lifetimes seria probablement una de les propostes més escaients.

I seguint amb la simbologia amorosa de “143”, arriba All the love. Una cançó on Katy Perry baixa revolucions i ens recorda que també pot oferir moments dolços i relaxats. En aquest moment és quan veiem la Katy Perry de Dark Horse o Teenage Dream, l’experta del pop que tots i totes coneixem. No obstant això, podem dir que no és el seu millor tema, comparat amb la resta de l’àlbum, és com que li falta aquest punt de brillantor i vivacitat.

I entre “ahs” i “oohs” acompanyats altre cop d’un ritme més aviat contundent, arriba Nirvana. Es tracta d’un tema d’un estil del dos mil, amb un aire més aviat de disco. De fet, amb la lletra ja ens traslladem a un ambient així: “Ballant entre llums borroses, et vaig trobar al paradís flotant en el cel de diamants”. Així doncs, Nirvana no és una cançó especialment innovadora, però tampoc decep.

Quan ja va arribant el final de l’àlbum i semblava que l’acabaria Katy Perry tota sola i protagonista, torna una cançó amb col·laborador. Sembla que queda clar quin tipus d’unió té al cap Perry quan escull artistes perquè l’acompanyin, i és que Artificial -així es titula l’antepenúltima cançó de “143”– compta amb un altre raper com a artista convidat: JID

Torna l’esperit crític de l’inici de l’àlbum, però amb una base sorprenentment diferent. En aquest cas podem veure influències de R&B i també un to especialment enllaunat, o com bé diu el títol de la cançó: artificial. La part de JID és admirable, en un seguit de versos cantats ràpidament hi apareixen els missatges més foscos i crítics de la cançó i potser de l’àlbum. “Àngels, dimonis, moltes manifestacions, informació intel·ligent artificial, he estat descobrint la veritat…”. Artificial és el tema “dimoni” al voltant de la resta d’“àngels” que formen aquest àlbum. Un atac directe a la societat que estem creant, on les xarxes i els dispositius ens estan dominant cada vegada més. 

I després de parlar de l’artificial arriba la veritat. “Vull saber la veritat encara que em faci mal”, canta Perry a la penúltima cançó de 143. Truth tracta d’una infidelitat i el sentiment que això suposa, un tema amb qui molts s’hi poden sentir identificats. Tot i parlar d’un amant infidel, també podem entendre-ho com a una societat que també ho és perquè no mostra la veritat, tal com apuntava en cançons anteriors. 

Finalment, la cantant estatunidenca tanca l’àlbum amb una oda als somnis d’infantesa. “Algú pot prometre’m que la nostra innocència no es perdrà en aquest món cínic?”, amb una veu infantil i mentalitat madura, la veu de Perry representa Wonder, l’última proposta de 143. És la millor cançó per tancar aquest àlbum perquè combina la proposta d’un so i punt de vista innovadors, però alhora incorpora les pinzellades que caracteritzen aquesta estrella del pop. Acabar per començar, una declaració d’intencions per recordar que estem davant d’una de les màximes exponents de la música pop arreu del món.

Reprodueix “143” i fes tu mateix/a l’anàlisi del nou àlbum de Katy Perry:

- Publicitat -

Així és ‘Niñatejant’, el segon àlbum de la Scorpio

Ahir divendres la Scorpio va estrenar el seu segon àlbum d’estudi, ”Niñatejant”. El disc compta amb vuit cançons, totes en català. Per la Clara, Niñatejar és una forma de vida que es basa a tenir llibertat, recuperant l’esperit presumit i rebel que totes tenim a dins. La Scorpio torna trepitjant fort amb aquest segon àlbum que, un cop més, casa molt amb la seva estètica.

”Niñatejant” inicia amb la cançó Paris, produïda per Scotty DK, qui forma part de la majoria de cançons del disc. Aquesta cançó és la presentació del disc, la qual fa referència a l’èxit i al Niñateo català. Aquesta és l’expressió amb la qual la Scorpio fa referència a aquesta llibertat i a aquest estil de vida i que també trobem a ”Niñatejant”, la cançó que dona nom al disc.

Tot i que aquest segon àlbum mostra una altra cara de la cantant, uns ritmes que s’apropen més al house i el techno, trobem cançons com ”Colònia” que ens transporten a la Clara del primer disc. En aquest cas, la cançó parla d’un amor no superat, un amor que no s’oblida i una Clara envaïda per la nostàlgia.

A ”Cara de bitch/verí” podem veure la cara més sensible d’aquest àlbum. Aquest tema paral sobre l’amor verdader, cuidar una relació i de com la Scorpio hi ha vegades que no es sent estimada com ella mereixeria ser-ho. Això queda clar a la frase ”Tothom estima a la Scorpio, però qui estima a la Clara?. Fa referència també al seu alter-ego, Scorpio, i que tal com ella ha declarat; Hi ha una persona rere el meu producte i aquesta és la Clara. I la Clara, quan acaba un bolo i baixa de l’escenari, vol un petó i una abraçada.

El disc compta també amb dues col·laboracions. Primerament trobem ”Caigut del cel” amb en Lluc. Una cançó dedicada, també a la persona la qual els agrada, referint-se a aquesta com a un àngel caigut del cel. ”Suar” és la segona col·laboració del disc, juntament amb la Cloe. Una cançó perfecta per sortir de festa, on les dues artistes es defineixen a elles mateixes amb la ”combi” completa: catalanes, de barna i rachetes.

Finalment, també trobem ”M’enxixo” i ”Xao xao”, dos dels hits més sentits d’aquest estiu, que van sortir abans de l’estrena de l’àlbum.

”Niñatejant” és un projecte on trobem a la Scorpio de manera més oberta i sincera, en uns registres on potser no ens tenia tan acostumats. Un recull de cançons que fa referència a la llibertat i a viure la vida. Un disc que, ben segur, posarà la banda sonora a les festes d’aquesta tardor.

- Publicitat -

Franz Ferdinand exhaureixen en 24 hores totes les entrades de Barcelona

Èxit rotund de la nova gira de Franz Ferdinand al nostre país. En tan sols 24 hores la banda ha exhaurit totes les localitats pel concert del 18 de febrer a la Sala Razzmatazz, de Barcelona, així com els directes previstos a Madrid i a A Corunya.

El grup presentarà el seu nou disc “The Human Fear” que arribarà el 10 de gener i del qual ja n’hem pogut gaudir un primer avançament.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.