Gusset presenta ‘rooftop’, una peça que transforma l’experiència d’estar en un terrat, amb la ciutat sencera als peus. Una metàfora sobre la claredat i el vertigen. La cançó explora el contrast entre veure-ho tot amb perspectiva i, de sobte, tornar a un camí estret i fosc quan aquella persona apareix.
El nou senzill de l’artista parla d’aquell moment en què, des de dalt d’aquest ‘rooftop’ tot té sentit: la visió, el silenci i la distància justa. Però quan aquella persona apareix, es trenca la perspectiva i el protagonista torna al seu túnel. A nivell sonor, la producció alterna i juga amb sons del hip-hop, però amb una visió actual i una clara influència del pop i el so urbà.
Produïda per fixe, productor de confiança de gusset, ‘rooftop’ arriba amb un videoclip creat pel propi artista. La mescla i el màster són d’Aleix Iglesias.
Tame Impala publica el seu cinquè àlbum d’estudi “Deadbeat”. Amb aquest projecte, Parker explora una nova dimensió sonora inspirada en la cultura bush doof i en l’escena rave australiana dels anys 90, fusionant psicodèlia i electrònica amb una producció minimalista i textures innovadores. L’àlbum reflecteix una faceta més espontània i una amplitud vocal inèdita, consolidant a Tame Impala com un dels projectes més influents i versàtils de l’última dècada.
Aquest disc inclou els senzills ‘Loser’, ‘End of Summer’ i ‘Dracula’. Conjuntament amb el llançament, s’estrena el videoclip de ‘My old ways’, dirigit per Kristofski, que mostra imatges inèdites del procés creatiu de Kevin Parker.
Tame Impala es prepara per a una gira mundial que començarà als EUA el 27 d’octubre i arriba a Europa a la primavera de 2026, amb dates a Madrid (7 d’abril) i Barcelona (8 d’abril), on presentarà el seu nou àlbum. “Deadbeat” sona com el treball d’un artista que ha portat el seu art a un altre nivell, creat com una obertura a l’espontaneïtat per part d’un perfeccionista reconegut.
Buhos presenta ‘No vull despertar’, un senzill profund i diferent produït per David Rosell. Una balada carregada d’emoció i maduresa que mostra una nova faceta de la banda més estimada del pop-fusió en català. Amb una lletra profunda i sincera, la cançó parla de l’amor, la nostàlgia i el desig de retenir aquells moments que voldríem que no s’acabessin mai.
Produït per David Rosell, el senzill ens submergeix de ple a la tardor amb una melodia dolça i unes tornades inoblidables que captiven des de la primera escolta, convertint-la en una candidata natural a nou himne de Buhos.
Buhos presenta ‘No vull despertar’, tot havent anunciat que han exhaurit les entrades pel concert del Poble Espanyol de Barcelona, i també pel primer que faran a les escales de la Catedral dins el Festival Strenes, primeres dates de la gira que els portarà a celebrar el seu 20è aniversari.
El videoclip, dirigit per Dani Feixas i rodat a l’heliport de l’Hospital de Sant Pau, uneix rodatge tradicional i IA per aconseguir una peça única i espectacular.
Charlie Puth, un dels grans noms del pop contemporani, torna a l’escena musical amb energies renovades. Conegut tant pels seus propis èxits com Attention, Marvin Gaye o Light Switch, com per les cançons que ha compost per a altres artistes (Harleys in Hawaii de Katy Perry, entre moltes altres), el músic ha anunciat el seu nou projecte discogràfic: Whatever’s Clever, que arribarà el 6 de març de 2026.
Aquest llançament arriba just un any després que Taylor Swift el mencionés a la seva cançó The Tortured Poets Department, afirmant que “Charlie Puth hauria de ser més famós”, una frase que va viralitzar-se i va tornar a situar el cantant al centre de la conversa pop.
El primer avançament del disc, “Changes”, confirma el seu retorn en plena forma. El tema combina un so fresc amb un clar homenatge al pop i al soul dels anys 80 i 90, amb influències que recorden a clàssics com Higher Love de Steve Winwood. Amb una melodia enèrgica i un creixement progressiu ple de matisos, la cançó destaca per la seva alegria i optimisme, una dosi d’aire pur en temps convulsos.
El videoclip de Changes juga amb l’estètica norantera i incorpora elements d’animació que evoquen els primers videoclips de la MTV. En ell, Puth apareix amb un estil retro que recorda al de la sèrie Doctor en Alaska. Però la gran sorpresa arriba al final del clip: la seva esposa, Brooke Puth, fa un cameo per anunciar que la parella està esperant el seu primer fill.
Amb Whatever’s Clever, Charlie Puth promet una col·lecció de cançons plenes de detalls, emoció i melodies irresistibles, reafirmant-se com un dels compositors i productors més versàtils i fiables del pop actual.
Els LOS40 Music Awards Santander 2025 ja han revelat la seva llista completa de nominats, tant en la categoria Espanya com en les categories Global Latina i Internacional, i tot apunta que la gala del 7 de novembre a València serà una de les més espectaculars fins ara. La ciutat es convertirà en el gran epicentre de la música en una nit plena de talent, emoció i actuacions molt esperades.
En l’àmbit estatal, Aitana, Lola Índigo i Dani Fernández encapçalen les nominacions amb sis candidatures cadascun, incloent-hi Millor Artista, Millor Àlbum i Millor Gira o Concert. També destaquen Dani Martín, amb quatre nominacions, i els nous talents Naiara, Enol, Mayo, Chiara Oliver, Lia Kali i Lucho RK, que opten al títol de Millor Artista o Grup Revelació.
El gènere urbà tindrà una presència molt destacada amb Quevedo, Rels B, Omar Montes, Bad Gyal, Saiko i Rusowsky competint pel premi a Millor Artista o Grup Urbà. A més, la categoria de Millor Col·laboració promet ser una de les més disputades amb temes com Gran Vía (Quevedo i Aitana), Rayo de luz (Soge Culebra i Abraham Mateo), La Reina Remix (Lola Índigo, María Becerra i Villano Antillano), Sentimiento Natural (Aitana i Myke Towers) o Bésame (Alejandro Sanz i Shakira).
Entre els àlbums més destacats hi trobem Cuarto Azul d’Aitana, Nave Dragón de Lola Índigo, La Jauría de Dani Fernández, El Último Día de Nuestras Vidas de Dani Martín, afroLOVA 25’ de Rels B i Buenas Noches de Quevedo. En la categoria de Millor Cançó, sonen amb força Me has invitado a bailar (Dani Fernández), 6 de febrero (Aitana) o Sin Autotune (Lola Índigo).
Els LOS40 Music Awards també premiaran el millor directe, amb noms com Nil Moliner, Álvaro de Luna, Depol, Dani Martín, Lola Índigo i Dani Fernández com a finalistes. A més, festivals com Bresh, Portamérica, Love the Twenties o la Gira OT opten a Millor Festival o Esdeveniment Musical, mentre que gires com Metamorfosis Season (Aitana) o La Niña, La Bruja y El Dragón (Lola Índigo) lluiten pel títol de Millor Gira o Concert.
Els grans noms internacionals també entren en joc
Els focus ja apunten a València, que el pròxim 7 de novembre acollirà no només el millor de la música espanyola, sinó també les categories internacionals dels LOS40 Music Awards Santander 2025. En la categoria de Millor Artista o Grup Internacional, la competència serà ferotge: Ed Sheeran —un dels màxims nominats— s’enfronta a Gracie Abrams, Sabrina Carpenter, Coldplay, Miley Cyrus i Lady Gaga.
La nova generació d’artistes també pren protagonisme. En Millor Artista o Grup Revelació Internacional, trobem noms emergents com Myles Smith, Alex Warren, Lola Young, Rosé, Huntr/x i Sombr, que han aconseguit destacar en un panorama global dominat per grans icones.
Les cançons més potents de l’any competiran pel premi a Millor Cançó Internacional: des d’Azizam d’Ed Sheeran, fins a Born With a Broken Heart de Damiano David, passant per That’s So True de Gracie Abrams, The Door de Teddy Swims o Ordinary d’Alex Warren.
Pel que fa a Millor Àlbum Internacional, els finalistes inclouen Play d’Ed Sheeran, Mayhem de Lady Gaga, Moon Music de Coldplay, Hurry Up Tomorrow de The Weeknd, A Minute… de Myles Smith i Funny Little Fears de Damiano David.
El músic britànic Sam Fender ha estat coronat guanyador del Mercury Prize 2025 gràcies al seu aclamadíssim àlbum People Watching. La gala, presentada per Lauren Laverne a l’Utilita Arena de Newcastle, va marcar un moment històric: era la primera vegada que els prestigiosos premis s’allunyaven de Londres per celebrar-se al nord d’Anglaterra.
El cantant de North Shields, visiblement emocionat, va rebre el guardó de mans de la locutora i DJ Sian Eleri, que representava l’equip de jurat. Després de dedicar unes paraules d’agraïment, Fender va oferir una interpretació apassionada del tema People Watching, que va fer aixecar el públic de les seves cadires.
«No sé ni què dir… no ens ho esperàvem gens!», va confessar l’artista, aclaparat per l’emoció. «És un honor compartir aquesta nit amb tants bons amics, com CMAT o Fontaines D.C. Vull dedicar aquest premi a l’Annie Owen, que sempre m’ha inspirat i que és la persona darrere d’aquesta cançó. El nord és el millor lloc del país!».
Publicat el febrer de 2025, People Watching ha estat elogiat per la seva mirada humana i honesta sobre la vida quotidiana, amb històries plenes de sensibilitat i personatges reals. Fender ha signat totes les cançons del disc, en col·laboració amb Dean Thompson, Joe Atkinson, Markus Dravs i Adam Granduciel.
L’àlbum no només ha captivat la crítica, sinó també el públic: amb més de 107.000 còpies venudes en la seva primera setmana, s’ha convertit en el llançament més ràpid d’un artista britànic des del Harry’s House de Harry Styles. És el tercer número u consecutiu de Fender, després dels èxits de Hypersonic Missiles (2019) i Seventeen Going Under (2021).
La ciutat de Newcastle també ha estat protagonista durant la setmana prèvia al lliurament dels premis, amb la celebració del Mercury Prize Newcastle Fringe: un festival que ha omplert els carrers i sales de concerts amb tallers, actuacions i trobades creatives, consolidant el nord com un dels epicentres culturals més vius del Regne Unit.
El jove cantant, compositor i productor badaloní Guillem Bautista presenta avui De festa en festa, el seu nou single que el consolida com una de les promeses més interessants de la nova escena musical del país.
El tema és una peça vitalista i desenfadada que parla sobre la recerca de l’amor durant una nit de festa, amb un estil que fusiona la cançó d’autor amb l’indie i el pop. Amb aquest nou llançament, Bautista continua definint un so propi que combina la frescor del moment amb una gran sensibilitat artística.
En aquest treball, l’artista torna a demostrar la seva extraordinària capacitat per connectar amb les emocions i transmetre-les a través de la música. Amb una sòlida formació musical, Bautista busca compartir un univers creatiu que respira alegria, calma i bellesa, consolidant així una trajectòria que apunta alt dins del panorama emergent català.
El músic presentarà el seu nou EP el pròxim 3 de gener de 2026 a la mítica sala Heliogàbal de Barcelona, en un concert que promet ser una celebració de la seva evolució artística i del seu vincle amb el públic.
DONALLOP presenta ‘DE ZERO A MIL’, una declaració d’urgència del nou disc: no hi ha temps, només vertigen, i la cançó ens cau a sobre com una cascada. Amb producció de Jan Buxeda i Joana Pol, DONALLOP ens obre la porta a una nova paleta sonora on el pop abraça reggaeton i afrobeat en un esclat de desig i energia. Després de ‘Perdó’, ‘Qui te plora’ i ‘inconscients’, ‘de zero a mil’ és el darrer avançament de “D SUPERLLUNA” un nou àlbum previst pel 5 de desembre.
DONALLOP, el projecte musical mallorquí liderat per Joana Pol, porta més de quinze anys explorant sonoritats que van del pop-folk íntim al dream pop i l’electrònica, amb tres àlbums publicats, un EP i més de 300 concerts. A la nit de lluna plena del 5 de desembre publicaran el seu nou disc ‘D SUPERLLUNA’, una nova etapa sonora marcada per l’arribada de l’electrònica i les ganes de deixar enrere àncores creatives.
DONALLOP obren la llauna de la col·lecció de 10 noves cançons amb ‘DE ZERO A MIL’, un single d’avançament que combina ritmes de reggaeton i afrobeat amb un pop vibrant que resulta en un esclat sonor i emocional. Inspirada en referències com Ralphie Choo, Rusowsky o Tyla, el tema fusiona ritmes urbans amb melodies pop per explorar el desig i la intensitat de l’amor com un motor acceleradíssim que crema sense control amb una energia que se t’endú per davant. ‘DE ZERO A MIL’ és doncs una declaració d’intencions perfecta que ens obre la porta a aquest nou espai sonor de DONALLOP, on vulnerabilitat i força conviuen en perfecta tensió.
Després d’un temps de silenci i reflexió, Clima torna amb força amb el seu segon disc, «Això que ens passa», un àlbum que captura l’essència del grup empordanès en el seu moment més madur i inspirat. El treball arriba després del debut T’he trobat a faltar (2021) i d’un any ple de concerts per tot el territori, que va culminar amb una pausa necessària per reconnectar i iniciar una nova etapa creativa.
“Això que ens passa és molt més que un disc: és una declaració d’intencions, una mirada sincera al que som i al que hem viscut”, expliquen els membres del grup. Composat enmig d’un procés de transformació interna, el nou treball consolida una veu pròpia, manté l’arrel pop-rock que caracteritza Clima i situa les lletres com a nucli emocional de l’àlbum. La producció, a càrrec de Joan Borràs, coproductor i teclista d’Oques Grasses, en capta amb sensibilitat l’esperit més humà i orgànic.
L’àlbum s’obre amb “La metxa”, un crit a l’acció i a la valentia de llençar-se sense por. La segueix “Vivint-la amb tu”, una declaració d’amor tranquil i madur amb aires pop-folk. A “No tot és per sempre”, la banda s’endinsa en la fragilitat de la pèrdua i la necessitat d’aprendre a conviure amb ella.
La recerca d’identitat col·lectiva pren forma amb “Així com som”, mentre que “Ho faig amb tu” parla de la superació compartida i “Flor de pell” retrata el vertigen i la bellesa del naixement d’una criatura. Amb “Un oasi al desert”, Clima explora la calma enmig del caos, i amb “Cortines blanques”, posa en valor els petits gestos que mantenen viva la connexió.
Un dels moments més emotius arriba amb “Irrepetibles”, una cançó que esdevé l’himne del disc: un recordatori que cada instant viscut és únic i mereix ser celebrat. El tancament arriba amb “El meu destí”, una col·laboració amb Sergi Carbonell que equilibra nostàlgia i esperança per concloure amb una idea clara: allò que ha de passar, que passi.
Amb Això que ens passa, Clima signa un àlbum honest i lluminós, que parla d’amor i pèrdua, de coratge i de redescobriment. Un viatge emocional que confirma la maduresa artística del grup i la seva capacitat per connectar amb allò que, al cap i a la fi, ens passa a tots.
Ens hem trobat amb en Gerard Aledo per conversar sobre el llançament del seu disc «Crónicas de una ruptura anunciada», un disc on ens explica la seva darrera ruptura, però amb una vitalitat que ens transporta a l’època dels Animal, el grup pel qual encara molta gent el recorda.
Precisament d’aquella època en fem menció a la conversa, on ens explica situacions que va viure i que encara no havia explicat abans. Des de l’odi que va rebre a les xarxes, on li deien que era el Justin Bieber català per ser un cocaïnòman; també van rebre alguns llançaments d’objectes durant els seus directes o, directament, un boicot quan actuaven a l’Acampada Jove. Ell encara no s’explica els motius, ja que no feien lletres polítiques ni res que pogués ser motiu d’aquest escarni públic.
Després d’uns anys en què es va sentir com un impostor per tocar en festivals com el Canet Rock i amb força comentaris negatius per part de gent de la indústria, va decidir baixar del carro, trencar amb la discogràfica i seguir en solitari. Explica que es va fotre una bona hòstia, però que es va aixecar, va veure que podia treballar en altres feines que no estaven relacionades amb la música i, com un noi que ha picat molta pedra, ha aconseguit tirar endavant.
Ara presenta aquest «Crónicas de una ruptura anunciada», que tindrà continuació en un altre treball que publicarà aviat i que presentarà en directe durant el 2026, un any en què tornarem a posar el seu nom —potser més petit i més discret, com ell vol— en l’escena. I fent concerts com a ell li agraden: a prop de la gent i no amb una separació de deu metres sense ningú.
El nou senzill és la peça central del segon disc de l’artista, ‘SEMPRE INSTINT’, que veurà la llum el 7 de novembre. Escrita per Max Codinach i produïda per marc_io, ‘SEMPRE INSTINT’ és una confessió sense filtres que arriba acompanyada d’un videoclip dirigit per Roger Monleón.
gavina.mp3 ha publicat ‘SEMPRE INSTINT’, el primer avançament del seu segon disc SEMPRE I PER INSTINT, que es publicarà el pròxim 7 de novembre. La cançó es presenta com un autoretrat deformat però sincer, un impuls que neix sense filtres i que marca el to del nou treball: més cru, més directe i més humà.
El tema ha estat escrit per Max Codinach, composat amb marc_io i produït pel mateix marc_io, i combina samples, processadors i guitarres acústiques amb una interpretació de lap steel a càrrec de Litus (Dan Peralbo i el Comboi) i vents digitals que respiren al llarg de la peça.
A nivell líric, “SEMPRE INSTINT” gira al voltant d’una idea clau:
“també sé que sempre i per instint / corro tant com puc pel passadís / tan lluny l’un de l’altre com el circ / tan bo i tan dolent com els amics”.
Aquest vers resumeix el to introspectiu però universal de la cançó, que parla d’una manera d’estar al món: observar-lo i deixar-se observar. ‘SEMPRE INSTINT’ és, en paraules de l’artista, una mirada cap a dins abans de mostrar-ho tot.
El senzill arriba acompanyat d’un videoclip realitzat per Roger Monleón, que trasllada a imatges aquest univers honest i visceral que gavina.mp3 continua construint amb pas ferm i sensibilitat.
Jovedry estrena un nou EP: “bixu the ep”, un projecte íntim que neix de l’eco d’una ruptura i tot el que això comporta: un dolor desconegut, un procés de canvi personal i la lluita per comprendre els mateixos sentiments. Després de donar-nos pistes amb els senzills ‘Bixu si em mires així’ i ‘Una nova habilitat’, aquest projecte que ens apropa encara més a Jovedry, finalment surt a la llum.
Compost juntament amb íñigo Vidaurre i produït pel mateix artista, aquest disc romantitza el malestar interior amb una estètica digital, crua i nostàlgica, molt marcada per l’era mòbil i per l’autoexpressió espontània. En el terreny sonor, “Bixu the ep” combina guitarres acústiques, sintetitzadors i textures DIY, construint un univers emocional que respira honestedat.
Amb aquesta nova producció, Jovedry se situa en la mateixa línia emocional que artistes com Jim Legxacy, Mk.gee, Ferran Palau o Latin Mafia, compartint amb ells una sensibilitat marcada per l’honestedat emocional i una producció tan cuidada com desbordant.
“bixu the ep” és, en definitiva, una obra honesta i profundament íntima. Un reflex de com l’art pot transformar la vulnerabilitat en identitat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
