Aviat farà més d’una setmana que Siderland va estrenar el seu segon àlbum “La Vida Líquida”. Els cantants ens han explicat que la rebuda del disc és immillorable.
Consideren que en el nou projecte hi formen part cançons tan còmiques, narratives i algunes més de ballaruga. Fa temps, els cantants s’emmirallaven amb artistes italians, però ara agafen molta referència de la música produïda a Catalunya.
El 12 de novembre el duet estrenarà el seu disc a la Sala Bòveda de Barcelona on s’espera una posada en escena amb ballarins i on compartiran l’escenari amb l’artista d’Eurovisió Aiko.
Si voleu saber per quin motiu van decidir posar aquest títol a l’àlbum, com troben la inspiració per crear cançons i que n’opinen del nou panorama català, ja teniu disponible l’entrevista.
Després d’un estiu farcit de bolos, l’estrena de dos singles que ho han petat i sortir a ‘Fruit del Deliri’, el nou disc d’Oques Grasses, les Al·lèrgiques al pol·len tornen més fortes què mai a les portes del seu nou treball. ‘FER-HO TOT MALAMENT’ és el tercer single d’Al·lèrgiques al Pol·len i la primera col·laboració del seu quart disc, que veurà la llum d’aquí poc. Després dels singles ‘CARINYU MEU’ i ‘COMPLICADA’, la banda presenta una nova proposta que destaca per la seva frescor i el seu gir cap al pop-rock. En aquesta ocasió, s’uneixen a Dan Peralbo i el Comboi, un dels grups més en forma i que estan renovant el pop-rock català.
La lletra de ‘FER-HO TOT MALAMENT’ parla de les dificultats i malentesos en una relació, expressant l’angoixa i l’esgotament general del moment en què vivim. Amb una sonoritat clàssica i fresca a l’hora, acompanyada de ritmes enganxosos, les dues bandes de pop-rock català del moment ens plantegen el perquè i el perquè no de “fer les coses bé”…
Amb aquest nou single, Al·lèrgiques al Pol·len ens presenta una altra cara del seu nou univers musical, i es segueixen reafirmant com una de les bandes més fresques, originals i polivalents de l’escena actual.
Després de “Llamas en el Cielo” i, com no, d’ “Els teus ulls” (número 1 a ràdios durant mig any, amb més de 6 milions d’escoltes en digital), arriba “Rumba catalana”, un homenatge a la rumba catalana i al característic “ventilador”, que introdueix per primera vegada a la seva obra musical, amb petits tocs afrobeat i electrònics molt subtils que la converteixen en una versió renovada del gènere.
Aquest homenatge fa referència a figures com Peret, el grup dels seus tiets, Rumba Brava, i els gitanos de Gràcia.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip gravat al Teatre Artesà del seu poble, El Prat de Llobregat, on, acompanyat de la ballarina Sol Queral i del seu tiet Pepe García (Rumba Brava), coreografien una història d’amor i germanor vestida de ball, instruments i tradició en el teatre on la banda dels seus tiets actuava als anys setanta.
A més, “Rumba catalana” també compta amb un documental homònim que s’estrenarà en plataformes properament on l’artista conversa amb quatre grans representants de la Rumba Catalana: Lolita Flores (filla del Pescaílla, un dels creadors de la Rumba Catalana), Las Migas (un dels grups de dones rumberes més importants del món), Albert Pla (amb la seva rumba psicodèlica) i Sabor de Gràcia (la primera banda en fer un disc de rumba catalana íntegrament en català). Sota la pregunta “què és per tu la rumba catalana”, formulada a tots els convidats, Alfred respon que per ell és el seu tiet Pepe, qui li va ensenyar a estimar la música i, com no, la rumba.
Després d’un temps de silenci, Sabana torna amb el seu nou single ‘Els dies poden anar venint’, una cançó que marca el retorn de la banda granollerina i que promet ser un himne optimista per aquesta tardor.
La cançó parla de moments de fortalesa enmig de la incertesa de la vida quotidiana. És un cant als dies en què tot sembla anar bé, malgrat els problemes i les angoixes. Amb un so fresc i despreocupat, Sabana combina les seves arrels de ‘pop de tardor’ amb influències de grups com The Beatles i Els Pets, tot plegat amb un toc innovador de teclats i sintetitzadors. A més, el videoclip, dirigit per Jett Kirkerud, rememora la quotidianitat i els moments senzills que inspiren el tema.
Aquest nou tema s’ha produït de la mà de Carles Gallego, productor de confiança de Sabana, i s’ha enregistrat als estudis de Roca Umbert, Granollers. El single arriba amb l’energia del grup després de dos anys de concerts per tot Catalunya.
La música es pot escoltar de moltes maneres diferents. Els més joves escolten música des de plataformes com Spotify, els que no som tan joves potser tirem més de Youtube o inclús ens descarreguem alguna cançó al mòbil sense anuncis i els més nostàlgics escolten música directament de la ràdio, en disc o fins i tot en vinil, gràcies a un tocadiscs que tenien de joves que han pogut arreglar amb peces comprades per Amazon.
En totes aquestes maneres d’escoltar música n’hi ha una que és comú a totes les generacions i es la de fer-ho en directe. Els concerts serveixen per escoltar música però també per sentir amb la música, serveixen per estar més a prop i connectar d’alguna manera amb el o els artistes que hi ha dalt de l’escenari, que sí, que potser ja has connectat abans amb ell o ella dins del teu cotxe desentonant una cançó del seu repertori però és diferent. La connexió que hi ha entre el grup o el/la cantant i el seu públic és més propera i real quan estàs en un concert perquè compartiu una cosa que poques vegades es pot esdevenir: el lloc.
Quan comparteixes un lloc o un context amb l’artista, la manera d’escoltar les seves cançons pren una dimensió diferent. Ja no importa la cançó, importa l’experiència, col·lectiva o individual, que experimentes mentre l’escoltes i aquesta experiència fa que visquis la música d’una manera única.
Aleshores, si considerem tan important l’experiència de sentir la música en directe perquè hi ha persones imbècils que quan van a un concert es dediquen a fer la tertúlia enmig de la pista sense respectar les peces musicals i donant l’esquena a l’artista? Com es pot tenir tanta falta d’empatia?
És preocupant com aquesta tendència en esdeveniments en música en directe està anant a l’alça últimament. Quan el públic està més pendent de la tertúlia que de la música en un concert vol dir que consideren la música per ambientar i això provoca que tota la màgia que et pugui donar el moment de connexió amb l’artista desaparegui. Però tant se val no? Ja veurem un tiktok del concert després.
Dit això, cal dotar els concerts del respecte i la importància que mereixen i sobretot, cal gaudir-los com es mereixen. Això sí, si trobo a algun imbècil que no em deixa gaudir del concert que estic escoltant, potser m’invento un “pogo” per fotre-li un cop de colze a l’esquena “sense voler” perquè calli. Encara que sigui un concert de Guillem Gisbert o de Socunbohemio. Amb ganes, esforç i fúria pots treure un “pogo venjatiu” d’on sigui.
Grex, de moment, l'única dona que figura al cartell de Viña Rock 2025
La nova edició del conegut festival de música Viña Rock, que se celebra cada primavera a Villarrobledo ha començat amb mal peu. De l’1 al 3 de maig de 2025 milers de persones es traslladaran a aquest municipi de la província d’Albacete per gaudir de la música. O més ben dit, dels músics.
Ahir es va revelar el cartell de l’edició de 2025, de fet, només un petit avançament d’alguns dels artistes que es podran veure aquest maig vinent. L’anunci ha sigut assenyalat a les xarxes socials de manera gairebé immediata, ja que hi ha una clara absència de veus femenines en aquest cartell provisional. Dels trenta-cinc artistes que hi ha anunciats de moment, només hi apareix una dona: Grex. Podríem considerar que en són quatre si ens fixem en els integrants dels grups: Xana Lavey (membre de Mägo de Oz), María José Luna (de Califato 3/4), Maria Astallé (del grup Ítaca Band). La resta de grups estan formats majoritàriament per homes, i no pas per pocs. La Raíz, per exemple, és una banda formada per deu homes; en el cas de La Sra. Tomasa en són set (tot i que algunes persones pensessin que era una dona, tal com sembla indicar el nom).
L’avançament del cartell promet molts artistes més, però haurien de ser moltes més per poder arreglar aquesta escassa paritat que han mostrat fins ara. Una selecció que ha rebut crítiques merescudes. És realment sorprenent que a un país que és amfitrió de nombrosos festivals, encara ara segueixin anunciant-se cartells amb tan poca presència femenina. I no serà perquè no hi ha dones amb un gran potencial i ganes de mostrar la seva música. Rocío Saiz, per exemple, és una de les dones que ha alçat la veu a través de les xarxes per denunciar aquest fenomen que, malauradament, no ha sigut puntual en el cas del Viña Rock, sinó que fa temps que és present: “Llevamos más de 15 años con la misma situación y nada mejora”.
Un altre aspecte a tenir en compte és que qui s’adona d’això són elles, costa trobar homes que es posicionin i assenyalin decisions com aquestes. Una absència de dones als cartells que va acompanyada d’una absència d’homes en la denúncia. Tampoc cal generalitzar, s’ha de dir que sí que n’hi ha que s’han mostrat reticents a la proposta del cartell del Viña Rock 2025, com ara el duo masculí Los Voluble, però realment són pocs els qui ho critiquen.
Una de les xarxes socials on hi ha hagut més rebombori respecte a aquesta polèmica és “X“. En aquesta plataforma el Viña Rock ha sigut anomenat de mil maneres amb malnoms com “Viñahombres”, “Señoros Rock”, “Testosterona Rock”, etc.
Que passi això al segle XXI és preocupant, i que a més a més sigui a una escala tan gran, a un festival on va tantíssima gent, és realment sobtant i alarmant. Fets com aquests mostren que ni els mateixos organitzadors (que probablement no són organitzadores) tinguin cura de la paritat en el cartell. En casos com aquests, les dones que es reivindiquen enmig d’un territori tan masculinitzat, se senten silenciades perquè fa anys que els festivals reben crítiques d’aquest estil, però sembla que no se les escolten massa.
Després de fer les seves primeres passes com a grup fa poc més de dos anys i esdevenir una de les bandes del moment, Sexenni no ha parat de generar èxits com ‘De Lao’, ‘Supernova’ o ‘Grup de Pop’, un tema on el grup revelació lleidatà i el duet mataroní de moda, The Tyets, ho estan petant molt i molt fort! Però si algú pensava que amb això la feina estava feta és que no coneix als Sexenni. Els Beatles de Lleida han fet el hit d’aquest estiu: ‘La Faràndula’, on a més, s’ha sumat una de les DJ’s més cotitzades del país per fer el REMIX: la DJ Trapella! Aquests darrers temes són avançaments del seu nou àlbum que publicaran l’any vinent i el presentaran en directe a la Sala Apolo el 27 de març. Sens dubte, serà el treball i any més important dels de Lleida!
Ara, Sexenni presenta nou senzill: ‘El Club de la Sisena Hora’, una cançó que continua explorant el món de la festa, mostrant com és la vida a les primeres hores del matí quan encara està en marxa. La cançó pinta una imatge divertida i una mica salvatge de la vida nocturna en un ambient de festa que sembla no tenir fi. Aquest llançament ve de la mà d’un videoclip dirigit per Alba Muñoz que documenta la vida dels membres d’aquest exclusiu club.
Ginestà, una de les bandes més destacades del pop català actual, presenta el seu nou single “Només viure”, que dona nom al seu pròxim EP, previst per l’hivern de 2025. Després de l’èxit de temes com “La meva sort”, “De tot el món” o “Amor estacional”, aquest nou treball pretén seguir la línia conceptual del seu àlbum anterior, VIDA MEVA.
“Només viure” és una cançó carregada d’energia i vitalitat, que parla sobre el coratge de tornar a viure amb confiança i il·lusió després de moments difícils. Amb un missatge d’empoderament, la cançó transmet optimisme i celebra la bellesa de viure intensament. La producció del lleidatà Pep Saula acompanya perfectament aquest to positiu, amb una atmosfera que convida a llançar-se de nou a la vida.
Gravat entre els mesos d’agost i setembre a Royuela Studio, aquest single també compta amb un videoclip dirigit per Eloi Román i produït per Sol Naixent Studio rodat a Roda de Ter, Manlleu i el Delta de l’Ebre. El vídeo, protagonitzat per la Júlia Serrasolsas, narra la història d’una noia que decideix perseguir el somni de ser cantant, reflectint així el missatge de la cançó: atrevir-se a viure plenament.
Ginestà han aprofitat aquest primer avançament per anunciar que presentarà l’EP Només viure en directe el 21 de març de 2025 a la Sala Apolo de Barcelona dins el festival Guitar Bcn, en un concert que promet ser una festa de celebració de la vida.
En Miquel acaba de publicar el seu primer disc en castellà, anomenat “Ñ”, una sàtira a la història i cultura espanyoles, amb el seu toc personal, que alguns han entès i altres no.
Hem quedat amb ell per parlar-ne i tal com vam dir a la darrera entrevista, li hem fet en castellà, perquè carai si ell ha pogut fer el disc així nosaltres també podem fer una conversa diferent. No crec que repetim però al final ho hem pogut salvar.
Ens ha parlat del disc, dels motius de fer-lo, també ens ha explicat que el futur és incert, que potser deixa de cantar i que a ell li motiva més escriure o produir. No sap si farà concerts de presentació però ara mateix no ho té en ment.
Esperem que no deixi la música i que pugui continuar emocionant-nos i fent-nos sentir coses amb el seu talent i mirada del món i de la vida.
Queda només un dia d’espera per a poder gaudir d’ “ASHO KE Li DiUAN TRAP“, el nou àlbum dels pares del trap en català, la P.A.W.N Gang. Un nou treball que, segons han explicat a l’entrevista, reflecteix un gran moment del col·lectiu i promet ser la continuació del seu llegat a la indústria.
Amb aquest nou projecte, el grup de música urbana torna a respawnejar per oferir-nos 12 temes amb un so més madur però amb aquella essència que sempre els ha caracteritzat ja que, al cap i a la fi, són un grup d’amics.
Aquesta tarda parlo amb Yung Mare i Hacha Dastral perquè m’expliquin el que “ASHO KE Li DiUAN TRAP” ha significat per ells i el seu procés de creació. A més, aprofitarem per comentar i reflexionar una mica sobre la seva llarga trajectòria musical i tot el que els ha acompanyat al llarg d’aquests anys.
Liam Payne ha mort als 31 anys després de caure d’un tercer pis d’un hotel, a l’Argentina, segons han confirmat fonts oficials. La caiguda hauria estat des d’uns 13 o 14 metres, fet que li han provocat una mort immediata.
Les primeres informacions apunten que la policia hauria estat sol·licitada a l’hotel, durant la tarda del dimecres, per un empleat que alertava de la presència d’un home agressiu que podria estar sota els efectes de drogues o alcohol. El mitjà TMZ apunta que Payne hauria estat actuat de forma erràtica durant tota la tarda al vestíbul de l’hotel. També expliquen que l’haurien hagut d’ajudar a arribar fins a la seva habitació.
Els fiscals argentins que investiguen el cas apunten que tot fa pensar que el músic estava sol quan va caure, segurament amb algun tipus de brot fruit de l’abús de substàncies. Segons apunten a l’habitació hi havia una sèrie de substàncies que acreditarien una situació prèvia de consum d’alcohol i drogues.
Per la posició com va quedar el cos i les lesions, el músic no va tenir cap acte reflex per protegir-se, fet que fa pensar que podria haver-se precipitat totalment inconscient.
L’habitació s’ha trobat amb objectes destrossats, plena de medicaments com Clonazepam, i altres que s’estan analitzant.
El músic va formar part de One Direction fins a la seva dissolució, i en solitari va editar un sol disc “LP1”, l’any 2019.
El seu grup ha emès una nota de comiat signat per la resta de components on afirmen estar completament devastats per aquesta tràgica mort del seu estimat germà i company. De forma individual també s’han expressat Harry Styles, Louis Tomlinson, Niall Horan i Zayn Malik.
Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya (Itàlia) i rep 6 guardons al concurs de world music més important a escala internacional.
És la primera vegada en 17 edicions que una cançó en català guanya el concurs internacional Andrea Parodi. La cantautora de Barcelona s’ha endut el Premi Absolut, el Premi de la Crítica, el Premi Bianca D’Aponte Internacional i 3 mencions a la Millor Música, el Millor Arranjament i el Premi dels Joves de la Sala. Tots ells per la seva cançó Cartografia, inclosa en el seu darrer àlbum autoproduït Intuir el tigre.
El concurs, que ret homenatge a la figura d’Andrea Parodi, va seleccionar 9 de les més de 300 inscripcions d’artistes de tot el món. Durants els dies 10, 11 i 12 d’octubre, els participants van actuar al Teatro Massimo de Cagliari, amb dues cançons pròpies i una reinterpretació d’una cançó de Parodi. Amb les butaques plenes, les vetllades es van retransmetre en directe per les principals cadenes de ràdio i televisió italianes i van comptar amb la participació d’artistes convidades com l’argentina Teresa Parodi.
Sandra Bautista, acompanyada de Guiu Cortés al baix i Dani Tejedor a la percussió, va escollir Pandela per a la versió que homenatjava Parodi, donant-li un gir per rumba catalana que ningú esperava. Alhora, va vestir amb un subtil punt d’havanera la seva cançó Cartografia, tot portant a l’illa italiana dues de les senyes d’identitat de la música catalana. El públic va rebre la proposta amb un aplaudiment aclaparador que preveia una victòria per unanimitat.
El jurat, conformat per 50 músics i periodistes italians i 9 crítics internacionals, va proclamar-la com a vencedora absoluta, atorgant-li els tres premis principals i tres mencions honorífiques. Amb això, Bautista ha rebut una beca de 2.500€, la creació d’un videoclip professional i la possibilitat d’actuar a festivals associats com Mare e Miniere (Sardenya), Jazz in Sardegna, Folkest (entre Venècia i Àustria), Bianca d’Aponte (Nàpols), Mo’l’estate Spirit Festival (Puglia), Festival del Torto (Sicília) o el mateix Premi Andrea Parodi 2025 (Sardenya).
No és la primera vegada que la cantautora afincada a Barcelona guanya un guardó. Amb tan sols 28 anys, ha rebut 27 premis en certamens catalans com el Sona9 i nacionals com el Certamen de Cantautors d’Elx, el Certamen de Joves Compositors de la Universitat Loyola de Sevilla o el Premi a la Millor Banda Sonora del Festival Internacional de Cinema d’Almagro.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
