Liam Payne ha mort als 31 anys després de caure d’un tercer pis d’un hotel, a l’Argentina, segons han confirmat fonts oficials. La caiguda hauria estat des d’uns 13 o 14 metres, fet que li han provocat una mort immediata.
Les primeres informacions apunten que la policia hauria estat sol·licitada a l’hotel, durant la tarda del dimecres, per un empleat que alertava de la presència d’un home agressiu que podria estar sota els efectes de drogues o alcohol. El mitjà TMZ apunta que Payne hauria estat actuat de forma erràtica durant tota la tarda al vestíbul de l’hotel. També expliquen que l’haurien hagut d’ajudar a arribar fins a la seva habitació.
Els fiscals argentins que investiguen el cas apunten que tot fa pensar que el músic estava sol quan va caure, segurament amb algun tipus de brot fruit de l’abús de substàncies. Segons apunten a l’habitació hi havia una sèrie de substàncies que acreditarien una situació prèvia de consum d’alcohol i drogues.
Per la posició com va quedar el cos i les lesions, el músic no va tenir cap acte reflex per protegir-se, fet que fa pensar que podria haver-se precipitat totalment inconscient.
L’habitació s’ha trobat amb objectes destrossats, plena de medicaments com Clonazepam, i altres que s’estan analitzant.
El músic va formar part de One Direction fins a la seva dissolució, i en solitari va editar un sol disc “LP1”, l’any 2019.
El seu grup ha emès una nota de comiat signat per la resta de components on afirmen estar completament devastats per aquesta tràgica mort del seu estimat germà i company. De forma individual també s’han expressat Harry Styles, Louis Tomlinson, Niall Horan i Zayn Malik.
Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya (Itàlia) i rep 6 guardons al concurs de world music més important a escala internacional.
És la primera vegada en 17 edicions que una cançó en català guanya el concurs internacional Andrea Parodi. La cantautora de Barcelona s’ha endut el Premi Absolut, el Premi de la Crítica, el Premi Bianca D’Aponte Internacional i 3 mencions a la Millor Música, el Millor Arranjament i el Premi dels Joves de la Sala. Tots ells per la seva cançó Cartografia, inclosa en el seu darrer àlbum autoproduït Intuir el tigre.
El concurs, que ret homenatge a la figura d’Andrea Parodi, va seleccionar 9 de les més de 300 inscripcions d’artistes de tot el món. Durants els dies 10, 11 i 12 d’octubre, els participants van actuar al Teatro Massimo de Cagliari, amb dues cançons pròpies i una reinterpretació d’una cançó de Parodi. Amb les butaques plenes, les vetllades es van retransmetre en directe per les principals cadenes de ràdio i televisió italianes i van comptar amb la participació d’artistes convidades com l’argentina Teresa Parodi.
Sandra Bautista, acompanyada de Guiu Cortés al baix i Dani Tejedor a la percussió, va escollir Pandela per a la versió que homenatjava Parodi, donant-li un gir per rumba catalana que ningú esperava. Alhora, va vestir amb un subtil punt d’havanera la seva cançó Cartografia, tot portant a l’illa italiana dues de les senyes d’identitat de la música catalana. El públic va rebre la proposta amb un aplaudiment aclaparador que preveia una victòria per unanimitat.
El jurat, conformat per 50 músics i periodistes italians i 9 crítics internacionals, va proclamar-la com a vencedora absoluta, atorgant-li els tres premis principals i tres mencions honorífiques. Amb això, Bautista ha rebut una beca de 2.500€, la creació d’un videoclip professional i la possibilitat d’actuar a festivals associats com Mare e Miniere (Sardenya), Jazz in Sardegna, Folkest (entre Venècia i Àustria), Bianca d’Aponte (Nàpols), Mo’l’estate Spirit Festival (Puglia), Festival del Torto (Sicília) o el mateix Premi Andrea Parodi 2025 (Sardenya).
No és la primera vegada que la cantautora afincada a Barcelona guanya un guardó. Amb tan sols 28 anys, ha rebut 27 premis en certamens catalans com el Sona9 i nacionals com el Certamen de Cantautors d’Elx, el Certamen de Joves Compositors de la Universitat Loyola de Sevilla o el Premi a la Millor Banda Sonora del Festival Internacional de Cinema d’Almagro.
És indiscutible el protagonisme que Charli XCX ha tingut aquest estiu. Amb la publicació del seu “Brat” no només introduïa un nou àlbum, sinó un concepte que semblava moure masses, el món semblava tenyir-se amb el seu color més característic. Aquesta idea de jove rebel i atrevida ens atrau. Poden ser els ritmes, la lletra o l’actitud de la cantant, però l’àlbum té alguna cosa que s’enganxa. És automàtic; escoltar l’àlbum i alguna cosa dins nostre es torna una mica brat, ens tornem una mica més rebels, més lliures. Ens contagiem de l’essència “Brat”.
Sovint passa, que quan hi ha un èxit tan gran com el que hi ha hagut amb aquest àlbum, l’artista prova d’explotar-ho; fent diferents versions canviant el ritme, fent les cançons en acústic i fent petites col·laboracions. Sovint això implica que l’àlbum es perd, la voluntat de voler explotar-lo al màxim fa que el concepte de l’àlbum es desdibuixi. En canvi, això no passa aquesta vegada.
El nom del projecte ens deixa molt clar el que ens hi trobarem “Brat and it’s completely different but it’s also still brat”. A l’àlbum no trobem només col·laboracions, on les altres veus apareixen en un parell de frases o en el pont de la cançó. Aquí hi trobem, com diu el títol un concepte completament diferent, però que segueix sent el mateix, segueix sent Brat.
Abans de la publicació de l’àlbum, van aparèixer dues pioneres: ‘Guess’ amb la col·laboració de Billie Eilish i ‘Girl, so confusing sometimes’ amb Lorde. El públic va rebre amb els braços oberts aquests dos senzills, que van donar la llum verda (verd brat) a la resta de l’àlbum. Amb aquests temes ja es veia la idea que seguiria l’àlbum, les col·laboracions no s’adaptarien amb calçador al propi tema, sinó que seria la cançó, que s’adaptaria a l’estil de cadascú dels col·laboradors. D’aquesta manera es crea un concepte nou de brat, una nova versió de cada cançó que representa a l’àlbum original, però també és una nova aportació.
Entre tantes col·laboracions és molt complicat triar-ne una, però la més sorprenent, sense dubte és Bb Trickz. Ja feia temps que es sentia el rumor, però això no ha rebaixat les expectatives. ‘Club classics’ compleix totes les expectatives d’una cançó amb l’esperit Brat al 100%. És una cançó divertida, atrevida i que juga amb la barreja d’idiomes per encaixar perfectament dins el concepte de l’àlbum.
Un dels encerts de l’àlbum, és la gran varietat de col·laboracions, que engloben a un públic molt ampli. Trobem noms com The 1975, Ariana Grande o Bon Iver entre molts altres artistes. La diversitat d’artistes tan coneguts permeten que tothom tingui alguna cosa a escoltar dins de “Brat and it’s completely different but also still brat”. Es podria veure com una campanya estratègica, però tot i que sigui així només podem dir que ha funcionat al 100%.
Hi ha cançons que destaquen en l’àlbum original, i en aquesta versió no es queden enrere. És el cas de ‘I might say something stupid’ amb The 1975, ‘Everything is romantic’ amb Caroline Polacheck o ‘Girl, so confusing sometimes’ amb la Lorde, que, segons el meu parer, és la joia de la corona.
“Brat and it’s completely different but also still brat” és, en general, un molt bon àlbum. Un àlbum que aglutina gustos musicals molt variats i que ens anima, a treure aquesta part rebel de dins, a ser una mica més Brat cada dia.
El Joan Casu o més conegut com a K-ZU és un DJ de Taradell que barreja música catalana amb reggaeton i techno. “El meu avi”, “No volem ser”, “Hora dels adéus” i “Els Segadors – remix” són alguns dels remix que ha produït ell mateix.
Aquesta setmana hem parlat amb ell i ens ha dit que està molt content en com el seu públic està rebent les seves creacions. El K-ZU ens ha comentat que s’enllorgulleix molt del tour d’enguany “K-ZULINA TOUR” i dels més de 50 bolos que ha fet arreu de Catalunya.
A través de les seves xarxes socials, el DJ va anunciar el dilluns l’estrena d’una nova gira del 2025“K-ZU LIVE SHOW” on el seu objectiu és anar a una Festa Major i que es converteixi en un festival de música. Màquines de confeti i gralla en directe seran algunes de les sorpreses que es podran veure en el nou show.
Si voleu saber d’on va sorgir la idea de fer un remix dels Segadors amb el Nil Canyelles, com serà aquest nou tour del 2025 i molt més, podeu mirar l’entrevista que li vam fer.
CIRCA WAVES – WE MADE IT
LUNA BAY & VERA KEBBE – ALL IN
COLDPLAY – GRAVITY
THE BLACK KEYS & DANNYLUX – MI TORMENTA
BEACH BUNNY – CLUELESS
COIN – ALONG FOR THE RIDE
DAMIANO DAVID – SILVERLINES
LEON BRIDGES – PEACEFUL PLACE
HALF.ALIVE – SOPHIE’S HOUSE
BLINK-182 – TAKE ME IN
THE CURE – ALONE
PEACH PIT – MAGPIE
THE RIONS – TIME WILL TRY
TEEN JESUS AND THE TEASERS FT. SOFTCULT – DULL
THE MOWGLI’S – I’M GOOD
GUILLEM GISBERT – ESTUDIANTINA
El Viña Rock ha presentat un bon grapat de confirmacions per la propera edició d’un festival que tindrà lloc de l’1 al 3 de maig a Villarrobledo, i que comptarà amb un bon grapat d’artistes catalans com The Tyets, Figa Flawas, La Fúmiga, Itaca Band, La Raíz, La Sra Tomasa, Senyor Oca o Auxili entre altres.
Entre la resta de cartell figuren Mago de Oz, Talco, Reincidentes o Sínkope.
Els abonaments ja estan a la venda al web d’un festival que ha rebut algunes crítiques a la xarxa per la poca presència femenina en les primeres confirmacions anunciades.
Familia, ya tenemos el primer avance de cartel 🔥 Lo celebramos sorteando 2 abonos generales. Para participar:
– Sigue a @vinarockoficial
– Repostea con el hashtag #ViñaRock2025 y dale like
El miércoles a las 23:59h anunciamos el ganador en este mismo post ¡Suerte familia! pic.twitter.com/k2grEy1zCg
“DIUMENGES”, una cançó que parla sobre l’amor i la inestabilitat de les relacions personals, és el nou senzill que publiquen els Buhos. Després de robar el cor als seus seguidors amb la tendresa d’“Amb tu” o l’energia d’“Actitud”, un dels grans himnes que han firmat aquest estiu, l’exitosa banda de Calafell presenta un nou avançament del que serà el seu pròxim àlbum, que veurà la llum a principis del 2025.
No és estrany que les relacions afectives en un entorn com l’actual, inestable i constantment canviant, en siguin un reflex. D’això parlen els Buhos a “DIUMENGES”, que han volgut donar veu al viatge emocional que experimenta una persona enamorada quan l’amor no és correspost com un s’espera. Una autèntica muntanya russa que fluctua entre les il·lusions, l’eufòria i el patiment. A “DIUMENGES”, Buhos s’obren i deixen entreveure aquesta versió més introspectiva del grup, demostrant que poden fer molt més que música festiva.
La producció de “DIUMENGES” ha anat a càrrec de David Rossell, productor habitual del grup, i s’ha gravat als estudis de Can Pardaler d’Artés. Amb composició de Guillem Solé, una vegada més, Buhos ha aconseguit donar vida a un nou himne pop, amb una tornada molt enganxosa i un interludi musical que de segur que serà corejat pel públic que els acompanya en les seves llargues gires.
Amb la mirada posada en el següent treball discogràfic, Buhos ja ha anunciat les primeres dates de la gira de presentació del nou disc, que els portarà per ciutats com Madrid o Rotterdamm, així com amb dues dates molt especials a la sala Razzmatazz de Barcelona.
La Oreja de Van Gogh han anunciat a través d’un comunicat que Leire Martínez deixava la formació, després de 17 anys sent-ne la vocalista.
Ha estat una decisió dura i difícil i que arriba després de molt temps de reflexió. En el comunicat expliquen que tot plegat arriba després de moltes converses en les que no han aconseguit apropar les seves diferents formes de viure el grup.
L’artista va arribar al grup basc el 2008 després de l’adéu d’Amaia Montero. Amb Martínez, han editat quatre discs, sent “Un susurro en la tormenta” (2020) el darrer d’ells.
Els últims temps han tornat als escenaris actuant en nombrosos festivals. En el darrer concert de al gira, Leire Martínez no va poder evitar emocionar-se i posar-se a plorar.
Les darreres setmanes un possible retorn d’Amaia Montero van aixecar força malestar en Leire Martínez, que va arribar a dir que sembla que tot el món s’oblida que ja hi ha una cantant al grup i que sóc jo.
Una mica tard, però aquí us porto el blog amb tota la música d’aquesta setmana. Espero que em perdoneu.
NOVETATS:
La Sra. Tomasa ha publicat el seu esperat nou disc, 1040. Un disc que han trigat 3 anys a fer, que s’ha fet arreu del país i de sud-amèrica, agafant influencies i instruments d’arreu del món per sumar-les al so tomasero. Tenia una mica de por ja que fa molts anys que m’agrada La Tomasa i no volia que deixés de ser així, com està passant amb molts dels grups de l’escena. Però realment tenint en compte la seva història i els bons musics que hi estan involucrats, estava clar que això anava a ser algo bo. M’han agradat molt cançons com “MUNDO” o “EL CUADRADITO”. També d’altres com “MALA FAMA” o “SE VA”. Latin, folklore, electrònica… molt top. Escolteu-lo sencer i en ordre, i veniu el 29 de novembre a Razz!
Ja ha sortit el nou i segon disc d’Alavedra, Feliz a la fuerza, on a part dels singles que òbviament ja us havia portat per aquí, com la cançó que dona títol al disc, “Chamartín”, “La excusa Perfecta” o “Personalidad”, també trobem altres joyes com “Generación”, “Barcelona” (per fi un himne accurate de la nostra ciutat!!!) o “No Sé”. El disc, de només 25 minuts, m’ha agradat molt, he notat un canvi en la producció, una mica menys punky, més madura, sense perdre el toc d’humor a les letres. També inclou una col·laboració amb Diossito de La Élite, però no m’ha apassionat. De totes maneres, com sempre, no deceben. Ganes de veure’ls un altre cop en directe, a la nau el 30 de novembre.
“INCENDIO” és el nom del primer single de GIN, que estrena una nova etapa en la qual presentarà el seu EP MELANCORA, un EP on descobrirem a una artista més madura, on més enllà del pop, s’exploren gèneres com el funk, l’R&B i el disco. Estigueu atents perquè es venen cosetes molt xules!
Galgo Lento ha estrenat el segon single del seu nou disc. Després de “VULL TENIR-TE APROP” amb la Kris Tena, una de les cançons que més he escoltat aquest final d’estiu, ara podem escoltar “COPILOT PT. 1.” una cançó d’amor preciosa que donarà nom al seu quart disc. L’evolució de la cançó m’ha encantat, com van entrant les guitarres distorsionades, els cors, els sintes i l’autotune, al més pur estil Kanye.
Del disc de remixos de Brat (and it’s completely different but also still brat), em quedo com no amb les col·laboracions del Julian Casablancas de The Strokes a “Mean Girls” i de Bon Iver a “I Think about it all the time”. M’han semblat dues versions molt diferents de les originals i que els artistes convidats li han donat una volta i una veu molt interessant. Tenint en compte els dos noms dels quals parlem, no esperava menys. Una mica disappointed amb la de The 1975. Hi ha altres top, com la de la BB trickz, Billie Eilish, Troye Sivan o Shygirl, però em quedo amb les originals.
Després de col·laborar amb Lil Wayne a “Saturday Mornings” i amb Anderson .Paak a “Summer Drop”, primer single en solitari per Cordae aquest 2024 amb “Mad as Fuck”. No m’ha semblat espectacular ni molt menys a prop del nivell mostrat a The Lost Boy, però se m’ha enganxat, així que us la recomano per aquí a veure què opineu vosaltres.
Seguint amb rap americà, Pharrell Williams i Tyler, The Creator han unit forces a “VIRGINIA Boy” un tema que formarà part de la BSO de Piece By Piece, juntament amb altres obres d’art com “Grindin’” de Clipse o “Alright” de Kendrick. El vers del Tyler, com sempre, on point, i la cançó m’ha molat bastant!
Aquest any vaig tenir la sort de poder veure l’artista nascut a Nigeria i resident de Londres Obongjayar actuant al Primavera Sound, i des de llavors que li guardo un molt bon record. Aquests dies ha tret “Just My Luck”, un senzill on mostra el seu estil, d’R&B, funky, amb un baix potent i la seva veu característica i fins i tot unes melodies una mica més accessibles que normalment. Banger!
DESCOBRIMENTS:
Totalment obsessionat amb el Tiny Desk dels argentins CA7RIEL & Paco Amoroso que s’ha viralitzat aquesta setmana. Em sembla increïble com sonen, lo original que és i els musicazos que porten (i els outfits també, perquè no). He tingut en bucle fort l’última cançó “LA QUE PUEDE, PUEDE”, del seu últim disc BAÑO MARIA.
I també en bucle “si no fuera por ti” de Bloodstein, un grup que m’han passat aquesta setmana i no coneixia. M’ha agradat molt. És la primera cançó de Mierda, l’EP que la banda d’indie de Madrid va treure al maig, després de guanyar el Madcool Talent. Us molarà si us agraden altres bandes com La Paloma, Cora Yako o Toldos Verdes.
I acabo ja amb l’última cançó d’avui. Fa res ja us vaig recomanar el nou disc de la Doechii Alligator Bites Never Heal, però aquests dies he estat tornant-hi i he recuperat un dels millors temes, “NISSAN ALTIMA”. Va duríssim. El flow, la lírica, l’estil… I el videoclip (amb influències de l’Alright de Kendrick) també.
The Offspring anuncia gira mundial de presentació del seu nou disc “Supercharged” que inclourà una parada a Catalunya. Serà el 27 de setembre quan el grup de Dexter Holland actuï a l’Olímpic de Badalona.
Per si això no fos poc, en aquesta gira estaran acompanyats dels canadencs Simple Plan, que serà la banda encarregada d’obrir els concerts.
Les entrades generals sortiran a partir del 18 d’octubre a les 10 del matí a través de la promotora Cap Cap. La prevenda pels seguidors de Offspring que van fer prevenda del disc, podran comprar-les aquest dimarts mateix. Mentre que els que hagin adquirit l’abonament del Resurrection Fest 2025 podran fer-ho el dijous a les 10 del matí.
Monarquia, tauromàquia, franquisme, corrupció, colonització, masclisme… pràcticament tots els temes polèmics són abordats a “ñ”, però es fa sempre d’una forma respectuosa i empàtica, i criticant actituds humanes que van més enllà de cada tema, cosa que fa el disc més subtil i universal.
Cada cançó és un conte, amb els personatges i el teló de fons. Les produccions són molt teatrals, plenes de cors i instrumentacions ambientals que ajuden a submergir-se a cada història. Hi ha gairebé tants gèneres com cançons: trap, tecno, funk, swing, balada, reguetó, vals, orquestral… Per exemple, la primera cançó del disc, Miss España, reinterpreta l’Himne d’Espanya en forma de bolero.
En Miquel ha escrit i produït el disc a la seva habitació i l’ha tret de manera independent. Fins ara havia publicat tres discos en català. Es va donar a conèixer el 2021 amb “ç”, un disc conceptual sobre les fases del dol, dedicat al seu amic Pau, que va morir de leucèmia i a qui mai no va poder declarar el seu amor perquè tots dos eren llavors a l’armari. Miquel es va obrir finalment i va explicar la narrativa de fons en un fil de Twitter que es va fer viral, cosa que el va portar a fer diverses entrevistes i que molta gent es fes seva la història del disc.
El canvi a espanyol a “ñ” es deu principalment a una motivació artística per transmetre un missatge a un públic en concret. Miquel ha rebut algun comentari crític per Twitter a causa d’això, però en general, el seu públic ha entès el concepte del disc, i l’artista ha expressat que continuarà cantant en català i també en espanyol, dues llengües maternes en el context familiar amb què està compromès. De fet, en una cançó del disc, Isabel i Fernando, Miquel canta en català, eusquera, gallec i aranès.
Miquel tornarà a pujar als escenaris per defensar aquesta nova proposta amb un format de directe reinventat, en què combinarà cançons dels seus 3 discos. Les dates són encara desconegudes. De moment, Miquel està centrat a fer promoció d’aquest disc, en què ha estat treballant els darrers tres anys.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
