Laura West s’ha despullat emocionalment amb ‘Lluna’ l’avançament d’un disc que veurà a la llum a finals d’aquest any. L’artista ha passat pel programa Matí Capital, de Ràdio Capital, on aquest estiu estarem compartint als dos mitjans les entrevistes musicals.
Amb la cançó ens parla d’una relació tòxica que va patir i les conseqüències que això comporta han estat prou fortes per crear aquesta producció.
Ens ha parlat de com serà el treball que està preparant, d’aquest canvi musical que ha fet, i de com sent molt més tot allò que canta.
En directe ho viu amb tota la intensitat i es mostra amb ganes de seguir compartint les cançons que va treballant a casa seva. El disc ja està en un 80% acabat i només queden uns últims detalls.
Després de “Mercury” (2021) i una pausa per dedicar temps a si mateixos, a la família i als amics, Imagine Dragons opta per sortir de la seva zona de confort i ens presenta “Loom”, un nou àlbum amb vibes d’estiu i d’un estil ben diferent.
El viatge en el qual s’embarca la banda té nou cançons, entre elles el senzill que va fer embogir el públic, ‘Eyes closed’ (en col·laboració de J Balvin). El públic agraeix que sigui un disc curt (31 minuts), ja que l’anterior era excessivament llarg.
La intenció del grup nord-americà no és que les noves cançons siguin com els seus grans èxits anteriors com ‘Believer’ o ‘Thunder’, sinó que busca un èxit diferent. Aquesta vegada ens ofereixen temes de gran varietat estilística. És un disc amb una única col·laboració, la de J Balvin.
‘Eyes Closed’, és un rap-rock, i és la típica cançó que més il·lusió et fa quan ets al concert, altrament, la participació de J Balvin li fa un gir al tema en aquesta part en castellà que fa que sigui encara més èpica. ‘Gods Don’t Pray’, ‘Wake Up’, ‘Kid’ i ‘Nice to Meet You’, són funk-pop i reggae-rock, i les quatre composicions són temes potents que et fan venir ganes de ballar i et posen de bon humor. ‘Take Me to the Beach’ i ‘In Your Corner’, tenen harmonies vocals i melodies instrumentals molt ben encertades que transmeten aquest bon rotllo estiuenc. ‘Fire in These Hills’, és una barreja perfecta entre l’estil anterior i el nou. Finalment, ‘Don’t Forget Me’, és una balada que ens atrapa i ens fa emocionar.
Tot i això, Imagine Dragons no deixen de ser qui eren. Amb ‘Loom’ entren en una nova etapa, es redescobreixen i fan una gran feina amb les seves melodies clàssiques i amb unes altres de més “modernes”. Els integrants asseguren que aquest nou disc és un nou començament, la sortida del sol (per això la portada del disc), perquè han decidit reinventar-se i, a més a més, és el primer àlbum sense el bateria Daniel Platzman, ja que ha decidit fer una pausa indefinida.
També han anunciat una nova gira, “Loom Tour”, que començarà aquest 30 de juliol als Estats Units i acabarà el 22 d’octubre a Los Angeles.
Els sabadellencs donen el tret de sortida a l’estiu amb “Sempre joves x10” la segona part del projecte que aniran construint al llarg de l’any. El passat febrer van publicar un EP de 4 cançons, anomenat “Sempre joves x1” on van presentar sons nous i col·laboracions sorgides del seu viatge a l’Argentina. Ara, amb aquest nou projecte ens mostren cinc cançons amb uns ritmes frescos alhora que variats, on podem trobar des de reggaeton fins a house techno o mambo.
Flashy Ice Cream sembla tornar a escena trepitjant fort. Tot i les noves influències pel que fa especialment als ritmes, podem reconèixer als Flashy de sempre, amb unes barres molt característiques que ens recorden als seus inicis.
En aquest volum de “Sempre joves” actualment hi trobem una col·laboració amb la Mushkaa, “Atracció magnètica”, el senzill de l’EP. La cançó aporta uns ritmes urbans molt propis del grup i alhora estableix una gran aposta per ser la cançó de l’estiu.
Si parlem de col·laboracions, però, també cal remarcar que n’hi ha una de sorpresa, que no descobrirem fins al mes de juliol. Hi ha moltes possibilitats de qui podria ser la persona o les persones escollides, però segons sembla ens haurem d’esperar per confirmar o desmentir les nostres teories.
El projecte musical, de poc més de 15 minuts de durada és un recorregut per les diferents facetes musicals que el grup domina dins el panorama urbà en català. La cançó que més sorprèn és, sens dubte, ‘Boig X tu’, on han transformat un himne de la cultura catalana com és “Boig per tu” de Sau, donant-hi un toc més actual, com deixen clar amb “Dins el meu roncola veig reflexada la teva llum”. Una declaració d’intencions per obrir pas a la resta de cançons.
‘Isinonia’ i ‘Com ho fas’ són la prova que els de Sabadell mantenen la seva essència tan característica, parlant de situacions quotidianes i fent ús d’algun doble sentit. Potser la cançó que dista més de tot el conjunt del disc és ‘Quan em tornes a mirar’, que ja coneixíem des de l’estiu passat, i sobta una mica trobar-la en aquest nou EP. De totes maneres, cal reconèixer que és una bona cançó, enganxosa i difícil de treure’s del cap.
“Sempre joves x10” és un nou projecte, on trobem als Flashy Ice Cream de sempre. Cinc cançons que faran amena aquesta espera fins a descobrir la col·laboració secreta. Un projecte musical que sona a estiu, a festa, i sobretot, a sentir-se jove. La banda sonora idònia per aquest estiu.
Dua Lipa – Houdini (32 setmanes)
Nil Moliner – Ara (13 setmanes)
Taylor Swift i Post Malone – Fortnight (8 setmanes)
Aspirants
Marshmello & Kane Brown – Miles on it (3 setmanes)
Milky Chance – Naked and Alive (3 setmanes)
Ginestà – Amor estacional (3 setmanes)
Suu – Passen coses (2 setmanes)
Flashy Ice Cream – Boig x tu (novetat)
Gracie Abrams – Risk (novetat)
La Fúmiga & Figa Flawas – Ja dormiré (novetat)
Aquesta darrera setmana de juny ens deixa un bon grapat de noms propis de la música internacional: des de Camila Cabello amb el seu disc més electrònic a “C, XOXO”. També treuen el so més contundent i intens els Imagine Dragons a “LOOM”. Neil Young estrena disc de rareses “Early daze”, mentre que Wilco sorprenen amb l’EP “Hot sun cool shroud”.
Megan Thee Stallion reneix de les seves cendres a “Megan”. Steve Aoki torna ple de col·laboracions a “Paragon” i Johnny Cash presenta “Songwriter”. També tenim material nou de Lupe Fiasco, Hey Violet o The Warning.
A casa nostra els Flashy Ice Cream estrenen el seu segon volum “Sempre joves x10” que inclou una nova versió del mític ‘Boig x tu’ de Sau.
La Scorpio és una compositora, cantant i ballarina que es va donar a conèixer per la seva participació a la primera edició del programa Eufòria de TV3, ja que va ser una de les figures que va deixar més empremta pel seu talent pur i la seva captivadora personalitat. És una artista d’estil trappy influenciada per altres artistes com la Beyoncé, Amy Winehouse o Billie Eilish entre d’altres.
El seu primer treball dins d’una discografia va ser el seu primer àlbum “Antares” (produït per Delirics), publicat l’any 2023′. Dins d’aquest hi trobem temes d’èxit entre el públic, com per exemple, el seu primer senzill ‘Deja Vu’, publicat l’any 2022.
La Cloe també és una jove promesa de la indústria i va presentar-se al concurs KLK per explotar el seu talent artístic. La cantant va guanyar la final, així doncs deixant-se veure com una artista revelació. L’artista ens sorprèn amb un estil urbà, únic i propi.
L’any 2023 entra al panorama després de l’experiència del concurs amb el seu primer senzill titulat ‘Trampa’. A partir d’aquí la Cloe va creixent a poc a poc dins l’escena musical.
Les dues intèrprets han treballat juntes i ens presenten ‘Suar’ un senzill que és clar que sonarà a totes les terrasses. Els seguidors de les cantants han deixat clar als comentaris de les xarxes socials que estan il·lusionats perquè surti la cançó i afirmen que serà el tema de l’estiu!
Flashy Ice Cream torna a trepitjar fort amb ”Sempre Joves”, el seu nou disc. Després d’una llarga trajectòria als escenaris i dos discs al mercat, ”Don Gelato” (2020) i ”AFTERSUN” (2022), els de Sabadell estrenen nou disc que, prometen, serà el millor de la seva història.
Amb els seus ritmes reconeixibles i incomparables, Flashy Ice Cream s’ha consolidat com un dels grups pioners a l’escena urbana en català. Ara que han deixat empremta a tots els escenaris de Catalunya, ens presenten el seu darrer treball.
La primera part del disc, que han dividit en dos volums que recullen els seus treballs al llarg d’aquest 2024, fa temps que sona a tot arreu. I és que amb temacles com ‘Cada Tren’ o ‘Entremeliada‘, en col·laboració amb Dani6ix i IZZKID, fa mesos que s’han apoderat de les ràdios musicals. A més, també hem pogut veure alguna peça creada a la seva estada a l’Argentina, com ‘Tiki taka’ o ‘A qui trucaries?’.
Ara presenten ”Sempre Joves x10”, el segon volum de l’àlbum, que ve trepitjant fort. A principis de juny, vam tenir el primer tast del nou disc: ‘Atracció magnètica‘, una col·laboració amb la Mushkaa, una de les grans del panorama urbà en català. La cançó, que barreja ritmes de funk brasiler i techno house, segur que serà una de les més aclamades a les festes aquest estiu.
A aquesta segona part, els sabadellencs presenten un recull de sis cançons que barregen ritmes estiuencs amb molts estils musicals diferents, des del reggaeton fins a l’Afro i el mambo. A més, el disc ve carregat de col·laboracions sorpreses perquè, a més de la cançó amb la Mushkaa, ”Sempre Joves x10” compta amb una col·laboració que encara desconeixem i que veurà la llum al juliol.
Al nou disc, els Flashy també faran esmena a la cultura catalana, i és que el nou disc inclourà una versió de ‘Boig per tu‘, la mítica cançó de Sau que, juntament amb l’essència del duet sabadellenc, faran que sigui ideal per emocionar-se i, a la vegada, ballar-la de festa.
Les expectatives sobre aquest disc són ben altes, i és que ve produït pels millors productors de l’escena musical catalana del moment: Pep Saula, l’Scotty DK i el Roots. Estem ben segurs, doncs, que ”Sempre Joves x10” ens farà ballar a tots aquest estiu i que, un cop més, ho petaran a tot arreu.
Gran èxit per Mama Dousha i el seu ‘Que chévere’! La cançó se situa com la que més va sonar a la ràdio musical del nostre país sumant 7 llocs respecte el mes anterior. I és que la cançó enganxa de mala manera i la música de l’artista triomfa allà a on va.
Molt bona pujada per Miki Núñez i ‘Dins del meu cap’ que suma 22 llocs en un mes i ja és segon. Figa Flawas completen el podi i també pugen amb ‘Solucions i no problemes’.
Per trobar la primera novetat hem d’anar fins al lloc 12 amb ‘Que vinguis’ dels Tyets, mentre que Coco situen ‘Tardeo’ al 18è calaix. El remix de ‘Solucions i no problemes’ debuta a la plaça 20 i ‘La faràndula’ de Sexenni ho fa al 23. Sara Roy s’estrena amb ‘Alta velocitat’ des de la 24 i ‘Quan el sol toca’ proporciona la 26a posició a dani6ix, Izzkid i Kashlo.
Coincidint amb l’arribada de l’estiu han tornat a la llista dos dels números 1 de l’any passat, ‘La platja’ dels Stay Homas i els Tyets, així com el ‘Coti x Coti’.
La Cantina torna als escenaris després d’haver estat un any sense fer música i ho fa amb el seu nou senzill ‘Així de simple’. Aquesta nova cançó pretén ser el tret de sortida d’una nova etapa del grup en la qual ens aniran presentant les sonoritats que han estat explorant durant l’últim any.
‘Així de Simple’ té una melodia fresca que juga amb les sonoritats del hip-hop i del funk i vol ser un cant a la quotidianitat, a l’amistat, al dret de ser mediocre i a trobar el plaer en el que és rutinari segons el grup santcugatenc.
El procés de creació de la cançó es va fer a foc lent a l’estudi Sotasons, amb Slowbou (Marc Loscertales) al volant, mesclat per Willow Sound i masteritzat per Xavi Lek. A més, el senzill ve acompanyat d’un videoclip on es veuen escenes quotidianes del grup on es deixa entreveure la riquesa dels seus vincles personals i artístics.
Amb dos acords, una idea i una lletra simple i sincera, La Cantina presenta un tema d’aires estiuencs que no deixarà indiferent.
Trobar-nos amb dani6ix i Izzkid no és feina. És anar al bar amb uns col·legues. Aquesta vegada l’excusa era parlar del seu nou EP “Sopo i baixo”, però hem acabat parlant de peus, de la possibilitat de fer-se un Onlyfans si això de la música no els hi va bé…
Però també s’ha parlat de música, ja que estan vivint un bon moment, amb uns mesos intensos de concerts, festivals i tot sense deixar de crear noves cançons. Això sí, ja ens han avançat que fins a finals d’any o 2025 no preveuen treure nous discs.
De moment tenim acabat de sortir del forn aquest “Sopo i baixo” una típica frase entre amics i que serveix com a banda sonora per aquest estiu que hem començat.
Per la propera entrevista ja veurem què ens inventem per tornar-nos a trobar…
Andrea Grau, cantant, intèrpret i compositora, entrava en el món de la música el 2022 endinsant-se en el new pop. Decidida a llançar-se amb els seus propis temes, va portar una proposta plena de sentiment i profunditat, reflectint les aventures que viu una jove qualsevol. “Intensa però maja”, com es defineix l’Andrea, va ser molt senzill identificar-se amb les seves composicions naturals i reals cantades amb veu sincera i delicada que es clavaven dins de tot aquell que l’escoltava.
Ara, estrena un trosset del que porto dins, la seva nova presentació com a artista i com a persona. Sovint costa expressar el que portem a dins, tant les coses bones, com les dolentes, sigui per vergonya o por. Aquest nou EP mostra d’alguna manera les emocions i pensaments més recurrents del seu dia a dia, on qualsevol noia de la seva edat pot sentir-se identificada; un treball basat en la nostàlgia i la vivència de l’amor en les seves diferents fases, també en la relació amb una mateixa i com aquesta afecta la gent que ens envolta. Totes les inseguretats que acompanyen a l’Andrea estan presents aquí, totes les inquietuds, els dubtes… Amb un trosset del que porto dins la tarragonina vol donar-se a conèixer tal com és, sincera i transparent, regalant-nos una sensibilitat que tots amaguem.
Ens hem trobat amb ella a un bar de Barcelona, molt cuqui, amb música de fons i n’hem parlat.
Era un dimecres amb gust de dilluns, feia una xafogor intensa a la ciutat de Barcelona, acompanyada per unes boires que feien entrar al personal una sensació de mandra important. Però era un dia clau pels amants del rock més “alternatiu”. Ho posem entre cometes perquè no sé fins a quin punt es pot considerar alternatius els Queens of the Stone Age a aquestes alçades de la pel·lícula.
Feia més de cinc anys d’ençà de l’última visita a la capital catalana, llavors van actuar en ple mes de juliol a la sala Razzmatazz, en una nit que recordo ben càlida i intensa.
Les comparacions no són bones, però aquell concert el recordo amb un públic entregat des del segon 1 mentre que el d’aquesta nit al Poble Espanyol els hi va costar una mica posar-se les piles i treure’s la mandra de sobre.
En alguns moments semblava que estaves mirant un concert de balades per la poca intensitat del públic. Jo m’esperava una autèntica bogeria, de gent fent olles, ballant, movent-se amunt i avall…però tot això no es va veure fins a la recta final del concert.
El grup va estar impecable des del primer minut, només sortir ja van començar forts amb ‘Little Sister’. Quina manera d’iniciar un show! Això es va mantenir al llarg de la vetllada, que es va allargar gairebé dues hores, amb un total de 20 temes, entre ells ‘My God is the sun’, ‘The Way You Used to Do’, ‘I Sat by the Ocean’, ‘Go With the Flow’ o ‘Make It Wit Chu’. Tampoc va fallar ‘No One Knows’, ja en temps de bisos.
Un cop més en Josh Homme es va queixar de la zona “front stage/gold circle” i va demanar al públic general que saltessin les barreres i s’unissin a la zona propera a l’escenari. De fet, Homme és conegut per la seva animadversió a aquests espais més vip. Sorprenentment m’esperava que el públic més proper a l’escenari fossin fans més acèrrims al grup, però ni tan sols ells van vibrar durant la major part del concert i suposem que això va anar cremant al bo d’en Josh que va acabar fent el seu comentari.
Però tot i que bona part del públic (que no tot eh, hi havia gent que sí que estava motivada) no estigués a l’alçada del grup, ells no van parar d’oferir grans dosis de rock, de la música que ens ha estat acompanyant des de fa més de 25 anys i que desitgem que ho faci per molt més temps, perquè jo personalment ho gaudeixo al màxim.
Què va fallar en la motivació del públic? Jo vaig comentar amb la meva companya que potser si els grups que actuen al village ho fessin a l’escenari principal potser la gent si no s’hagués d’anar desplaçant potser estarien ja endollats pel concert de la nit. Però qui sap, potser només va ser la meva percepció i la resta del públic realment s’ho va passar la mar de bé encara que no ballessin tota la nit ni fessin olles. Potser jo tinc massa records bojos d’altres concerts de QOTSA. Qui sap.
No vull acabar la crònica, sense fer menció de la magistral actuació que van fer al village els Ypnosi. Quin show, quina gràcia sobre l’escenari. Amb mi ja tenen un nou seguidor. Els seguirem de ben a prop.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
