En Max Navarro ha estat un dels concursants catalans que també ha participat a Operación Triunfo 2025, al costat per exemple de la Judit Garuz. Un cop va finalitzar el seu pas pel programa vam voler-lo conèixer i saber com havia viscut aquesta experiència.
També ens va explicar els seus gustos musicals, que van des de Judit Neddermann, passant per Rita Payés o Miki Núñez, que relata li faria molta il·lusió coincidir.
En Max té clar que vol cantar en català, tot i que a OT va compondre també en castellà. Però que ell somia, estima i viu en català. També diu que vol compaginar la música amb la seva vessant interpretativa.
La Judit Garuz ha estat una de les participants catalanes de l’edició 2025 de Operación Triunfo. No volíem deixar passar l’ocasió de parlar amb ella després del seu pas per l’Acadèmia, conèixer les seves vivències, però també saber els seus plans de futur.
Un futur que passarà per estrenar una nova cançó que arribarà properament i de la que ens va parlar amb molta il·lusió.
Vam voler saber els seus gustos musicals i ens va dir que li encantaria una col·laboració amb la Mushka.
De tot això i molt més en va parlar en aquesta conversa amb Primera Fila.
La 68a edició dels Premis Grammy se celebrarà el diumenge 1 de febrer de 2026 al Crypto.com Arena de Los Angeles. La cerimònia, coneguda com “La Nit més gran de la música”, s’emetrà en directe per CBS i es podrà veure també a Paramount+.
El raper californià Kendrick Lamar és el gran protagonista d’aquesta edició amb nou nominacions, entre les quals destaquen Àlbum de l’Any per “GNX”, Gravació de l’Any i Cançó de l’Any per ‘luther’, la seva col·laboració amb SZA. El segueixen Lady Gaga, Jack Antonoff i Cirkut, amb set nominacions cadascun, i Bad Bunny i Sabrina Carpenter, amb sis. SZA, Turnstile i Tyler, the Creator completen la llista dels més nominats amb cinc cadascun.
La llista completa de nominacions, publicada per la Recording Academy, confirma un any d’enorme diversitat estilística, amb presència destacada del pop, el hip hop, el R&B, el rock alternatiu i la música llatina.
Entre les nominacions principals, els aspirants a Àlbum de l’Any són “DeBÍ TiRAR MáS FOToS” de Bad Bunny, “SWAG” de Justin Bieber, “Man’s Best Friend” de Sabrina Carpenter, “Let God Sort Em Out” de Clipse, “MAYHEM” de Lady Gaga, “GNX” de Kendrick Lamar, “MUTT” de Leon Thomas i “CHROMAKOPIA” de Tyler, the Creator.
A Gravació de l’Any destaquen ‘DtMF’ de Bad Bunny, ‘Manchild’ de Sabrina Carpenter, ‘Anxiety’ de Doechii, ‘WILDFLOWER’ de Billie Eilish, ‘Abracadabra’ de Lady Gaga, ‘luther’ de Kendrick Lamar amb SZA, ‘The Subway’ de Chappell Roan i ‘APT.’ de ROSÉ i Bruno Mars.
En la categoria de Cançó de l’Any, hi figuren composicions com ‘Abracadabra’ (Lady Gaga), ‘Anxiety’ (Doechii), ‘APT.’ (ROSÉ i Bruno Mars), ‘DtMF’ (Bad Bunny), ‘luther’ (Kendrick Lamar i SZA), ‘Manchild’ (Sabrina Carpenter) i ‘WILDFLOWER’ (Billie Eilish).
La categoria de Millor Artista Nou inclou noms com Olivia Dean, KATSEYE, The Marías, Addison Rae, sombr, Leon Thomas, Alex Warren i Lola Young.
A més, els Grammy 2026 incorporen dues noves categories: Millor Àlbum de Country Tradicional i Millor Portada d’Àlbum, on hi competeixen Bad Bunny, Djo, Perfume Genius, Tyler, the Creator i Wet Leg.
La cerimònia del 2026 promet ser una de les més competitives dels darrers anys, amb una clara expansió cap a nous estils i formats visuals, consolidant els Grammy com el premi més prestigiós de la indústria musical mundial.
NOMINACIONS
Album of the Year
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Clipse, Pusha T & Malice – Let God Sort Em Out
Justin Bieber – Swag
Kendrick Lamar – GNX
Lady Gaga – Mayhem
Leon Thomas – Mutt
Sabrina Carpenter – Man’s Best Friend
Tyler, the Creator – Chromakopia
Record of the Year
Bad Bunny – DTMF
Billie Eilish – Wildflower
Chappell Roan – The Subway
Doechii – Anxiety
Kendrick Lamar & SZA – Luther
Lady Gaga – Abracadabra
Rosé & Bruno Mars – Apt.
Sabrina Carpenter – Manchild
Song of the Year
Bad Bunny – DTMF
Billie Eilish – Wildflower
Doechii – Anxiety
Huntr/x – Golden
Kendrick Lamar & SZA – Luther
Lady Gaga – Abracadabra
Rosé & Bruno Mars – Apt.
Sabrina Carpenter – Manchild
Best New Artist
Olivia Dean
Katseye
The Marías
Addison Rae
sombr
Leon Thomas
Alex Warren
Lola Young
Producer of the Year, Non-Classical
Dan Auerbach
Cirkut
Dijon
Blake Mills
Sounwave
Songwriter of the Year, Non-Classical
Amy Allen
Edgar Barrera
Jessie Jo Dillon
Tobias Jesso Jr.
Laura Veltz
Best Pop Solo Performance
Chappell Roan – The Subway
Justin Bieber – Daisies
Lady Gaga – Disease
Lola Young – Messy
Sabrina Carpenter – Manchild
Best Pop Duo/Group Performance
Cynthia Erivo & Ariana Grande – Defying Gravity
Huntr/x – Golden
Katseye – Gabriela
Rosé & Bruno Mars – Apt.
SZA With Kendrick Lamar – 30 for 30
Best Pop Vocal Album
Justin Bieber – Swag
Lady Gaga – Mayhem
Miley Cyrus – Something Beautiful
Sabrina Carpenter – Man’s Best Friend
Teddy Swims – I’ve Tried Everything but Therapy (Part 2)
Best Dance/Electronic Recording
Disclosure & Anderson .Paak – No Cap
Fred Again.., Skepta & PlaqueBoyMax – Victory Lap
Kaytranada – Space Invader
Skrillex – Voltage
Tame Impala – End of Summer
Best Dance Pop Recording
Lady Gaga – Abracadabra
PinkPantheress – Illegal
Selena Gomez & Benny Blanco – Bluest Flame
Tate McRae – Just Keep Watching (From F1® the Movie)
Zara Larsson – Midnight Sun
Best Dance/Electronic Music Album
FKA twigs – Eusexua
Fred Again.. – Ten Days
PinkPantheress – Fancy That
Rüfüs Du Sol – Inhale / Exhale
Skrillex – F*ck U Skrillex You Think Ur Andy Warhol but Ur Not!! <3 Best Remixed Recording
The Chemical Brothers & Chris Lake – Galvanize (Chris Lake Remix)
Huntr/x & David Guetta – Golden (David Guetta Rem/x)
Lady Gaga & Gesaffelstein – Abracadabra (Gesaffelstein Remix)
Mariah Carey & Kaytranada – Don’t Forget About Us (Kaytranada Remix)
Soul II Soul – A Dreams a Dream (Ron Trent Refix)
Best Rock Performance
Amyl and the Sniffers – U Should Not Be Doing That
Hayley Williams – Mirtazapine
Linkin Park – The Emptiness Machine
Turnstile – Never Enough
Yungblud, Nuno Bettencourt & Frank Bello Featuring Adam Wakeman & II – Changes (Live From Villa Park / Back to the Beginning)
Best Rock Song
Hayley Williams – Glum
Nine Inch Nails – As Alive as You Need Me to Be
Sleep Token – Caramel
Turnstile – Never Enough
Yungblud – Zombie
Best Rock Album
Deftones – Private Music
Haim – I Quit
Linkin Park – From Zero
Turnstile – Never Enough
Yungblud – Idols
Best Alternative Music Performance
Bon Iver – Everything Is Peaceful Love
The Cure – Alone
Hayley Williams – Parachute
Turnstile – Seein’ Stars
Wet Leg – Mangetout
Best Alternative Music Album
Bon Iver – SABLE, fABLE
The Cure – Songs of a Lost World
Hayley Williams – Ego Death at a Bachelorette Party
Tyler, the Creator – Don’t Tap the Glass
Wet Leg – Moisturizer
Best R&B Performance
Chris Brown Featuring Bryson Tiller – It Depends
Justin Bieber – Yukon
Kehlani – Folded
Leon Thomas – Mutt (Live from NPR’s Tiny Desk)
Summer Walker – Heart of a Woman
Best Traditional R&B Performance
Durand Bernarr – Here We Are
Lalah Hathaway – Uptown
Ledisi – Love You Too
Leon Thomas – Vibes Don’t Lie
SZA – Crybaby
Best R&B Song
Chris Brown Featuring Bryson Tiller – It Depends
Durand Bernarr – Overqualified
Kehlani – Folded
Leon Thomas – Yes It Is
Summer Walker – Heart of a Woman
Best Progressive R&B Album
Bilal – Adjust Brightness
Destin Conrad – Love on Digital
Durand Bernarr – Bloom
Flo – Access All Areas
Terrace Martin & Kenyon Dixon – Come as You Are
Best R&B Album
Coco Jones – Why Not More?
Giveon – Beloved
Ledisi – The Crown
Leon Thomas – Mutt
Teyana Taylor – Escape Room
Best Rap Performance
Cardi B – Outside
Clipse, Kendrick Lamar, Pusha T & Malice – Chains & Whips
Doechii – Anxiety
Kendrick Lamar Featuring Lefty Gunplay – TV Off
Tyler, the Creator Featuring Teezo Touchdown – Darling, I
Best Melodic Rap Performance
Fridayy & Meek Mill – Proud of Me
JID, Ty Dolla $ign & 6lack – Wholeheartedly
Kendrick Lamar & SZA – Luther
PartyNextDoor & Drake – Somebody Loves Me
Terrace Martin & Kenyon Dixon Featuring Rapsody – WeMaj
Best Rap Song
Clipse, John Legend, Voices of Fire, Pusha T & Malice – The Birds Don’t Sing
Doechii – Anxiety
Glorilla – TGIF
Kendrick Lamar Featuring Lefty Gunplay – TV Off
Tyler, the Creator Featuring Glorilla, Sexyy Red & Lil Wayne – Sticky
Best Rap Album
Clipse, Pusha T & Malice – Let God Sort Em Out
Glorilla – Glorious
JID – God Does Like Ugly
Kendick Lamar – GNX
Tyler, the Creator – Chromakopia
Best Traditional Pop Vocal Album
Barbra Streisand – The Secret of Life: Partners, Volume 2
Elton John & Brandi Carlile – Who Believes in Angels?
Jennifer Hudson – The Gift of Love
Lady Gaga – Harlequin
Laila Biali – Wintersongs
Laufey – A Matter of Time
Best Latin Pop Album
Alejandro Sanz – ¿Y Ahora Qué?
Andrés Cepeda – Bogotá (Deluxe)
Karol G – Tropicoqueta
Natalia Lafourcade – Cancionera
Rauw Alejandro – Cosa Nuestra
Best Música Urbana Album
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Feid – Ferxxo Vol X: Sagrado
J Balvin – Mixteip
Nicki Nicole – Naiki
Trueno – EUB Deluxe
Yandel – Sinfónico (En Vivo)
Best Latin Rock or Alternative Album
Aterciopelados – Genes Rebeldes
Bomba Estéreo, Rawayana & Astropical – Astropical
Ca7riel & Paco Amoroso – Papota
Fito Páez – Novela
Los Wizzards – Algorhythm
Best Global Music Performance
Angélique Kidjo – Jerusalema
Anoushka Shankar Featuring Alam Khan & Sarathy Korwar – Daybreak
Bad Bunny – Eoo
Ciro Hurtado – Cantando en el Camino
Shakti – Shrini’s Dream (Live)
Yeisy Rojas – Inmigrante y Que?
Best Song Written for Visual Media
Elton John & Brandi Carlile – Never Too Late (From the Film “Elton John: Never Too Late”)
Huntr/x – Golden
Jayme Lawson – Pale, Pale Moon
Miles Caton – I Lied to You
Nine Inch Nails – As Alive as You Need Me to Be
Rod Wave – Sinners
Best Music Video
Clipse – So Be It
Doechii – Anxiety
OK Go – Love
Sabrina Carpenter – Manchild
Sade – Young Lion
Best Music Film
Devo – Devo
Diane Warren – Relentless
John Williams – Music by John Williams
Pharrell Williams – Piece by Piece
Raye – Live at the Royal Albert Hall
Best Album Cover
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Djo – The Crux
Perfume Genius – Glory
Tyler, the Creator – Chromakopia
Wet Leg – Moisturizer
El Mad Cool Festival ja escalfa motors per a la seva desena edició, que se celebrarà del 8 a l’11 de juliol de 2026 a l’espai Iberdrola Music de Villaverde.
Menys aforament i un recinte més accessible
Després dels ajustos ja iniciats el 2025, el festival tornarà a reduir l’aforament, que quedarà limitat a 50.000 persones per jornada. La mesura busca millorar la mobilitat dins el recinte i evitar aglomeracions, especialment en les hores punta d’accés i sortida.
Aquesta reducció anirà acompanyada d’una reordenació d’espais, que inclourà l’eliminació d’un dels escenaris principals. El canvi permetrà millorar la visibilitat i optimitzar els desplaçaments entre zones, un aspecte que havia generat queixes en edicions anteriors.
Quatre dies, quatre estils
Mad Cool 2026 apostarà per una programació temàtica per jornades, amb cada dia dedicat a un estil concret. L’objectiu és oferir una experiència més definida i coherent, tant per al públic com per als artistes.
La direcció ha confirmat que ni la música electrònica ni el reggaeton tindran protagonisme en aquesta edició, que se centrarà en el rock i el pop en les seves diverses formes, els dos gèneres que millor representen l’ADN del festival.
Adaptació al canvi climàtic
Una altra novetat serà el retard d’una hora en l’obertura de portes, una mesura pensada per mitigar els efectes de les altes temperatures del mes de juliol. L’organització reconeix que és només un primer pas cap a una adaptació climàtica real dels grans esdeveniments musicals, però també una manera de millorar el confort dels assistents.
Amb aquestes modificacions, Mad Cool vol celebrar els seus deu anys d’història amb una edició més sostenible, equilibrada i pensada per al públic fidel que l’ha consolidat com un dels festivals més importants d’Europa.
Gavina.mp3 publica el seu segon àlbum “SEMPRE I PER INSTINT”, un disc que aprofundeix en les contradiccions de viure i en la necessitat de seguir la intuïció pròpia. El nom de l’àlbum ve d’un vers que parla de córrer “sempre i per instint” pel passadís fosc, entre la por infantil i la necessitat adulta de resistir. Al llarg de les dotze cançons que conformen el disc, ens trobem amb la constant dualitat: estabilitat i inestabilitat, calma i tensió, amor i contradicció.
El disc compta amb col·laboracions destacades com Xicu o Al·lèrgiques al Pol·len, produccions a càrrec de marc_io, Pau Esteve (La Ludwig Band), Joana Subirats i Blu Boi. Ha estat mesclat i masteritzat per Aleix Iglesias i la portada i la direcció artística han anat a càrrec d‘Ignasi Àvila, que acompanya visualment un univers sonor ple de tensions, fragilitats i bellesa quotidiana.
Després de la publicació de «MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS» i girar durant tot l’any amb més de 30 dates als Països Catalans, gavina.mp3 torna amb un disc que suposa una nova etapa per al projecte, més lliure, més cru i més fidel al seu impuls creatiu.
Dijous 6 de novembre, dia bastant plujós, em disposo a anar cap a la ciutat comtal amb el dubte de si havia fet bé d’agafar el cotxe i no una zòdiac. Després d’imaginar-me fins a quin punt seria trepidant anar amb un vaixell i dedicar-me a la pirateria per l’AP7, arribo a Barcelona. Com que m’agrada jugar ,decideixo buscar aparcament per Montjuïc, no ho sé com, aconsegueixo estacionar en un carreró i em disposo a anar caminant fins al Palau Sant Jordi. L’objectiu? Agafar un altre tipus de nau, la de Jamiroquai, i amb ells, emprendre un viatge sideral amb el seu concert a Barcelona.
A l’entrar començo a notar aquells nervis d’astronauta a punt d’enlairar-se, avanço uns metres i quedo hipnotitzat per una atmosfera intergalàctica que m’atrapa amb un beat marcat per ‘Don’t give hate a chance’. L’espectacle havia començat i el meu cap, cor i malucs ho estaven notant. Ou mama, la que em venia a sobre.
Entre barrets estrafolaris, birres i gent ballant em disposo a anar al meu lloc, però abans, em faig el murri per apropar-me al màxim a l’escenari, volia veure la sala de comandaments des d’on controlarien les nostres pulsacions, de cop, ‘Little L’ impacta a les meves orelles i em deixo emportar pel flow cap al meu lloc. Bé, pel flow i per un noi de seguretat que m’avisa que no podia estar dempeus on era ubicat.
L’actuació de ‘Little L’ és sublim, tot i haver passat anys en segon pla, ‘Jamiroquai‘ continuen tenint força i la cançó va ser un cop sobre la taula davant de tots els assistents. Anunciava que tot i haver desaparegut, havien tornat i amb més força que mai.
Enfilen amb un flow d’un altre planeta, un ‘Space Cowboy’ recarregat de groove, amb un disco barroquisme melòdic brutal que marcaria la tònica de tot el concert. Totes les cançons que van sonar donaven espai i temps perquè cada músic tingués el seu minut de glòria.
‘Getting high‘ i ‘Dynamite’ van encarrilar el ritme electrodisco funk per a que el concert seguís la trajectòria marcada, una trajectòria que va anar «in crescendo» a partir d’aquests dos temes.
Va presentar una cançó del nou àlbum que està per sortir. El títol? Ni idea, com ja sabeu els més recurrents al Palau Sant Jordi, l’acústica no acaba de ser la millor, però tot i així es va ballar igual que les altres. La cançó conservava el push de fa uns anys, però predominava el rock i la guitarra elèctrica sobre un llit de soul/funk.
La travessa va anar avançant a toc de groove de baix amb els temes ‘Love Foolosophy’ ‘White Knuckle Ride’, ‘Alright’ i ‘Tallulah’. Arribats a aquest punt, vam fer una parada tècnica a la electro-psicodèlia lisèrgica, on els músics van fer temps perquè Jay Kay es posés un dels seus famosos barrets electrònics i reactivés la marxa.
La nit avançava a un ritme frenètic, cançó rere cançó, Jamiroquai va poder mantenir aquesta atmosfera electro-disco-funk durant tot el concert i pràcticament sense despentinar-se. Fins que arribem a un dels punts àlgids de la nit, el moment de tocar el temacle ‘Canned Heat’. Amb la cançó, el públic va embogir i va cantar a l’uníson, tothom ho estava gaudint al màxim perquè sabien que s’anunciava el final del trajecte i l’inici de les maniobres d’aterratge.
El flow, el funk i les ballaruques ens van fer baixar d’un disco-núvol per tocar de peus a terra i amb ‘Virtual Insanity‘ i ‘Cosmic Girl‘ posaven punt final al que havia estat un concert de somni.
I és aquesta la sensació que em va quedar després del concert. Havia estat dues hores i mitja de cos present, però de ment absent, simplement sentint la música i deixant-me portar per aquests ‘Space Cowboys‘. De veritat havia passat tot allò? Om’havia quedat adormit escoltant el meu ipod nano de 2014 i ho havia somiat tot?
Em vaig adonar que tot havia estat real quan em va tocar tornar cap al cotxe. Es veu que la nau espacial de Jamiroquai era més fàcil d’ubicar que l’aparcament del meu cotxe. Quan l’he trobat he allargat el braç i la mà fent la pose de Jay Kay a ‘Virtual Insanity’ a veure si m’apropava cap a ell. Després de 3 minuts quiet, he pujat i he anat cap a casa content per haver fet aquesta odissea disco-espacial.
Rosalía publica “LUX”, un treball immersiu i innovador. Aquest àlbum és una proposta ambiciosa que ha permès a l’artista combinar sons clàssics amb referències operístiques i tretze idiomes diferents en un conjunt de quinze cançons a les plataformes de streaming. L’àlbum s’ha gravat a la London Symphony Orchestra sota la direcció de Daníel Bjarnason i compta amb les veus de Björk, Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, Yahritza, l’Escolania de Montserral i el Cor Cambra del Palau de la Música Catalana i Yves Tumor.
Rosalía presentava per primera vegada “LUX” amb la peça orquestral ‘Berghain’. Filmada a Varsovia, Polonia, el vídeo segueix a una dona que passa per un procés de dol mentre lluita per sanar el seu cor. Al final, la protagonista troba la salvació a través l’espiritualitat.
Les edicions en CD i vinil inclouen tres cançons exclusives: ‘Focu’ranni’, ‘Jeanne’ i ‘Novia robot’. D’aquesta manera es convida els oients a experimentar l’àlbum en la seva forma més immersiva.
Fortuu presenta ‘aquellacançó’, una cançó fresca i carregada d’energia. Amb una fusió de ritmes urbans, una tornada enganxosa i una lletra que parla d’una nit inoblidable, el cantant ens mostra la seva aposta per un nou so personal, amb el que promet seguir sorprenent properament. La lletra de ‘aquellacançó’ ens transporta a una nit de festa, on la música i les mirades creen un moment únic. Enmig de la pista, entre la gent, hi ha dues persones que, mentre sona la cançó tornen a connectar.
El senzill és el relat d’un ball que pot convertir-se en un perdó, en una segona oportunitat o en aquell moment intens que la música pot generar. Amb versos com “Sona aquella cançó i no hi ha manera, som només tu i jo, la pista està plena”, Fortuu transmet la sensació d’aturar el temps i viure plenament en el present.
La cançó barreja el caràcter festiu del dancehallamb un moviment emocional. Amb aquest senzill, Fortuu fa un pas endavant i mostra cap a on vol dirigir la seva música. ‘aquellacançó’ és la primera mostra d’aquesta evolució artística i de l’estil que marcarà la seva nova etapa.
Maria Fort publica ‘On ets’, el primer avançament del seu nou EP i un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Aquesta cançó s’endinsa en les complexitats de les relacions contemporànies: el buit que deixa el silenci, la manca de responsabilitat afectiva i les ferides que s’arrosseguen quan no hi ha respostes. Una mirada madura i honesta que transforma una experiència íntima en un relat universal.
La cançó combina una producció elegant i hipnòtica amb electrònica i arranjaments de corda i violins gravats per ella mateixa. Es crea un paisatge sonor que oscil·la entre fragilitat i força. La veu de Maria Fort presenta un color proper i íntim, gairebé xiuxiuejat, que acompanya la melodia amb dolçor i que gradualment desencadena en un crit de desolació. El missatge té força i presència: no parla només des de la tristesa, sinó des de la necessitat de comprendre i seguir endavant quan l’amor s’esvaeix sense explicació.
‘On ets’ és només el primer tast del seu nou EP, que promet una exploració delicada i moderna de textures i emocions, on vulnerabilitat i força conviuen en un equilibri subtil.
Després de dos anys sense col·laborar, Lildami i Sr. Chen, el duet més icònic i productiu de la música urbana catalana, tornen a unir forces amb ‘passaport’, un nou senzill que marca el seu retrobament i que serveix com a primer avançament del seu pròxim EP conjunt, previst per al desembre.
Amb una producció exquisida i un so que combina l’estètica house amb l’esperit pop, ‘passaport’ parla de la necessitat de desconnectar per tornar a connectar amb allò essencial: les emocions reals i els vincles espontanis. A través de ritmes electrònics i una narrativa plena de dobles lectures i ironia, la cançó convida a trencar amb la rutina quotidiana i a viatjar, físicament o emocionalment, sense un destí fix.
El passaport es converteix en una metàfora de llibertat i canvi intern: un permís per viure a fons i gastar el «salari vital» en records i no en objectes. Lluny de la nostàlgia, el tema respira optimisme i espontaneïtat, convertint-se en un cant a la vida i a l’aventura compartida.
El senzill arriba acompanyat d’un videoclip rodat durant un viatge recent dels dos artistes als Estats Units, que resumeix aquesta voluntat d’escapar, descobrir i retrobar-se. Amb aquest llançament, Lildami i Sr. Chen reafirmen la seva química inconfusible i el seu paper clau dins del pop urbà en català.
El grup lleidatà Sexenni torna a l’escena amb ‘Televisió’, el seu nou senzill en col·laboració amb Miki Núñez. Es tracta d’una cançó pop enèrgica i lluminosa que es converteix en una veritable declaració d’amor pur, senzill i sense artificis. El tema és el primer avançament del nou projecte de la banda, que arribarà aquest hivern i comptarà amb diverses col·laboracions especials.
Amb una lletra plena de referències al món del cinema i la televisió, ‘Televisió’ narra una història d’amor que celebra tant els bons com els mals moments, fugint del drama i posant l’accent en la complicitat i la naturalitat. Aquesta connexió també es reflecteix entre Sexenni i Miki Núñez, que comparteixen una química musical i emocional evident en cada vers.
La col·laboració era molt esperada pels fans, ja que la relació entre els artistes ve de lluny. El 2022, Miki Núñez va ser el primer a compartir una cançó de Sexenni a les xarxes socials, un gest que va marcar l’inici d’una amistat i d’una col·laboració que ara es materialitza amb ‘Televisió’.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Aarón Barreiro, ambientat en un plató de televisió, que reforça l’univers visual de la cançó amb una marcada estètica cinematogràfica.
Per acabar d’arrodonir el moment, Sexenni ja ha anunciat el concert de presentació del nou treball, que se celebrarà el divendres 13 de març de 2026 a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona. Les entrades ja estan disponibles.
Marc Ràmia presenta el seu nou senzill ‘Vulnerable’, cançó que marca un punt d’inflexió després d’un temps de silenci musical. A través de la seva lletra l’artista ens convida a acompanyar-lo en un procés de cura personal, on les ferides de l’adolescència es converteixen en un acte de superació.
‘Vulnerable’ mostra la lluita interna que moltes persones han viscut, però no es queda en el dolor, sinó que aquest es converteix en un cant a la superació. El senzill és un crit de ràbia que mira endavant, acceptant el passat per així poder créixer.
El cantant ens ensenya que la vulnerabilitat no és una feblesa, sinó la clau per encendre la nostra pròpia força. Amb aquesta cançó, Marc Ràmia no només se sana a si mateix, sinó que també vol compartir amb el món que ha sobreviscut i que ningú hauria de viure mai res similar.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
