El duet valencià AVANT, format per Tomàs Torres Martín i Pol Mut Gosp, torna amb força amb ‘No em para’, un nou senzill que confirma la seva aposta per una música urbana arrelada, valenta i en valencià. El tema, disponible des de l’11 de novembre, arriba com a avantsala del seu primer EP, «Nosaltres», que es publicarà el 20 de novembre i que servirà per presentar al gran públic el seu univers sonor i la seva mirada generacional.
‘No em para’ és una cançó que parla de resistència, de créixer entre canvis i de trobar la força per tirar endavant malgrat els obstacles. El tema manté l’essència i el compromís que defineixen AVANT: lletres amb missatge, sons eclèctics i una mirada fidel al barri i a la realitat dels joves valencians.
L’EP «Nosaltres» inclourà altres cançons com ‘Quan no estem junts’, ‘Tot o res’, ‘Abans de vore el sol’ i la pròpia ‘Nosaltres’. El disc combina guitarres elèctriques i acústiques compostes per Tomàs amb bases urbanes produïdes per Pol, generant un so fresc i identificable que fusiona trap, pop i influències mediterrànies.
Per a AVANT, el projecte és també una declaració d’intencions culturals: reivindicar la música urbana en valencià com a llengua del carrer i de la quotidianitat. El grup vol normalitzar l’ús del valencià dins els sons urbans contemporanis i connectar amb un públic que es reconegui en les seves històries.
Després de l’èxit de senzills com ‘Més fort’ i ‘Abraços virtuals’, AVANT consolida amb ‘No em para’ el seu lloc com a referent emergent del trap en valencià. El grup ha estrenat el nou tema en directe a la Garriga i Barcelona, dins el marc de la FESC, i prepara un concert de presentació el 13 de desembre a Solcs Kulturals de Benimaclet.
La festa universitària per excel·lència torna amb força el 28 de març de 2026 al Parc del Fòrum de Barcelona. La Telecogresca 2026 promet una nova edició carregada de música, bon ambient i esperit universitari.
El cartell, que ja ha revelat una bona part de la programació, inclou noms destacats de l’escena catalana com La Ludwig Band, que hi presentarà el seu nou disc, i Mama Dousha, que també arribarà amb un àlbum acabat d’estrenar. Els acompanyaran Vandal, Periferia, Auxili, Boom Boom Fighters & Cookah P i DJ Trapella, a més del Grup Engresca’t i DJ Engresca’t, que posaran la cirereta festiva a la nit.
Des de l’organització recorden que encara queden artistes per confirmar, de manera que el cartell final promet créixer en les pròximes setmanes.
Les entrades ja es poden adquirir a través del web oficial telecogresca.com des de 22 €.
Amb més de quaranta anys d’història, la Telecogresca continua consolidant-se com un dels esdeveniments musicals més esperats del curs, convertint el Fòrum en una gran festa estudiantil amb el millor de la música catalana actual.
Llini s’està consolidant com una de les veus més prometedores de la nova onada urbana catalana. Amb el seu primer gran projecte, «DES DEL D1A», l’artista presenta molt més que un disc: una autèntica declaració d’intencions, un manifest sobre la constància, els somnis i la fidelitat a un mateix.
El treball recull el trajecte vital i artístic de Llini, un recorregut que comença des del primer dia, tal com indica el títol. «DES DEL D1A» parla de lluitar per trobar el teu lloc en un món on res és fàcil, però on la passió i la gent que t’envolta marquen la diferència. És també un homenatge a aquells que han estat presents des del principi, i a aquells que, tot i haver marxat, continuen formant part del seu camí.
En vuit cançons d’estils urbans i versàtils, Llini mostra totes les seves cares: la força i l’actitud de ‘Va Bé’ o ‘Mammamia’ conviuen amb l’energia positiva i contagiosa de ‘Stem Units’, un dels seus temes més escoltats amb més de 20.000 reproduccions. Cada cançó és una peça d’un relat personal on hi tenen cabuda la il·lusió, la pèrdua, la festa i l’esperança.
«DES DEL D1A» també reflecteix el talent col·lectiu que envolta Llini, amb col·laboracions d’artistes emergents com Cloe, Masvi, Riki Recto, Kiddi i Marina Freixas, que aporten matisos i textures diverses al conjunt. El resultat és un retrat viu i vibrant de la nova escena urbana catalana.
Amb una proposta fresca, sincera i amb un so propi que combina trap, pop urbà i influències mediterrànies, Llini reafirma la seva voluntat de reivindicar-se com una veu autèntica i necessària dins del panorama musical català. «DES DEL D1A» és només el començament d’un projecte que apunta alt i que confirma que el futur de la música d’aquí també sona amb accent propi.
A hores d’ara, poques coses queden per dir del nou àlbum de Rosalía. “LUX” és un gran treball, dels millors que s’han publicat aquest any, i el resultat de molts anys de feina, dedicació i passió de la cantant catalana.
Durant aquests tres dies, i des que es va publicar ‘Berghain’, el debat ha estat servit: que no havíem sentit mai res igual, que la música clàssica no l’ha inventat ella, que altres artistes ja havien fet el mateix fa trenta anys, que és l’artista més gran de la dècada… Totes aquestes declaracions tenen la seva part de veritat: és evident que Rosalía no és la primera persona que fa un àlbum amb una orquestra, que canta líric i en idiomes diferents, o que barreja diferents estils en una mateixa cançó. Però la qüestió no és aquesta.
El secret de l’èxit
La clau de la revolució que ha causat és que l’essència dels seus primers àlbums, “Los Ángeles” i “El Mal Querer”, era flamenc pur; però també és una artista mainstream que ha fet música urbana amb Bad Bunny, Tokischa o Travis Scott; i que va experimentar amb “MOTOMAMI”, demostrant que podia fer el que volgués, que ho feia bé. I ara ha tornat a fer el que ha volgut, i l’ha clavat. Va d’un extrem a l’altre i sempre l’encerta. Pocs artistes del seu nivell s’atreveixen a jugar d’aquesta manera, aconseguint l’èxit cada vegada.
Potser és veritat que tot el que fa Rosalía ho comprem a la primera perquè porta el seu nom. Però encara que, com diuen alguns, no hagi inventat res, no es pot negar la qualitat de “LUX”. Aquest àlbum emociona, desconcerta i fa posar la pell de gallina, tot a la vegada, i això és suficient per considerar-lo una obra d’art.
Una experiència extraterrenal
La manera com combina la seva veu angelical amb l’espectacularitat de les cordes, els vents i la percussió, com a la cançó que obra el disc ‘Sexo, Violencia y Llantas’, o a ‘Mio Cristo Piange Diamanti’ et fa viure ben bé una experiència extraterrenal. Aquesta màgia també la té ‘Sauvignon Blanc’, una carta d’amor preciosa —cap a Déu, cap a un amor o cap a qui sigui; que cadascú ho interpreti com vulgui—.
Al cap i a la fi, aquest és el concepte troncal d’aquesta nova era: l’espiritualitat i la dualitat del cel i la terra. Tampoc és nova aquesta faceta de Rosalía. En tots els seus treballs fa referència a Déu i sempre s’ha mostrat molt oberta amb aquest tema. Simplement, ara li ha donat encara més protagonisme.
A banda de recuperar i continuar amb aquesta temàtica, en la part musical també s’hi troben similituds amb el seu anterior disc,“MOTOMAMI”. A primera vista, la música clàssica no té res a veure amb cançons com ‘SAOKO’ o ‘CHICKEN TERIYAKI’, però entre la maximalitat dels violins, les tubes i els timpans de l’orquestra, també hi ha beats i ritmes que recorden a aquesta etapa. També els silencis sobtats i els finals abruptes d’alguns temes, o els samples i les parts parlades com si s’haguessin colat al disc. També és molta casualitat que l’àlbum anterior acabés parlant de les flors de sakura i de la fi de la seva carrera artística, i ara al tema final anomeni les magnòlies i el seu funeral. Per no parlar de les referències a les motos que fa en diverses cançons.
D’altra banda, tampoc oblida les seves arrels més tradicionals amb ‘Mundo Nuevo’, ‘De Madrugá’ o ‘La Rumba Del Perdón’, amb Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente. Això sí, adaptades a aquesta nova era a la perfecció. Resumidament, Rosalía sempre deixa marcada la seva essència en totes les cançons que fa.
L’etern debat del català
No podem deixar de comentar ‘Divinize’, la cançó en català. Seria greu que de tretze idiomes que ha fet servir un no fos la seva llengua materna. Sí, hauria sigut millor que la meitat de la cançó no fos en anglès i que l’Escolania de Montserrat no cantés en castellà en altres temes de l’àlbum, però pitjor seria que no hi hagués ni una paraula de català en tot el disc, i que l’artista no hagués triat el talent que tenim a casa per col·laborar en un treball d’impacte mundial. No ens hem de conformar amb les engrunes, però potser tampoc cal criminalitzar-ho tot.
En tots els àlbums hi ha cançons que despunten més que d’altres i que sonaran a tot arreu. En aquest cas, seran ‘Berghain’, ‘La Perla’ i ‘Reliquia’, i amb raó, perquè són fantàstiques en tots els sentits. A més, les dues últimes tenen les lletres que agraden als fans de Rosalía, que permeten crear tota mena d’hipòtesis sobre a qui van dirigides. Però les 15 cançons de “LUX” s’han d’escoltar una darrere l’altra, per ordre —així hauria de ser amb tots els àlbums—, per poder viure l’experiència completa de viatjar de la terra al cel.
Després d’una dècada de silenci, La Gossa Sorda torna amb força amb el llançament d’’A Tornallom’, una nova cançó que marca el seu esperat retorn als escenaris. El grup de Pego ja va anunciar el passat 9 d’octubre la seva minigira de retrobament, per a la qual han venut més de 50.000 entrades en poques setmanes, confirmant així les ganes del públic de reviure l’energia i el compromís de la banda.
‘A Tornallom’ és molt més que un senzill: és el nom de la gira i un símbol del seu esperit col·lectiu. El títol fa referència a la tradició valenciana de l’intercanvi de feines al camp, un gest de solidaritat i cooperació que la banda recupera com a metàfora del seu retorn i del treball conjunt per tirar endavant com a poble.
La cançó, que manté tota l’essència sonora i reivindicativa de La Gossa Sorda, parla del present i del futur, i està dedicada a les víctimes de la DANA i, per extensió, a tot el poble valencià, especialment a la joventut. Han passat 11 anys des del seu últim disc d’estudi, però el grup torna amb la mateixa força, energia i autenticitat que els va convertir en una de les bandes més estimades i representatives de la música en valencià.
Amb lletra de Josep Nadal i Àlex Seguí i música original del grup, el tema ha estat produït per Joan Marc Pérez i Salvador Bolufer. La gravació es va dur a terme el passat setembre als Pentasonic Studios de Palma de Gandia, amb Samuel Ferrer a càrrec de l’enregistrament i la mescla.
El videoclip oficial de ‘A Tornallom’ combina imatges actuals gravades a un magatzem de l’Albufera amb arxius antics del grup, enregistrats entre 2006 i 2010, que mostren els seus inicis i la seva evolució. La direcció ha estat a càrrec d’Helga Ambak i Héctor Pinos, amb la col·laboració de Sergi Miralles i Mila Luengo.
Amb aquest retorn, La Gossa Sorda reivindica una vegada més la força del col·lectiu, la memòria i la identitat valenciana, demostrant que el seu missatge segueix més viu i necessari que mai.
L’Embassa’t de Sabadell, el festival de música independent del Vallès, ha anunciat els primers noms de la seva divuitena edició, que tindrà lloc els dies 14, 15, 16 i 17 de maig de 2026 al Parc Catalunya de Sabadell. Sota el lema “18 anys provocant”, el certamen celebrarà la seva majoria d’edat amb una programació que reivindica el seu esperit lliure, inconformista i compromès amb la música d’avantguarda.
L’edició de 2026 estarà encapçalada per dues figures internacionals: la cantaora andalusa Ángeles Toledano, una de les veus més potents del nou flamenc contemporani, i la productora gallega Cora Novoa, referent de l’electrònica experimental europea. Ambdues simbolitzen la voluntat de l’Embassa’t d’esdevenir un espai de diversitat sonora i creativa, obert a totes les formes de música independent actual.
Ángeles Toledano presentarà el seu disc «Sangre Sucia», nominat als Latin Grammy 2025 com a Millor Àlbum de Música Flamenca, una obra que fusiona tradició i contemporaneïtat i que ha consolidat la jove artista com una de les veus més estimulants del flamenc actual. Per la seva banda, Cora Novoa oferirà el seu reconegut AV Live, un espectacle immersiu que combina art, tecnologia i música per crear una experiència sensorial única.
El cartell també inclou propostes que reflecteixen la nova escena emergent: el duet barceloní Alosa, que reinterpreta el folklore català amb sonoritats actuals; el productor uruguaià Lechuga Zafiro, figura clau del club llatinoamericà experimental; i Dan Peralbo i El Comboi, banda de Torelló que presentarà en primícia el seu segon disc, després de consolidar-se amb el seu punk-pop directe i crític.
Un altre dels moments destacats serà la sessió b2b de Mad Miran i Oma Totem, una trobada exclusiva entre dues figures de l’electrònica underground que promet una actuació plena de tensió, ritme i experimentació sonora.
L’Embassa’t 2026 s’inaugurarà el dijous 14 de maig amb un concert obert al públic i desplegarà el gruix de la seva programació durant el cap de setmana del 15 i 16, amb tres escenaris al Parc Catalunya, un espai natural ideal per gaudir de la música en directe sense aglomeracions. El diumenge 17 tindrà lloc la jornada de cloenda, mentre que el 9 de maig se celebrarà un concert de presentació a la Sala Estruch de Sabadell.
Les entrades ja estan a la venda a www.embassat.com, amb un abonament de dos dies (15 i 16 de maig) a 59 €.
Amb una trajectòria que combina risc, proximitat i innovació, l’Embassa’t celebra divuit anys consolidant-se com un dels festivals de referència de la música alternativa a Catalunya, fidel al seu esperit provocador i a la seva aposta per la creativitat sense fronteres.
El Mad Cool Festival ha desvelat el seu cartell complet per a l’edició de 2026, que promet ser una de les més potents de la seva història. El festival madrileny, que se celebrarà del 8 a l’11 de juliol a l’espai Iberdrola Music de Villaverde, reunirà grans noms del rock i el pop internacional com Foo Fighters, Lorde, Florence + The Machine o Nick Cave And The Bad Seeds, entre molts altres.
Entre els principals caps de cartell també hi figuren The War On Drugs, Twenty One Pilots, Pulp, Moby, Wolf Alice, The Black Crowes, Pixies, David Byrne i Jenny Lewis. A més, el públic podrà gaudir dels directes de bandes i artistes com The Last Dinner Party, The Blaze (DJ Set), Interpol, A Perfect Circle, Sigrid, Holly Humberstone, Matt Berninger i Dogstar.
Després d’anunciar recentment diverses novetats que transformaran parcialment el format del festival, Mad Cool 2026 aposta clarament per un cartell d’alt nivell amb quatre jornades plenes de música al cor de Madrid.
Venda d’entrades i preus
Els clients del Banco Santander tindran accés preferent a la preventa d’abonaments i entrades de dia del 17 de novembre a les 10 h fins al 20 de novembre a les 9.59 h, amb preu especial i accés fast track al festival a través de www.madcooltickets.com.
Els socis de Mad Cool també podran accedir a la mateixa franja de preventa exclusiva i gaudir d’un preu reduït en les seves compres.
La venda general d’abonaments i entrades de dia començarà el 20 de novembre a les 10 h a www.madcooltickets.com.
Preus – Preventa Santander i socis
Abonament general: 225 € + despeses de distribució
Abonament VIP: 380 € + despeses de distribució
Entrada de dia general: 85 € + despeses de distribució
Entrada de dia VIP: 130 € + despeses de distribució
Preus – Venda general
Abonament general: 240 € + despeses de distribució
Abonament VIP: 425 € + despeses de distribució
Entrada de dia general: 95 € + despeses de distribució
Entrada de dia VIP: 160 € + despeses de distribució
Amb aquest cartell ple d’estrelles i una organització que busca millorar l’experiència del públic, el Mad Cool Festival 2026 es presenta com una cita imprescindible per als amants de la música en directe.
En aquesta segona edició dels Premis Primera Fila teníem clar que volíem apostar per artistes emergents però sense oblidar-nos de grans noms de la indústria musical que seguim des de fa anys.
El 26 de novembre a la Rouge tindrem actuacions musicals de: Miki Núñez, Sara Roy, Alfred García, Mariona Escoda, Arnau Aragall, Aina Reig, L4, Biel Bullich i Mariona Mir, la guanyadora de la primera edició del concurs Primera Versió, que interpretarà ‘Sort de tu’, d’Oques Grasses.
La gala serà a porta tancada per la limitació d’espai, però si ens seguiu el nostre Instagram podreu aconseguir una de les 10 entrades que sortejarem els propers dies.
Una vegada més a Primera Fila premiarem els 20 millors artistes/grups de l’any i ho farem en una nit que promet ser plena d’estrelles i convidats sorprenents.
Aquest diumenge era el dia de tornar a veure Katy Perry en directe a Barcelona, set anys després de la seva última visita, de la qual, per cert, en guardava molt bon record. Però la notícia que Oques Grasses dirien adéu el 2026, va trastocar tot el meu cap i l’alegria que tenia de tancar la setmana de bon rotllo.
Sé que segurament els seguidors de Katy Perry que ara m’estigueu llegint pensareu: i a mi què? Però imagineu que, de cop, Katy Perry anuncia que plega. Oi que estaríeu tristos i tindríeu dins vostre molts sentiments? Doncs això és el que he sentit mentre el públic del Palau Sant Jordi feia l’onada esperant l’artista, que encara no sortia a l’escenari. Alegria exterior i tristesa per dins.
Per sort, durant el concert he pogut oblidar-me d’aquesta mala notícia, i en això hi té molt a veure l’espectacle que ha ofert l’artista. Una vegada més, anar-la a veure en directe és molt més que escoltar els seus èxits un rere l’altre: tots ells els vesteix amb una excel·lència digna d’admirar. En aquesta ocasió amb un aire de videojoc futurista, tot ha anat evolucionant en els diferents actes que ens tenia preparats.
Ja fa uns quants anys que les cançons de Katy Perry passen sense pena ni glòria per les llistes d’arreu del món. N’és una prova la rebuda de les noves cançons en comparació amb els seus èxits més reconeguts quan sonen en directe. Res a veure un ‘Roar’ amb un ‘Lifetimes’, que, tot i ser una molt bona cançó, confirma que l’artista fa anys que viu de renda dels seus grans èxits, i n’és conscient.
La posada en escena ha estat magistral, amb unes pantalles gegants que ens han permès veure-ho tot al detall, i també amb els vídeos que havia preparat per presentar els diferents actes en què es divideix el concert, com hem dit abans amb aires molt futuristes.
L’amor de l’artista cap a Barcelona s’ha fet evident amb una passarel·la en forma d’infinit per la qual ella, els seus ballarins i, en menor mesura, els seus músics, han anat desfilant al llarg de les més de dues hores que ha durat el xou.
Un concert on l’hem tornada a veure sobrevolant el públic amb les politges que la subjectaven, cosa que ha deixat més d’un bocabadat amb el que estava contemplant. També hi ha hagut una mica de pirotècnia, confeti i participació del públic: entre ells, un nen de 12 anys, una noia disfressada de tauró i un noi de Reus (l’únic que parlava català dels que ha tret). Uns instants que segur que han estat capturats per les famílies i amics dels afortunats seguidors, que s’han fet selfies, abraçades i tot el que fes falta amb la seva ídola.
A més de repassar el seu últim disc «143», també ha interpretat en directe la seva recent estrena ‘bandaids’, que, s’ha de dir, sona prou bé. Les noves cançons s’han intercalat amb èxits com ‘Chained to the Rhythm’, ‘Part of Me’, ‘Teenage Dream’, ‘California Gurls’, ‘Dark Horse’, ‘Unconditionally’, ‘I Kissed a Girl’ o l’aclamada ‘Firework’, que ha servit per confirmar que l’amor de Barcelona cap a l’artista continua sent infinit.
Oques Grasses ha anunciat amb una publicació al seu compte d’Instagram que l’últim concert de la història del grup serà el dia 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. A través d’un vídeo i un text emotiu en què agraïen a la seva audiència el suport durant els setze anys de projecte, han confirmat que Oques Grasses s’acaba.
“A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així” diu una part del seu comunicat.
El passat 1 de novembre al concert de La Castanyada del Cabró Rock el grup osonenc ja havia donat una pista d’un possible espectacle final quan Josep Montero va dir: “Hi haurà un dia que serà l’últim concert, però no serà avui”.
Les entrades per l’espectacle sortiran a la venda el dia 12 de novembre a les tres de la tarda al web del grup i a The Project. El preu serà a partir de 35 euros.
Serà la primera vegada que un artista o grup que canta en català programa un concert en aquest recinte, on podrien acollir més de 55.000 persones en cas de vendre-ho tot.
Oques Grasses no són només una banda: són un autèntic fenomen cultural que ha redefinit la música catalana contemporània. Formats a Osona el 2010 sota el lideratge de Josep Montero, han bastit un univers propi on conviuen l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida. Amb un llenguatge musical obert que fusiona pop, reggae, funk, electrònica i sons urbans, el grup ha aconseguit connectar amb un públic immens i fidel, convertint moltes de les seves cançons en himnes generacionals.
El debut «Un dia no sé com» (2012) ja mostrava aquella essència fresca, surrealista i autèntica que els va obrir les portes de festivals i places d’arreu del país. Amb temes com ‘Passos importants’ o ‘Cul’, els osonencs van fer-se un nom en l’escena catalana i van iniciar una relació molt especial amb el seu públic.
Amb «Digue-n’hi com vulguis» (2014), Oques Grasses van començar a consolidar un so més madur i una lírica que combinava ironia, espiritualitat i quotidianitat. El salt definitiu arribaria amb «You Poni» (2016), un disc d’experimentació sonora que va culminar amb l’espectacle teatral «Meravellós desastre», representat a escenaris d’arreu del territori.
El 2019, «Fans del Sol» va catapultar-los definitivament a la primera línia. Amb més de 120 milions de reproduccions a Spotify, cançons com ‘Sta guai’, ‘Serem ocells’ o ‘In The Night’ (Disc de Platí) van convertir el grup en un fenomen transversal capaç d’omplir grans recintes.
Dos anys després, «A tope amb la vida» (2021) va reafirmar la seva posició amb temes com ‘Petar-ho’, ‘La gent que estimo’ o ‘Elefants’, i un debut sorprenent al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona en el marc del Festival Strenes. L’èxit va culminar el 2023, quan Oques Grasses van fer història omplint el Palau Sant Jordi, esdevenint la primera banda del segle XXI amb repertori íntegrament en català que ho aconseguia.
El retorn el 2024 amb «Fruit del deliri» va confirmar la seva maduresa artística. El disc, que es va convertir en el millor debut d’un àlbum en català a Spotify, va demostrar que continuen sabent reinventar-se sense perdre l’essència.
Amb més de 400 milions de reproduccions, tres Discs d’Or i tres Discs de Platí, Oques Grasses són avui la banda més exitosa de la música catalana recent. Però més enllà dels números, Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu han creat una obra amb ànima. Les seves cançons, carregades de llum i humanitat, parlen de creixement, amor i transformació, sempre amb una mirada tendra i rural que reivindica “fer-se un hort com a acte subversiu”.
Oques Grasses són, en definitiva, molt més que un grup: són un símbol d’autenticitat i comunitat. La seva música celebra la vida des de la senzillesa i la coherència, demostrant que la cultura catalana pot ser universal sense perdre les arrels.
Lily Allen trenca set anys de silenci musical amb «West End Girl«. Un àlbum que suposa un autèntic retrat visceral i sincer sobre el matrimoni fallit de la cantant amb David Harbour («Stranger Things»). El projecte neix de la necessitat de l’artista per sortir de la depressió en què estava immersa. D’aquesta manera, tan sols en 10 dies tancada a l’estudi, Allen mostra el deteriorament cronològic de la seva relació de forma directa i contundent.
La narrativa del disc és excel·lent. Les primeres cançons funcionen com a context previ. Com la que li dona nom ‘West End Girl‘ on, com en l’inici d’una pel·lícula de terror, la protagonista es troba totalment delectada per la seva vida ideal. Allen, anglesa de naixement i resident als Estats Units després de casar-se amb Harbour, ha de tornar a Londres un temps per motius laborals. Arriba la catarsi: una videotrucada amb la seva parella de la qual només podem escoltar la part en què ella parla i reacciona.
No ens cal esperar gaire per assabentar-nos de què ha passat. ‘Ruminating‘ revela que ell no pot aguantar tant temps separats i «necessita» obrir la relació. Una proposta explosiva que lluny de ser rebutjada, Allen accepta en un intent desesperat de no perdre a qui estima incondicionalment. Un tema que destaca per la bona coordinació entre melodia i lletra. El ritme accelerat i enganxós il·lustra el bucle de pensaments en què s’endinsa la cantant, juntament amb una distorsió de la veu que actua com a símbol del desconcert i la incomoditat de l’acceptació d’allò que realment no es vol. El resultat és el malestar continu que la fa estar ‘Sleepwalking‘, ja no actua racional ni es mostra atenta al seu entorn perquè la situació consumeix la seva vitalitat.
Però és que per si no n’hi hagués prou, certes actituds distants i estranyes l’han fet sospitar. Tant és així que després d’espiar-lo i llegir alguns missatges, Lily Allen descobreix la doble vida del seu marit i ara sí, ja no hi ha marxa enrere. «Who is Madeline?» és la gran pregunta que es repeteix contínuament a ‘Tennis‘ i que acabarà resolent a la mateixa ‘Madeline‘. Allí tot explota i l’artista deixa anar el que porta dins en la primera i més agitada part de la cançó. Però el que més destaca són els missatges parlats que dedica a aquesta tercera, a qui no retreu res, simplement li reclama sinceritat sobre els fets.
L’àlbum se sent en tot moment com estar dins la seva ment, com quan a ‘Relapse‘ narra el temor a recaure en les addiccions i alcohol. O quan afirma a ‘Pussy Palace‘ que «ja res tornarà a ser com abans» i això li dol. Diàlegs interns amb veu distorsionada novament per potenciar la sensació de pensament intrusiu continu.
Però no tot és primera persona. ‘4chan Stan‘ i ‘Dallas Major‘ presenten dos alter ego de l’artista amb històries similars que descentralitzen, però potencien el discurs. A més a més no és l’única veu que escoltem, el productor Specialist Moss se suma a ‘Nonmonogamummy‘, el tema amb l’actitud més potent, on els intèrprets no tenen por de mullar-se i opinar sobre les relacions no monògames.
El to nostàlgic es recupera quan declara que ho ha donat tot i ella s’ha conformat amb ‘Just Enough‘, no donant-se el lloc que mereixia. Per aquesta raó ‘Beg for me‘ suposa un canvi de paradigma, i obra la veda a un últim tram del disc amb més poder. Allen sentencia tota una declaració d’independència emocional que es reafirma en ‘Let You W/In‘ i que va acompanyada d’una harmonia molt més positiva.
Podríem dir que el propòsit principal de tot l’anterior és arribar a ‘Fruityloop‘, un relat autoconclusiu sobre les relacions i la immaduresa emocional. Un tema que tanca suggerint un cicle interminable de patrons que impedeixen el creixement personal d’ell i dels que ja no se sent responsable.
Aquest cinquè àlbum ha estat una autèntica teràpia per Lily Allen. Que sigui un projecte tan real t’endinsa en la narrativa des de la primera escolta. El seu clàssic estil alternatiu i melancòlic segueix present, encara que ha aconseguit adaptar-ho al panorama musical actual. He d’admetre que algun tema sona repetitiu, però la magnífica narrativa sobre què està construït el relat ajuda a fer l’escolta completa de «West End Girl», un àlbum intimista on es respira veritat i sentiment en cada estrofa.
Taylor Swift es resisteix i manté el número 1 de la Primera Llista per quarta setmana consecutiva amb ‘The Fate of Ophelia’.
Oques Grasses han dit adéu amb ‘Sort de tu’, després de 56 setmanes a la llista, el tema en català que més setmanes haurà aguantat en tota la història de la Primera Llista.
Entren a la llista
La Ludwig Band – On t’has ficat aquesta nit
La Fúmiga – Gràcies per tant
Mama Dousha i Nil Moliner – Ha valgut la pena
Ginestà – Les coses senzilles
Surten de la llista
Oques Grasses – Sort de tu (56 setmanes)
Sexenni & Yung Rajola – Avall lo paper (19 setmanes)
La Ludwig Band – Ha plogut des de llavors (6 setmanes)
The Tyets – Tandem (18 setmanes)
Aspirants
Charlie Puth – Changes (4 setmanes)
Alfred Garcia & Carlos Sadness – El meu destí (3 setmanes)
Shakira feat. Ed Sheeran & Beéle – Hips don’t lie (3 setmanes)
Banda Neon – Guapíssima (2 setmanes)
Rosalía – Berghain (2 setmanes)
Sexenni & Miki Núñez – Televisió (novetat)
Taylor Swift – Opalite (novetat)
Tame Impala – Dracula (novetat)
Lily Allen – West end girl (novetat)
Lildami & Sr Chen – Passaport (novetat)
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
