Alex Cortés estrena el seu primer disc, una fita important per un artista emergent que pretén trepitjar fort en el panorama musical català. Es tracta d’un recull de 9 cançons d’estil pop i folk, plenament vitalistes i amb lletres elaborades que parlen de la seva experiència personal. L’artista vilassarenc explica que “Des d’ahir” fa referència al seu passat, per ser un factor que entreni el seu present i deixar una finestra oberta a totes les possibilitats del futur.
Alex Cortés ens deixa un missatge ocult, darrere de cada vers, melodia, per fer un viatge a cada història. Vol que les 9 cançons, parlin amb vida pròpia, i s’alimentin de la seva ànima. En aquest disc, l’artista afirma que es despulla. Explica que l’amor moltes vegades, és la forma de vida més sincera que existeix. Parla de les emocions en un àlbum que per a ell és aprenentatge, construcció i desenvolupament personal.
El disc s’estrena de la mà de la discogràfica catalana Crea Music i ha estat produït per Nil Canals. Quatre de les nou cançons que conformen “Des d’ahir” ja s’han pogut escoltar prèviament a través de singles avançaments amb una resposta molt positiva per part del públic i dels mitjans.
Després de viure l’aventura de formar part de Gossos, Natxo Tarrés i Roger Farré ens presenten un nou projecte musical que neix amb ganes de connectar des de l’arrel amb tots vosaltres.
D’aquesta manera, s’endinsen en un camí diferent, un viatge que busca tocar les profunditats del que significa ésser humà en un món que canvia constantment i on les fronteres entre el que és humà i el que no ho és es fan cada cop més difuses .
Aquesta aventura comença amb el primer senzill titulat “La Font” on es parla de la necessitat de trobar noves fonts d’inspiració i sentit, de connectar amb allò essencial que, sovint, perdem a la voràgine del dia a la música, en aquest cas , és el fil conductor, la veu per compartir amb els oients un espai d’autenticitat i introspecció.
El grup ens convida a escoltar “La Font” i a compartir aquesta experiència amb ells, deixant-nos portar per una proposta honesta i sincera. Amb Humana, volen que cadascú trobi la seva pròpia ressonància, com un mirall per explorar les preguntes, emocions i moments que ens connectin a tots.
‘Abans i Ara’ és el títol que duu la nova cançó del grup de Barcelona River Omelet amb la col·laboració dels germans Selma Bruna i Iker. Aquest tema pretén combinar la cara més tradicional de la música anglosaxona i catalana que conviuen a la perfecció.Un amor que ha canviat, però que encara hi és present. Ens convida, a través d’una melodia alegre, a oblidar la pena, viure la vida i aprendre com els “adéus” també formen part d’un aprenentatge bonic.
El nou llançament suposarà una transició pel grup perquè en uns inicis cantaven en anglès i ara ho fan en català. Per això, tornaran als escenaris per presentar algunes de les cançons del que serà el seu segon disc aquest 20 de desembre al Centre Artesà Tradicionàrius del barri de Gràcia, Barcelona. Serà una nit plena de col·laboracions en directe i moltes sorpreses.
I això com ja sabeu vol dir nova música. Avui tota aquesta:
Novetats:
Avui sí, ja està aquí CHATO, el primer disc de l’artista revelació de 2024, Barry B, que ha sorgit amb una força brutal a l’escena indie i ha vingut per quedar-se. S’ha de dir que les millors són els singles, però es que el nivell estava molt alt. De les noves, m’ha sorprès que explori diferents gèneres, sense perdre l’essència. M’han agradat “Todo ese dolor” y “A tus pies” y “Vis a Vis”, potser les més interessants. Els credits de producció, amb DRUMMIE, Nusar3000 i Roy Borland, entre d’altres, molt top.
Aminé està publicant nova música i ho ha fet en forma d’un nou EP anomenat .mp3s, on a part dels releases d’aquesta setmana passada, on trobavem “Passenger Princess” amb Smino, ara també hi ha dos temes nous, dels quals destaco “Wingz” amb Cardo Got Wings.
Susi Abanades ha publicat el seu nou EP, Entre Tú y Yo, del qual ja haviem pogut escoltar les espectaculars “El Museo” y “Nada Es Como Antes”. De les noves m’ha encantat la cançó que dona nom al EP, “Entre Tú y Yo”, un cant a la liberació que a més acompanya amb aquest preciós videoclip.
“Insurrección” és la nova versió de Cala Vento, agafant el clàssic del Último de la Fila, com ja havien fet amb “Pau” dels pets, i com seguirant fent fins la publicació de Brindis, el seu disc de versions amb el qual celebren 10 anys al gener. Tot això, sumat a una gira de sales de 12 concerts en 12 dies al febrer i què òbviament passarà per Barcelona i a la qual evidentment anirem.
VITTARA torna en plena forma amb Herois Maldestres, el seu nou EP, que inclou els singles “El món és teu” amb Maig o “Record / Suor”. Produït pel Galgo Lento, qui també apareix com a col·laboració a “AVOCADOTOAST” i el mateix Pol Guardiola, aquest nou EP confirma que és un dels grups amb més projecció de l’escena catalana. Vull destacar la lletra d’aquesta col·laboració amb el Galgo. Guiris go home sempre!!
M’ha agradat bastant el nou disc del mexicà Jesse Baez, HENRY, molt del flow r&b de Latin Mafia, qui apareixen en una col·laboració. Si escolteu la primera, “Creo Que Me Estoy Enamorando” o “Hablas”, sabreu del que us parlo.
roserona estrena single, el primer d’aquest 2024, i estrena etapa amb Vida Records, “Caro Diario” és una cançó preciosa, on mescla l’anglès amb el català amb una sensibilitat única. El tema és el primer senzill d’un nou EP, produït un altre cop per Galgo Lento, i a més ve acompanyat d’aquest videoclip:
I acabem amb el nou disc de Quevedo… que va, és broma. Podeu escotlar també el nou senzill de Queralt Lahoz, el de Mateu Segarra, el disc de Kenny Mason o l’EP de stivijoes.
Queralt Lahoz ens presenta ‘QL’ una cançó que pretén ser una càlida abraçada simbòlica a la Queralt Lahoz de petita; a tot el que ha viscut i al camí que ha recorregut per arribar a ser qui és.
L’artista de Santa Coloma de Gramenet ens sorprèn amb el ritme elegant d’una cúmbia continguda, confessional, però orgullosa on sobresurten uns versos que reivindiquen tot el que ha après de petita. El tema és una barreja de gèneres urbans passats pel filtre de l’espectre llatí, sense oblidar el flamenc com a motor principal i l’experimentació sonora com a motivació.
‘QL’ és un tema amb una forta càrrega emocional que servirà com a avançament del seu nou àlbum que sortirà ben entrat el 2025, a més, ve acompanyat d’un videoclip amb un treball cinematogràfic de gran valor.
Diuen que tot allò que és bo es fa esperar, i en Shawn Mendes ens ho confirma. Després d’haver d’endarrerir un mes el llançament del seu cinquè àlbum, ja podem escoltar “Shawn”. Aquest projecte s’allunya molt dels ritmes pop que l’havien introduït en la indústria musical quan tot just era un adolescent. Hi veiem profunditat, i sobretot molt sentiment. “Shawn” és un àlbum que potser no és per tothom, però que és molt singular, i és completament el seu autor.
A “Shawn” el cantant s’obre en canal, sembla que aquest àlbum ha estat una llibreta on plasma tot el que sent. Parla sobre no saber qui és, de sentir-se com una ombra d’ell mateix i com l’amor no és sempre suficient. L’àlbum es pot entendre com un recorregut en el seu procés de recuperació, de com comença havent de cancel·lar una gira per salut mental a tornar als escenaris 4 anys més tard.
A la primera cançó ‘Who I am’ assegura que ja no sap qui és. Sent que decepciona als seus fans però que s’ha de prioritzar i marxar dels escenaris, se li trenca el cor però no pot seguir “losing myself tryna make you proud”. Ara no sap com tornar. Aquesta idea de no saber si seguir endavant o abandonar es reforça a ‘That’s the dream’, on Mendes normalitza els alts i baixos que comporta aquesta carrera musical i que porta experimentant des dels 17 anys. Dona molt, cada dia més, però no sap si és suficient. El que sí que sap és que aquest és el seu somni i que no pot abandonar-lo, ja que afirma que “nothing good comes easily”.
En l’àlbum també parla sobre tots aquells que l’han acompanyat al llarg d’aquest procés. Canta als amics, a la família i a l’amor. Sobretot en la seva situació admet no saber gestionar com ell es sent, però tampoc sap com acceptar l’ajuda que els altres li donen. Tot i els ritmes més aviat calmats de l’àlbum hi ha molta ansietat, molts dubtes, és la seva via d’escapament; cantar sobre aquests temes per intentar trobar-hi una solució.
A “Heavy” veiem com el cantant intenta obrir-se als altres, i ens parla de sentir-se sol, de conviure amb problemes de salut mental i com l’ajuda d’altres és clau en el seu cas. A mesura que ell supera aquesta situació també l’àlbum evoluciona i sembla canviar de colors. Canta a un amor passat, però gens oblidat per Mendes. Tot i formar noves connexions res és tan real com aquella, que no aconsegueix oblidar i per tant no el permet avançar.
En les tres últimes cançons és quan veiem el renéixer del cantant. Shawn Mendes torna als escenaris, aquesta vegada havent-se trobat a ell mateix. Sap el que sent. Es tanca el cercle que començava a la primera cançó, ja que recorda qui és i el procés acaba amb ‘Hallelujah’. Aquesta cançó, com a mínim, sorprèn. Però tenint en compte el conjunt del disc, és l’acabament perfecte. Més enllà que la veu de Shawn Mendes soni pràcticament angelical en aquesta, és la manera de mostrar que torna a ser ell. Amb ‘Hallelujah’ culmina el seu procés de curació i es veu capaç de tornar als escenaris.
Aquests anys allunyat de l’escena musical han fet evolucionar a Shawn Mendes. Ha apostat per uns ritmes més propis i que el distingeixin de la resta de música que trobem al mercat. Deixant enrere grans bases i centrant-se en la lletra, reneix com un Shawn que s’allunya de tot allò purament comercial i busca ser diferent. Canta, però també comunica, també narra, i amb la senzillesa de qui fa això cada dia, retrata com es sent, i com s’ha sentit en l’últim temps.
Hi ha una gran coherència entre cançons i sense que te n’adonis et trobes viatjant amb ell en aquest procés de deixar enrere les pors. No són cançons semblants, però sí que encaixen molt bé les unes amb les altres. El renaixement d’un Shawn que promet arribar molt lluny.
S’acaben de donar a conèixer els finalistes al BBC Sound of 2025 on marcarà l’artista o grup que triomfarà durant el següent.
Entre els noms trobem cares conegudes com Chappell Roan, que aquest 2024 ha triomfat ja moltíssim, però que ho podria continuar fent. També Ezra Collective, Myles Smith, Good Neighbours, Barry Can’t Swim, Confidence Man, Doechii, English Teacher, KNEECAP, mk.gee i Pozer.
L’any passat el premi va recaure en The Last Dinner Party, en un any on van assolir el número 1 de les llistes britàniques i fins i tot les van nominar al Mercury Prize.
El pròxim dijous 9 de gener de 2025 Miles Away i L’equipe sumen forces per apropar-nos el bo i millor de l’escena catalana a Razzmatazz (Barcelona).
La primera de les cites d’aquesta col·laboració estarà protagonitzada per dos artistes de l’Empordà: Lecocq i Yaunest, que actuaran a la 3 de la mítica sala barcelonina.
La combinació artística que ens depararà la vetllada ens portarà un so fresc i ballable però alhora emotiu i reposat de la mà de Lecocq, al qual se li sumarà una proposta que navega entre l’R&B i el pop íntim a càrrec de Yaunest.
Els premis de la indústria musical catalana en directe es commemoren cada any i reuneixen els millors artistes de la terra en cada edició dels Premis ARC. La XXII edició ha donat a conèixer avui els guanyadors en una gala presentada per la Núria Marín (@nuriasecret) al Teatre de la Llotja de Lleida.
Enguany, els premis s’han celebrat per tercera vegada consecutiva a la capital del Segrià, per tal de continuar treballant en un equilibri cultural del territori, fomentar la contractació artística a aquesta província i garantir l’accés a la cultura per part igual de tota la societat.
Durant el transcurs de la gala, a banda de premiar els guanyadors, el públic assistent ha pogut gaudir de quatre actuacions ben diferents entre si, però amb un element en comú: la màgia que han transmès i la manera de fer vibrar al públic assistent de la Llotja. El Roger Padrós ha estat el primer a actuar, amb el tema “Rocket Man”, en un preciós homenatge dedicat a Joan Rosselló, ex-president de l’Associació ARC, qui ens va deixar el passat mes d’octubre. Tot seguit, ha arribat el torn de la Raquel Lúa amb “La Saeta”, una cançó que, junt amb la seva peculiar veu, denota unes arrels mediterrànies i pràcticament hipnòtiques. El mític grup dels Blaumut han interpretat “L’Home Antic”, un dels temes que pertany a “Abisme”, l’últim disc que han publicat fa poc més d’un mes. La següent ha estat la cantant barcelonina Maig i ha interpretat en primícia per al públic assistent “El silenci d’un record”. I per últim, però no menys important, el grup Zetak ha estat l’encarregat de tancar la nit a la Llotja de Lleida amb “Entre carn i ós”, un pop electrònic i enèrgic ideal per acabar la gala dels Premis Arc pel més alt.
Són 12 els PREMIS ARC atorgats durant aquesta gala i emmarcats dintre de 12 categories on s’han guardonat les millors gires, programacions musicals, artista revelació i inclús el millor periodista o programa musical.
Així, doncs, Oques Grasses han fet seu el premi de millor gira d’artista d’autoria pròpia, mentre que la Festa Major de Terrassa ha aconseguit el premi a la millor programació de Festa Major. L’Orquestra SABOR SABOR ha estat escollida dintre de la categoria d’orquestra o grup de ball i Els Atrapasomnis com a millor gira d’artista o grup per públic familiar. LIA KALI ha aconseguit el premi a la millor gira internacional i l’Alidé Sans ha estat guardonada com a millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o música tradicional.
D’altra banda, els premis a les millors programacions musicals han recaigut per un costat, al Magnífic Fest dintre de la categoria de festival i/o cicles de concerts de mitjà i gran format, per a l’Auditori de Girona com a espai musical o sala de concerts i el Festival Embassa’t com a millor programació de festival en petit format.
Aquesta 22a edició dels PREMIS ARC també han guardonat a El Celobert, d’Icat, com a millor programa musical, a Miquel del Roig com a milor gira de versions o tributs i als vallencs Figa Flawas com a millor artista o grup emergent.
Aina Reig és una cantant gironina que presenta el nou tema ‘La Condemna Cap VI’ la sisena cançó que formarà part del seu nou disc.
A través del símbol de la rosa blava visibilitzarà les ferides que queden marcades després d’una ruptura sentimental i de quina manera pot arribar a afectar a la vida de les persones. Un ambient sonor i melancòlic que mostrarà aquestes marques comparant-les amb un virus que va passant de pell en pell i d’ànima en ànima tot deixant-nos sota una trista condemna.
El primer àlbum d’Ayryn, es titula “Blindada” i ja està disponible a totes les plataformes digitals. Un projecte que explicarà anècdotes impossibles d’oblidar i vivències frenètiques que han desencadenat a crear una llista de cors trencats, decepcions i gent que no va estar a l’altura de la manera de sentir. Per això, després d’haver-se forjat i après a través d’experiències, l’artista ara està ‘blindada’.
Els primers avenços que Ayryn ens va regalar aquest any “No esperis res”, l’atracció desenfrenada a “Apropar-me” o la cuirassa de “Blindada”, van ser girs d’una clau que aquesta artista ha trobat en si mateixa amb el productor Deps Music.
El 14 de febrer al Club 62 estrenarà un nou directe per tal que els seus fans puguin gaudir de la seva nova sonoritat acústica. L’afrobeat barrejat amb guitarra flamenca també hi seran presents i en català.
“REBOBINAR” parla d’un impossible, de viatjar en el temps, de tornar enrere per dir o fer tot allò que no ens atrevim al seu moment. Tot el que, segurament, ara idealitzem del que podia haver estat i no va acabar sent.
“Tot el que mai vam dir, tot el que vam callar”. Tot això també és part de nosaltres. Els silencis, la incertesa i les pors conformen la nostra manera de viure i de ser. Les coses que no han passat a la vida real però sí a la nostra imaginació. “Tot el que mai va passar” perquè no ens donem l’oportunitat ni tan sols d’intentar-ho.
Per què mai ens vam atrevir a fer un pas endavant? Per què la por va guanyar la il·lusió d’intentar escriure una història d’amor? La nova cançó de La Fúmiga ens transporta un viatge nostàlgic on el temps es converteix en quelcom mal·leable, ple de possibilitats que mai no es van concretar.
“REBOBINAR” és la primera de les 4 cançons que formaran part d’un EP que serveix com a seqüela de Tot està per fer, el seu últim disc, i que el desenvolupa i el completa des d’un mateix univers sonor i contextual.
Aquesta nova cançó és pur pop electrònic, gravat i produït als Atomic Studios per Mark Dasousa i el propi grup, acabant el mix als estudis de Genís Trani, i que neix des del més profund del nostre interior viatjant cap a la melodia més brillant mentre somia amb les coses que podrien haver passat, sense oblidar una part instrumental fosca que ens connecta amb la resignació i el penediment, fins al desig irrealitzable de trencar la línia temporal per modificar el passat.
“REBOBINAR” és una invitació a revisar el nostre passat per extreure el màxim aprenentatge i una reflexió sobre com és de inevitable el destí i la importància de les decisions, per petites que semblin. És un recordatori que, al final, tot el que som és resultat del que hem viscut, del que no hem viscut, i del que alguna vegada somiem que podria haver estat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
