Exili a Elba torna amb un nou senzill, el primer que avança el seu pròxim disc “Dolce Vita”, que veurà la llum el 2026. ‘No hi havia amor’ és una cançó de rock alternatiu que aprofundeix en el terreny de les relacions tòxiques. En com idealitzem els inicis, i com després, amb el pas del temps, ens adonem que allò viscut i que havíem vist romantitzat ens va fer més mal del que pensàvem. A través d’una sonoritat potent; una bateria contundent i una línia de baix punyent, la protagonista ens narra els records d’un viatge que va fer amb les seves amigues i l’inici del seu idil·li amorós.
Si ens endinsem a la cançó veiem com tot canvia de color. Tot s’enfosqueix i predominen els grisos i negres. És el moment on la víctima d’aquella aventura mira enrere i s’adona del que va passar realment en aquelles vacances.
Quatre anys després del LP “Amb poca llum es trenca la foscor” (2022, Satélite K) la banda barcelonina presenta un nou treball on exploren nous terrenys del rock alternatiu i el post-punk d’influència britànica. Un so més cru i directe, de ritmes accelerats i molta distorsió, compagina a la perfecció amb l’onada reivindicativa i crítica de les lletres.
Pol Cruells publica un nou àlbum “Figues d’un altre paner”, un recull de cançons escrites sota el denominador comú d’allò que es podria considerar el continent mediterrani. Les inquietuds d’un cantautor que s’acompanya del baix elèctric, i que es fixa en l’herència humana i cultural que l’agermana amb les ribes del Magreb, Turquia, Grècia, Itàlia, l’Alger…
En aquest projecte recupera la sonoritat mediterrània per la qual se’l coneix d’anteriors treballs, però segueix apostant per fusionar-la amb l’ús de samples i ritmes electrònics. Buscant aquest equilibri, el disc ha comptat amb la col·laboració de vocalistes i músics vinculats al folk mediterrani; col·laboracions que han condimentat les cançons amb instruments propis de la nostra tradició com la mandolina, el bouzuki, l’acordió, la guitarra clàssica… i amb veus molt personals de la cançó mediterrània.L’univers musical de Pol Cruells aconsegueix fusionar la cançó mediterrània i l’electrònica d’autor; artista inclassificable, les seves cançons són, ben bé, figues d’un altre paner.
A nivell líric, el disc compta amb les col·laboracions de Rusó Sala, Clàudia Cabero, Lia Sampai, Sandra Bautista i Clara Bosch, vocalistes molt personals de la cançó mediterrània a casa nostra, aportant una nova dimensió al missatge de cada composició.
Pol Cruells presentarà aquest nou disc en dos escenaris a Catalunya. En primer lloc, el dia 13 de desembre a l’Acadèmia de Belles Arts a Sabadell i el dia 16 de gener al Festival Empremtes New Fizz, a Barcelona.
La banda barcelonina No Way Out torna a l’escena musical per celebrar els 20 anys del seu disc més emblemàtic, «Bipolar». El grup actuarà el divendres 22 de novembre a la Sala Apolo de Barcelona, en un concert que promet ser una nit inoblidable tant per als membres del grup com per als seus seguidors més fidels.
Referents indiscutibles del punk pop estatal dels anys 2000, No Way Out van marcar una generació amb l’energia i l’actitud dels seus directes. Com va destacar la revista Mondo Sonoro: “Parlar de punk pop estatal als dos mil és parlar dels catalans No Way Out, una formació que va explotar amb la publicació del seu tercer disc, ‘Bipolar’ (Warner, 2005).”
Des dels seus inicis, el grup ha publicat cinc discos d’estudi i ha girat arreu de l’Estat, Europa i el Japó, on també van editar part de la seva discografia i van establir una estreta relació amb l’escena local.
A la Sala Apolo, Oxi, Felix, Noel i Txosse tornaran a compartir escenari per primera vegada en més d’una dècada. El seu últim concert de reunió va ser el 2015 a la Sala Razzmatazz, amb totes les entrades exhaurides en pocs dies. Ara, el 2025, el grup torna amb forces renovades i moltes ganes de retrobar-se amb el seu públic.
El concert oferirà un recorregut per totes les etapes de la banda, amb un repertori que revisarà els grans èxits de la seva trajectòria. Les entrades estan a punt d’esgotar-se, així que els fans més nostàlgics farien bé d’afanyar-se: la festa del punk pop català està a punt de tornar a esclatar.
L’Arnau Aguilar, de 21 anys, fa el seu debut en el món de la música amb el llançament del seu primer projecte, «Ocells de paper». Un treball que neix d’una etapa marcada per la introspecció i la necessitat d’expressar allò que les paraules no podien transmetre.
“La passió per comunicar el que porto dins va néixer durant la pandèmia, quan la música es va convertir en el meu refugi”, explica Aguilar. Aquest projecte, que veurà la llum progressivament en els propers mesos, constarà de deu cançons plenes d’emocions, històries i aprenentatges personals.
Nou d’aquestes peces estan escrites des de la seva pròpia experiència amb l’ansietat, un tema que l’artista afronta amb sensibilitat i honestedat. L’única excepció és ‘T2BK’, una cançó dedicada a la seva parella i que serveix com a punt de partida del disc.
Amb ‘T2BK’ ja disponible a totes les plataformes digitals, Arnau Aguilar inicia així una nova etapa artística en què combina vulnerabilitat i esperança, convidant l’audiència a volar amb ell a través dels seus “ocells de paper”.
La superestrella mundial Meghan Trainor ha anunciat el llançament del seu setè àlbum d’estudi, «Toy With Me», que veurà la llum el 24 d’abril de 2026 sota el segell Epic Records. Com a avançament, l’artista ha publicat el seu nou senzill ‘Still Don’t Care’, ja disponible a totes les plataformes digitals. A més, Trainor ha confirmat The Get In Girl Tour, una gira produïda per Live Nation que començarà el juny de 2026 i recorrerà més de 30 ciutats dels Estats Units, amb actuacions en escenaris icònics com el Madison Square Garden de Nova York i el Kia Forum de Los Angeles.
Aquest nou projecte marca una etapa d’autenticitat i empoderament per a la cantant, que descriu «Toy With Me» com el seu treball “més honest i valent fins ara”. Amb una producció pop contagiosa i unes lletres enginyoses, Meghan convida els seus seguidors a celebrar la confiança i la llibertat personal. El senzill ‘Still Don’t Care’ estableix el to d’aquesta nova era: divertida, atrevida i plena de seguretat, reflectint el creixement personal de l’artista i la seva decisió de prioritzar la felicitat per damunt de la perfecció. La gira comptarà amb la participació especial del duet suec Icona Pop i destinarà part dels beneficis a The Trevor Project, una organització dedicada a la prevenció del suïcidi entre joves LGBTQ+.
Des del seu debut amb l’èxit mundial ‘All About That Bass’, Meghan Trainor ha acumulat nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Grammy a la Millor Artista Nova i el premi Hitmaker als Billboard Women in Music Awards. Aquell primer senzill es va convertir en un fenomen global: va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 durant vuit setmanes consecutives, va vendre més de 10 milions de còpies arreu del món i el seu videoclip supera els 2,7 mil milions de visualitzacions a YouTube. Amb sis àlbums publicats, més d’una dècada de grans èxits i col·laboracions amb alguns dels noms més importants de la indústria, Trainor s’ha consolidat com una de les veus més influents del pop contemporani. El seu anterior disc, «Timeless» (2024), va anar acompanyat de la gira més gran de la seva carrera, amb 26 dates amb totes les entrades exhaurides. Ara, amb «Toy With Me», Meghan promet una nova etapa plena d’energia, autenticitat i connexió amb els seus fans.
Hem parlat amb el Sergi, de Banda Neon. Originalment, eren un grup de versions, però aquest any s’han guanyat un lloc dins del panorama amb cançons com »Es busca catalanet» o »Guapíssima». Durant la temporada, han recorregut tota Catalunya, versionant cançons de tota la vida i expandint el seu repertori.
Parlem de la gira, el públic, les seves cançons i els seus plans de futur.
Oques Grasses han venut les més de 55.000 entrades disponibles pel seu últim concert, previst pel 10 d’octubre a l’Estadi Olímpic, en uns 20 minuts. La demanda ha estat tant alta que el web de The Project ha patit problemes d’accés durant bona part de la venda.
S’han format cues virtuals de més de 100.000 persones per adquirir unes entrades amb preus entre els 35 i 60 euros.
Després de més d’una dècada d’èxits, centenars de concerts arreu del país, més de 400 milions de reproduccions només a Spotify i tres àlbums certificats amb Disc d’Or, Oques Grasses s’acomiadaran dels escenaris amb una gran celebració col·lectiva que promet ser un moment irrepetible per a diverses generacions de seguidors.
L’espectacle del 10 d’octubre serà el punt final d’una era. Una nit per cantar, emocionar-se i acomiadar amb gratitud una banda que ha fet ballar, riure i pensar a tot un país.
El grup ha explicat a través del seu compte d’Instagram que està treballant en una nova data.
Colomet presenta el seu nou senzill ‘Feliç funeral’, el primer avançament que intergrarà el seu pròxim disc. Aquesta cançó gira entorn del concepte de comiat: el moment d’acomiadar-se del que ja no ens pertany, dels records, de les versions antigues de nosaltres mateixos o de tot allò que hem d’aprendre a deixar anar per continuar creixent.
Colomet ve a aportar el seu estil fresc i jove, on barreja el pop, la música festiva i la gran varietat de sons que sempre l’han caracteritzat, mesclant el pop amb altres subgèneres que la converteixen en una proposta única dins del sector.
Hi ha alguna cosa especialment maca en la simplicitat. Quan s’evita la grandiloqüència i s’aposta per la senzillesa. I l’instint de gavina.mp3 ha seguit el bon camí. A “SEMPRE I PER INSTINT” ens trobem amb una proposta que ens demana paciència. S’ha d’escoltar deixant que les capes es despleguin i connectant amb les cançons. Ens rep la vulnerabilitat i les contradiccions; entre la por i la força. La infantesa i l’adultesa. Que ens fa córrer “SEMPRE I PER INSTINT”
‘AGOST, 1999’ és un inici tímid. On les guitarres acústiques es troben amb els sintetitzadors i ens obre una mica la porta per submergir-nos a la resta d’àlbum. A mesura que avancem, veiem com el disc es va desembolicant, i la primera cançó enllaça perfectament amb ‘TIGRES AL CAP’, i la seva sinceritat brutal, admetent que “La veritat ja no m’escoltes mai i no tens res a dir”. El títol ja transmet una imatge poderosa: els tigres per entendre pensaments perillosos. Una ment que no s’atura i ens parla de l’amor, la por i la força que coexisteixen en un mateix espai.
Arriba el torn de ‘CIUTAT’ un dels senzills de l’àlbum i una cançó magnètica que parla de la vida a la ciutat més enllà dels carrers; ho narra com un estat emocional. Es succeeixen imatges i ens movem entre la desesperació, el soroll, el pas del temps i una confiança residual que fa que la cançó encara s’adreci a certa persona que ja forma part del passat. Estableix una correlació sobre com, per dependència, sovint tornem a llocs que ens fan mal. Tot i que no sempre siguin llocs.
La primera col·laboració del disc ve de la mà d’Al·lèrgiques al Pol·len a ‘BALCONS, CAVALLS’; una explosió que contrasta amb el ritme que l’àlbum portava fins al moment. La cançó manté la idea de les contradiccions, amb els cavalls com a sinònim de llibertat i els balcons com a reclusió, com si a la cançó es deixessin anar pensaments que feia temps que guardaven amagats. Una cançó de pop alternatiu molt més instrumental que ens permet reconèixer tant a Gavina com a Al·lèrgiques en una mateixa peça. Xicu agafa el relleu de les col·laboracions a ‘ANGELET’. Amb una producció més aviat minimalista, la cançó depèn d’una lletra molt ben cuidada, que esdevé una carta d’amor a aquest àngel, una persona pura. La cançó enfronta les dues visions i contrasta la puresa d’aquesta persona, aquest àngel que segons diu se li adormen els ocells a prop dels ulls amb el món que l’envolta, que es dibuixa com un lloc impur i brut.
Arriben les que, des del meu punt de vista, són les cançons més potents del disc. ‘DIUEN DE TU’, una cançó que sona com una carta advertint sobre el judici constant, i la lluita per aconseguir una identitat pròpia. L’estructura, que repeteix “diuen de tu” com un eco funciona com un pensament propi, i acaba fent-se un lloc en el teu cap. La cruesa de les lletres impacta i fa connectar amb l’afirmació que “no sempre tens on trucar”. ‘L’HIVERN AVANÇA’ estableix una correlació entre el fred de l’hivern i l’inevitable pas del temps. Ens canta sobre els records i la família, el fred de deixar-se endur. ’HO SENTO MOLT’ és potser la cançó més introspectiva de tot el projecte. Estima molt i demana perdó; l’exemple que quan les coses es fan amb el cor no calen parafernàlies. És una cançó menys experimental, però igualment potent, i en directe és un espectacle.
A ‘UNA MICA MÉS’ l’àlbum augmenta les revolucions progressivament i ritmes pop ens obren les portes a un so molt més experimental a ‘VALLCARCA’. Un so molt més electrònic marca aquest tema que funciona com a interludi abans de la cançó nuclear de l’àlbum; ‘SEMPRE INSTINT’. El costumisme carrega el pes de tota l’emoció que prova de comunicar i mirant per la finestra ens parla d’impulsos, confrontacions i d’instints. La síntesi de tot el que suposa l’àlbum encapsulat en tres minuts.
‘LLIMONA, 12’ carrega amb el pes de comiat. Una visió sense filtres de l’artista que hi ha darrere del projecte, en una projecció gairebé documental del que suposa “SEMPRE I PER INSTINT”. Aquesta darrera peça és crua però no freda, sinó especialment introspectiva. L’artista xiula i ens acompanya de la mà fins a les últimes notes de l’àlbum.
Gavina.mp3 firma el seu segon projecte, una aposta experimental, però on l’artista es mostra segur, reafirmant el seu so i la seva identitat en el panorama musical. Una carrera de fons. Un acte d’honestedat. Però sobretot, un àlbum ple de matisos que ens ensenya a mostrar-nos vulnerables, a empatitzar i a parlar des de la sinceritat més absoluta.
Primera Fila estrena un nou espai; un pòdcast. «Obrim el meló» és un espai de debat sobre temes polèmics de l’actualitat. Judit Borrell i Ramon Goixart inauguren aquest primer episodi parlant sobre si hi ha masses pòdcasts, amb Carla Rubio com a primera convidada i l’actuació musical d’Àlex Pérez.
Carla Rubio dona consells per fer que un podcast funcioni, i parlem d’errors i responsabilitat en aquest món. També fem que es posicioni una mica i imaginem quins cancel·laria, o en quin col·laboraria.
La Martina Bassa ens repassarà tot allò que es digui sobre els pòdcasts a les xarxes i en Marc Clapés farà de director i manarà una mica.
Després de l’èxit de «Costa Brava», Riki Recto torna amb ‘Promeses del vent’, un tema optimista que convida a celebrar la vida quotidiana, les amistats i els instants senzills que sovint passen desapercebuts. El cantant vol recordar que aquests moments són essencials i que cal valorar-los.
La producció ha estat a càrrec de Guillem Montejo i Iconity. Montejo també s’ha encarregat de la mescla i el màster. Tots dos artistes tenien ganes de treballar junts en un projecte que barregés ritmes i personalitat pròpia. “Amb el Guille feia temps que volíem fer una cançó d’aquest estil. Quan vam començar el beat, vam connectar molt i vam sentir que seria una cançó especial”, explica Riki.
‘Promeses del vent’ fusiona la rumba catalana amb sons frescos i propers, buscant transmetre energia i alegria. És la primera vegada que el Riki i el Guille s’endinsen en aquest gènere, després d’haver experimentat amb el mambo, el merengue i el pop. Tot i que no s’hi fa referència directa, Riki reconeix la influència de grups com Txarango i Figa Flawas, especialment en la barreja de ritmes urbans amb sonoritats d’arrel catalana.
El tema arriba acompanyat d’un videoclip que retrata una trobada d’amics plena de vida, amb elements ben nostres com el pa amb tomàquet, el fuet i les cerveses, símbols de la quotidianitat i de la importància de compartir els petits plaers.
KINGS OF LEON – WAIT FOR ME
THE KOOKS – SEASIDE
ARCTIC MONKEYS – NO BUSES
CRASH TEST DUMMIES – MMM MMM MMM MMM
MATCHBOYS TWENTY – IF YOU’RE GONE
THE NATIONAL – FAKE EMPIRE
SNOW PATROL – CRUSH THE SHUTTERS
THE 1975 – ROBBERS
YOUNG THE GIANT – MIND OVER MATTER
WALLOWS I CLAIRO – ARE YOU BORED YET?
JOTA JOHN – MEMORIES
THE FLORENTINAS – THE SCARY THING IS
MUSE – STARLIGHT
LIFEHOUSE – BLIND
AWOLNATION – THE BEST
THE SMASHING PUMPKINS – CHROME JETS
WEEZER – DO YOU WANNA GET HIGH?
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
