En els darrers anys, Catalunya ha pogut veure com sorgia i, ràpidament, es consolidava un nou panorama de música urbana en català. Un gènere que ha guanyat molta popularitat entre el públic català més jove, apropant la llengua a ritmes com el reggaeton, el rap/trap o el dancehall, entre d’altres. Tot creant un nou mainstream d’Urban en català amb artistes com 31 FAM, Mushkaa, Figa Flawas, Flashy Ice Cream, Julieta i un llarg etcètera. D’altra banda, històricament, amb tot mainstream musical es crea intrínsecament una contracultura, un corrent musical que es desenvolupa fora dels canals convencionals de la indústria i, normalment associat a la independència amb un caràcter més innovador i revolucionari: l’underground. Un corrent en el qual Ultralone, inevitablement, s’està fent un lloc amb els seus últims projectes com “Negre” o, en aquest cas, “MÚSICA PER BANDOLERS”, el tercer EP de la breu trajectòria musical de l’artista català.

Amb “MÚSICA PER BANDOLERS”, Ultralone deixa enrere l’autotune i sintetitzadors foscos que caracteritzaven el rage de “Negre” o el trap més convencional dels seus últims singles per submergir-se de cap a un gènere nou, el detroit trap. Un gènere caracteritzat per beats intensos i agressius amb baixos prominents i artistes que rapegen (conscientment) fora del compàs amb una fluïdesa, a priori, contradictòria. I que últimament ha pres embranzida a l’estat espanyol, però que, fins ara, es mantenia verge al panorama català.

Mitjançant un so que transporta al detroit americà, barres enginyoses plenes de dobles sentits i referències a la cultura catalana i americana, el català estableix certa dualitat pel que fa al to general del treball. D’una banda, amb una confiança en si mateix radiant, tracta temes com l’autosuperació i l’ambició de fer diners i tenir èxit. Mentre que d’altra, van apareixent unes pinzellades subtils d’una melancolia pròpia d’un cor trencat i una tristesa un punt nihilista, complementada amb una certa afinitat a les drogues. Tot això, acompanyat d’un aire de crítica social expressat a les lletres i una reivindicació de la cultura i identitat popular catalana expressada amb l’original producció amb diferents samples de cantautors catalans mítics a càrrec de Praccibtz.

Pel que fa a les cançons, en primer lloc, trobem ‘DÉU VOS GUARD’, el tret de sortida a l’EP on es pot entreveure el to general del projecte. En aquest es tracten els temes principals que perduraran a les següents cançons com l’amor, l’ambició o les drogues. Com ha avança el nom, és un tema on apareixen referències a la cultura popular catalana. Des de l’inici, on es comença amb un sample de la reconeguda cançó ‘Què volen aquesta gent?’ de Maria del Mar Bonet, a un doble sentit en referència a les relacions amoroses de l’artista i Tirant lo Blanc. Tot plegat una oda perfecta a la catalanitat.

Més endavant trobem cançons com ‘STRAIGHT OUTTA BARCELONA’ o ‘ALBERT CAMUS’ on tracta altre cop qüestions com el consum de substàncies, l’amor o la salut mental, però aquest cop amb un gran ventall de guinys a la cultura americana. Des del títol del primer tema on al·ludeix al mític àlbum de hip-hop americà dels 90 “STRAIGHT OUTTA COMPTON”, a referències menys conegudes com la menció al club dels 21 (un grup de rapers americans tots morts als 21 anys) o a la cançó ‘Gucci Flip Flops’. Tanmateix, també m’agradaria emfatitzar en la idoneïtat de títol de la segona cançó, el qual fa referència al filòsof i escriptor francès Albert Camus. Un autor conegut per les seves obres existencialistes, un corrent que enllaça perfectament amb la tristesa i conflictes existencialistes que expressa l’artista al llarg del treball.

A l’equador de l’EP, arriba la primera i única col·laboració: ‘VESPUCCI BEACH’. Una cançó ambientada en una platja del famós videojoc GTA V, en la que apareix Yung Mare, un dels integrants de la mítica P.A.W.N. Gang. Aquesta, comença amb un enganxós sample del famós hit dels 2000’s ‘Lady (Hear Me Tonight)’ i on, a grans trets, es fa certa apol·logia a un estil de vida hedonista i xulesc. 

D’altra banda, trobem ‘FCKNUDEPROJECT’, la cançó, al meu parer, més potent del projecte gràcies a la seva originalitat i al to de crítica social que aporta. Una crítica que apareix des d’un inici amb el sample de ‘Jo vinc d’un silenci’ de Raimon, tornant a reivindicar la identitat catalana i, en aquest cas, la resistència de les “classes subalternes” anomenades pel cantautor. En aquest tema, a banda de parlar dels temes principals mencionats anteriorment, Ultralone desplega un seguit de barres encara més originals i atrevides. El català aprofita per criticar les facilitats de la classe alta utilitzant d’exemple la reconeguda marca de roba Nude Project (el fet que dona títol a la cançó) o desprestigiant la indústria musical amb “No follo amb la indústria, està plena de pijos malcriats, no feu música urbana, aneu com cinc anys atrassats”.

Finalment, Ultralone culmina l’EP amb ‘RACKSTAR’, el segon millor tema del projecte on abandona l’agressivitat del detroit per apropar-se a una base de trap més convencional per tal d’articular la cançó més sentimental del projecte. En aquesta, el raper ofereix una visió crua i introspectiva de si mateix on parla de la fugida dels problemes emocionals, d’un cor trencat, de reflexions sobre la mort o de la desesperança malgrat la joventut, amb les drogues com a mecanisme d’evasió. Per si no fos prou, a mitja cançó el productor, PracciBtz, introdueix un canvi de beat increïble amb un sample de fons de ‘Que tinguem sort’ de Lluís Llach que serveix per posar la cirereta al pastís d’una cançó final que tanca l’EP de manera perfecta.

Amb tot això, m’agradaria finalitzar apuntant que, si no ets gaire afí a aquest gènere, escoltar l’EP sencer pot ser una mica repetitiu i monòton. Tanmateix, cal destacar l’habilitat d’Ultralone i PracciBtz de, no només introduir el català a un gènere inèdit a Catalunya, sinó també d’haver innovat i jugat amb la llengua i cultura catalana. Sempre mantenint en tot moment l’essència més pura del detroit. I tot això, amb un caràcter sentimental poc freqüent en aquest tipus de rap i una producció realment original pel que fa als beats, tenint en compte la poca versatilitat que ofereix tal gènere en ambdós casos.