Ernest Prana torna a casa de manera literal i figurada amb «Torno a casa»

El cantant empordanès Ernest Prana estrena el seu primer àlbum en solitari: «Torno a casa». Amb dotze cançons que parlen de la vida quotidiana, amb lletres completament sinceres i plenes de veritat. Prana tanca una etapa amb el llançament d’aquest disc: després d’uns anys publicant en castellà amb el suport de Sony Publishing i vivint a Madrid, torna a Catalunya i també a la seva llengua, apostant per un projecte personal íntegrament en català.

«Torno a casa» recorre el seu procés vital sense filtres: des del moment en què va anunciar que seria pare amb el tema ‘Serem un de més‘, fins a la cançó amb què es va acomiadar de la seva àvia, ‘Marxa tranquil·la’. Un recorregut que va començar el març del 2024 amb ‘Que el viatge sigui llarg’ (feat. Sara Roy), la cançó que el va reconnectar amb les seves arrels, i que finalitza amb «Torno a casa», el tema inèdit que dona nom a l’àlbum —produït per Tato Latorre— i que simbolitza el seu retorn al pop en català.

Amb aquest àlbum, Ernest Prana inicia una gira per tot Catalunya. El 18 de gener presentarà el disc en exclusiva al Teatre de Bescanó, i al llarg del primer trimestre del 2026 oferirà una gira de sales arreu del país.

- Publicitat -

Oques Grasses exhaureixen el segon concert de l’Estadi Olímpic en pocs minuts

Oques Grasses ho han tornat a fer i de nou han omplert un altre Estadi Olímpic en molt poc temps. Quan passaven 15 minuts de les 12 ja no quedaven pràcticament entrades pel concert del 9 d’octubre, mentre la cua virtual arribava a més de 170.000 persones connectades en aquell moment. Aquest cop en dinou minuts s’han exhaurit totes les entrades.

El final d’etapa d’Oques Grasses ha mobilitzat a moltes persones, recordant-nos moments viscuts en gires internacionals amb grups com Coldplay, Bruce Springsteen i recentment Bad Bunny.

Els que s’han quedat sense entrada només poden creuar els dits per veure si s’anuncia un tercer concert.

El grup explica que pensaran la manera de poder-se acomiadar de tothom i que «ens diran coses aviat».

 

View this post on Instagram

 

A post shared by OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

- Publicitat -

BALMA respira a ‘l’aire que no compartim’

Foto: Laia Serra i Marta Corredor

Hi ha cançons que no busquen cridar, sinó respirar. ‘l’aire que no compartim’, el nou senzill de BALMA, és una d’aquestes. Una peça que flueix entre l’electrònica introspectiva i el pop emocional, amb una producció que recorda tant la llum vaporosa de The Blaze com la pulsació melancòlica de Paul Kalkbrenner.

El tema s’obre amb un pols suau, gairebé cinematogràfic, que creix sense pressa. La veu, continguda però present, parla de la distància emocional que s’instal·la quan l’aire deixa de ser compartit, quan les paraules ja no són suficients. És un paisatge sonor que mira cap a dins, ple de subtileses, reverberacions i silencis que pesen tant com els sons.

BALMA construeix una proposta honesta i depurada, lluny de l’efectisme i més a prop d’una estètica del sentir. La seva electrònica és lluminosa però humana, amb beats que no busquen la pista de ball, sinó la connexió íntima amb qui escolta. 

Amb ‘l’aire que no compartim’, BALMA confirma que és una de les veus més interessants de l’escena electrònica emergent catalana: capaç de convertir l’espai buit en emoció, i la distància en una forma de bellesa. 

- Publicitat -

Malson Atmosfèric comença una nova etapa amb ‘Ningú regala res’

Malson atmosfèric presenta ‘Ningú regala res’. Sent joves de vint-i-pocs anys en dificultats constants, la precarització laboral, la incertesa davant poder marxar de casa i el patiment de tots els conflictes locals i globals en augment, Malson Atmosfèric dona un cop de puny a la taula. 

‘Ningú regala res’ és una cançó amb un discurs social, un avís de que el jovent segueix lluitant per millorar la situació dels drets humans i desbancar el control dels de dalt. Ara sí, amb un to humorístic, des d’un clip on es fa la reflexió de l’educació actual i com això no assegura que evitis treballar 12 hores en feines per la supervivència. 

Malson atmosfèric torna amb un nou disc, produït per Omar Ferreté, que pretén tornar a quan la música en català es posicionava davant els problemes i debats que tenen els joves, en una societat cada cop més perjudicada pel sistema.

- Publicitat -

Miquel Rubio s’eleva amb “Etern”

L’artista, cantant i compositor Miquel Rubio estrena “Etern”, el seu esperat primer àlbum d’estudi. Aquest treball, que compta amb la producció d’Eloy Núñez, explora el procés de sanació i renaixement personal a través de la música, el moviment i la imatge. 

El projecte es consolida com una de les propostes més prometedores del nou pop d’autor català. Amb un so més madur que uneix la sensibilitat lírica amb la força escènica, aquest disc és el resultat d’un viatge personal per desprendre’s d’un bloqueig emocional. 

L’àlbum explora temes universals com la pèrdua, l’amor en totes les seves facetes i la recerca de la connexió amb un mateix, anant més enllà, cap a l’espiritual. Musicalment, és un àlbum de pop amb presència electrònica i tocs urbans. Aquest so acompanya un univers conceptual molt pensat on la part visual i la presència escènica, guiada per coreografies, són essencials. L’obra s’estructura des de la por inicial cap a una sensació final de pau i elevació, utilitzant en la seva mitologia elements com el gel, la terra, la lluna i la plata.

En paraules del mateix artista, aquest disc és «el final d’un viatge i el principi d’una nova manera d’entendre’m a mi mateix»

- Publicitat -

Juny del 99 estrena “No Vull Que La Vida Sigui Aprendre A Ser Grans”

Juny del 99

Juny del 99 publica el seu àlbum debut No Vull Que La Vida Sigui Aprendre A Ser Grans”.  Amb una sonoritat arrebossada de sinceritat àcida mai es perd de vista l’esperança. Es busca col·lectivitzar les pors, les frustracions, les expectatives, els dubtes i els desitjos més contemporanis. El disc, format per set cançons, té un punt de vista molt clar: no voler ni poder conformar-se amb la idea que la vida sigui únicament, aprendre a ser grans. 

El seu so combina melodies lleugeres amb lletres que exploren la quotidianitat, les pors, la frustració i l’esperança de les generacions joves que afronten la primera etapa d’una edat adulta.  L’àlbum parla del pas del temps, la nostàlgia, l’amor, l’amistat i la pressió de viure de pressa. Amb una sonoritat sincera i influències de pop, indie i folk-rock, Juny del 99 troba en la sensibilitat i la melancolia una manera de connectar i celebrar la vida, tot obrint espais de reflexió i emoció compartida.

Juny del 99 és un grup emergent i autogestionat creat per Mariona Molins el 2025, que ofereix una proposta d’indie-pop d’autor íntima i honesta.  Actualment el grup el formen Mariona Molins (veu principal, composició i guitarra), Alejandra Laport (batería), Gaby (baix i chorus), Joana (teclats i chorus) i Lud Montaño (guitarra principal).

- Publicitat -

Jordi Ninus torna amb el senzill ‘Perdre el cap’, un crit de llibertat i renovació

L’artista i músic català Jordi Ninus ha estrenat aquest divendres el seu nou senzill ‘Perdre el cap’, una cançó que parla de renéixer, trencar motlles i recuperar les ganes de viure amb intensitat. Amb aquest llançament, Ninus inicia una nova etapa artística marcada per la llum, l’energia i la llibertat creativa.

‘Perdre el cap’ és el nou avançament del seu pròxim disc, «La immensitat en un segon», que arribarà aviat. El tema combina un pop enèrgic i contemporani amb una producció acurada que reflecteix la maduresa musical de l’artista. La cançó respira esperança i transmet el desig d’alliberar-se del que ja no suma per poder mirar endavant amb coratge.

Per a Ninus, aquest senzill és molt més que una cançó: és una declaració d’intencions. “Parla d’aquell moment en què la vida et demana un canvi, de la necessitat de sacsejar-se i tornar-se a trobar”, explica el músic.

Amb «Perdre el cap», Jordi Ninus reafirma la seva essència i consolida el seu lloc dins del panorama pop català, oferint un nou tast d’un àlbum que promet emoció, autenticitat i una mirada plena d’optimisme.

- Publicitat -

Ouineta obre nova etapa amb ‘La Roda’, primer tast del seu àlbum de debut

Ouineta inicia una nova etapa amb l’estrena de ‘La Roda’, el primer avançament del seu àlbum de debut, que veurà la llum a principis de 2026. La cançó, una producció de pop amb influències drum and bass, està signada per Lluís Cabot —responsable del so de noms com Maria Jaume o Mushka— i Juan Feduchi, col·laborador habitual de l’artista.

Amb ‘La Roda’, Ouineta posa veu al vertigen emocional de les relacions que giren sense fi, atrapades entre l’amor correspost i el que no ho és, i en la dificultat de controlar allò que se sent.

El tema arriba acompanyat d’un videoclip dirigit pel duo creatiu Mercixula, també habitual en l’univers visual d’Ouineta. El rodatge es va dur a terme al centre d’Arts Santa Mònica durant el cicle «Sense esquerda no hi ha llum», una exposició que qüestionava els límits del concepte d’esdeveniment cultural. El vídeo aprofita aquest context per construir una peça metaescènica que recorre la roda emocional que inspira la cançó.

Després de clausurar el Salvatge Tour el passat 3 d’octubre al Festival B, amb més de deu ciutats catalanes al seu recorregut —entre elles Vilanova i la Geltrú (Vida Festival), Vic (Mercat de Música Viva) i Sabadell (Festival Embassa’t)—, Ouineta ja prepara la nova gira de presentació del seu primer àlbum. El tour començarà el 10 d’abril de 2026 a la sala Razzmatazz de Barcelona i s’allargarà al llarg de tot l’any. Les entrades ja es poden adquirir a través de Dice.

- Publicitat -

Sidonie publica “Catalan Graffiti’, el seu primer àlbum íntegrament en català.

Sidonie presenta “Catalan Graffiti”, un àlbum íntegrament en català que celebra el pas del temps, l’amistat i la melancolia pop. Després dels senzills ‘Et puc odiar molt més’, ‘’ i ‘Cançons que maten’ aquest projecte veu la llum.

“Catalan Graffiti” és un àlbum completament urbà que conté el so de Barcelona. Després d’una època on els integrants del grup han viscut lluny de la seva ciutat es reuneixen per crear un projecte conjunt, amb influències de tots els llocs on han estat, però sobretot, que sigui català. 

L’originalitat del disc rau en el fet que totes aquestes influències es mostren sense complexos i canten en català. El grup sent que amb aquest disc el seu pop s’expandeix, i és justament l’objectiu d’aquest nou treball de Sidonie: “Catalan Graffiti”.

- Publicitat -

Maria Jaume inicia una nova etapa amb el senzill ‘Es teus beSOS’ i anuncia nou disc per al 2026

Foto: Arnau Vadell

Maria Jaume torna amb força i anuncia una nova era musical. L’artista mallorquina ha publicat ‘Es teus beSOS’, el primer avançament del disc que veurà la llum el 2026, i que marcarà una nova etapa després del reconegut «Nostàlgia Airlines» (2024), àlbum que la va consolidar com una de les veus més destacades del pop català contemporani.

El nou tema, compost i co-produït amb Lluis Cabot (akaluigi), combina elements orgànics i electrònics per oferir una sonoritat pop-indie que oscil·la entre la festa i la melancolia. ‘Es teus beSOS’ parla de l’amor com una força capaç d’aturar el món, però també reflexiona sobre la dependència afectiva i la necessitat de trobar refugi en l’altre.

Amb aquest llançament, Maria Jaume reafirma el seu esperit explorador i continua expandint els límits del pop català amb una proposta emocional, elegant i plena de matisos.

El primer concert de presentació del nou disc serà el 21 de març de 2026 a l’Auditori de Girona, i les entrades ja estan disponibles.

- Publicitat -

El Pony Pisador flueix com l’aigua a ‘mariners d’aigua dolça’

El Pony Pisador torna amb dues cançons que respiren la cultura fluvial dels Pirineus. El grup transforma la figura dels antics raiers en una metàfora de vida i moviment. Fidels al seu esperit lliure, humor i virtuosisme, El Pony Pisador tornen a demostrar la seva capacitat per convertir la tradició en una experiència vibrant i plena d’emoció

‘L’havanera del Raier’, la peça principal, va ser composada durant el confinament. Aquesta ‘havanera de riu’ aposta per una expressió més emocional i introspectiva dins l’univers d’El Pony Pisador. El tema compta amb la col·laboració de Les Anxovetes, amb qui intercanvien versos escrits mútuament, i de Laia Glück (Trèvol) a la gralla, amb un arranjament d’Arnau Tordera (Obeses) que aporta una sonoritat insòlita en el gènere. Aquesta cançó destaca per la seva calidesa acústica i per l’ús de la guitarra acústica en lloc de la clàssica, donant-li una respiració més humana i terrenal. 

La ‘Cançó del Raier’, inicialment pensada com a complement visual de l’havanera, és una versió del poema musicat de Jacint Verdaguer que va néixer durant la gravació del videoclip amb els Raiers de la Pobla de Segur. El Pony Pisador combina l’arranjament tradicional facilitat per Marta, directora de les Caramelles de la Pobla, amb la tornada Zelda de l’acordionista francès Philippe Plard, creant una fusió entre la sardana i el ball folk europeu. 

El videoclip, dirigit per Manu de Salvador (Taupa Coop.), es va filmar durant la Diada dels Raiers al riu Noguera, amb el so “celta” característic del grup.

- Publicitat -

Oques Grasses anuncien un segon concert a l’Estadi Olímpic el 9 d’octubre

Foto: Marta Mas

Oques Grasses han confirmat un altre concert a l’Estadi Olímpic, pel 9 d’octubre, després d’exhaurir en 20 minuts les 55.000 entrades del seu últim concert, previst pel dia 10.

Davant la gran demanda la promotora The Project i el grup van dir que estaven treballant en una nova data que s’ha fet oficial aquest mateix dijous.

Les entrades sortiran aquest divendres a les 12 del migdia a The Project.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...