Setmana intensa de novetats internacionals amb noms propis com els del raper Eminem, els escocesos Travis o els de Colorado els OneRepublic. També editen disc Cigarettes after sex, Griff, Rema, Clairo o una edició de 30 anys del “Voodoo Lounge” dels Rolling Stones.
A casa nostra Rita Payés presenta “De camino al camino”.
No hi ha canvis i Cyril reté el lideratge de la Primera Llista amb ‘Stumblin’ In‘, per una segona setmana.
Entren a la llista
Suu – Passen coses
Trueno – Real gangsta love
Surten de la llista
Tate McRae – Greedy (39 setmanes)
Jaxomy, Agatino Romero & Raffaella Carrà – Pedro (9 setmanes)
Aspirants
Marshmello & Kane Brown – Miles on it (5 setmanes)
Milky Chance – Naked and Alive (5 setmanes)
La Fúmiga & Figa Flawas – Ja dormiré (3 setmanes)
Alok & Jess Glynne – Summer’s back (2 setmanes)
Jax Jones, Joel Corry & Jason Derulo – Tonight (D.I.Y.A) (2 setmanes)
Meduza, OneRepublic & Leony – Fire (2 setmanes)
Figa Flawas – La Marina sta morena (2 setmanes)
OneRepublic – Hurt (2 setmanes)
Karol G – Si antes te hubiera conocido (novetat)
Myles Smith – Stargazing (novetat)
La Llista Nº 597
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Cyril | Stumblin’ In | 23 | = |
| 02 | Figa Flawas | Solucions i no problemes | 9 | +3 |
| 03 | Oques Grasses & Julieta | Com el dia i la nit | 12 | -1 |
| 04 | Sabrina Carpenter | Espresso | 9 | -1 |
| 05 | David Guetta & OneRepublic | I don’t wanna wait | 13 | +1 |
| 06 | Mama Dousha | Que chévere | 10 | +1 |
| 07 | The Tyets | Que vinguis | 7 | +1 |
| 08 | Eminem | Houdini | 4 | +2 |
| 09 | Sabrina Carpenter | Please Please Please | 3 | +10 |
| 10 | Billie Eilish | Lunch | 8 | -6 |
| 11 | Artemas | i like the way you kiss me | 13 | -2 |
| 12 | Benson Boone | Slow it down | 6 | = |
| 13 | Mark Ambor | Belong Together | 5 | +4 |
| 14 | Els Catarres | Començar a viure | 11 | = |
| 15 | Miki Núñez | Dins del meu cap | 10 | +1 |
| 16 | Benson Boone | Beautiful Things | 23 | -3 |
| 17 | Sexenni | La faràndula | 6 | +1 |
| 18 | Mr. Belt & Wezol | It’s not right but it’s ok | 5 | +5 |
| 19 | Mushkaa & Bad Gyal | SexeSexy | 15 | -8 |
| 20 | Disturbed feat. Cyril | The Sound of Silence | 19 | -5 |
| 21 | Pol Bordas & Figa Flawas | Cor Petit | 6 | +3 |
| 22 | Buhos, Fraktal i Mon DJ | Actitud | 4 | +6 |
| 23 | Coldplay | feelslikeimfallinginlove | 3 | +9 |
| 24 | Teddy Swims | The Door | 4 | +2 |
| 25 | Sexenni & The Tyets | Grup de Pop | 18 | -4 |
| 26 | Oques Grasses | Jubilar-me | 3 | +8 |
| 27 | Buhos & Mar Lucas | Today is the day | 14 | -7 |
| 28 | Hozier | Too Sweet | 14 | -6 |
| 29 | Gracie Abrams | Risk | 2 | +8 |
| 30 | Oques Grasses | Com està el pati | 15 | -3 |
| 31 | Beyoncé | Texas Hold’Em | 20 | -2 |
| 32 | Dua Lipa | Training Season | 21 | -2 |
| 33 | Shaboozey | A Bar Song (Tipsy) | 9 | -7 |
| 34 | Ginestà | Amor estacional | 2 | +4 |
| 35 | Trueno | Real Gangsta Love | 1 | 🆕 |
| 36 | Flashy Ice Cream | Boig x tu | 2 | +3 |
| 37 | Imagine Dragons | Eyes Closed | 14 | -4 |
| 38 | Shakira & Cardi B | Puntería | 15 | -3 |
| 39 | Teddy Swims | Lose Control | 30 | -3 |
| 40 | Suu | Passen coses | 1 | 🆕 |
Fa poc més d’un any, Ultralone debutava a l’Spotify amb el seu primer treball, Ultranarchy 1.0. Ens hem reunit amb ell i amb el productor PracciBtz, per parlar una mica sobre el seu tercer i últim EP, que va sortir a finals de juny: “MÚSICA PER BANDOLERS“.
Al llarg de la tarda, hem parlat sobre la producció i el perquè de la idea de fer un EP com “MÚSICA PER BANDOLERS“, remarcant en tot moment el caràcter genuí i propi del projecte per tal de poder expressar-se com a artistes. A banda del seu nou treball, també ens hem endinsat en la situació del panorama musical català i ens han explicat la necessitat, traduïda en voluntat, d’apropar el català a la música urbana de veritat. És a dir, de crear una escena de l’underground català que no begui del mainstream i que sigui més lliure. En definitiva, intentar fer la música en català que ells troben a faltar i que els hi agradaria poder escoltar.
D’Marius presenta ‘Atenció’, el senzill que dona el tret de sortida al seu EP. Després per passar per l’edició del 2023 del SONA9, organitzat per Enderrock, D’Marius afronta el 2024 amb l’objectiu de consolidar-se com a artista.
‘Atenció’ és una cançó que reflecteix profundament les emocions de D’Marius. En ella, l’artista expressa la frustració i el desig d’atraure l’atenció d’una persona que no correspon als seus sentiments. A través de la seva lletra punyent, el de Girona s’endinsa en els conflictes interns i la vulnerabilitat que experimenta enfront de l’amor no correspost. Les seves paraules transmeten una barreja d’angoixa i esperança, mentre intenta desesperadament captar l’interès d’aquella persona especial.
Frases impactants com Ja no sé que fer per tenir la teva atenció i Intentar agradar-te és la puta guerra, capturen perfectament l’essència de la seva desesperació i el repte de tractar d’agradar algú que no mostra interès. La cançó es presenta en un estil energètic i dinàmic que no es lliga a cap gènere en concret, sinó que combina elements de Rap, Breakbeats i estructures Pop, característiques distintives de les produccions de D’Marius.
Els primers que han tingut l’oportunitat d’escoltar aquest single han destacat la seva originalitat tant en la lletra com en la producció, així com l’enganxositat de la tornada i el carisma general que desprèn. Aquest llançament no només marca un moment important en la carrera de D’Marius sinó que, amb aquest nou llançament, també promet ser un punt d’inflexió en l’escena musical catalana.
Amb “Atenció”, D’Marius no només busca consolidar-se com un artista únic i versàtil, sinó que també ofereix al seu públic una mostra del seu talent i passió per la música. Prepareu-vos per a un any ple de novetats i emocions amb D’Marius al capdavant.
Miki Núñez ens presenta aquest divendres “Tiraria enrere”, el segon avançament del primer EP en català de Miki Núñez, previst per a finals de 2024.
Després de jugar amb tocs electrònics amb “Dins del meu cap”, Miki posa banda sonora a l’estiu amb un nou tema pop, fresc i alegre que destaca pels seus ritmes llatins i trompetes que transmeten bon rotllo i ens transporten a aquells moments que sempre ens omplen el cor al rememorar-los.
Amb una melodia molt enganxosa, “Tiraria enrere” -composta i produïda juntament amb Àlex Pérez i Genís Trani-, parla d’una història d’amor d’estiu que Miki recorda amb nostàlgia i tendresa, transportant-nos als dies càlids i les passejades per la platja.
Aquest pas marca l´inici d´una nova etapa a la carrera de l´artista, en la qual promet explorar diverses influències i gèneres musicals per mantenir-se a l’avantguarda de l’escena musical catalana.
Amb aquest nou projecte es pretén consolidar a en Miki com un dels artistes més rellevants del panorama musical català, sorprenent i emocionant fans i crítics amb un potent EP que veurà la llum molt, molt aviat.
No sé si tu tens clar què és exactament l’estiu, però Flashy Ice Cream i The Tyets sí que en tenen una imatge precisa. Amb el nou senzill ‘Això és l’estiu’, el qual han tret junts avui, els artistes il·lustren imatges que per ells porten el nom de l’estació més calorosa de l’any. Aquest tema posa el punt final al nou àlbum que Flashy Ice Cream ha presentat al llarg d’aquest 2024: ‘Sempre Joves’, que consta de dos volums; ‘Sempre Joves x1’, i ‘Sempre Joves x10’. Aquest segon l’han presentat amb l’arribada de la calor i és el que conté el nou senzill.
D’una banda, que la col·laboració final de l’àlbum de Flashy Ice Cream sigui amb The Tyets em sembla una aposta intel·ligent, ja que és realment un dels grups que més influència té ara mateix dins el panorama musical català, i no hi entén d’edats o públic massa concret. De fet, ja hem vist que els mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca fan ballar a qualsevol mena de públic. D’altra banda, però, crec que tancar amb una col·laboració l’àlbum que promet ser el millor de la seva història és, si més no, un pèl paradoxal. Ho dic en el sentit que ‘Sempre Joves’ al final és l’àlbum dels Flashy, i penso que la millor manera de recordar-nos-ho hauria sigut acabar amb un tema individual i potser un punt més introspectiu, d’aquests que poden ser el final perfecte d’un àlbum i també d’un concert.
Cal dir, però, que les col·laboracions són un repte que acostuma a donar resultats realment interessants i sorprenents. De fet, ‘Sempre Joves’ compta amb veus d’artistes com Mushkaa (Atracció Magnètica) i també dani6ix i IZKID (Entremaliada), també han col·laborat amb C.Faqu (Tiki Taka), una idea que va sorgir fruit de l’estada del grup sabadellenc a Argentina. C.Faqu, amb tan sols vint anys és un dels més grans exponents del dembow argentí, aquesta és una de les col·laboracions més inesperades i alhora espectacular. Igual de potents són els productors d’aquest volum, ja que realment s’estan posicionant dins el panorama urbà català i sembla que això tot just comença. Ells són Pep Saula, Scotty DK i Roots.
A part de tot això, però, val a dir que el primer cop de sentir ‘Això és l’estiu’ és com que es troba a faltar alguna cosa, algun gir. Els tres minuts i escaig que dura la cançó s’acaben fent un punt llargs, i és per la seva monotonia o repetició. I no pas tant de la lletra, perquè, tot i repetir força la tornada, és molt variada i rica en símbols i rimes diferents. Si no que el que acaba resultant planer és el seu ritme. Què passa, però quan s’escolta més d’una vegada? Doncs que realment aconsegueix generar aquest efecte d’estiu gràcies a aquesta energia provinent del Drum & Bass i també -al llarg de les diverses cançons de l’EP- la influència d’estils com l’UK Garage, el House Techno, l’Afro, el Mambo i també el reggaeton.
Tots aquests ingredients formen una sinergia realment guanyadora i innovadora, això sí, però: que porta el català com a bandera. I és el que fa que Flashy Ice Cream sigui un grup urbà que es desmarca d’altres: el fet que combini apostar per la novetat que suposa adoptar influències tan variades i, alhora, fer-ho en català (recordem que un dels senzills de l’EP ‘Sempre Joves x10’ és la versió de ‘Boig per tu’ de Sau, una imatge clara de la cultura musical catalana).
El fet que els beats de fons siguin com un bucle crec que és, en si mateix, una imatge del que és l’estiu: allò que passa quan passen els dies i són tots iguals, però diferents alhora. Una barreja entre rutina i plans improvisats i, alhora, moments en què no saps en quin dia vius. Així doncs, crec que és d’aquells senzills que realment cal reproduir més d’una vegada per adonar-se realment de la seva intencionalitat i veure que, efectivament, funciona a la perfecció.
Els primers segons del tema són purament melòdics, influïts, com deia abans, per altres estils més aviat propers als ritmes “afro”, però per ser també propers a The Tyets hi apareix un altre estil clau: el reggaeton. La suma d’aquests dos gèneres i els dos artistes (cadascun també amb un estil propi) ha propiciat l’aparició d’un dels temes que formarà part de la banda sonora de l’estiu del 2024 i probablement dels següents.
Pel que fa a la lletra del senzill ‘Això és l’estiu’, recordem que es va revelar un fragment unes setmanes enrere a través d’un TikTok dels dos grups intèrprets:
“Això és l’estiu,
la mar salada,
la pell morena.
Això és l’estiu,
una caleta,
al Mediterrani.
Això és l’estiu,
aquell petó
sota les estrelles,
de cop em dius
que això és l’estiu”
Opino que és un bon tràiler per promocionar la cançó, però realment hi ha altres moments del senzill que aporten aquest beatus ille estiuenc que tots tenim al cap i que els artistes busquen transmetre. Un exemple seria la primera estrofa, que ens ubica en una masia del Mediterrani envoltada de vinyes o també quan s’introdueix la figura d’un amor d’estiu i el descriu com “el Messi del Barça”. No es tracta d’una lletra massa minuciosa o amb rimes elaboradíssimes o complicades, però tampoc els cal. I és que “la Flashy” i “la Tieta” simplement busquen definir tot de símbols que per ells volen dir que “això és l’estiu”, i clarament ho aconsegueixen i amb nota. De fet, ja s’atribueixen l’èxit ells mateixos en acabar la cançó: “No sé ni com ens ho fem, però ens ha sortit another Banger“.
Enllaç per reproduir (preferiblement des d’una hamaca amb vistes al Mediterrani) el banger de Flashy Ice Cream i The Tyets:
CapiNàs, coneguts per la seva energia a les seves melodies, van estrenar el passat 12 d’abril el seu nou disc “Backstage” (Ventilador Music, 2024).
L’àlbum adopta matisos de música electrònica i urbana, però sense deixar enrere el seu so mestís original, així doncs el disc sona més actual gràcies a l’auto-producció d’en David Rosell.
El disc parla, de festa, d’amor, d’anhels, de pors i de la força per continuar endavant. Són lletres més personals, ja que parlen de sensacions i/o sentiments que ens toquen de prop, i això ens fa connectar amb el grup.
És un LP molt complet, amb un total de 10 cançons on hi col·laboren artistes com Carla Collado a ‘Volver’, Classe B a ‘Que et bombin’ i Alcaracan a ‘El tiempo dirà’. A més a més, hi trobem hits a destacar de la banda com ‘Estiu Perfecte’, ‘Nit de Pary’ o ‘Rumbastar’, temes que ens impulsen a començar l’estiu de la millor manera possible, ja que té tot el que necessitem per gaudir de les vacances. Les composicions tenen molt de ritme i molta energia, els quals ens fan venir ganes de ballar fins no parar i també ens transmeten bones vibes, atès que són les típiques cançons que et posen de bon humor, t’alegren el dia i fan que aquest vagi a millor.
Sopa de Cabra torna als escenaris per presentar Ànima, el seu esperat nou disc que es publicarà aquesta tardor. Un disc on cada cançó s’ha fet a mitges amb un col·laborador o col·laboradora. De moment ja s’han publicat dues de les cançons d’aquest nou treball: Que et vagi amb Triquell i Temps de Sega, amb la cantant Beth. A partir del mes de setembre, la banda gironina continuarà descobrint les cançons i col·laboracions d’aquest nou treball. El disc es publicarà el 15 de novembre i serà el dissetè de la seva carrera.
Durant aquest estiu el grup oferirà vuit actuacions on es podran escoltar algunes d’aquestes noves cançons, però no serà fins al 19 de novembre, quan es pugui escoltar el disc de dalt a baix en directe al Palau de la Música. La gira de presentació d’Ànima serà curta, de tan sols deu concerts. De moment, també s’anuncien les actuacions a l’Auditori Nacional d’Andorra, el 29 de novembre, i a l’Auditorium de Palma de Mallorca, l’1 de març. Properament, s’aniran anunciant la resta d’actuacions que formaran part de la gira de presentació d’aquest nou treball discogràfic.
La gira de presentació d’Ànima serà curta, de tan sols deu concerts. De moment s’ha anunciat el primer, el 19 de novembre al Palau de la Música; també el 29 de novembre a l’Auditori Nacional d’Andorra; i finalment l’1 de març de 2025 a l’Auditorium de Palma. Les entrades per aquests tres concerts es posen a la venda demà divendres a les 11.00 h del matí al web de la banda: www.sopadecabra.cat
Dimecres 10 juliol
Trueno, María Becerra, Figa Flawas o 31 FAM donen el tret de sortida al Festival Cruïlla
El Festival Cruïlla ha donat el tret de sortida a l’edició d’enguany amb una jornada on la música urbana ha estat la protagonista absoluta. Noms com Trueno, María Becerra, 31 FAM o Figa Flawas han aplegat 15.000 persones al Parc del Fòrum.
Tot i no ser un ferm seguidor d’alguns dels artistes del cartell, he anat a treure el cap, ja que per bé o per mal és un dels estils que més està triomfant, especialment entre els més joves. Suposem que per aquest motiu la vetllada ha deixat veure molts adolescents i joves que no es volien perdre els directes dels seus artistes preferits.
El concert més multitudinari ha estat el de l’argentí Trueno, amb un directe que m’ha sorprès gratament. No en sóc un gran seguidor (tot i que darrerament m’he viciat a ‘Real Gangsta Love’), però de tots els concerts que he vist avui de ben segur que repetiria. De fet ja s’ha anunciat que el 8 de març actuarà al Sant Jordi Club, també de la mà del Cruïlla.
Figa Flawas han estat dels primers en donar la benvinguda a la gent quan passaven pocs minuts de les 5 de la tarda, en un moment on la calor era persistent a Barcelona amb un sol que queia intensament. Per això des de l’organització han tingut la brillant idea de repartir barrets de palla entre el públic.
La banda de Valls ha demostrat un cop més com tenen un dels millors directes que es pot veure al panorama musical català, desplegant tota l’energia i festa possibles.
També ha estat molt popular el concert de 31 FAM, que han fet sonar els seus números 1 sense parar, provocant l’èxtasi del seu jove públic. Un dels moments més intensos ha estat quan ha pujat la Mushka.
La nit l’ha tancat l’argentina María Becerra, que ha vingut acompanyada d’un potent equip de ball, que han fet allargar la festa d’aquesta primera i calorosa jornada del Festival Cruïlla.
Dijous 11 juliol
Albert Pla, Chucho Valdés, Ladilla Roja o Óscar D’León inunden de ritme el Festival Cruïlla
Aquest dijous els ritmes llatins han predominat el Parc del Fòrum en la segona jornada del Festival Cruïlla. Noms com Olga Tañon, Chucho Valdés, Oscar D’Leon, Azucarillo Kings han impregnat el recinte de sons llatins i moltes ganes de ballar i passar-s’ho bé. També hi han dit la seva Ladilla Rusa o el sempre sorprenent Albert Pla, que fins i tot s’ha acompanyat a l’escenari per l’Alfred Garcia.
La tarda ha començat molt xafogosa, la sensació de calor era present des de primera hora de la jornada, fet que tot feia indicar que seria un segon dia de Cruïlla d’aquells que t’has de refrescar en tot moment.
La música ballable i les ganes de divertir-se han estat presents en totes les actuacions, es notava en l’ambient la passió pel ball i pels ritmes llatins. Moltes de les persones amb les quals hem parlat ens deien que només anaven aquell dia, precisament per la programació que trobaven.
La nit s’ha acabat amb celebració, ja que Oscar D’Leon celebrava el seu vuitanta-unè aniversari, de la millor forma possible, amb un gran concertàs a sobre l’escenari. Qui no voldria una festa d’aniversari així?
Divendres 12 juliol
Kasabian, The Kooks i Avril Lavigne triomfen en una nit nostàlgica
El plat fort de la jornada de dimecres era poder tornar a escoltar Avril Lavigne en directe a Catalunya, un fet que no passava des de feia 19 anys. Des de l’època de més popularitat a ara, que està actuant arreu del planeta amb una gira de grans èxits.
En té molts i és que al llarg d’aquests anys, sobretot entre el 2002 i el 2010 la seva fama era enorme i totes les cançons triomfaven i rebien premis.
No han faltat himnes com ‘Complicated’, amb la qual es va presentar a molta gent en societat; però també ‘Sk8er boi’ i altres que van anar caient com ‘My happy ending’ o ‘Don’t tell me’.
Una artista molt propera al públic, baixant a parlar amb ells i que fins i tot la toquessin. I aquestes coses ja sabem que agraden molt i si ja fins aquell moment tot eren cants, balls i crits, llavors la cosa encara millora més.
Però abans del concert de la canadenca vam poder veure als britànics The Kooks, que van desplegar tots els seus èxits, la majoria del disc “Inside In/Inside Out”, cosa que és d’agrair ja que està carregat de números 1 que sempre ve de gust reviure. Des de ‘Sofa Song’, ‘She Moves in Her Own Way’, ‘Ooh la’, ‘Naive’ o ‘Eddie’s Gun’ entre altres. De “Konk” van sonar un parell, fent especial menció a ‘Do you wanna’, en un dels moments més èpics i gaudits de tot el concert. Quina meravella!
Han canviat força els seus components al llarg dels anys però la veu de Luke Pritchard es manté intacte i aconsegueix transportar-nos al seu paradís musical.
Però el concert en majúscules el trobaríem a les 2 de la matinada amb Kasabian, que oferirien un dels directes més bons de tot el festival. Quina festassa més gran que es va viure a l’escenari d’Estrella Damm.
El show no podia començar millor, amb ‘Club Foot’ un dels seus grans himnes que va provocar l’èxtasi ja només començar. No hi havia temps per relaxar-se i ‘Ill Ray (The King) va ser la següent protagonista…i així fins a quarts de 4 de la matinada.
Cap moment per relaxar-se per abaixar la guàrdia. No, tota l’estona ballant, cantant i fent olles al ritme del grup britànic. Que poden haver canviat el seu vocalista principal, però la seva música continua sonant igual de potent que sempre, perquè quan la feina feta és bona tot funciona.
El remat final va arribar amb ‘Fire’ i allà ja sí que el Cruïlla va acabar de gastar els últims cartutxos d’energia que quedaven al cos.
Dissabte 13 juliol
Avui ha tingut lloc al Parc del Fòrum l’última jornada del Festival Cruïlla 2024. En la roda de premsa de cloenda del Festival, el seu director, Jordi Herreruela, ha volgut destacar més enllà de les xifres, 77.000 persones en quatre dies de festival, que “el que més clarament identifica al Cruïlla no és el què fem, sinó el perquè ho fem. Volem fer un gran esdeveniment cultural des d’una posició de responsabilitat a la ciutat i l’espai a on es celebra, les persones que ho fan possible i l’impacte que generem”.
Aquesta darrera jornada s’ha obert a les 6 de la tarda amb Ginestà, el grup que és capaç d’omplir-te de públic el recinte en molt poc temps. 5 minuts abans de les 6 hi havia menys de 15 persones davant de l’escenari i uns 15 minuts després ja presentava una entrada ben destacada. Alguna cosa tindran els germans Serrasolsas per atrapar tant al seu públic. Ja ho diem nosaltres, són molt bons i el seu últim disc val molt la pena!
He marxat de Ginestà, ja que feia molt poc que els havia vist al Canet Rock i he anat fins a l’escenari Occident per veure una estona dels Calexico. He vist que segueixen plena forma amb el seu so contagiós, que és capaç d’aixecar d’una migdiada o d’un dia de calor a qualsevol ésser humà.
Tenia ganes de veure les Al·lèrgiques al pol·len i ho he pogut fer poca estona, ja que el recinte on actuaven tenia aforament màxim i ha estat un vist i no vist. Davant l’èxit obtingut potser el proper cop poden actuar a un espai amb més capacitat.
Per capacitat el de The Tyets, un dels fenòmens musicals de l’última temporada, tot i que el duet de Mataró porta més anys a les seves esquenes. S’han mostrat entusiasmats de repetir al Cruïlla i fer-ho ara des de l’escenari principal. Han comentat que feia una colla d’anys ells havien treballat a les barres i somiaven en poder tocar algun dia en aquell escenari. Al final el somni s’ha fet realitat i de quina manera!
El grup ha ofert una versió estesa del seu repertori i això només ha volgut dir que la festa ha estat assegurada.
He intentat anar una estona a veure Johnny Marr, el que va ser un dels components de The Smiths, però hi havia tanta gent i feia tanta xafogor, que he aguantat poca estona a la zona i això que rememorar cançons de la formació britànica venia molt de gust. Al final m’he posat a una zona habilitada pels mitjans i ho he gaudit amb més tranquil·litat.
Tothom esperava molt del concert dels Pet Shop Boys, jo segurament també, i al final hi ha hagut una sensació agredolça. Ha estat un bon concert, han complert amb tots els senzills que han interpretat, ho han fet perfecte, però en alguns moments semblava que ho fessin amb el pilot automàtic i ha semblat avorrit i que no passava res. No sé si fruit del cansament o què, però fins i tot m’he plantejat marxar del concert. Sort que no ho he fet, ja que a la recta final la cosa ha millorat i han sonat els seus grans èxits.
The Smashing Pumpkins eren uns altres dels potents noms del cartell, la seva energia i potència també han desbordat l’escenari Occident i amb prou feina podies veure els artistes, sobretot gràcies a les pantalles, ja que fer-ho directament era complicat amb la munió de telèfons mòbils que gravaven o feien fotos, en tot moment.
Això també ha passat amb Oques Grasses, però com que era el quart concert que veia del grup aquest 2024, m’ho he pres amb més calma.
He gaudit com sempre, ja que Oques és un dels meus grups preferits en català, però això no treu que el cansament i l’acumulació d’hores pesessin una mica en les meves cames. Però eren Oques Grasses i he tret forces d’on calgués per tornar a vibrar amb les seves noves i antigues cançons. Com sempre no m’han decebut gens i és que tenen un directe molt bo, dels millors que es poden veure a casa nostra.
I al final la cirereta del pastís amb una versió de ‘Fiesta pagana’, de Mago de Oz que s’han tret de sota la camisa, amb flauta inclosa!
Llarga vida al Cruïlla, que l’any vinent celebrarà el seu quinzè aniversari i pel qual tocarà estar molt pendent de tot el que oferiran per aquesta commemoració.
View this post on Instagram
Intepol anuncia una gira molt especial per celebrar el vintè aniversari del disc “Antics”, on sumen un concert a la Paral·lel 62, de Barcelona, el dia 24 de setembre.
El concert, confirmat per Primavera Sound costarà 47 euros (+ despeses). Les entrades sortiran a la venda a Fever el 12 de juliol a les 10.
Figueres tornarà a ser l’escenari pop del país on participaran dues de les veus catalanes amb projecció internacional i també grans artistes de casa nostra. Es podrà gaudir de més de quaranta actuacions dins el nucli urbà de Figueres a la Plaça Catalunya, la Rambla i la Plaça de la Palmera que acolliran tots els artistes. El festival Acústica tindrà lloc del 29 d’agost a l’1 de setembre i celebrarà la seva XXI edició.
Chanel, Mushkaa, The Tyets, Els Amics de les Arts, Guillem Gisbert, Figa Flawas, Vicco, Gertrudis, Ginestà, Mama Dousha, La Fúmiga, La Ludwig Band o la Julieta són alguns dels artistes amb més renom que oferiran al públic part de la seva música.
L’Acústica des de sempre ha tingut el propòsit de convocar artistes catalans d’arreu del país i també amb propostes emergents.
La valenciana Sandra Monfort de Marala cantarà en solitari, la cantautora mallorquina Maria Jaume també hi serà i l’artista basc Zetak oferirà el seu beat a tot el públic.
Aitor Palazuelo, Vittara o Ataraxia són alguns dels artistes emergents que tindran presència al festival. El guanyador del concurs Sona 9, Eloi Duran, presentarà el seu primer EP.
Des de fa tres anys, el festival dona veu als nous talents de la música urbana de Figueres i de l’Empordà a través de Figueres Urbana, la producció pròpia del festival. Enguany vol visibilitzar la multiculturalitat de la capital sota la direcció del DJ i productor Maken Row, on es donaran a conèixer Cristina Axinte, una romanesa que oferirà música electrònica, la Kyo i l’Izzy d’origen rus i F the Kid.
Cada nit hi haurà diferents DJ’s per fer un dia rodó. Aldo Comas, Lia Jensen, Maken Row, Cosmik DJ i Ruben Rider seran els protagonistes del final de la nit.
L’organització del festival tampoc s’oblida dels més petits de la casa, ja que es podrà gaudir de l’Acustiqueta, on hi són convidats la Dàmaris Gelabert, que presentarà “Concert en família per famílies”, l’orquestra Di-Versiones, que tancarà el festival, la Clika i l’Ambauka, que presentaran “Peti qui peti XL”. Un espai per tots els nens i nenes on podran cantar i saltar.
Els Bivac inicien el seu recorregut musical amb el disc Indrets, que arriba després de la presentació en societat amb un EP que va arribar l’any passat.
Ara estrenen una col·lecció de cançons amb un so molt personal, fresc, enèrgic, però també una mica introspectiu en alguns casos.
El resultat és un disc molt complet, que ens han vingut a parlar en Marc i la Tina, dos dels seus nou components.
