el kid presenta un nou projecte conceptual sobre com l’amor pot portar al dol, i aquest, a l’art. Unit, com sempre, al col·lectiu artístic 31FAM, ha treballat un EP de 6 cançons amb la intenció que visquis un viatge a través de la seva realitat i connectis amb totes les seves versions, i amb les teves. Està previst que es publiqui el 13 de desembre.
“Mai no he aconseguit comprendre del tot què significa l’amor, segurament no ho faci mai; però cada dia en faig un estudi perquè em fascinen les contradiccions, com aquest es connecta amb el dolor i dona pas a l’art a través de la nostra veritat.” el kid
Si has escoltat 31FAM coneixeràs el potencial artístic rere el col·lectiu, però l’enfocament per aquest projecte és diferent, ja que el kid juga sota la figura d’un neocantautor modernista, experimentant lliurement amb la música i deixant que sigui la part emocional qui posi ritme i sentit a la lírica.
El proper dissabte 7 de desembre a les 20.00h tindrà lloc la presentació exclusiva de “A totes les versions de tu” el debut en solitari de el kid, una producció de 31Fam. Les entrades per la presentació que es realitzarà a El Molino, s’han esgotat pocs minuts després que s’anunciés a xarxes.
Girona tornarà a transformar-se aquesta primavera en l’epicentre musical dels Països Catalans gràcies a la programació de la tretzena edició del Festival Strenes. Del 28 de març al 4 de maig la capital gironina acollirà l’estrena en directe de les principals i més esperades novetats discogràfiques, així com els nous espectacles de la temporada.
Fins avui l’Strenes havia anunciat estrenes tan rellevants com les dels nous discos de The Tyets per primera vegada en directe amb un doble concert a la Sala Mirona de Salt, de Rosario que celebrarà els seus trenta anys d’èxits presentant el disc Universo de ley i de Ramon Mirabet a l’Auditori de Girona, de Suu al Teatre Municipal i d’Els Catarres amb un doble concert a les Escales de la Catedral que pràcticament ha exhaurit les entrades.
A aquests noms, avui s’hi ha unit un nou avançament protagonitzat per estrenes absolutes tan sonades com la de Sidonie que presentarà per primera vegada en directe el seu nou disc en català a les Escales de la Catedral, d’Alfred Garcia que avançarà cançons del que serà el seu nou disc a l’Auditori de Girona, de la cantautora mallorquina Maria Jaume que cantarà les cançons del seu nou EP i estrenarà gira en primícia al Teatre Municipal i de Mama Dousha que farà ballar tothom al ritme de les cançons del seu nou disc a sala La Paloma de Barcelona, en la programació barcelonina del festival. L’Strenes també comptarà amb estrenes esperades com les dels nous discos de Chambao que torna amb nova col·lecció de cançons a La Mirona de Salt, de Miquel Abras, que presentarà per primera vegada el seu nou disc 1977 al Teatre Municipal, dels Boom Boom Fighters i el cantant empordanenc Cookah P, que donaran el tret de sortida de la gira de presentació del seu segon disc a la Sala La Mirona de Salt i dels lleidatans Sexenni que estrenaran a comarques gironines el seu tercer disc també a la Sala La Mirona en un concert que obriran els Flashy Ice Cream que presentaran el disc Sempre joves. El festival de les estrenes de casa nostra igualment comptarà amb les estrenes a comarques gironines dels nous treballs de la cantautora cardedeuenca Roserona, que presentarà el seu segon EP a la plaça de la Independència i del duet urbà del Maresme Dani6ix i Izzkid, que mostraran les seves noves cançons obrint el concert de The Tyets.
L’Strenes també comptarà amb concerts singulars com el que commemorarà el 50 aniversari del concert de Maria del Mar Bonet a l’Olympia de París a l’Auditori, el retorn dels Standstill que actuaran a la Sala Mirona de Salt o el doble homenatge a Joan Manuel Serrat i al Mestre Bardagí firmat pel fill d’aquest, Jofre Bardagí, que vint-i-cinc anys després del disc Bardagí interpreta Serrat, publica Jofre Bardagí interpreta Joan Manuel Serrat i el presenta al Teatre Municipal. El sempre sorprenent, transgressor i polifacètic Albert Pla presentarà a les Escales de la Catedral un espectacle que ha batejat com “Música des de les clavegueres” i del que més endavant s’explicaran els detalls.
La resta d’artistes programats a l’Strenes 2025 es presentaran a la roda de premsa que tindrà lloc les pròximes setmanes.
Mushka ha compartit una gran notícia amb el seu públic i és que el proper 21 de març presentarà un nou disc al Sant Jordi Club, de Barcelona, en un concert organitzat pel Primavera Sound.
La cita servirà per conèixer les noves cançons de l’artista i per escoltar els temes que l’han portat a ocupar un lloc destacat dins de l’escena musical catalana.
Les entrades es posaran a la venda el proper dia 4 a les 3 del migdia a través de FeverUp.
Del 3 al 5 de juliol arribarà una nova edició del Festival Vida, aquesta vegada ho farà amb artistes com Benjamin Clementine, Ezra Collective, Future Islands, The Lemon Twiggs, Supergrass o Royel Otis entre altres.
Un cop més el festival fa una clara aposta pels artistes catalans i en aquesta edició es podrà gaudir de: Mama Dousha, Ouineta, Svetlana, Anna Andreu, Roserona o Pep Gimeno “Botifarra“, entre altres.
Les entrades estan disponibles al web del festival.
First announcement: VIDA 2025 is here! 🤩
Here are the first confirmed artists for this edition. Many more surprises coming soon! 💥
Get ready for an unforgettable experience. See you at VIDA 2025! 🔥
Doctor Prats ha alegrat l’inici de setmana als seus seguidors després de compartir una imatge a les xarxes socials on s’anunciava que estan preparant el seu cinquè disc.
“Estàs a punt? Doncs sí, estem gravant el nostre cinquè disc. Hem estat un temps parats i no us en feu a la idea de com us hem trobat a faltar. I ara tornem. Tornem a tope amb noves cançons i amb un disc que…”. Així és com Marc Riera, cantant dels Doctor Prats, ha anunciat avui a través d’un reel penjat a Instagram, el seu retorn un any després d’haver comunicat que paraven durant un temps.
Els terrassencs publicaran el seu cinquè disc a la primavera de l’any vinent i el presentaran amb un nou xou renovat i carregat de la seva energia habitual, que els permetrà a més a més, celebrar els seus 10 anys de trajectòria. Enrere queden uns mesos de descans que el grup va necessitar prendre’s per agafar perspectiva i descansar després de vuit anys de carrera intensa al llarg de la qual havien publicat quatre discos i fet cinc-cents concerts.
Així doncs, aquest 2025 Doctor Prats tornaran als escenaris amb un nou disc carregat de les tendències més actuals i un nou directe marca de la casa amb els que tornaran a revolucionar la música catalana i a ser un dels grups referents en festes majors i festivals.
Jason Mraz anuncia avui el tour ‘Still Yours’, amb una parada a Barcelona, el 15 de setembre al Palau de la Música. Feia més de 10 anys que Mraz no anunciava cap concert a Catalunya.
Les entrades es podran comprar a partir del dijous 5 de desembre a les 10:00h a través de doctormusic.com, entrades.com i guitarbcn.com.
Els 21 xous que componen aquesta gira seran una nit amb Jason Mraz, en què el músic compartirà amb el públic històries darrere d’alguns dels seus èxits més famosos. A més, els fans també podran gaudir dels nous temes que presentarà en directe.
La gira suposarà el retorn de Mraz a llocs que han estat clau a la seva carrera. El seu tema ‘I’m Yours’ va saltar a la fama per primer cop després de la meravellosa resposta del públic en un festival a Suècia; un vídeo d’una primera interpretació d’ ‘I Won’t Give Up’ en un concert a una casa dels Països Baixos es va fer viral el 2011; i la ciutat de Praga va servir com a teló de fons per al vídeo del seu icònic èxit, guanyador del premi GRAMMY, ‘Lucky’.
Pels amants de l’escena musical del nostre país, La Sra. Tomasa és un regal.
I ho ha estat des dels seus inicis amb els discos Corazón Bombo y Son (2014) i Nuestra Clave (2017), on ja es van descobrir com un grup que apostava per la música en directe, per l’experimentació i per la mescla de gèneres: latin, urban, electrònica, salsa, hip-hop… I com sempre, amb els millors músics del panorama i un toc actual fresc.
Aquest passat divendres, La Sra. Tomasa ha tornat a demostrar perquè són un dels grups més sorprenents i innovadors del panorama. Amb la sala Razzmatazz 1 completament plena i un ambient que feia vibrar, el grup va presentar el seu últim disc, 1040, i va tancar així una gira de presentació que ha estat un reflex de la seva evolució, sense deixar enrere les seves arrels.
Després de més de 10 anys de trajectòria, la banda ha fet un últim gir, consolidant un estil que beu de la fusió i l’experimentació. A 1040, l’últim treball discogràfic, La Sra. Tomasa porta l’oient a un viatge que no només és musical, sinó també cultural i emocional. Cada cançó sembla un reflex de les experiències viscudes durant els quatre anys de creació del disc: viatges per Amèrica Llatina, l’Àsia, i el descobriment d’una infinitat de llengües i ritmes. Això es tradueix en temes que alternen entre sons tradicionals llatins i influències modernes com el hip-hop, l’electrònica, el drum and bass i el reggaeton. Aquesta nit, hits com “Un rumbo sin destino”, “Mala Fama” i “El cuadradito” han fet aixecar el públic, que no ha parat de ballar durant les gairebé dues hores de concert.
A més del nou material, la banda no ha oblidat als fans de les seves etapes anteriors, fent sonar a ritme de salsa temes del seu últim EP ¡SUENA! o clàssics del projecte conjunt de live sessions amb El Colectivo com “Sepa Mi Gente” o “Soy Así”. Tot això acompanyat per uns visuals espectaculars, una il·luminació que va potenciar encara més l’impacte de cada cançó i una banda de mariachis com a convidats especials per acabar el concert.
El més sorprenent és com la banda ha sabut reinventar-se, apostant per un estil amb més electrònica i més influències de les músiques d’arreu del món, però sense renunciar als seus orígens i sense perdre el toc innovador que els caracteritza i el gust per la festa i per la música tocada en directe.
És un luxe comptar amb grups com La Sra. Tomasa, capaços de portar el seu art a un nivell internacional sense renunciar a les arrels. Si teniu l’oportunitat de veure’ls en directe, no la deixeu escapar. Pocs artistes saben connectar tant amb el públic i aconseguir que una nit sigui molt més que un concert. En una indústria complexa i sovint injusta, ells són una mostra que el talent i l’autenticitat poden triomfar.
A finals d’octubre es publicava el cartell de la nova edició del Primavera Sound Barcelona previst pel 2025. És el macrofestival amb segell català que se celebra anualment al Parc del Fòrum més gran de casa nostra. D’entre els artistes com a cap de cartell: cap en català, però tot dones. Si bé la baixa representació d’artistes de casa (que no significa exclusivament que cantin en català) no és res a estranyar d’aquest esdeveniment i que sigui el festival amb més públic de tota Catalunya (el 2024, 268.000 assistents) si sorprèn que sigui un dels cinc esdeveniments que més ajudes públiques rep i que, en canvi, tan sols un 3% de la seva programació sigui dedicada només a artistes en català en la seva passada edició. Aquestes dades aporten una sentència que hauria de preocupar: al gran festival de casa nostra hi ha poca presència del català.
El Primavera Sound és un dels festivals amb més projecció internacional que hi ha a la capital catalana. I per molts anys que duri. El Cruïlla, el Sónar o el Share Festival se sumen com a referents musicals, però també com a festivals amb una baixa programació d’artistes que canten en català. En el cas del Cruïlla, per exemple (el segon per la cua en rebre més subvencions) dels pràcticament 60 artistes programats l’any passat tan sols nou cantaven en català. El Share, en canvi, dels 27 que tenien a la darrera edició tan sols 3 feien música en català. Ara ho podem generalitzar: als grans festivals catalans hi ha molt poca presència del català. I és greu.
El Cruïlla, el Sónar o el Share Festival se sumen com a referents musicals, però també com a festivals amb una baixa programació d’artistes que canten en català.
Aquest panorama posa de manifest una contradicció important: els grans festivals que es beneficien d’ajudes públiques significatives contribueixen poc a la promoció de la música en català. Una situació que genera un debat necessari sobre quin hauria de ser el rol de les institucions públiques en el moment de finançar esdeveniments culturals. Es pot justificar l’aportació de diners públics a festivals que no potencien prou als artistes locals? Seria lògic exigir una quota mínima d’artistes locals com a contraprestació per a les ajudes? Com tot: depèn. I cal parlar-ne i discutir-ho amb calma i paciència, però no és gens fàcil. Sempre hi ha molts factors que juguen en aquesta batalla -entre ells i sobretot l’econòmic- però s’haurien de poder arribar a un punt comú que potencies la llengua fos quina fos la projecció del festival i que a més donés la suficient llibertat als promotors per poder programar als artistes que triessin.
Alguns sí
N’hi ha que fan la feina. És el cas del Canet Rock o l’Acampada Jove per exemple. Als seus respectius cartells compten amb la presència més que majoritària (per no dir absoluta) d’artistes catalans. És cert que juguen en categories inferiors, que el públic és diferent, i que el capital invertit és menor, però no treu que tinguin la seva rellevància. Tot i això, s’ha d’afegir, que l’ajuda que reben els macrofestivals és residual pel que fa al cost de l’esdeveniment. En canvi, però els de menor projecció que es consideren estratègics (siguin organitzats total o parcialment per l’ens públic) tinguin un suport més decidit de les administracions. Un altre debat (on també s'hauria d'obrir el meló) és la presència, a vegades pràcticament clonada, dels mateixos artistes a aquests festivals.
Discutim-ho, però, hi posem solució?
No s’hauria de complir amb mínims ni tampoc passar-nos als extrems: cal trobar un equilibri lògic per donar sortida a la quantitat de música que es produeix al país i que no té cabuda als grans festivals. Però als concerts que es fan a casa, volem veure artistes de casa. Si no tenen l’oportunitat aquí, on en tindran? Donar més cabuda a la música en català no hauria de ser una qüestió política, sinó una responsabilitat social de promotors i d’institucions que els donen suport. Respectar sempre una llibertat per l'empresari, que al final s'hi guanya la vida, però també respectar que els diners públics i les institucions estiguin al costat dels artistes.
En aquest context, Catalunya com a referent de festivals al sud d'Europa, hauria de liderar un model tenint en compte a la seva pròpia realitat cultural en un moment d’identitats fràgils i amb una crisi lingüística sobre la taula difícil d’afrontar.
Bon Bryar ha mort als 44 anys per causes que encara s’estan investigant. El músic va ser vist per última vegada el passat 4 de novembre fins que el passat dimarts va ser localitzat a casa seva, a Tennessee, amb evidents signes de descomposició.
Bryar va treballar com a enginyer de so per grups com The Used, on acabaria coneixent als membres de My Chemical Romance durant una gira el 2004. Posteriorment es va unir al grup després de la publicació de “Three Cheers for Sweet Revenge”, substituint a Matt Pelissier a la bateria. També formaria part del disc “The Black Parade” i finalment també de “Danger Days: The True Lives of the Fabulous Killjoys (2010)”.
El 2014 anunciava la seva retirada de la música per convertir-se en agent immobiliari i centrar-se en organitzacions benèfiques i santuaris de rescat de gossos.
Shaboozey és l’home de la setmana, després d’igualar les 19 setmanes de lideratge a la Billboard Hot 100 i situar-se a només una de ser l’artista que més setmanes ha liderat a la llista americana en més de 60 anys d’història. Doncs en aquesta mateixa setmana ocupa el número 1 de la Primera Llista, amb un tema ‘A bar song (Tipsy)’ que ha necessitat 23 setmanes fins arribar a dalt de tot, tot un rècord també! Però finalment aconsegueix el preuat número 1.
Entren a la llista
Els Amics de les Arts & The Tyets – 4-3-3
Damiano David – Born with a broken heart
L’exconcursant d’Eufòria Fredrik després d’haver guanyat popularitat amb el seu pas pel concurs de TV3, s’ha endinsat en un ambiciós treball anomenat ‘Projecte 360’. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de fomentar l’ús del català i contribuir a la preservació de la cultura i la identitat catalana. Com en el concurs li deien que era un artists “360”, ha decidit anomenar-lo així.
La nova cançó que ens porta Fredrik té la participació de la també ex-concursant d’Eufòria Misty i està basada en un objecte per mesurar l’amor recíproc, “L’estimòmetre”. En el treball es fa referència a tots els “estimòmetres” que han creat tots els centres escolars que han participat el rodatge del videoclip. Amb aquesta iniciativa es pretén concienciar sobre la importància de l’amor i la solidaritat.
En el videoclip han participat diverses escoles de Catalunya on cadascuna d’elles han creat el seu “Estimòmetre” per vendre’l a una “Botiga de l’amor” instal·lada al seu centre per recaptar fons per la Marató de TV3 que enguany es dedica a les malalties respiratòries.
“Estimòmetre” ja està a totes les plataformes digitals
Sara Roy ha presentat el seu segon disc ALTER EGO, que ha creat a foc lent, fent una introspecció i projectant totes les seves inquietuds en un disc que entusiasmarà als seguidors de l’artista.
La Sara ens ha parlat de com l’ha treballat, de l’equip que ha estat al seu costat, de la presentació del gener a l’Apolo i de com gaudeix fent música en directe.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
