Airbourne estan acabant de preparar un nou disc i avui hem sabut que el presentaran en directe a la Sala Razzmatazz de Barcelona el 26 d’octubre.
Les entrades es poden adquirir a través de Madless Live o Ticketmaster per 28 euros (més despeses).
Els britànics The Vaccines han anunciat a través de les seves xarxes que han gravat una nova cançó amb Kylie Minogue anomenada ‘Lazy‘ i que formarà part de la pel·lícula «Shaun the Sheep Movie: Farmaggedon».
La pel·lícula arribarà el mes d’octubre però ja podem escoltar un fragment de la cançó en el tràiler.
L’octubre de 2019 es compliran vint-i-cinc anys de la publicació del primer disc de Whiskyn’s i deu de la seva dissolució. Per commemorar-ho, Joan Masdéu revisarà, per primer cop, les cançons més significatives de la banda, amb un format més nuu i nous arranjaments, que aporten una nova profunditat a cadascuna de les peces.
Acompanyat del músic i guitarrista Oest de Franc, tornaran a enregistrar aquesta tria de cançons sota la producció artística de Santos & Fluren (Blind records) per a la publicació d’un nou disc que veurà la llum el setembre de 2019 i que donarà el tret de sortida a una gira de concerts per tota Catalunya. El proper 20 de setembre, el Mercat de Música Viva de Vic, acollirà la primera presentació en directe d’aquesta gira que s’estendrà fins a finals del 2020.
Joan Masdéu va liderar Whiskyn’s durant tota la trajectòria de la banda, una de les més emblemàtiques de l’escena musical catalana, entre els anys noranta i la primera dècada dels dos mil. La banda es va acomiadar dels escenaris el setembre de 2009 amb un multitudinari concert a Reus, la seva ciutat natal.
Pepet i Marieta donen la benvinguda a l’estiu amb «Imperfectes«, una love song dolça i refrescant que fuig de l’amor d’aparador per destapar l’essència imperfecta de la passió humana. «Imperfectes» és també la carta de presentació de la nova banda de Josep Bordes i la cirereta del pastís dels seus 15 anys de carrera contagiant la seva festa i bon rotllo per tot el país i més enllà.
«Imperfectes» arriba amb un videoclip imperdible, que recrea el despertar d’un matí post-festa, un paral·lelisme amb l’esdevenir de la banda, que es disposa a obrir un nou capítol en la seva història amb energia i il·lusió totalment renovades.
Com cada any, Sant Joan de les Abadesses es converteix durant quatre dies en Clownia, la ciutat on tot és possible; música, pallassos, circ i festa omplen els carrers de la mà de Txarango.
El grup, que aposta per l’ecologisme i la solidaritat com a motors principals del festival, ofereix també una proposta musical variada i per a tota la família, amb les actuacions enguany d’artistes com Joan Dausà, Mafalda, la Companyia Elèctrica Dharma o Green Valley.
La festa va donar el seu tret de sortida dijous a la nit, quan vam poder gaudir de la veu més actual del trap en català, Lildami, que acompanyat del seu inseparable Sr. Chen, va omplir la plaça major del poble d’energia i bon rotllo presentant els temes del seu últim disc, ‘Flors mentre visqui’.
L’endemà, entre tallers a l’aire lliure i xerrades a l’espai consciència, la nit va arribar al Clownia amb un cartell que prometia fer-la inoblidable.
Oques Grasses van ser dels primers a pujar a l’escenari, fent saltar a tothom al ritme de les seves despreocupades lletres. Com els d’Osona havien anticipat a les seves xarxes socials, venien amb una coreografia preparada per acompanyar el seu últim hit ‘In the night‘, i veient com tota la ciutat llunyana la ballava, no va quedar dubte que al Clownia tots ens declaràvem ‘Fans del Sol’.
Buhos, amb les seves incombustibles ganes de gresca, van deixar clar perquè són ja uns habituals de la festa major.
Finalment, entre pintures fluorescents i corones de plomes, Doctor Prats va arribar amb les seves terapèutiques melodies, posant dempeus a tothom qui penses per un moment en marxar a dormir.
L’equador del festival era a tocar i el Clownia encara ens tenia guardades algunes sorpreses.
Dissabte al matí, desafiant la calor, la gent s’anava congregant a la plaça major per a viure el que ja és una tradició del festival; la improvisada i boja guerra d’aigua que té lloc durant el concert de l’Orquestra Di-Versiones. Mentre s’entonen a l’uníson les cançons més sonades de tots els temps, des dels balcons s’adverteixen pistoles d’aigua que refresquen a aquells qui tenen sort. Sens dubte un concert diferent que no es pot viure enlloc més.
Arribava l’última nit, però no hi havia lloc per a la tristesa. La Companyia Elèctrica Dharma, fent gala de la seva veterania, marcava l’inici de què seria la cloenda d’una vida que dura 4 dies.
Green Valley, amb el seu reggae i dancehall, varen omplir l’escenari principal de positivisme i esperança presentant en directe el seu últim treball, ‘Bajo la piel’, que inclou col·laboracions de tan alta categoria com Macaco o SFDK. Arreu se sentien les veus que entonaven ‘Love Love‘ o ‘Si no te tengo‘, que per a molts s’han convertit ja en més que cançons.
Els clowns esperaven amb ganes la següent actuació, ja que després de tres anys tornaria a sonar al Clownia un dels grans de l’escena musical catalana, Itaca Band, amb el seu últim treball ‘La lengua de los pájaros‘. Van fer ressonar noves cançons per tots els racons de la ciutat llunyana, que alhora saltava frenètica escoltant les conegudes ‘Temerario‘ o ‘180’.
Tremenda Jauría, amb el seu reggaeton combatiu i el resident Dj. OGT van posar punt final a una nit màgica, deixant-nos a tots amb la sensació que el Clownia no hauria d’acabar mai, i tancant la sisena edició d’un festival que any rere any captiva i enamora a aquells qui tenen la sort de viure’l.
Propera, divertida i entranyable, esperem amb il·lusió que l’any que ve la ciutat llunyana ens torni a obrir les seves portes!
El 13 de setembre arribarà la banda sonora de «Days of the Bagnold Summer«, la nova pel·lícula de Simon Bird en la qual Belle and Sebastian són els encarregats de posar música a la producció que està basada en la novel·la gràfica de Joff Winterhart.
La banda sonora inclourà onze cançons i la primera d’elles, ‘Sister Buddha‘ ja es pot escoltar en streaming.
Miley Cyrus és tendència aquest dimarts a Twitter arran de la publicació del videoclip de ‘Mother’s Daughter‘, una de les cançons del seu EP «She’s coming».
En el vídeo podem veure a la cantant rodejada d’un bon grapat de personalitats d’Instagram, conegudes pel seu activisme, com Casil McArthur, Mela Murder, Aaron Philip o Lacey Baker, i que posen sobre la taula temes com el feminisme, l’anticapitalisme, el queer o el moviment body positive.
A la xarxa ja s’està comentant que és un dels millors vídeos de la cantant en molts anys.
Blink-182 han avançat més material del seu pròxim àlbum, en aquest cas, a través d’un senzill titulat “Happy Days”.
La cançó va ser publicada el dia 1 de juliol (el dia 182 de l’any), i segueix a “Generational Divide” i “Blame it on my Mouth”. Aquesta és la tercera cançó del nou disc que la banda publicarà aquest any.
La ja quasi llegendària banda d’Irlanda del Nord Snow Patrol han publicat avui una nova cançó anomenada «Time Won‘t Go Slowly«, com a celebració dels seus 25 anys de carrera com a grup.
Aquest anunci es produeix després de la desafortunada notícia de la cancel·lació de la cita de Snow Patrol al festival de Glastonbury. El buit en el cartell de Glastonbury va ser degut a la delicada operació del guitarrista Jonnhy McDaid.
Bon Iver ha compartit un misteriós vídeo-teaser a través de YouTube d’un nou projecte en el qual s’hi podran escoltar nombroses col·laboracions.
El vídeo en si és un tan simple, evidentment, fet a propòsit. S’anomena ‘Sincerity is Forever’ i ha provocat una gran allau de teories i elucubracions a la xarxa.
La banda va publicar el seu darrer àlbum l’any 2016, anomenat ’22, A Million‘, i han estrenat dues cançons recentment, titulades «Hey, Ma» i «U (Man Like)«.
La banda sueca The Hives han trencat el seu silenci de quatre anys per segon cop amb un nou senzill anomenat “Good Samaritan”, publicat el passat divendres. Aquest senzill ha arribat després de la publicació de “I’m Alive” el passat mes de maig.
Aquestes dues cançons són l’avançament del seu possible futur àlbum d’estudi, encara que no se’n sap res oficialment. El que sí que és segur, és que l’energia i el rock’n’roll més frenètic característic de The Hives retorna en la seva màxima expressió.
El senzill ha estat produït per Dave Sardy (LCD Soundsystem, Marilyn Manson…), i estarà publicat per Third Man Records (la discogràfica del guitarrista i “ex-White Stripe” Jack White).
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries són l’alter ego d’Artur Gaya, Quique Pedret i Jordi Fusté. El grup també està format per Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer). Després de més de 25 anys, el grup continua mantenint les característiques 4 cadires verdes i sobre del «4 L» segueixen rodant per Catalunya per cantar jotes, fandangos i cants melismàtics, en definitiva, canten a la cultura de les Terres de l’Ebre.
Els ebrencs presenten el seu catorzè disc, el «Viatge a Buda» per descobrir l’illa més gran de Catalunya, un espai que el segle passat estava habitat i que avui en dia és la punta de llança de la lluita entre el canvi climàtic i el Delta de l’Ebre. Un treball que ens transporta en un viatge a «lo temps en què cantar ajudava a viure millor i acompanyava a treballar, pregar i xalar». Un disc en què hi trobarem cançons instrumentals (‘Lo Faro de Buda’), perspectives de futur (‘La Mar se Fa Gran’), un cant als dies grans de la Cava (‘Dies de Festa’), una crítica al poder (‘Lo Preu de Dormir Tranquil’) o un remake del que s’ha convertit en un clàssic com és ‘Lo Carrilet de la Cava’.
Entenen la música com una eina social però també amb compromís social. En una breu entrevista ens expliquen molt millor Arturo Gaya:
Qui eren els «buderos»?
Els «buderos» eren la gent que vivia a l’illa de Buda. És un tros de terra entre les aigües del Mediterrani i els dos braços de la desenbocadura de l’Ebre. És l’illa més gran de Catalunya, ara és parc natural i es cultiva arròs; està pràcticament deshabitada però fa cent anys hi vivien unes 400 persones. Actualment encara hi ha ‘buderos’: es continua dient així a la
gent que va viure a l’illa o fins i tot hi va nàixer.
Després de 26 anys sobre els escenaris, 5 llibres i 14 àlbums, quina considereu que ha estat la vostra principal missió?
La missió sempre ha sigut i és encara la mateixa: intentar construir un món una mica millor a travès de la música i les cançons. Cantem a la vida senzilla, a la gent i a la terra.
Que ens trobarem en el directe «Viatge a Buda»?
Proposarem als espectadors un viatge al passat per recuperar el futur. Un viatge e un temps i a un territori on cantar era una eina molt important i que ajudava a viure. També farem una crida a conservar millor aquest planeta que avui habitem natros i que hem de deixar en bon estat per a la gent que vindrà demà.
Quina importància té la figura de Joan Moreira en el folklore de les terres de l’Ebre?
Joan Moreira té per a les Terres de l’Ebre la importància que Joan Amades a la resta de Catalunya. L’un i l’altre van ser fonamentals en la transcripció i conservació de moltes de les nostres costums en una època en que la gent abandonava els camps i podien perdre’s molts elements de la cultura rural.
Hem perdut completament la cultura del cant popular?
En això estem precisament: en no perdre aquesta cultura. Cantar és bo en tots els àmbits: a nivell personal, harmonitza cos i ànima; a nivell col·lectiu, millora la societat. Sempre s’ha dit que enllà on se canta, pots anar-hi a viure.
«Les lluites que es guanyen són les que no s’abandonen». En els 18 anys de la
creació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, quina és la situació actual del
Delta?
Continua sent preocupant. Lo Delta és un territori fràgil i en perill de desaparició. L’illa de Buda encara més. La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha fet molt i continua lluitant: hi ha coses a fer i cal que els governs s’hi posen. La gent del país ho sap i estima el Delta. Ara cal que els governs estiguen a l’altura del poble. No només ens juguem el futur del Delta: el futur del món està treballar en aquesta direcció.
