El nou disc d‘EdSheeran, ‘Nº6CollaborationProject’, està ja a tocar i ja han sortit nombroses cançons del disc. En aquest cas, ha sigut el torn de «BLOW«, una col·laboració ambBruno Mars i ChrisStapleton.
El tema és sorprenent, a banda del videoclip, pel gènere que toca. Ens trobem d’una cançó de rock amb totes les lletres, amb guitarres poderoses i bateries accelerades. Sembla que EdSheeran i Bruno Mars han decidit canviar d’estil totalment i intentar fer una cançó comercial que recuperi aquells temps del pop-punk de finals dels 90 i principis del 2000.
Pel que respecta al videoclip, cal mencionar que cap dels tres artistes hi apareixen. S’hi representa un concert d’una banda de rock femenina amb tres integrants, cadascuna representant l’alter ego femení dels compositors de la cançó. El concert ha estat gravat al local TheViperRoom a LosÁngeles.
Entre les integrants d’aquest grup s’hi troba l’ex concursant d'»America‘s Next Top Model» CherishWaters.
Nº6CollaborationsProject sortirà a la venda el pròxim 12 de juliol.
Manel estan de retorn amb l’anunci de 4 concerts ja confirmats pels mesos de novembre i desembre a les 4 capitals de província. A Barcelona estaran el 16 de novembre al Poble Espanyol i com a part de la programació del Cruïlla de Tardor. Una setmana després serà el torn del Tarraco Arena de Tarragona, el dia 29 aniran a La Mirona i posteriorment el 28 de desembre a La llotja de Lleida.
Les entrades pels 4 concerts estan ja a la venda a través del web del grup.
Aquesta gira servirà per presentar el nou disc de la banda, que arribarà 3 anys després de «Jo Competeixo».
Lauren Daigle tornarà a Europa amb el seu «Look Up Child World Tour». Dotze noves dates entre les que figuren ciutats com Berlín, Amsterdam, París, Londres, Madrid i Barcelona (La 2 d’Apolo), que acolliran el directe de l’artista de Louisiana el 25 d’octubre. Les entrades per a aquest xou que vé de la mà del cicle New Blood, es posaran a la venda el 12 de juliol a través de Live Nation i a la xarxa Ticketmaster. La prevenda per a fans de Lauren Daigle estarà disponible al web de l’artista des del 10 de juliol; la prevenda de Live Nation s’obrirà des de divendres, 12 de juliol. Entrades VIP també disponibles.
La desena edició del Festival Cruïlla ha acabat amb rècord d’assistència amb més de 77.000 persones que han passat pel Parc del Fòrum del 3 al 6 de juliol per veure els directes de Black Eyed Peas, Kylie Minogue, Foals, Bastille, Years and Years, Els Pets, Love of Lesbian, Vetusta Morla o Zaz.
La jornada inaugural va ser pels Black Eyed Peas, ara sense la Fergie (que va abandonar el grup fa més d’un any), però amb una nova cantant Jessica Reynoso, que tot i que no arriba a la gràcia que tenia la primera va oferir un show d’allò més correcte.
La banda va publicar «Masters of the sun vol 1» l’any passat, però el setlist del concert es va basar sobretot en els èxits que els han fet més famosos, quan tenien a la Fergie al seu equip. Així van sonar ‘Pump it’, Just can’t get enough’, ‘Let’s get started’, ‘Rock that body’ i unes versions més llargues de ‘Where is the love’ i ‘I gotta feeling‘, amb un Will i Am molt juganer que semblava que marxava de l’escenari, però que finalment tornava per rematar la festa.
Precisament Will i Am va tenir els seus minuts de glòria en un dj set on va recuperar cançons de la seva etapa en solitari com ‘This is love’ o ‘Scream and shout’.
Al llarg del concert, que va començar 30 minuts més tard i que amb prou feines va arribar als 90 minuts, es van trobar a faltar moltes de les cançons que durant anys no paraven de sonar a les emissores de tot el món.
El dijous va ser la jornada del so més urbà amb Lildami, Natos & Waor i Ayax & Pror van ser els encarregats de fer vibrar a un públic en la major part adolescent, que van gaudir dels directes.
Divendres vam comprovar com la francesa Zaz havia crescut en tots els aspectes possibles. La primera vegada que la vam veure va ser en el tercer dia de festival i aquest any era una de les cap de cartell i no és per menys, els seus temes s’han posat molt de moda com vam poder veure durant tota la vetllada. Les noves cançons encara no funcionen tan bé com els èxits amb els quals va enamorar-nos, però així i tot va deixar un bon sabor de boca entre els que s’aplegaven per veure-la.
Al mateix moment que Zaz actuava, els catalans Els Pets s’estrenaven al festival presentant el seu disc «Som» davant d’un públic fidel que anava augmentant a mesura que passaven els minuts. Principalment van sonar cançons del seu darrer disc, però també es van recuperar peces com ‘El que val la pena de veritat’, ‘Agost’, ‘La vida és bonica (però complicada)’, ‘Tantes coses a fer’ o ‘Jo vull ser rei’, que va servir per cloure el concert.
Bastille van tornar a la capital catalana pocs mesos després del seu últim concert a Razzmatazz i a mesura que va anar avançant el directe es va demostrar com de còmodes es mostraven en Dan i els seus a sobre l’escenari. No hi van faltar temes la col·laboració amb Marshmello a ‘Happier’, ‘Laura Palmer’, ‘Bad Blood’, ‘Good grief’, ‘Off the night’ o ‘Pompeii’, que va servir per rematar el show. Abans vam poder veure a Dan Smith baixant de l’escenari i passejar-se per la zona del públic.
El divendres també vam poder veure als Garbage amb una Shirley Manson que va interactuar moltíssim amb els seus seguidors, recordant per exemple el primer concert que van oferir el 1995 a la capital catalana i tot seguit els hi va dedicar ‘Special’. També va recordar quan va viure a Barcelona amb el seu nòvio català, abans que es fes famosa. Enmig de tant feedback vam poder escoltar himnes del grup com ‘Stupid girl’, ‘I think I’m Paranoid’ o ‘When I Grow up’, que va servir per finalitzar el seu show.
Una estona més tard també vam viure el potent directe de Foals, que van ser els responsables d’acabar de rematar el dia amb les seves guitarres i la veu de Yannis Philippakis que ho va donar tot al llarg del concert. Van sonar cançons d’un dels dos discs que la banda britànica publicarà aquest any, com ‘Exits’, ‘In degrees’ o ‘Sunday’, però també va haver-hi temps per rememorar joies dels seus treballs «Holy Fire» o «What went down».
Feia més de 3 anys que no actuaven al nostre país i es notava en l’ambient les ganes de tornar a veure’ls en directe.
Dissabte va ser el dia del pop amb artistes internacionals del nivell de l’australiana Kylie Minogue o dels Years & Years que de la mà del sempre rialler Olly Alexander va oferir un show ple de ritme i que van fer oblidar la pluja que queia en aquell moment.
El vocalista del grup va anar canviant de vestits al llarg del concert i en especial va deixar amb la boca oberta a més d’un/a amb les llargues faldilles que duia en un dels temes, alçat a sobre una plataforma que el va enlairar ben amunt.
Més tard va ser el torn de la mencionada Kylie Minogue, que tot i tenir un disc publicat l’any passat ‘Golden’, tan sols va sonar una peça del treball. La vetllada servia per repassar els seus enormes èxits com ‘Love at first sight’, que va donar el tret de sortida a un concert on va repassar la seva extensa carrera discogràfica plena de números 1. La nit també ens va deixar números 1 com ‘Slow’, ‘In your eyes’, ‘Can’t get out of my head’, ‘All the lovers’ o ‘Spinning around’.
Enguany el Cruïlla ha crescut, no només per aquests 10 anys d’èxit, sinó també per haver apostat per altres formats més enllà de la música, com el Cruïlla Talks o Cruïlla Comedy i com sempre deixant aquelles bones sensacions que et queda al cos després de passar pel recinte del Parc del Fòrum on et pots moure d’un escenari a l’altre sense les grans aglomeracions, com passa en d’altres festivals.
Stevie Wonder és notícia avui arran del concert que va oferir ahir al Hyde Park de Londres i l’anunci d’un trasplantament de ronyó que li hauran de fer el mes de setembre, fet que provocarà la cancel·lació d’alguns concerts.
El músic va explicar davant dels seus seguidors que ja tenia un donant i va preferir donar ell mateix la notícia, abans que sorgeixin tota mena de rumors sobre la seva salut.
Wonder va dir que es trobava bé de salut i va tancar el tema dient que havia vingut a Londres per donar tot el seu amor i va agrair l’estima dels seus seguidors.
No hi ha canvis al capdamunt de La Llista amb Lil Nas X i el tema ‘Old town road’, que suma una segona setmana al número 1.
Però sense cap mena de dubte el més destacat d’aquesta setmana ha estat l’entrada a la quarta posició per la nova col·laboració entre Shawn Mendes i Camila Cabello que amb ‘Señorita’ estan triomfant novament.
Entren a la llista
Shawn Mendes feat. Camila Cabello – Señorita
Miki Núñez – Celébrate
Panic! At The Disco – Hey look ma, I made it
Surten de la llista
Oques Grasses – Torno a ser jo (22 setmanes)
Ava Max – So Am I (13 setmanes)
Miki Núñez – La venda (15 setmanes)
Aspirants
Tiësto feat. Jonas Blue & Rita Ora – Ritual (5 setmanes)
Marshmello feat. A Day To Remember – Rescue me (3 setmanes)
Gertrudis – Bon dia vida (2 setmanes)
Little Mix – Bounce back (2 setmanes)
Imagine Dragons feat. Elisa – Birds (2 setmanes)
Ed Sheeran feat. Khalid – Beautiful people (2 setmanes)
Kygo feat. Whitney Houston – Higher love (2 setmanes)
Ed Sheeran feat. Bruno Mars & Chris Stapleton – Blow (novetat)
Lildami – La dels Manel (novetat)
Rosalía – Milionària (novetat)
La Llista Nº 335 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (12) (=)
2 ED SHEERAN FEAT. JUSTIN BIEBER – I DON’T CARE (8) (=)
3 DADDY YANKEE FEAT. KATY PERRY – CON CALMA (REMIX) (9) (+1) 4 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (1) (N)
5 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (21) (=)
6 ALAN WALKER FEAT. SABRINA CARPENTER & FARRUKO – ON MY WAY (11) (+1)
7 AVICII FEAT. ALOE BLACC – SOS (12) (+2)
8 BILLIE EILISH – BAD GUY (13) (=)
9 PEDRO CAPÓ & FARRUKO FEAT. ALICIA KEYS – CALMA (REMIX) (7) (+2)
10 KATY PERRY – NEVER REALLY OVER (5) (+4)
11 TAYLOR SWIFT FEAT. PANIC! AT THE DISCO – ME! (10) (-8)
12 DOCTOR PRATS – LES TEVES PIGUES (6) (+1)
13 LEWIS CAPALDI – HOLD ME WHILE YOU WAIT (7) (-1)
14 SHAWN MENDES – IF I CAN’T HAVE YOU (8) (-4)
15 MEDUZA & GOODBOYS – PIECE OF YOUR HEART (11) (=)
16 ITACA BAND – APROPA’T (15) (-10)
17 5 SECONDS OF SUMMER – EASIER (4) (+5)
18 MARTIN GARRIX FEAT. MACKLEMORE & FALL OUT BOY – SUMMER DAYS (7) (+2)
19 ELS CATARRES – MARTINA (10) (=)
20 BUHOS – CONNECTATS (14) (-4)
21 LSD (LABRINTH, SIA I DIPLO) – NO NEW FRIENDS (15) (-4)
22 MAHMOOD – SOLDI (4) (+5)
23 TAYLOR SWIFT – YOU NEED TO CALM DOWN (2) (+6)
24 ONEREPUBLIC – RESCUE ME (5) (+2)
25 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (19) (-2)
26 SENSE SAL – LA SORTIDA (11) (-2)
27 LIZZO – TRUTH HURTS (2) (+5)
28 MABEL – DON’T CALL ME UP (21) (-3)
29 ROBIN SCHULZ FEAT. ERIKA SIROLA – SPEECHLESS (26) (-8)
30 BTS FEAT. HALSEY – BOY WITH LUV (12) (-12)
31 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (4) (+2)
32 STROMBERS – CADA COP QUE RIUS (9) (-2)
33 JESS GLYNNE & JAX JONES – ONE TOUCH (5) (+2)
34 KHALID – TALK (18) (-3)
35 AVICII FEAT. CHRIS MARTIN – HEAVEN (2) (+4)
36 KEANE – THE WAY I FEEL (3) (+2) 37 PANIC! AT THE DISCO – HEY LOOK MA, I MADE IT (1) (N)
38 MARSHMELLO FEAT. CHVRCHES – HERE WITH ME (15) (-10)
39 JONAS BROTHERS – SUCKER (17) (-2) 40 MIKI NÚÑEZ – CELÉBRATE (1) (N)
Darrerament no hi ha setmana que no tinguem una nova cançó d’Ed Sheeran i aquesta setmana no n’és una si no dues. D’una banda la col·laboració amb Bruno Mars i Chris Stapleton i de l’altra amb Yebba. Una ben rockera i l’altra una balada marca de la casa. Ambdues peces formaran part del nou disc que surt divendres vinent.
Avui també tenim nou discs de Marshmello, Machine Gun Kelly, J. Cole o Lighthouse Family amb el seu primer treball en 18 anys.
Pel que fa a senzills a part dels mencionats d’Ed Sheeran, la setmana també ens ha deixat la cançó catalana de Rosalía amb gran èxit mundial, nou èxit pels Snow Patrol, Post Malone amb Young Thug o una cançó dedicada a Instagram i amb gent com Daddy Yankee, David Guetta o Dimitri Vegas i Like Mike.
The BlackKeys són una d’aquelles bandes que va sorgir de l’escena alternativa del rock per acabar emplenant estadis arreu del món. La formació va néixer com a duo de guitarra i bateria, malgrat que han anat creixent en nombre de músics de concert a mesura que creixien en popularitat, i l’essència de «duo» dels seus primers discos es recupera en aquest ‘Let’s Rock’.
De fet, aquest és el primer gran aspecte que destaca del conjunt del disc. ‘Let’s Rock’ és una declaració d’intencions ja en el títol i el disseny de la portada. El tema dels llamps i l’electricitat juntament amb l’elogi o l’homenatge que Dan Auerbach i PatrickCarney rendeixen al «sagrat» rock’n’roll clàssic són més que presents al llarg de les 12 cançons del disc.
Amb aquest àlbum, els BlackKeys han tornat als seus orígens i als orígens del seu gènere. La quasi hora de música que proporciona ‘Let’s Rock’ demostra que si alguna part del món pensava que el rock estava mort, no és pas veritat.
Les guitarres de Dan Auerbachsón dinàmiques, acolorides, rabioses en alguns moments i suaus en d’altres, icòniques, emotives i, en definitiva, molt «rockeres». El cantant i guitarrista d’Akron (Ohio) ha evocat en aquest disc algunes de les millors línies de guitarra dels últims cinc anys. Els riffs d’Auerbach ballen entre el blues i el rock, passant de vegades per gèneres més oblidats com algunes variants del jazz o el twist’n‘shout.
Aquest aspecte, per contrapartida, contrasta amb la no tan brillant aparició dels ritmes de PatrickCarney. En aquest disc, el bateria sembla que ha estat relegat a un segon pla més secundari i que serveixi, en algunes ocasions, com un simple acompanyament de la melodia de la veu i la guitarra. Tot i això, les estructures que construeix la bateria en la majoria de cançons són sòlides i permeten que les melodies s’encarrilin correctament.
Un altre dels aspectes més pejoratius del disc, en la meva opinió, és la falta de «la cançó», del «hit». Les cançons són molt agradables d’escoltar, i és palpable el talent i l’esforç que hi ha darrere del disc. No obstant això, quan arribes a l’últim tema, tens una desafortunada sensació de monotonia pel que fa a les melodies i les harmonies.
És a dir, totes les cançons sonen bé, però també sonen molt igual. Fa falta algun tema que destaqui per sobre de la resta i serveixi de cara visible i de reclam pel disc, com va ser-ho «LonelyBoy« o «Howiln‘foryou«en el seu dia.
L’apartat narratiu i líric no és tampoc l’aspecte més destacable del disc. Les lletres no difereixen massa del que ja havíem pogut escoltar en àlbums anteriors. Veiem un Dan Auerbach introspectiu que parla sobre ell mateix i sobre les relacions, amb interpel·lacions directes a algú altre en cançons com «Tell Me Lies» o «WalkAcrosstheWater«.
Hi ha lletres més enèrgiques i despreocupades com «Go«, mentres que en podem trobar també de caràcter més reflexiu i melancòlic com «Sit Aroundand Miss You«.
En general, ens trobem davant d’un àlbum molt sòlid i que té molt clares les intencions i els motius que persegueix. La combinació de guitarra i bateria és genuïnament genial, però acaba provocant una certa monotonia i avorriment després d’unes quantes cançons. L’estil de la banda és elaborat i refinat, i l’han anat perfilant al llarg dels anys. Malgrat això, sembla que se’l’s hi està estancant una mica en aquest disc.
Malgrat tot, si deixem tots els aspectes negatius a banda un moment, ens trobem amb un disc fet per i per a amants del rock i les guitarres. ‘Let’s Rock’ és una de les millors notícies per al gènere que hem tingut en els últims dos anys i, sens dubte, serà una delícia per a qualsevol amant del «sagrat» rock’n’roll. Llarga vida al rock, i llarga vida a The BlackKeys.
EL MILLOR:
La recuperació del seu estil clàssic, que representa una oda i un homenatge al blues i al rock clàssic.
Les guitarres de Dan Auerbach, que brillen més mai quan es fusionen amb la seva veu.
«Go«, podria ser perfectament el single núm. 1 del disc i una de les millors peces que BlackKeys han firmat mai.
«Shine a Little Light», un tema amb molts matisos i que passa per diverses etapes dins els seus 3 minuts i 17 segons, és la millor manera d’obrir el disc.
EL PITJOR:
La monotonia melòdica que provoquen les restriccions del gènere que conreen.
Les línies rítmiques de PatrickCarney, que si bé fan molt bé la seva feina, no acaben de brillar amb llum pròpia.
Cançons com «WalkAcrosstheWater» o «Breaking Down», realment avorrides i pesades d’escoltar en comparació a altres temes de l’àlbum.
NOTA: 8,5
Us recomano mirar el videolcip de «Go». És, senzillament, genial.
El MUSICAB festival celebra 30 anys de vida amb una suculenta oferta de música, gastronomia i activitats per viure i gaudir de Cabrils amb els cinc sentits.
En la seva 31a edició, que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 de juliol, el festival presenta una oferta carregada de propostes diürnes i nocturnes per a tots els públics, amb figures veteranes i també amb alguns dels noms joves més estimulants del panorama musical. Així, pels escenaris situats a Can Barba, el Parc Anselm Clavé i el Centre Cívic «La Fàbrica» hi passaran la fusió d’autor de Kiko Veneno, el pop-rock èpic de Ramon Mirabet, el dream-pop de PAVVLA, el nou flamenc de María José Llergo, la coctelera rítmica de Gramophone Allstars Big Band amb les veus de Judit Neddermann, Alba Pérez i Yasmina Azlor, el punk vigorós de Mourn, el folk lluminós de Guillem Roma i els espectacles familiars de Black Music pels més menuts i les Mil cares del Swing.
Els dos únics concerts de pagament, el de Ramon Mirabet + PAVVLA del dia 20 i el de Kiko Veneno + María José Llergo del dia 21, ja tenen a la venda les entrades anticipades a 15€. El preu a taquilla en ambdós casos és de 20€. La resta de concerts són gratuïts.
DATES:
Divendres, 19 de juliol
CONCERT INAUGURAL
The Gramophone Allstars Big Band
Can Barba, 22h
Gratuït
Dissabte, 20 de juliol
CONCERT FAMILIAR
Black Music pels més menuts
La Fàbrica, 11h
Gratuït
CONCERT DE TARDA
Guillem Roma
Parc Anselm Clavé, 19h
Gratuït
CONCERT DE NIT
Ramon Mirabet
Pavvla
Can Barba, 22h
Anticipada 15€ / Taquilla 20€
Diumenge, 21 de juliol
CONCERT FAMILIAR
Mil cares del Swing
La Fàbrica, 11h
Gratuït
CONCERT DE TARDA
Mourn
Parc Anselm Clavé, 19h
Gratuït
CONCERT DE NIT
Kiko Veneno
María José Llergo
Can Barba, 22h
Anticipada 15€ / Taquilla 20€
Beirut van cancel·lar ahir el seu concert del festival Noches del Botanico quan la gent ja es trobava al recinte. L’organització explicava que el cantant de la banda Zach Condon tenia una laringitis aguda que li impedia actuar.
Llavors no se sabia què passaria amb l’actuació que Beirut havia de fer aquest divendres al Vida Festival i avui s’ha confirmat que també es cancel·la aquest concert.
El Vida explica que es retornarà l’import de les entrades del divendres a qui ho desitgi i que s’explicarà més bé el procediment de retorn dels diners el dilluns 8 a les 12 del migdia al web del festival.
El Vida engega avui amb la resta de bandes i amb un èxit incontestable de públic.
Vint anys al peu del canó no es compleixen cada dia i Explosions in the Sky ho saben, per això volen celebrar-ho amb una gira que els portarà al febrer al nostre país. La llegendària banda de Texas arribarà el 3 de febrer a Barcelona (Barts). Les entrades estaran disponibles a partir del 10 de juliol a livenation.es , ticketmaster.es , Xarxa Ticketmaster (FNAC + Halcón Viajes).
L’anunci, que arriba just el dia que es compleixen 20 anys de la creació de Explosions in the Sky, ve acompanyat d’unes paraules d’agraïment dels d’Austin als seus fans «Complim 20 anys i per celebrar-ho estarem tocant alguns shows a partir de tardor. Tant de bo veure-us per allà. Moltes gràcies per acompanyar-nos durant tant de temps. És una cosa que agraïm profundament «.
Rosalía apareixia avui en una pàgina completa del diari El País anunciant que aquesta tarda a les 6 arribaria «Fucking Money Man«. Al final ha resultat ser un doble senzill amb ‘Milionària‘, on la podem escoltar en català i ‘Dio$ no$ libre del dinero’.
Sobre ‘Milionària’, Rosalía explica que és la primera cançó que ha compost i que publica en català i està inspirada en la rumba catalana. La va començar a fer a l’aeroport de Sevilla i la va acabar a Barcelona.
Ambdues cançons vénen acompanyades d’un sol videoclip dirigit per Bàrbara Farré i que es pot veure a Youtube.
Aquestes dues peces se sumen a ‘Con altura’ i ‘Aute Culture’, les altres cançons que l’artista ha publicat aquest any i que arriben un any després de l’èxit de ‘Malamente’.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
