El canadenc Drake ha tingut uns mesos relativament tranquils, on l’hem pogut escoltar en diferents col·laboracions, ja sigui amb Quavo o Bad Bunny o més recentment ‘Money in the grave’ amb Rick Ross.
I de cop i per sorpresa de tots ha anunciat a través d’Instagram la publicació de «Care Package» un disc de rareses amb 17 cançons, algunes de les quals ja havien vist la llum però que mai havien format part de cap treball.
Hi trobem des de col·laboracions ambn J. Cole, Rick Ross o Beyoncé, que és protagonista per partida doble, primer per cantar a ‘Can I‘, una peça que havia de formar part de «Views from de The 6», però que després de filtrar-se la demo va ser descartada. L’altre cançó es diu ‘Girls love Beyoncé‘ i el raper canta amb James Faunleroy la tornada del clàssic de les Destiny’s Child ‘Say my name’.
Curiosament la cançó on canta Beyoncé, la diva de moment no apareix acreditada, com sí que passa amb la resta de col·laboracions del disc.
Mandatory Credit: Photo by Luca Piergiovanni/EPA-EFE/Shutterstock (10302578e)
Ed Sheeran performs during a concert at Wanda Metropolitano stadium in Madrid, Spain, 11 June 2019.
Ed Sheeran in concert, Madrid, Spain - 11 Jun 2019
Semblava impossible que algú pogués superar les astronòmiques xifres que els U2 van aconseguir amb «U2 360 Tour«, però aquí estava el britànic Ed Sheeran per reafirmar-se com un dels artistes amb més èxit del moment. La seva gira «Divide» va començar el 16 de març de 2017 i encara segueix activa arribant als 736,7 milions de dòlars i superant els 735,4 que havien assolit els irlandesos.
El concert que Sheeran va fer a Dinamarca el passat 2 d’agost va ser el que va fer decantar la balança al seu favor i aconseguint amb això ser el número 1 de recaptació en tota la història de la música. I la gira ni tan sols ha acabat, ho farà el 26 d’agost al seu país.
En tercera posició de les gires amb més recaptació trobem «Not in a Lifetime Tour» de Guns N’Roses amb 563 milions, seguits pels Rolling Stones amb «Bigger Bang amb 558 i «A Head full of Dreams» de Coldplay amb 523 milions.
El Barna’n’Roll ha tancat l’edició més popular de la seva història, tant d’aforament com de dimensió de cartell. Enguany, han dut com a cap més visible els ja consolidats californians The Offspring, una de les bandes que han ajudat a construir el so del punk modern.
No obstant això, va haver-hi lloc al cartell del Barna’n’Roll per a molts altres grups, també de catalans, que van aprofitar aquesta oportunitat per mostrar-se a un públic major.
I parlant de públic major, cal destacar que no hi cabia ni una agulla al Poble Espanyol la nit del 3 d’agost. Amb un Sold Out absolut, el festival va amuntegar a més de 5.000 persones que van reviure els dies gloriosos del rock durant una calorosa nit d’estiu.
Evidentment, el concert principal i pel que tothom venia era el de The Offspring. No obstant, van tenir uns teloners que van escalfar de grata manera al públic abans del plat principal. Estem parlant dels italians Talco, un grup radicalment antifeixista de ska i rock que van muntar una gran, gran festa al Poble Espanyol.
Talco és d’aquells grups que tenen la virtut (o el defecte) de no fer pauses entre cançons, i «cascar-se» un concert de quasi una hora sense ni un minut per respirar. Personalment, crec que aquesta tàctica funciona molt bé per a grups com Talco, els quals la majoria de les seves cançons són similars pel que fa a ritme i melodia i el fet de solapar-les crea una major sensació de «bestialitat» a l’hora de saltar, ja que és un non-stop.
Ara bé, també pot crear la sensació (que és el que em va passar una mica a mi) que tot el concert és una única cançó que va variant una mica. Suposo que als fans de Talco això no els hi deu passar, però vist des de fora és una mica la sensació que dóna.
Deixant de banda tot això, hi ha una cosa que és innegable: l’energia que desprenia la banda dalt de l’escenari i com ho transmetien al públic era per emmarcar. No hi havia quasi cap moment durant el concert que no es veiés a algun membre del grup saltant, ballant o incitant al públic a fer-ho.
I després del concert de preparació, després de la volta de reconeixement, va arribar el clímax de la nit. The Offspring són una d’aquelles bandes que saps que en directe són divertits i frenètics, però no te’n pots fer a la idea fins que no ho vius en directe.
Aquest concert, de la mateixa manera que tota la gira que estan fent actualment, era un concert homenatge al seu gran disc ‘Americana’. Van obrir amb la cançó que dóna nom al disc i després va arribar la frenètica «All I Want», i el públic va embogir com pocs cops havia vist en un concert. La massa de persones que es trobaven davant de l’escenari va començar a formar una espècie d’onada humana que anava al compàs de la música.
Van encadenar llavors unes quantes cançons molt enèrgiques, però no tan conegudes, fins que van arribar a un dels meus punts preferits de la nit: el cover de «Whole Lotta Rosie» d’AC/DC. Veure a The Offspring tocant una cançó dels australians era com una espècie de somni fet realitat.
A tot això cal afegir que la banda va sortir «endollada» des del minut u, i van mantenir una relació molt directe amb el públic tota l’estona. Van agrair fàcilment més de 10 cops al públic per ser allà i es van entregar al 100% a la seva audiència. Tenint en compte la quantitat d’anys que fa que toquen i l’èxit internacional que ha aconseguit The Offspring, veure aquesta humilitat i aquesta gratitud en les seves paraules és un fet que diu molt d’ells com a grup i com a persones.
El concert va seguir i la meva fascinació per ells anava creixent, fins a arribar a un dels punts màxims en la cançó «Gone Away». Començant com una versió a piano, en Dexter va fascinar al públic amb una de les cançons més maques dels Offspring (sinó la que més). El tema va anar agafant força fins al punt final, en el que va acabar un altre cop sortint tota la banda i culminant una de les versions en directe més aconseguides que he escoltat mai.
Tot seguit, vam plantar-nos a la traca final. Un seguit d’unes 5 cançons que van coronar un concert genial. Amb grans èxits com «Why don’t you get a job?» (en el qual van començar a volar boles inflables enormes entre el públic), «Pretty Fly (For a white guy)» o «The kids aren’t all right», el nivell d’èxtasi entre la multitud va adoptar nivells extrems.
Van fer l’intent de marxar i com a bis van tocar “You’re gonna go far, kid” i l’esbojarrada «Self Esteem». Recordeu el que he mencionat abans sobre la massa uniforme que era la multitud del públic? Doncs bé, en aquesta cançó final va arribar al màxim nivell,en el qual absolutament tothom va començar a saltar al mateix moment. Una passada.
En fi, ja no sé quines virtuts més puc destacar del concert de The Offspring. Els adjectius es queden curts per intentar descriure com de divertit va ser el concert del grup punk al Barna’n’Roll.
The Offspring era un grup que mai havia sigut sang de la meva devoció, però després d’aquest concert la meva visió ha canviat per sempre més. Poques bandes aguanten el tipus tan bé com ho han fet aquests tius després de tants anys, mantenint el carisma i la il·lusió del primer dia. Sembla que surtin a tocar per primera vegada a cada concert, encara que ja en portin milers a la seva esquena, i això crec que té un valor incalculable.
Llarga vida a Offspring, una de les millors bandes en directe actualment. I llarga vida al Barna’n’Roll, per demostrar que el rock i el punk no han mort, i que a Barcelona sempre tindran una casa.
Lil Nas Xacaba d’igualar aquesta setmana el rècord de setmanes consecutives al número 1 que tenien els Clean Bandit amb Rockabye. Des de principis de 2017 que cap altre cançó havia ni tan sols aguantar 5 setmanes al número 1 i Old town road ja n’acumula 6. Sense cap mena de dubte que estem davant d’un dels temes més importants de l’any i que ha trencat rècords a tot arreu i de fet aquesta setmana ha arribat a les 17 setmanes de lideratge a la Billboard, sent la primera en arribar a aquesta marca.
Entren a la llista
Sam Smith – How do you sleep
Tiësto feat. Jonas Blue i Rita Ora – Ritual
Surten de la llista
Taylor Swift i Brendon Urie – Me! (13 setmanes)
Els Catarres – Martina (13 setmanes)
Aspirants
Kygo feat. Whitney Houston – Higher love (6 setmanes)
Lildami – La dels Manel (5 setmanes)
Mabel – Mad love (3 setmanes)
End of the world feat. Clean Bandit – Lost (novetat)
Dean Lewis – Waves (Timbaland remix) (novetat)
Jonas Brothers – Only human (novetat)
La Llista Nº 339 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 LIL NAS X FEAT. BILLY RAY CYRUS – OLD TOWN ROAD (16) (=6)
2 SHAWN MENDES FEAT. CAMILA CABELLO – SEÑORITA (5) (=)
3 ALAN WALKER FEAT. SABRINA CARPENTER & FARRUKO – ON MY WAY (15) (+2)
4 PEDRO CAPÓ & FARRUKO FEAT. ALICIA KEYS – CALMA (REMIX) (11) (=)
5 KATY PERRY – NEVER REALLY OVER (9) (+1)
6 DOCTOR PRATS – LES TEVES PIGUES (10) (+2)
7 OQUES GRASSES – IN THE NIGHT (25) (=)
8 TAYLOR SWIFT – YOU NEED TO CALM DOWN (6) (+1)
9 MARTIN GARRIX FEAT. MACKLEMORE & FALL OUT BOY – SUMMER DAYS (11) (+2)
10 5 SECONDS OF SUMMER – EASIER (8) (=)
11 DADDY YANKEE FEAT. KATY PERRY – CON CALMA (REMIX) (13) (-8)
12 AVICII FEAT. CHRIS MARTIN – HEAVEN (6) (+2)
13 ROSALÍA – MILIONÀRIA (4) (+5)
14 BILLIE EILISH – BAD GUY (17) (-2)
15 ED SHEERAN FEAT. JUSTIN BIEBER – I DON’T CARE (12) (-2)
16 MAHMOOD – SOLDI (8) (=)
17 POST MALONE FEAT. YOUNG THUG – GOODBYES (3) (+10)
18 MEDUZA & GOODBOYS – PIECE OF YOUR HEART (15) (-1)
19 LIZZO – TRUTH HURTS (6) (+1)
20 DOMINIC FIKE – 3 NIGHTS (8) (+3)
21 ONEREPUBLIC – RESCUE ME (9) (+1)
22 PANIC! AT THE DISCO – HEY LOOK MA, I MADE IT (5) (+2)
23 AVICII FEAT. ALOE BLACC – SOS (16) (-8)
24 MARK RONSON & CAMILA CABELLO – FIND U AGAIN (3) (+7)
25 SHAWN MENDES – IF I CAN’T HAVE YOU (12) (-4)
26 LEWIS CAPALDI – HOLD ME WHILE YOU WAIT (11) (-7)
27 ED SHEERAN FEAT. KHALID – BEAUTIFUL PEOPLE (3) (+6)
28 ITACA BAND – APROPA’T (19) (-3)
29 LEWIS CAPALDI – SOMEONE YOU LOVED (23) (-1)
30 KEANE – THE WAY I FEEL (7) (+2)
31 GERTRUDIS – BON DIA VIDA (4) (+5)
32 JESS GLYNNE & JAX JONES – ONE TOUCH (9) (-2)
33 SIGALA FEAT. BECKY HILL – WISH YOU WELL (2) (+4)
34 MIKI NÚÑEZ – CELÉBRATE (5) (+1) 35 TIËSTO FEAT. JONAS BLUE & RITA ORA – RITUAL (1) (N)
36 BUHOS – CONNECTATS (18) (-2) 37 SAM SMITH – HOW DO YOU SLEEP? (1) (N)
38 PASSION PIT FEAT. GALANTIS – I FOUND U (2) (+2)
39 MABEL – DON’T CALL ME UP (25) (-1)
40 SENSE SAL – LA SORTIDA (15) (-1)
Ahir la Ciutadella de Roses tenia una de les cites més esperades de tot el Festival Sons del Món. Ahir arribaven directament de Colòmbia el grup de pop Morat, un dels grups que més cançons ha portat a les llistes d’èxits hispanoparlant aquests últims anys i que ahir va aplegar a una gran massa de persones de totes les edats.
Tot i que la mitjana d’edat era força reduïda (el percentatge de nenes d’entre 12 i 18 anys era molt elevat), es podien veure tota classe d’assistents al concert. Des de pares amb els seus nens petits, parelles de ja més d’avançada edat que venien per cantar a l’amor i el desamor o grups d’amics i amigues que havien adoptat les cançons de Morat com a himnes propis.
I aquest és, de fet, el primer punt que em va sorprendre de la vetllada i el que per a mi és el més significatiu. La quantitat de tipus de persones i de finalitats que la música de Morat ha aconseguit arribar és realment lloable. Les seves cançons, a banda de ser èxits comercials facilets i festius, tenen aquella virtut d’incloure a una «població» amplíssima i de congregar-la en un mateix denominador comú: passar-ho bé.
No esperis de Morat poemes profunds amb lletres líricament impecables, ni tampoc grans invents transgressors pel que fa a les melodies i a la música. Però el que sí que se’ls hi pot reconèixer és que han sabut interpretar exactament què és el que el seu públic demanava. Han sabut entendre quin tipus de música s’ha de fer en aquest segle XXI per triomfar i com s’ha de fer. I això, amics i amigues, s’ha de valorar i reconèixer.
Cenyint-nos ara a l’estricte directe que es va viure la nit passada al festival Sons del Món, cal mencionar que Morat no va decebre. Amb uns potents baffles i un equip digne de qualsevol gran banda internacional, els colombians van interpretar els seus grans èxits de forma impecable. A vegades, massa i tot. Semblava en alguns punts que fos un playback de les versions d’estudi, ja que el directe estava tan preparat i aconseguit que costava diferenciar-lo dels temes del disc. Això ja és un fet de gustos personals, si prefereixes que el directe soni diferent de l’estudi o no, però en aquest cas, en què el públic simplement busca cantar a pulmó les cançons que tants cops ja han escoltat, crec que fer-ho igual que al disc és un punt a favor.
En definitiva, no cal buscar-li tres peus al gat. Morat són un grup que van al que van, i que tenen el públic que tenen. El seu directe feia honor al seu nom i realment no va decaure en quasi cap moment, però tampoc va deixar sense alè. No estem davant d’una banda que hagi canviat la història de música en llengua espanyola, estem davant d’una banda que ha tingut el talent, el do o la sort de ser els creadors de molts dels himnes festius d’aquesta generació.
A continuació, una sèrie de fotografies del concert:
Setmana tranquil·la de llançaments discogràfics sent el de la debutant Mabel el més destacat.
Pel que fa a les novetats en tenim de tots els tipus i gustos, des del rock de Foals, passant pel pop d’Ariana Grande, Ava Max, Tove Lo, Lauv i Anne Marie (amb el tema de la tercera temporada de 13 Reasons Why), Haim, Amaia, Idles o Simple Creatures.
Ariana Grande viu un moment creatiu envejable i aquest 2019 no ha parat de recollir els seus fruits gràcies a ‘7 rings’, ‘Monopoly’ o ‘thank u, next’. Aquest estiu també vol seguir sent una de les veus de les llistes d’èxits i acaba de compartir ‘boyfriend‘ acompanyada de Social House, que també participen en el videoclip, on els protagonistes de la cançó viuen un triangle amorós.
Sobre la cançó la cantant ha explicat que volia parlar d’aquells que es neguen a voler definir el tipus de relació que mantenen.
El grup català Mourn ha anunciat un nou treball sota el títol de «Mixtape» que inclourà dues cançons pròpies i 8 versions d’artistes com Echo and the Bunnymen, Come, dEUS, The Cure o The Replacements.
Així mateix la banda inicia aquesta etapa sense el seu bateria Antonio Postius i segons la nota de premsa de Subterfuge, amb aquest nou treball experimenten altres maneres de tocar i entendre les cançons, afegint el seu toc personal. Així mateix han decidit publicar aquest vinil en forma de mixtape, per retre un homenatge a la música amb la que han crescut.
El disc arribarà el 27 de setembre i el 30 d’agost podrem escoltar el primer avançament.
Aquest primer dia d’agost ens ha deixat una sorpresa agradable com és l’aparició de les germanes Haim amb una cançó anomenada ‘Summer girl‘, que pel que sembla no formarà part de cap disc i simplement l’han volgut compartir amb els seus seguidors.
La cançó està dedicada a un dels productors del grup Ariel Rechtshaid, que va patir un càncer del qual ja s’ha recuperat. La cançó està co-produïda per ell i Rostam i ja s’havia pogut escoltar en alguns concerts de la banda.
El videoclip de ‘Summer girl’ ja està disponible a Youtube i l’ha dirigit Paul Thomas Anderson, responsable de pel·lícules com «Magnolia», «Boogie nights» o «Pous d’ambició»
El que havia de ser una gran commemoració per celebrar els 50 anys del festival de Woodstock ha quedat en res, en ser oficialment cancel·lat quan només quedaven dues setmanes per començar.
Feia moltes setmanes que hi havia molts problemes logístics perquè el festival es pogués dur a terme i molts artistes ja s’havien baixat del carro i havien decidit no actuar-hi com Miley Cyrus, Jay-Z o John Fogerty (que havia format part del cartell de fa 50 anys).
Els rumors de la cancel·lació van començar a sorgir el mes d’abril a causa dels problemes financers, però un mes després es parlava d’un nou impuls de finançament que finalment no ha estat suficient per poder-se realitzar amb les condicions òptimes.
Michael Lang, el cofundador del festival s’ha mostrat molt trist per tots els imprevistos que han anat sorgint. De fet les entrades no s’havien posat ni a la venda i els últims dies s’havia dit que serien gratuïts.
Originalment el concert s’havia de celebrar a Watklins Glen a Nova York, el mateix cap de setmana que el festival de feia 50 anys, però no van aconseguir els permisos necessaris i es va traslladar a Maryland.
Lana del Rey ha anunciat a través de les seves xarxes socials que el 30 d’agost veurà la llum el seu nou disc «Norman Fucking Rockwell«, del qual n’ha mostrat la portada i el llistat de cançons que trobarem.
La cantant ja va avisar fa uns dies durant el FIB que el seu disc arribaria el mes d’agost i així serà, tot i que haurem d’esperar a final del mes.
A la portada del disc apareix el nét de l’actor Jack Nicholson, Duke, en una imatge que ha fet Chuck Grant la germana de Lana del Rey.
El disc inclou fins a 14 cançons, algunes de les quals ja coneixíem com ‘Mariners Apartment Complex’ o ‘Venice Bitch’.
1. “Norman Fucking Rockwell”
2. “Mariners Apartment Complex”
3. “Venice Bitch”
4. “Fuck It I Love You”
5. “Doin’ Time”
6. “Love Song”
7. “Cinnamon Girl”
8. “How to Disappear”
9. “California”
10. “The Next Best American Record”
11. “The Greatest”
12. “Bartender”
13. “Happiness Is a Butterfly”
14. “Hope Is a Dangerous Thing for Woman Like Me to Have — but I Have It”
A mitjans d’aquest any vam tenir la primera part d’un dels discs més ben valorats de l’escena indie rock internacional: ‘Everything Not Saved Will Be Lost – Part 1’, de Foals. El grup ja va anunciar que aquest era un projecte més gran que el d’un disc sol, i que la continuació d’aquest fantàstic àlbum arribaria més tard aquest mateix any.
Així doncs, Foals ha anunciat a través de les seves xarxes socials que ‘Everything Not Saved Will Be Lost – Part 2’ veurà la llum el 18 d’octubre. Han acompanyat l’anunci amb un teaser que mostra 30 segons d’una de les noves cançons del disc, que s’intueix molt més “guitarrero” i “canyero” que la primera part, tal i com ja van afirmar també anteriorment.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
