Bon matí a tothom. Com Tyler, The Creator, jo aquesta setmana he decidit publicar en dimarts, perquè ja està bé de la sobreexplotació els divendres. Semblava que no pero al final aquests dies ha sortit bastanta cosa, es nota que s’ha acabat l’estiu i ve el nadal. Som-hi:

NOVETATS:

• I començaré, com no, amb el mateix Tyler, The Creator que bastant per sorpresa, aquesta setmana va publicar “St. Chroma”, la intro i el teaser del seu proper àlbum, que s’estrena en 7 dies: Chromakopia.I no només això, sinó que ja està disponible a les plataformes “Noid”, el segon senzill.A la primera, podem escoltar les veus de Daniel Caesar, i hi ha molta gent especulant amb que també hi apareix Frank Ocean. Tan de bo. Lo que sabem segur es que sona espectacular.La segona és una cançó més experimental, que sembla que serà el camí del disc, amb l’ús de samples de música africana (d’un grup de rock de Zambia dels 70… show), i una producció increïble.Us deixo per aquí els dos vídeos, que a nivell conceptual i visual no tenen desperdici. Tot produit i dirigit pel mateix Tyler. Un geni, com sempre.

• Jean Dawson ha publicat el seu disc Glimmer of God, un dels releases que més m’ha agradat d’aquesta setmana. En ell trobem el seu estil habitual, on fa homenatge a les seves arrels mexicanes, sense abandonar el pop-rock, hip-hop  i r&b experimental, amb sintes i tocs nostàlgics dels 80. És a dir, experimenta amb mil gèneres, però sona tot genial. Em quedo amb  “Darlin’” i sobretot “Kollapse” i “P4IN”, apart dels singles.

• Un altre dels discos que us porto avui és el de Black Hibiscus, GROWING PAINS. Escolteu cançons com “GROWING” o “TENSION” que se sumen als singles per seguir explorant el so indie-soul de l’artista nigerià resident a London.

• A res de que surti el seu nou disc, Pau Vallvé ha tret l’últim i cinquè single, “Cervell vs Cor”, que serà la intro de l’àlbum i que i ja s’ha convertit amb una de les meves cançons preferides d’Agorafília. M’ha encantat com mescla una lletra més aviat trista i propera al folk (ens agrada) amb l’ús de sintes i caixes electròniques.

• Wallows ha publicat una nova versió d’un dels singles del seu últim disc, Model, publicat aquest maig. Es tracta de “BAD DREAM” i si en la primera versió no em va encantar, crec que aquí aconsegueix sonar molt millor. Al vídeo podreu escoltar la original, i a l’Spoty la nova.

• L’artista i productora valenciana, Xenia ens ha compartit “DÓNDE VA EL AMOR”, una cançó que formarà part del seu nou disc que sortirà aquest 14 de novembre. Després de 3 singles, aquest és el que més m’ha convençut, gràcies en part a aquestes pop electrònic, format per melodies suaus acompanyades d’un beat de bulería que simula una metralleta. Top.

• L’artista revelació d’aquest 2024, Michael Gordon, més conegut com Mk.gee, segueix publicant música, i segueix sent boníssima. Aquest cop ho fa amb un tema proper al trance, psicodèlic, experimental. “ROCKMAN” acompanya a “Lonely Fight” i al seu aclamat disc Two Star & The Dream Police en l’any més important de la carrera del anterior guitarrista de Dijon.

• “Smoke” és el títol de la nova cançó de Ari Lennox, una artista que per mi està super infravalorada. Gairebé mai deceb. Aquest cop ha aconseguit mesclar l’R&B amb sons de Motown i soul junts. A més, molt a favor de la seva decisió d’abandonar les xarxes socials. Veure’m si aconsegueix arribar al mainstream d’aquesta manera, desafiant el funcionament de la indústria actual i a base de bona música. El vídeo, a un manicòmi, al més pur estil One flew over The Cukoo’s Nest, m’ha encantat.

• L’artista britànica FKA twigs is back, i ho farà amb un nou disc a principis de 2025. El primer single, “Eusexua”, que també serà el nom del disc, no em va apassionar, però “Perfect Stranger”, el segon, és un temazo. Pop electrònic amb un video hipnòtic (amb Yves Tumor i la Phoebe Waller Bridge, lol). Aquest any sí, ens trobarem al Primavera Sound.

• Un descobriment que m’han enviat aquesta setmana ha estat el de Ruel i el seu nou tema “Cats on The Ceiling”. Es tracta d’un cantant australià, de només 21 anys, que fa pop molt del rollo d’artistes com Fiji Blue, Rex Orange County Joji o Troye Sivan. La tinc enganxadíssima. Us agradarà!

• “Dirty Laundry” és el nou single de l’Alfie Templeman, el primer després de Radiosoul, un gran disc que va publicar aquest juny. La cançó segueix sent igual de bona que el disc, amb el seu so de pop funky, i el falset que l’acompanya.

• En un estil similar, també trobem “Head In My Hands” la nova cançó de la banda noruega d’indie-pop Kakkmaddafakka, que estan de retorn aquest any i sembla que en bona forma, després de publicar 4 cançons que sonen prou bé i de passar per la nostra ciutat la setmana passada, en un concert a la sala Apolo.

• L’artista de Terrassa Au Rora també ha tret un nou senzill, “How Long Are We Supposed To Wait”, aquest cop en anglès, després de l’èxit de “No hi ha temps”, aquest cop ens porta una cançó més enigmàtica, emocional, envolvent, produïda per l’Andreu Marqués (Tacho, Xavi Fornaguera) i que t’atrapa.

• El rise de la Doechii des del llançament del seu disc Alligator Bites Never Heal segueix ampliant-se cada dia més, i és tot el que es mereix. Aquesta setmana ha tret una nova col·laboració, amb l’artista americana de dark r&b BANKS, anomenada “I Hate Your Ex-Girlfriend”. La cançó, inclús m’ha recordat al so de Brutalismus per moments. M’ha flipat el vibe i la potència del tema, gràcies a un baix distorsionat brutal, els sintes i les dos veus.

• Realment és de la setmana passada, però colarem com a novetat “She Wants To Go Dancing” el nou single de Mt. Joy, una banda de folk i indie-rock americana. En aquest single, el seu so, a mig camí entre el pop i la psicodèlia, m’ha flipat. Els seguiré perquè tot apunta a nou disc aviat.

• I acabo la llarga llista d’avui amb el retorn dels pioners del trap a catalunya, P.A.W.N. GANG, que han publicat la seva nova mixtape ASHO KE Li DiUAN TRAP, amb el que recuperen el so dels seus inicis gràcies a cançons com el single “CHiKAGO”, o “VAN DA LLESTUS” i “LA CLiKA”.

DESCOBRIMENTS:

• No he vist la serie de Monstruos, però la meva família sí i aquests dies em van ensenyar a Milli Vanilli, una banda alemana de dance pop dels 80, que tenen cançons com “I’m Gonna Miss You” i la veritat és que m’ha encantat.

I fins aquí el blog d’avui. També hi ha hagut altres releases importants, com el de l’EP de Bon Iver, el retorn en forma de col·laboració de Brent Faiyaz o l’últim senzill de La Élite.

Fins aviat! 🙂