ARCTIC MONKEYS – OPENING NIGHT
YELLOWCARD & GOOD CHARLOTTE – BEDROOM POSTERS
LINKIN PARK – SOMEWHERE I BELONG
YUNGBLUD & THE SMASHING PUMPKINS – ZOMBIE
LA PUBLICITAT – EN UN COP DE GENOLL
JAMES BLAKE – DEATH OF LOVE
THE NEIGHBOURHOOD – HULA GIRL
DOMINIC FIKE – WHITE KEYS
LOVELYTHEBAND – LOVE THAT KILLS
PORTUGAL. THE BAND – KNIK
GLOM – TEETH
5 SECONDS OF SUMMER – EVERYONE’S A STAR!
THE ACADEMY IS – 2005
THE LEMON TWIGS – I’VE GOT A BROKEN HEART
THE CRIBS – NEVER THE SAME
QUARTERS – HEADLIGHT
DAVID BYRNE – DRIVERS LICENSE
DRY CLEANING – JOY
Després de l’excel·lent rebuda que va tenir a les xarxes socials, on la seva interpretació conjunta ja supera el milió de visualitzacions, Ernest Prana i Mariona Escoda publiquen ara la versió d’estudi de ‘Marxa tranquil·la’. El tema es converteix així en una nova lectura d’una cançó profundament íntima que, gràcies a la unió de les dues veus, pren una dimensió més universal i compartida.
Originalment escrita per Ernest Prana arran de l’última visita a la seva àvia a l’hospital, la peça va néixer com un comiat personal carregat d’emoció. Amb el temps, però, els oients han fet seva la cançó fins a convertir-la en un homenatge col·lectiu dedicat a totes les àvies i als records dels éssers estimats que ja no hi són.
‘Marxa tranquil·la’ ja havia vist la llum en solitari dins l’àlbum «Torno a Casa», però l’artista va decidir donar-li una nova vida després de la connexió espontània amb Mariona Escoda. La col·laboració va sorgir de manera natural durant el calendari d’advent musical que Prana comparteix cada desembre a les xarxes, on la seva versió conjunta va generar una resposta immediata del públic i va impulsar la gravació definitiva.
La nova versió s’ha enregistrat a l’estudi La Sucursal de Sabadell sota la producció de Tato Latorre, amb un plantejament sonor renovat pensat específicament per al duet. A més, els artistes han incorporat una estrofa inèdita que amplia el relat emocional de la cançó i reforça el seu missatge d’acompanyament, record i estima compartida.
Ouineta continua desplegant el seu univers creatiu amb la publicació de ‘Tai Chi’, el darrer avançament del seu àlbum debut, «Ouineta Verificada», que veurà la llum aquest mes de març. Produït per Juan Feduchi, el tema transforma el dembow en una peça pop immediata i magnètica que convida al moviment sense demanar permís, consolidant una evolució sonora més afilada i imprevisible.
Lluny de repetir fórmules, ‘Tai Chi’ impulsa el projecte cap a un nou estat creatiu, capaç de desconcertar i seduir a parts iguals. El llançament arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Daniel2000, conegut pels seus treballs amb Amaia o Mainline Magic Orchestra. La peça amplia l’imaginari visual de l’artista amb una narrativa surrealista construïda com un collage d’imatges aparentment inconnexes, on l’absurd i la performance conviuen sense jerarquies i reforcen la identitat pròpia d’Ouineta.
«Ouineta Verificada» neix d’una idea tan íntima com universal: el procés de validació d’una artista. El títol funciona com a metàfora del camí cap al reconeixement extern, des de publicar un disc fins a ocupar la portada d’una revista, però també, i sobretot, cap a l’acceptació personal. A nivell sonor, el pop actua com a eix central d’un univers eclèctic que incorpora gèneres com el reggaeton, la bachata, l’electrònica o la balada des d’una mirada lliure i poc complaent.
Després de la publicació del disc al març, Ouineta iniciarà la seva primera gira de sales amb concerts el 10 d’abril a Razzmatazz 2 de Barcelona i el 16 d’abril a la Sala B de Madrid, amb entrades ja disponibles a Dice. Aquests directes marcaran l’inici d’una gira de presentació que continuarà al llarg de l’any amb presència en diversos festivals nacionals, amb noves dates que s’anunciaran pròximament.
En Rick, jove artista independent de Barcelona, presenta «Sapastre», el seu nou àlbum, un treball que reafirma la seva aposta per una música fresca, divertida i carregada d’humor. El disc converteix les petites frustracions del dia a dia en cançons honestes, ballables i profundament personals, consolidant una identitat artística marcada per la proximitat i l’autenticitat.
Fa temps que l’artista es dedica plenament a la seva carrera musical, aprofundint especialment en la seva faceta com a productor. Solista, compositor i multiinstrumentista, En Rick és la ment creativa darrere de tots els seus projectes: crea, grava i autoprodueix cada element dels seus discos, fet que dota la seva música d’un caràcter íntim i coherent amb la seva visió artística.
La seva trajectòria ja l’ha portat a actuar en escenaris destacats com les Festes de Gràcia o la Plaça del Vi de Girona, entre altres cites, consolidant una proposta que connecta amb el públic gràcies a la seva naturalitat i sentit de l’humor.
Amb «Sapastre», En Rick fa un pas més en la construcció del seu univers musical, demostrant que la quotidianitat també pot ser matèria primera per a cançons capaces de fer ballar, somriure i reconèixer-nos en les petites contradiccions del dia a dia.
Reinterpretant el rock dels noranta, barrejant-lo amb altres estils i portant-ho al terreny català, Exili a Elba vol que el seu retorn torni a ser canyero. Dolce Vita és un disc que s’allunya de les modes i parla de temes “que no acostumen a tractar altres artistes del panorama català.” Així, trien barrejar ritmes accelerats amb cançons més tranquil·les per donar-les una narrativa particular i més personal.
Inspirant-se en la seva ciutat, Barcelona, denuncien una “deriva general del món cap a racons foscos”, agafant una cosmovisió universal dels problemes que ens envolten. Un projecte reivindicatiu molt directe i conscient, que treu la part més visceral d’Exili a Elba al descobert.
Júlia Blum ha presentat ‘En Diferit’, el primer avançament del seu nou disc, previst per a aquesta primavera. La cançó obre una nova etapa artística per a la compositora i cantant barcelonina i anticipa un treball que representa una evolució natural respecte als seus projectes anteriors, amb una mirada més conscient sobre la pròpia identitat artística i el discurs que vol construir.
El nou àlbum s’ha anat gestant al llarg de l’últim any i neix des d’un espai de llibertat creativa, sense una direcció prèvia ni un gènere tancat com a punt de partida. El pop hi continua present, però ja no com una etiqueta limitant, sinó com una base que conviu amb noves influències, textures i capes sonores que amplien l’univers de l’artista.
‘En Diferit’ parteix d’una sensació molt contemporània: el desajust temporal en el dia a dia. Vivim permanentment connectats, però sovint mantenim converses desincronitzades. La cançó explora aquesta experiència compartida, present en amistats, família o relacions properes, i intenta donar sentit a allò que no acaba d’encaixar en el moment. A través d’un relat nostàlgic i quotidià, la peça construeix una petita història plena d’imatges familiars que contrasten amb aquesta distància temporal.
El tema, produït per Scotty DK, amb mescla de Víctor Ayuso a Zamenhof Estudi i masterització de Juanjo Muñoz a CatMastering, ja s’ha posicionat com a finalista de la Volta Ciclista a Catalunya 2026.
Després d’haver consolidat el seu projecte en diferents emissores referents de Catalunya, Júlia Blum fa un pas endavant amb ‘En Diferit’ i prepara la presentació del seu nou àlbum aquesta primavera.
Exili a Elba ha publicat «Dolce Vita» aquest 20 de febrer a través de Satélite K, un treball que fuig de modes passatgeres i sonoritats amables per situar les cançons i el missatge al centre. El nou disc és directe, canyero i amb personalitat pròpia, pensat per a qui busca música amb veritat.
Amb aquest retorn, Arnau Giordani i Adrien Faure signen un àlbum que no s’amaga. «Dolce Vita» combina ritmes accelerats, capes de distorsió i moments més íntims amb peces midtempo que aporten contrast i intensitat al conjunt. Les lletres parlen clar, critiquen, incomoden i emocionen, allunyant-se de tendències fàcils i de sons acomodats.
Els primers senzills, ‘No hi havia amor’ i ‘Barcelona’, ja avançaven aquesta actitud directa i visceral que travessa tot el disc. La incorporació de Nerea Bassart a la bateria i veus suma força i contundència al projecte, convertint cada tema en un impacte sonor que promet un directe intens i difícil d’oblidar.
Amb «Dolce Vita», Exili a Elba reafirma la seva identitat com una banda que no es calla, que parla clar i que continua sacsejant l’escena catalana amb un discurs propi i sense filtres.
Buhos torna amb “Gràcies”, un nou senzill que connecta directament amb l’essència més reconeixible del grup. La cançó es mou entre el pop i l’himne, amb una tornada immediata que convida a cantar des de la primera escolta. Sense arribar a ser una peça lenta, el tema aposta per un tempo més pausat i incorpora el toc electrònic característic de la banda, però amb una sensibilitat especial.
La lletra funciona com un agraïment sincer i emotiu. “Gràcies” parla de l’amor, de l’amistat i del suport d’aquelles persones que ajuden a tirar endavant tant en els moments bons com, sobretot, en els difícils. En un context marcat per la pressa i l’individualisme, la cançó busca generar empatia i recordar la importància de valorar la gent que forma part de la nostra xarxa vital.
Tot i que encara no s’ha publicat oficialment, el tema ja ha començat a circular amb força a les xarxes socials. Més de 2.000 perfils l’han compartit a Instagram i TikTok, una resposta que el mateix grup ha qualificat com “una bogeria”. Tot apunta que “Gràcies” es convertirà en una cançó habitual per dedicar i compartir amb persones estimades.
Produïda per David Rosell als estudis Can Pardaler, la senzillesa és una de les grans fortaleses del nou senzill. Sense grans artificis, la cançó creix amb cada escolta i aconsegueix una combinació efectiva de melodia, emoció i honestedat que l’oient fa seva ràpidament.
Rumb al 20è aniversari
Aquest nou llançament és també un pas més cap a la celebració del 20è aniversari de Buhos, que tindrà lloc durant el 2026. El grup es prepara per viure un any ple de novetats, amb noves cançons, concerts multitudinaris i una gira molt especial que promet convertir-se en una gran celebració col·lectiva de dues dècades de trajectòria.
Nascuts a Calafell l’any 2006, Buhos s’han consolidat com un dels fenòmens musicals més potents del país. Amb més de 1.600 concerts a les espatlles, han passat per escenaris de referència estatals com el ViñaRock o el Pirata, i també han portat la seva música a països com el Regne Unit, Itàlia i Holanda.
Amb més de 120 milions de reproduccions digitals i èxits com ‘Volcans’, ‘Barcelona s’il·lumina’, ‘Transmets energia’ o ‘Actitud’, la banda reafirma el seu estatus com una de les formacions més influents del pop-fusió català, amb videoclips que superen els 30 milions de visualitzacions a YouTube.
La gira del 20è aniversari constarà de vint concerts arreu de Catalunya. El punt de partida serà el 14 de març al Poble Espanyol de Barcelona, amb les entrades ja exhaurides, i culminarà el 14 de novembre al Palau de la Música, en un concert especial dins el Guitar Bcn que promet ser un dels moments més emblemàtics de la seva carrera.
Després d’irrompre amb força a l’escena nacional i consolidar-se com una de les propostes més excitants del nou rock català, SODI tornen a pujar les revolucions amb el llançament de ‘Marieta’, un nou senzill que funciona com un autèntic xut d’adrenalina directe a l’oient.
El nou tema aposta per un ritme frenètic i una energia desbordant, convertint-se en una peça intensa que explora la lluita constant entre la raó i la temptació. A través de l’ambigüitat i la ironia, ‘Marieta’ parla d’aquells “vicis” que ens compliquen la vida però als quals, inevitablement, acabem tornant una vegada i una altra.
El llançament del single, publicat en col·laboració amb Enderrock, forma part de les accions previstes després del reconeixement rebut recentment pel grup, i arriba en paral·lel al treball que la banda està duent a terme a l’estudi per ultimar les cançons que donaran forma al seu primer disc, previst per al maig.
Amb singles previs com ‘Temps Afegit’ o la seva reinterpretació reivindicativa del clàssic de The Who ‘La meva generació’, SODI han aconseguit omplir un buit dins l’escena catalana més jove, connectant amb una nova generació d’oients a través d’un so directe i sense filtres.
Ara, sota el segell Rambla Discos, el grup fa un pas més enllà amb ‘Marieta’ i reafirma la seva identitat: una proposta que reivindica el rock sense complexos i recorda que, de vegades, l’únic que cal fer és apujar el volum i deixar-se portar.
Minibús Intergalàctic enceta una nova etapa amb ‘Per sentir-me ple’, el primer avançament del seu nou disc, que arribarà aquesta primavera sota el segell NEU!. Després de l’àlbum «Meditacions des dels Miratges Mercúrics» (2024) i l’EP «Música Humana: Thalassa» (2025), el quintet gironí torna amb un treball que promet ampliar els límits sonors del projecte.
El nou senzill es presenta com una autèntica força motriu de rock psicodèlic. Des dels primers compassos, el baix i la bateria avancen amb un ritme motorik persistent, com un tren en marxa que arrossega l’oient cap a un viatge sonor intens i progressiu. La peça funciona com la metàfora perfecta d’un pensament obsessiu que creix lentament fins a culminar en una explosió catàrtica capaç de trencar el bucle emocional.
Musicalment, ‘Per sentir-me ple’ deixa entreveure les influències que marcaran el nou disc: la neo-psicodèlia, el noise i el post-punk dels anys vuitanta i noranta. Tot i partir d’una atmosfera més fosca i crua que en treballs anteriors, la cançó evoluciona cap a la llum, preservant la vessant més expansiva i lluminosa que caracteritza la banda. Sense abandonar el seu ADN, Minibús Intergalàctic continua explorant la seva particular fusió de pop seixanter, acid folk i rock setanter revestit d’un vernís psicodèlic.
La lletra planteja una de les paradoxes humanes que travessen el nou àlbum: l’estrany plaer que sovint trobem en la queixa i en el paper de víctima o màrtir. El tema reflexiona sobre com, de vegades, el sacrifici amaga una forma d’egoisme i sobre la necessitat constant d’omplir buits emocionals, encara que sigui a través de mecanismes imperfectes o provisionals.
Coincidint amb aquest llançament, la banda també ha anunciat les primeres dates de presentació del disc. El directe arrencarà el 24 d’abril a la sala Platea de Girona, continuarà el 9 de maig a la sala Upload de Barcelona, passarà el 22 de maig per la sala Lo Submarino de Reus i culminarà el 30 de maig al Cafè del Teatre de Lleida.
Amb aquest primer avançament, Minibús Intergalàctic confirma un pas endavant artístic i consolida una identitat sonora pròpia dins l’escena alternativa catalana, preparant el terreny per a un disc que apunta a ser el seu treball més ambiciós fins ara.
Foo Fighters han publicat “Your Favorite Toy”, el primer single del seu nou àlbum d’estudi, un treball homònim que veurà la llum el pròxim 24 d’abril en formats vinil, CD i digital, ja disponibles en reserva anticipada.
El nou senzill presenta guitarres afilades i cops de teclat que s’entrellacen sobre un pols rítmic implacable, mentre Dave Grohl desplega un registre vocal més sarcàstic que mai en unes tornades immediates i altament contagioses. La cançó funciona com una carta de presentació perfecta d’un disc que, tot i explorar nous matisos sonors dins la trajectòria del grup, manté una identitat instantàniament recognoscible.
Segons el mateix Grohl, “‘Your Favorite Toy’ va ser realment la clau que va obrir el to i la direcció energètica del nou àlbum. Hi vam arribar després d’experimentar durant més d’un any amb diferents sons i dinàmiques, i el dia que va prendre forma vaig saber que havíem de seguir el seu camí. Va ser l’espurna que va encendre el barril de pólvora de cançons que vam acabar gravant. Se sent nou”.
El disc ha estat gravat a casa i coproduït per la mateixa banda juntament amb Oliver Roman, que també n’ha signat l’enginyeria de so, mentre que la mescla ha anat a càrrec de Mark “Spike” Stent. Actualment, Foo Fighters estan formats per Dave Grohl, Nate Mendel, Chris Shiflett, Pat Smear, Rami Jaffee i Ilan Rubin.
La banda també ha confirmat la seva tornada als escenaris del nostre país aquest estiu, amb una actuació prevista el 8 de juliol dins el cartell del festival Mad Cool, a Madrid.
Twenty One Pilots ha estrenat finalment a les plataformes digitals ‘Drag Path’, una cançó que fins ara formava part d’un contingut exclusiu inclòs dins el paquet especial Breach: Digital Remains i que només havia estat accessible per a un cercle reduït de seguidors.
Malgrat aquesta disponibilitat limitada, el tema va començar a circular amb força a les xarxes socials, especialment a TikTok, on fragments de la cançó es van convertir en tendència. Segons la banda, els vídeos que utilitzaven l’àudio han arribat a sumar aproximadament 1.500 milions de visualitzacions, convertint la peça en un autèntic fenomen viral.
Davant aquesta resposta inesperada, Tyler Joseph i Josh Dun van decidir fer un pas més i publicar-la de manera oficial arreu del món. Els músics expliquen que una cançó concebuda inicialment com una experiència exclusiva per a fans va acabar adquirint una dimensió molt més gran gràcies a la comunitat digital.
Amb aquest llançament global, el duo nord-americà reforça el vincle amb el seu públic i evidencia, una vegada més, el paper determinant que tenen les xarxes socials en la difusió i l’èxit de la música actual.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
