Guillem Ramisa llança Lliure i bohemi, la desena i última cançó del seu àlbum Un somriure infinit. Aquest tema, que es publica també com a single, és una obra alliberadora i vitalista en què Ramisa reflexiona sobre el seu camí vital.
Una mirada a la vida i al nostre món des d’una òptica diferent, íntima i desacomplexada. Les grans preguntes de sempre “Què coi hi fem aquí?” o “Perquè tot això?” planegen al llarg de la cançó, mentre la lletra crida ben fort “ningú entén una merda” o “tothom cap a la feina”.
Lliure i bohemi és una cançó que retorna a la llibertat més autèntica de la infantesa i, des d’aquells ulls, es mira el món actual.
Sempre que Mushka publica alguna cosa a les seves xarxes el món s’atura. El llançament del seu nou senzill ‘Lotus’ era molt esperat els darrers dies i el compte enrere per les 10 de la nit d’aquest dijous per fi s’ha acabat.
L’artista ha compartit el videoclip del seu nou senzill, on apareixen moments de l’artista viscuts al Brasil, on ha treballat bona part del disc, també moltes referències al Barça, en especial a Lamine Yamal.
L’artista presentarà el nou disc al Sant Jordi Club, en un concert on no queda cap entrada disponible.
En Guillem Solé ha començat el 2025 presentant el nou disc de Buhos “Sempre dempeus” que el portarà a recórrer bona part del país estrenant els seus nous èxits, però també aquelles cançons que són un gran número 1.
Hem parlat dels vint anys del grup, sobre si pensaven fer alguna cosa en especial, també hem comentat sobre el brutal èxit de Volcans i si creu que en farà un de tan popular.
THE OFFSPRING – WHY DON’T YOU GET A JOB?
FONTAINES D.C. – FAVOURITE
CRYSTAL FIGHTERS – LOVE ALIGHT
CELESTE – EVERYDAY
MARIA JAUME – MÀGIA OBSCURA
ELLIOT JAMES RAEY – BOY IN LOVE
BISHOP BRIGGS – MY SEROTONIN
THE KILLERS – RUT
YOUNG FRIEND – SOFT LIGHT
REX ORANGE COUNTY – DRAMA
EL KID – TRES CASES
AVA MAYBEE – CALL IT WHAT YOU WANT
KAISER CHIEFS – COMING HOME
MUMFORD & SONS – GUIDING LIGHT
KODALINE – FOLLOW YOUR FIRE
MUSE – SOMETHING HUMAN
AVENGED SEVENFOLD – WISH YOU WERE HERE
Miki Núñez el seu aniversari el dia de Reis, una putada per qualsevol infant ja que s’ajunten els regals del dia amb els del dia que vas néixer i vulguis o no sempre n’acabes rebent menys que qualsevol altra infant.
Però han passat els anys i el terrassenc va decidir que era el moment de celebrar com calia una data com aquesta. Hauria pogut esperar al 2026 que farà 30 anys però ho ha fet ara per acomiadar la vintena, una època que professionalment ha estat de nassos.
El Teatre Apolo ha estat el recinte escollit per una nit que es preveia potent i enèrgica, coneixent a l’artista. Al final ho ha estat però segurament no com esperava i s’imaginava el Miki. I tot per culpa d’una grip que l’ha deixat els últims dies totalment ko. Segurament es deuria refredar durant les Campanades o qui sap quan perquè mitja Catalunya està amb mocs i l’altra a punt d’agafar-los.
Havia arribat el gran dia, l’inici d’aquesta nova gira, on es presenta el seu primer disc en català “La partida” i comproves com la veu no t’arriba com sempre, tens les orelles tapades, una veu nassal adorable i la possibilitat de cancel·lar el concert com a opció. Però no, en Miki s’ha sobreposat a totes aquestes adversitats i ha pujat a l’escenari per celebrar el seu aniversari amb un públic entregat des del primer instant.
He vist al Miki molts cops els darrers sis anys i aquest puc dir que ha estat un dels 3 millors concerts que he gaudit d’ell. La selecció de cançons ha estat perfecte, no només perquè n’hagi interpretat moltes en català, una llengua que personalment trobo que li queda molt bé, també per com s’ha desenvolupat tot el show.
Era un teatre i el Miki s’ha posat a dins un petit humorista, que ja de per si té. Avui hem vist un nou format que potser s’hauria de replantejar, aquesta barreja de còmic, combinat amb els seus grans èxits ha funcionat a la perfecció i l’han fet superar un concert que els seus mocs semblaven voler aigualir. Al final el talent, no només d’ell, també de tota la banda i l’equip que l’acompanya, han pogut amb les adversitats i han fet un concert d’aquells que trigarem a oblidar.
A part dels seus talentosos músics que l’han acompanyat durant el concert també s’han volgut sumar a la festa en Lildami, que ha aprofitat per anunciar que aquest any estrenaran una cançó conjuntament. Ho ha dit després d’interpretar junts el famós ‘Supermercat’. Tampoc s’ha perdut la festa l’Alfred Garcia i la seva ‘Electricitat’ aquella preciosa cançó que els va unir el 2022. Un altre dels moments bonics de la nit ha estat amb l’entrada de la Chiara Oliver cantant a duet l’himne ‘Escriurem’. A l’igual que passa amb en Miki, a la Chiara també li queda de meravella cantar en català.
Grans aplaudiments en acabar una tarda/nit perfecta pel públic, també per ell, que s’ha emocionar en bufar les espelmes després de veure com ni els mocs, ni res han pogut aigualir aquesta gran festa d’aniversari.
Els Amics de les Arts estrenen dues noves cançons del seu esperat disc 20 anys d’Amics (Pistatxo Records, 2025). Aquest projecte especial recopila vint de les cançons més estimades de la banda, revisades i actualitzades amb la col·laboració d’una vintena d’artistes destacats per celebrar el vintè aniversari del grup.
Les noves col·laboracions que s’afegeixen al disc són El senyal que esperaves, en una versió conjunta amb Sopa de Cabra, i No ho entens, amb la veu de Lluís Gavaldà. Els Amics de les Arts han destacat que aquestes col·laboracions són un autèntic “regal de Reis”, ja que treballar amb artistes com Sopa de Cabra i Lluís Gavaldà, de Els Pets, representa una oportunitat única per compartir música amb aquells que han estat referents i influències clau en la seva trajectòria.
En declaracions recents, la banda ha volgut remarcar el profund impacte que Sopa de Cabra i Els Pets han tingut en la seva música al llarg dels anys.
Els Amics de les Arts han desvetllat també altres de les col·laboracions que inclourà aquest nou àlbum, que es publicarà al complet l’abril de 2025. Algunes d’aquestes col·laboracions seran: Louisiana o els camps de cotó, amb Sergio Dalma o El seu gran hit, amb Santi Balmes.
A finals de febrer arribarà el tercer disc de Sexenni, una banda molt estimada per l’equip de Primera Fila. Per això volem recopilar les seves 10 cançons més populars, sumant les reproduccions de Spotify amb els vídeos més vistos a Youtube.
Com sempre fem ens quedem amb els vídeos del seu canal de Youtube i en el cas de ‘De lao’, hem sumat a Spotify les xifres de la versió en català i l’original del disc.
Oques Grasses comencen el 2025 liderant la Primera Llista amb ‘Sort de tu‘, que suma 3 setmanes al capdamunt de la llista.
Amb aquest lideratge la banda osonenca suma 25 números 1 a la llista i es converteix en el grup amb més números 1 de la història de la Primera Llista, superant Ed Sheeran que en té 24.
Entren a la llista
Sam Fender – People watching
Ouineta – DMs
Buhos – Hem vingut a jugar
Surten de la llista
Sabrina Carpenter – Espresso (33 setmanes)
Lady Gaga – Disease (9 setmanes)
The Tyets i Chiara Oliver – Fa dies (16 setmanes)
Primavera Sound ha anunciat a través de les seves xarxes que s’han exhaurit totes les entrades de dia, així com els abonaments, per l’edició d’enguany, que tindrà lloc del 5 al 7 de juny.
El festival va ser dels primers en anunciar un cartell que compta amb les principals dives pop del moment: Sabrina Carpenter, Chappell Roan i Charli xcx, tres dels noms més populars del 2024. A totes elles s’hi sumen altres noms com Haim, Jamie xx, Idles, FKA Twigs o beabadoobee, Clairo, Beach House, Central Cee, LCD Soundsystem o Fontaines D.C.
La jornada inaugural i gratuïta tindrà lloc el dia 4 amb Caribou, La Caza Azul, Hinds i Llum.
P.A.W.N GANG, Pretty Ass White Niggas Gang, és la font d’inspiració de tota una promoció d’artistes i grups d’estil urbà. Un moviment que va néixer l’any 2011 amb ells i que, avui dia, s’ha convertit ja en el fenomen musical i cultural de tot un país! Ells són els pioners, els referents d’aquest moviment. Fins i tot, van arribar a idear i publicar un diccionari amb les paraules de l’argot Trap que ara utilitza tota una generació!
Amb la mixtape ‘RESPAWN’ (Delirics, 2022), el grup va celebrar els seus deu anys de trajectòria, marcant un punt d’inflexió en la seva carrera. La gira ‘RESPAWN’ va ser un èxit rotund, amb concerts que van penjar el cartell de sold out, com a la Sala Wolf de Barcelona.
Però deu anys per la P.A.W.N no és res! El grup barceloní engegava una nova etapa el passat mes d’octubre presentant la seva nova mixtape: ‘ASHO KE LI DIUAN TRAP’ (Delirics, 2024). Abans, però, ja havien avançat alguns senzills com ‘CHiKAGO’, ‘PENTHAUS’, ‘KE FARiA’ i ‘L.A CLiKA’, temes amb els quals tornaven a consolidar-se com els reis del panorama, trencant esquemes d’una escena urbana que cohabita amb la música comercial. ‘ASHO KE LI DIUAN TRAP’ torna al so dark i punk, acompanyat del mític Trap que només sap fer la P.A.W.N Gang, més madur, però amb l’essència i l’estil implacable dels seus inicis.
Ara, el grup del barri de Gràcia, segueix més actiu que mai amb ‘Claclacla’, un tema a ritme de Funk Brasiler que no podràs parar de cantar i ballar, on Gioba Fellini torna a col·laborar amb Willfree i Lil Guiu -i amb l’Hacha Dastral a la producció-. Amb el tema ‘Claclacla’, la PAWN reafirma que el seu estil és únic i que seguiran sonant a tot arreu, diguin el que diguin… (parlin el que parlin…).
“Cascade” segueix el camí iniciat pel disc debut de l’artista, “Sous la glace / Sota el gel”, publicat a inicis de 2024, una obra que va introduir el públic al seu univers sonor únic. Aquest nou tema ha estat autoproduït i enregistrat als estudis Del Suono Moretti. Amb una producció minimalista basada en guitarra i veu, i amb subtils textures addicionals, la peça busca transmetre una puresa musical deliberada. “La idea era mantenir les cançons tan pures com fos possible, amb elements i textures mínimes que acompanyessin el desenvolupament de la peça”, explica l’artista.
Inspirada en moments difícils, tant personals com compartits, “Cascade” transforma aquestes experiències en reflexions plenes de significat. La cançó explora el poder catàrtic de les llàgrimes, que purifiquen l’ànima i aporten revelació i claredat. “Es tracta de sentir-se còmode en la tristesa, d’acceptar els moments dolents i trobar-hi positivitat. La ‘senyora de la cascada’ representa les llàgrimes que netegen i aporten revelació en aquests instants”.
Com a element únic, “Cascade” incorpora mostres de sons ambientals naturals, capturats originalment durant el procés de composició i després enregistrats de nou per integrar-los a la cançó. “Volia mantenir intacta l’energia de la primera idea, jugant amb la imperfecció i estructures no convencionals, deixant que la cruesa brillés”. El resultat és una experiència sonora profundament autèntica que difumina els límits entre el disseny sonor i la narrativa musical.
Amb l’ocasió de la sortida de “Cascade”, LECOCQ actuarà en directe el 9 de gener a Razzmatazz 3 (Barcelona), acompanyat pel seu amic Yaunest. Aquest esdeveniment promet començar l’any amb ressonància emocional i innovació musical. Les entrades ja estan disponibles al web de Razzmatazz i a notikumi.com
Els inicis de Xicu van ser prou tendres i introspectius amb els seus treballs ‘sol’ i ‘BLAU’. Un any més tard, l’artista tornava amb nova música i ens presentava un directe més potent i fosc que ens feia viatjar per un imaginari d’amor i desamor sense fre amb el seu EP ’22’ (Delirics, 2023). Un treball que comptava amb col·laboracions potents com la de la Julieta, el Teuma Thug (P.A.W.N Gang) i Galgo Lento.
Ara, Xicu acaba d’emprendre un nou camí musical amb ‘Sacrificis’, un nou àlbum que va publicar el passat setembre i que presentarà el pròxim 16 de gener a La Nau de Barcelona.
‘Sacrificis’ és un treball de pop experimental on les lletres juguen un paper principal i la música, simplement, acompanya les històries que s’expliquen. És un disc dens i cru carregat de textures variades i sonoritats atrevides i poc convencionals. Passant per diferents estats d’ànim i emocions, Xicu explora el concepte de “sacrifici”: sacrificar amistats per la música, sacrificar-se per la família, per la parella, per un mateix… i ens convida, d’aquesta manera, a descobrir un univers -aparentment fosc-, però que amaga molta llum a l’interior.
Però Xicu encara té més música per regalar-nos i ho fa aquest Nadal amb el seu nou senzill ‘AYE’, escrit i produït per ell mateix, aquest tema és un recull de pensaments dispersos en els quals l’artista català reflexiona sobre el seu estil, la seva identitat i el seu so, i sobre com tot això, afecta directament a la manera que té de relacionar-se amorosament amb algú. ‘AYE’ explica com el personatge que Xicu vol crear, s’assembla cada vegada més, a la seva persona.
Amb referents com Rusowsky, Ralphie Choo o Tristán!, i estils que van des del pop experimental, l’Urban o el Jersey Club, Xicu ens fa viatjar per un sense fi d’emocions amb el seu nou disc ‘Sacrificis’ i el seu nou senzill ‘AYE’!
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
