Celobert han obert oficialment una nova etapa artística amb la publicació de ‘Pólvora’, un poema musicat de Muntsa Verdaguer que el grup ha transformat en una peça que transita del pop a l’indie punk. El tema, ja disponible a totes les plataformes, ha arribat acompanyat d’un videoclip produït per The Coffee Lab i s’ha convertit en el primer avançament del pròxim treball discogràfic que la banda prepara per a la primavera de 2026.
‘Pólvora’ és un homenatge a la renovació, a dinamitar el passat per celebrar el que ve. Un cant a la vida i a tot allò viscut, però sempre amb la mirada posada en el futur, preguntant-se «quins focs podem encendre a partir d’ara». En un moment en què les indústries culturals sovint aposten pel reciclatge nostàlgic, Celobert reivindiquen el moviment constant i l’exploració de nous territoris. «Tirem-hi terra, que no resti cap guspira», recita el poema.
Després del disc “Llum” i l’EP “Ombres”, aquest nou single obre la porta a una etapa més terrenal i costumista. Les guitarres rockeres hi prenen protagonisme i marquen un so més contundent, sense renunciar als punts pop-folk que han definit la trajectòria anterior del grup i que els han dut a actuar una quarantena de vegades arreu de Catalunya.
El single ha estat produït novament per Nil Canals, amb qui el grup ha tornat a treballar per donar forma a un repertori que va començar a créixer quan Celobert es van preparar per actuar a la semifinal dels premis Sona 9. Amb ‘Pólvora’, la banda signa una declaració d’intencions i encén la metxa d’una nova etapa creativa que promet donar molt a parlar.
Maig publica un EP de dues cançons que tanca de manera simbòlica l’etapa “La Flor de Maig”, amb la qual va debutar l’any 2025, i deixa preparat el terreny per una nova fase el 2026. És un projecte breu, però intencionat: curt com un amor d’estiu, amb dues peces que funcionen com a epíleg sentimental d’una història ja viscuda, i com a pont natural cap al que vindrà l’any vinent.
‘Aquella part de tu’, produïda per D3llano, és el focus track del llançament. Una balada pop clàssic, elegant i continguda; probablement una de les peces més pures i emotives que la Maig ha publicat fins ara. Parla del que queda d’algú quan ja no hi és, des d’un lloc més madur i honest, sense perdre la delicadesa que defineix el seu univers.
‘Contes d’estiu’, produïda per T-Cun, arrenca amb guitarres i evoluciona cap a un reggaeton introspectiu. Per l’artista ha estat una manera de reconnectar amb les seves arrels com a guitarrista, després d’un període més centrat en textures electròniques. La cançó retrata records d’estiu com petits contes personals.
Totes dues peces neixen des d’un lloc més fosc, fràgil i transparent, també a nivell visual. Els vídeos que acompanyen el llançament adopten una estètica més madura i vulnerable, coherent amb aquest tancament d’etapa i amb la transició cap als nous registres que explorarem el 2026.
La cantant catalana Judit Garuz ha publicat ‘Caoba’, el seu primer senzill oficial després de sortir d’Operación Triunfo 2025. La cançó suposa l’inici d’una nova etapa artística marcada per la sensibilitat, la proximitat emocional i una sonoritat càlida que defineix el seu nou rumb musical.
‘Caoba’ està composta i escrita per la mateixa Judit Garuz. El tema combina tendresa, desig i vulnerabilitat des d’una narrativa honesta i subtil. La producció ha anat a càrrec de Roger Rodés, i el piano ha estat interpretat per la pròpia Judit i per Manu Guix, creant un ambient sonor íntim que convida a l’escolta pausada.
La cançó captura l’anhel de romandre al costat d’una persona estimada, convertint-se en una declaració emocional que mostra la delicadesa i maduresa artística de la cantant. Amb “Caoba”, Judit Garuz es presenta amb força en el panorama musical actual i deixa entreveure un futur ple de sensibilitat i personalitat pròpia.
Aquest dijous ha vist la llum ‘QUÈ PASSARIA?’, la desitjada col·laboració entre Àlex Pérez i Ginestà, una unió artística que ha generat una de les cançons més enèrgiques i emocionals d’aquesta recta final d’any.
El tema és un autèntic cant a l’enamorament i a la màgia dels amors que tot just comencen, amb una lletra que combina ingenuïtat, eufòria i vulnerabilitat. Musicalment, ‘QUÈ PASSARIA?’ fusiona l’estètica pop indie catalana amb tocs de pop electrònic eteri, creant una atmosfera lluminosa i expansiva, ideal per ballar i cantar-la a ple pulmó.
La peça representa també una declaració d’intencions per a la nova etapa musical d’Àlex Pérez, que consolida el seu nom com una de les veus emergents més potents de l’escena catalana. La col·laboració amb Ginestà, un dels grups més mediàtics i estimats del moment, reforça la dimensió del llançament i anticipa una etapa de gran projecció per a l’artista.
Figa Flawas han fet oficial la seva gira del 2026, titulada “L’Última Arrencada” i definida pels mateixos artistes com la seva “calçotada sison finale”. La gira serà extremadament reduïda i inclourà només deu actuacions en directe.
Per a aquesta gira, Figa Flawas com a directors artístics i el productor Genís Trani com a director musical, han preparat un format ampliat i festiu amb una banda de primer nivell integrada per músics provinents de projectes tan diversos com Alizzz, Las Karamba, Chiara Oliver, Juantxo Skalari, Mushka, Horny Section o The Penguins: Òscar Ribera “Topata” estarà a la bateria, Ahylin Bruno a la percussió, Lluís Borrell al baix, Kei Traïd al piano, Marina Planellas al trombó, Alba Pujals al trombó, Marina Feliu a la trompeta, Aitor Franch al saxo, Pere Prats a la guitarra, Albert Muñoz a la guitarra i Adriana Garcia als cors. La formació es completarà amb els quatre ballarins habituals, que elevaran encara més el caràcter festiu i visual del directe.
El duet vallenc -Pep Velasco i Xavi Cartanyà- combinarà aquesta gira de comiat d’etapa amb la gravació del seu pròxim àlbum, previst per al 2027.
El calendari confirmat és el següent:
13 de juny — Cabró Rock (Vic)
4 de juliol — Canet Rock (Canet de Mar)
8-12 de juliol — Pirata Beach Festival (Gandia)
17-18 de juliol — Festiuet (Salou)
25 de juliol — Empordà Music Festival (La Bisbal d’Empordà)
15 d’agost — “Parc n’Hereveta” (Porreres)
30-31 d’octubre — Castanyada del Cabró Rock (Montmeló)
21 de novembre — Calçofest (Valls)
Aquest dimecres 26 de novembre s’ha celebrat a la sala Rouge la segona edició dels Premis Primera Fila, on s’ha guardonat els 20 millors artistes i grups d’aquest 2025.
La llista de guanyadors d’aquest 2025 inclou Els Amics de les Arts, Svetlana, Gusset, DJ Trapella, Maig, Al·lèrgiques al pol·len, Dan Peralbo & El Comboi, Doctor Prats, Els Catarres, Grabu, Suu, Miquel Abras, Sara Roy, Roots i 31 FAM. Enguany han repetit premi Primera Fila Sexenni, Miki Núñez, The Tyets, Alfred Garcia i Mama Dousha.
La gala ha comptat amb les actuacions musicals de Miki Núñez amb Sara Roy; Mariona Escoda, Aina Reig, Sara Roy, així com joves artistes emergents com Biel Bullich, Arnau Aragall, Mariona Mir i la formació L4, que han estat els encarregats de tancar la gala.
Els propers dies anirem compartint tot el contingut de la gala a través del nostre Instagram, on podreu gaudir de les actuacions musicals i alguns moments viscuts a la gala amb els premiats.
Aquest dimecres ha tingut lloc a la Rouge la segona edició dels Premis Primera Fila, on hem distingit a 20 artistes i grups entre els millors de l’any 2025. La gala ha comptat amb la majoria dels premiats que han recollit el seu guardó, mentre que altres ens han enviat els seus vídeos d’agraïment.
Un any més el premi ha consistit en una tassa, que significa l’ambient casolà i proper que tenim amb els diferents artistes que interactuem. Enguany era tanta l’emoció que una de les tasses no ha arribat sencera al carrer, però per sort en teníem de recanvi!
MILLORS DEL 2025 – ORDRE ALFABÈTIC
ALFRED GARCIA
Ha brillat amb llum pròpia aquest 2025. El seu nou àlbum, “T’estimo és te quiero”, ha consolidat un so madur, sensible i ple de veritat, amb cançons com “El meu destí” i temes que ja formaven part del seu repertori com “Rumba Catalana”. Una gira molt especial l’ha portat a escenaris com el Festival Strenes i les Nits de Tramuntana, reforçant la connexió íntima que té amb el públic. Per emocionar i evolucionar sense perdre l’essència.
Aquest 2025 ha estat un any intens i imparable. Van iniciar gira a la Sala Apolo amb un sold out que va confirmar una comunitat de fans cada vegada més fidel, i han recorregut el país demostrant que el seu directe és pura energia. I abans d’acabar l’any, han anunciat “Per tu respiro”, la cançó per la Marató de 3Cat, que promet emocionar-nos a tots. Per sacsejar els escenaris i créixer sense límits.
Aquest any han tornat a demostrar que el rock està més viu que mai. Després del seu primer disc de llarga durada, amb èxits com “Angelina Jolie” i “Quin panorama”, han continuat fent créixer un directe demolidor que ja és marca de la casa. I sí, segueixen sent l’únic grup capaç de tenir un bateria tocant només amb una mà. Per revitalitzar el rock amb personalitat i descaradura.
Aquest any, DJ Trapella ha fet ballar mig país. De festes majors i sales mítiques com Apolo fins a festivals com el Share, ha convertit cada nit en un terratrèmol musical. Amb mescles explosives i una energia inconfusible, s’ha consolidat com a símbol de l’estiu i de l’electrònica contemporània. A més ha estrenat un tema amb Cookah P que ens ha atrapat! Per demostrar què és ser DJ de veritat.
Han celebrat 10 anys en el moment més dolç de la seva trajectòria. Amb el cinquè disc “F5” han innovat en format físic i han reunit col·laboracions de luxe com Miki Núñez, La Fúmiga i Mama Dousha. Un any arrodonit per un viatge al Japó que ha culminat en un videoclip molt especial. Per fer de l’alegria una banda sonora col·lectiva i fer evolucionar la festa.
Aquest 2025 han celebrat 20 anys de trajectòria amb un disc d’aniversari ple d’èxits reversionats al costat d’artistes d’arreu del territori. Un homenatge a dues dècades de cançons que han crescut amb nosaltres i que continuen emocionant generació rere generació. Per demostrar que la seva música segueix més viva que mai.
Aquest és un premi de música, però si fos de màrqueting també els hi donaríem a ells per fer la millor campanya de publicitat per posar Aiguafreda al mapa. També per posar la banda sonora a la nit de Quintos i a deixar escrita la tradició d’anar a esmorzar ben d’hora al matí, amb plena ressaca, al Bar Miguel.
Continuen sent una referència absoluta del país. Aquest 2025 han combinat trajectòria, identitat i reivindicació com ningú amb el disc Paracaigudistes i fent-nos ballar i cantar amb No es Miami durant l’estiu. Han fet història tant en el panorama musical com en la cultura popular, portant l’essència d’Osona a tots els escenaris i a totes les nostres vides.
Ha estat un any de plenitud artística. Ha girat pels escenaris de Catalunya amb projectes de Guillem Gisbert, Llum, Lil Dami o Maig, mentre consolidava el seu propi univers instrumental amb l’EP ‘pulse’. I, a més, manté viu el Festival Mussol, que recapta fons per la investigació del càncer infantil i omple la Paral·lel 62 des de 2020. Per ser un músic, compositor i productor imprescindible amb només 24 anys.
Ha fet un pas de gegant. Amb el seu segon àlbum Valdrà la pena, ha evolucionat la producció i l’univers sonor mantenint intacta la seva veritat i vulnerabilitat. Una obra honesta que confirma que és una de les propostes emergents més sòlides del 2025. I fa pocs dies ha estrenat miracles, per acabar de rematar un gran any.
És una artista que escriu des de la seva veritat i una vulnerabilitat admirable i a Primera Fila celebrem que els artistes es mostrin tal com son.
Una de les grans revelacions de l’any. “La flor de maig”, el primer EP, ha estat una carta de presentació poderosa, plena d’identitat pròpia. Ha captivat festivals com el Cabró Rock i el Primavera Sound i ha iniciat una gira que només acaba de començar. Per créixer sense pressa però sense frens i per convertir la sensibilitat en força escènica.
Aquest 2025 ha consolidat un estil únic que connecta amb totes les generacions. Les seves lletres han sonat a festes majors, festivals i sales d’arreu del país, convertint cada directe en una celebració de sinceritat i quotidianitat. Amb La criolla ha sumat nous himnes que ja formen part de l’imaginari col·lectiu, ha demostrat que l’autenticitat pot omplir escenaris sense perdre la humilitat. Per convertir la seva música en un punt de trobada universal.
Amb “La Partida”, el seu quart àlbum i el primer íntegrament en català, ha signat una de les propostes més vitals del 2025. Una gira de més de 25 dates arreu del territori, una presentació explosiva a la Sala Apolo i col·laboracions que han enriquit el seu univers, com ‘Mon DJ’ i ‘Televisió’ amb Sexenni. Per convertir cada concert en una festa compartida i plena d’emoció.
El 2025 ha estat un retorn majúscul. Amb “1977”, un disc ple de memòria, identitat i intensitat, ha marcat un punt d’inflexió en la seva carrera. L’ha defensat en escenaris d’arreu del país amb un directe poderós i profund. I ho ha completat amb noves cançons com “Fills del mar” amb Aina Reig i “Que torni la llum”, que ja formen part del repertori emocional del país. Per demostrar que el rock en català pot créixer i emocionar com el primer dia.
Aquest any ens ha regalat produccions com la de Nova Bossa amb Mushkaa, explorant nous espais i sonoritats que no coneixíem. Ha clavat una gran Katana amb Maria Hein i també ha fet que La vida ens somrigui amb Javito. A tot això cal sumar una infinitat de produccions amb artistes com Flashy Ice Cream, Ouineta entre d’altres. Però, com diria la Mushkaa ell no és productor, és soci del negoci.
La seva música ha viatjat arreu de Catalunya aquest 2025, omplint ciutats i pobles amb un directe proper i sensible. Amb la cançó, “Agafa’m de la mà”, ha continuat creixent i emocionant, demostrant que l’escenari és casa seva. La seva trajectòria és un exemple de constància i autenticitat.
El següent premi va per un grup que han aconseguit tenir un so propi molt distintiu. Aconsegueixen transmetre que fer música és fàcil, pràcticament com si fos un ‘joc de nens’, perquè ho gaudeixen i es nota. Aquest 2025 han presentat un àlbum que els ha portat col·laboracions i sobretot molts concerts que els han fet voltar per escenaris d’arreu de Catalunya. Fa poques setmanes han avançat amb Televisió un nou disc i gira pel 2026. Realment han creat una veu generacional, una porta d’entrada a la música en català per a molts adolescents.
Ha estat un any clau. Suu ha presentat una gira espectacular que va arrencar a Razzmatazz i ha recorregut el territori connectant amb públic de totes les edats. Ho ha fet amb ‘Material Sensible’, un àlbum íntim i valent que ha marcat un abans i un després en la seva trajectòria. Per posar sentiments i veritat sense filtres al centre de la música catalana del 2025.
Els següents premiats són una parella barcelonina, i orgullosa de ser-ho, malgrat tot el que implica. I es mereixen aquest premi per haver-se consolidat en només dos anys amb una proposta original, atrevida i divertida, però també crítica i sense pèls a la llengua. Enguany ens han captivat gràcies al seu EP Sarnalona i des de fa pocs dies ja podem gaudir del senzill Avui véns. A més, també són un dels referents queer del moment, i és un orgull, mai més ben dit, veure’ls omplir espais d’arreu del territori.
Han confirmat que l’èxit no era un miratge. Amb “Café pels més cafeteros” han consolidat un estil optimista i fresc, i han tornat a revolucionar la música catalana amb la col·laboració ‘Camila’ amb Estopa, ressuscitant la rumba com van fer amb la sardana. Des de Canet Rock fins al Cabró Rock, passant per festivals de tot el territori, han fet ballar tothom. Per continuar reinventant sense perdre l’essència.
Bona nit a tots i totes. O potser hauríem de dir ‘’Bon dia, Catalunya’’. Potser després d’això ja sabeu a quins premiats vinc a presentar, però si els haguéssim de definir en tres paraules, jo les tindria ben clares: traca, teteo i caliu.
Després d’estrenar ‘’Mama ho sento’’, a l’abril van arribar més forts que mai amb ‘R31’, el seu sisè àlbum d’estudi. Milers de reproduccions, una gira que va passar per tota Catalunya, comptant amb grans escenaris com en Canet Rock, Santa Tecla o La Mercè. La cirereta del pastís? El final de gira del 27 de desembre a Razzmatazz.
La Ludwig Band torna a captivar amb sensibilitat i quotidianitat amb el seu nou senzill ‘Que bonic!’, una peça que reafirma la seva aposta per l’emoció honesta i la narrativa propera. A través d’una lletra que celebra els detalls més simples però més profunds d’una relació, el grup explora la intimitat compartida, les rutines que es tornen rituals i el vertigen d’estimar sense artificis.
El tema gira al voltant d’una veu que s’expressa amb nostàlgia i plenitud: “Que bonic és sentir la teva veu / Encara que sigui per dir adeu”, establint des de l’inici la dualitat de la cançó: la bellesa fins i tot dins la distància. A mesura que avança, els versos dibuixen moments recurrents i reconeixibles per qualsevol persona enamorada, com la manera especial de pronunciar un nom o les converses aparentment trivials que es converteixen en records imprescindibles.
La banda també subratlla l’impacte emocional dels comiats, de les nits compartides i de les paraules que no s’arriben a dir però igualment pesen. La composició culmina amb una reflexió meta artística quan el narrador admet que totes aquestes vivències acaben transformant-se inevitablement en música: “I quan arribo a casa hi penso / I sense voler ja començo / A convertir-les en cançons”.
Amb una temàtica universal i una sensibilitat marca de la casa, ‘Que bonic!’ es postula com un dels temes més emocionals de La Ludwig Band, capaç de connectar amb un públic ampli a través d’una poesia aparentment senzilla però d’alt impacte sentimental. El senzill reforça el bon moment creatiu del grup i anticipa una etapa musical carregada d’històries personals i humanes —les mateixes que han convertit la banda en un referent generacional.
Cloe Riembau estrena a totes les plataformes el seu senzill ‘La primavera’, el primer avançament del que serà el seu disc debut. Amb una proposta emocional i a la vegada íntima, aquesta jove cantant i autora bisbalenca és el darrer tresor sorgit d’aquesta pedrera musical inesgotable que és l’Empordà.
L’artista ja té gairebé llest el seu primer disc, produït per Aleix Bou amb el suport de Jaume Pla (Mazoni). El projecte es publicarà a principis de 2026 arran de la seva recent victòria al concurs Sona 9. Aquesta fita, però, és la culminació d’una trajectòria fulgurant que, en només tres anys, l’ha portat de ser una cantant de versions a focalitzar-se en l’autoria, marcant perfil amb un estil singular que l’apropa a referents internacionals de l’esfera indie-pop.
En directe, l’acompanya una banda formada per Pau Giralt als teclats i guitarra, Ot Granados al baix i Guillermo Elizaga a la bateria.
Clop publica el seu primer EP, un projecte de cinc cançons titulat “ELS DOS MONS”. Totes les cançons compten amb el seu propi videoclip, i es veuen unides per un fil argumental que es va desenvolupant a mesura que ens endinsem en l’EP. En aquest projecte l’artista aposta per lletres directes i personals. D’aquesta manera aconsegueix que el públic hi connecti ràpidament i les sentin amb intensitat des d’un primer moment.
Els títols de les cançons, com ‘M’estic perdent’,‘No vull tornar’ o ‘Una mà per agafar’ suggereixen introspecció, vivències íntimes i vulnerabilitat. Un primer projecte encarat a construir un univers sonor i emocional propi; una carta de presentació per poder conèixer qui és Clop.
Svetlana escalfava la tardor amb el remat de la seva gira “Marraníssima World Tour 2025”, el llançament del seu darrer senzill ‘AVUI VÉNS’ i d’alçar-se amb el Premi ARC 2025 a Grup Emergent de l’any, Svetlana ens prometien un hivern ple d’incendis. I ja ho tenim aquí; Svetlana anuncien un show únic i especial al Sant Jordi Club de Barcelona pel proper 13 de març de 2027. Les entrades del concert són disponibles a www.svetlana.cat i www.ppf.cat .
L’anunci del Sant Jordi Club arriba en un moment magnífic pel projecte i ens obre la porta a fer volar la imaginació: quina una en duran de cap? En els més de 50 bolos de la gira “Marraníssima World Tour 2025” d’enguany Svetlana han repartit amor, disbauxa i compromís amb un espectacle de pop electrònic fresc, àcid i sense fronteres que ha conquistat cada plaça per on ha passat.
Svetlana escalfa i prometen fer el salt al Sant Jordi Club amb un bolo dels que farà història i promet ser antològic. Hi haurà brilli-brilli, i clàssics d’ahir i d’avui i col·laboracions impossibles i nous hits a ballar per primera vegada… però qui ha participat en algun moment de la festa en directe d’Svetlana sap que de fum… poc.
L’icònic musical català “Mar i cel” fa el gran salt a la pantalla gran amb una versió cinematogràfica que vol marcar un abans i un després en la manera de portar el teatre al cinema. La pel·lícula, coproduïda per 3Cat i la companyia Dagoll Dagom, s’ha preestrenat aquest 24 de novembre als Cinemes Aribau amb totes les entrades exhaurides, confirmant l’expectació que generava el projecte. A partir del 28 de novembre es podrà veure a més de cinquanta cinemes d’arreu de Catalunya, així com en sales de València, Palma, Eivissa i Vila-real.
Després de conquistar més d’1,6 milions d’espectadors al llarg de les seves diferents reposicions teatrals, “Mar i cel” arriba al cinema sota la direcció de Paulí Subirà Claramunt, cap d’Imatge de 3Cat, amb la realització de Xavier Bonet, producció de Montse Datsira, Natàlia Cucurella i Anna Candelas, disseny de so de Llorenç Gómez, direcció de fotografia de Domènec Gibert i direcció musical de Sergi Cuenca. El rodatge ha comptat amb una cinquantena de professionals de 3Cat que han treballat per acostar l’espectador al centre de l’acció.
Aquesta versió destaca per una narrativa visual immersiva que aconsegueix que el públic senti que forma part de la història. Les escenes del vaixell s’han enregistrat amb nou càmeres cinematogràfiques en resolució 4K HDR i àudio immersiu Dolby Atmos. Segons explica Paulí Subirà, l’objectiu era fer viure “Mar i cel” des de dins amb una càmera propera i en moviment. En moltes escenes, els operadors anaven vestits de pirates per moure’s entre els actors i capturar l’acció des del cor de la trama, fet que dona una energia completament nova al resultat final.
La pel·lícula incorpora també escenes i interludis inèdits que amplien el relat original i aporten un context històric més ampli. Subirà ho defineix com donar una dimensió nova a l’obra aprofitant els recursos del cinema per explicar la mateixa història amb un llenguatge diferent.
Rosa Romà i Monfà, presidenta de 3Cat, ha destacat que “Mar i cel” és molt més que un musical, és un símbol de l’excel·lència cultural catalana. Ha subratllat que aquesta producció audiovisual sense precedents reforça la projecció exterior de la cultura catalana i ho fa situant la innovació al centre, un dels trets identitaris de 3Cat.
El projecte és també una fita emocional per Dagoll Dagom. Anna Rosa Cisquella i Joan Lluís Bozzo han remarcat que aquesta pel·lícula representa la culminació d’una carrera de cinquanta anys als escenaris. Cisquella recorda la complicitat històrica entre la companyia i TV3, que ja el 1988 va contribuir decisivament a convertir “Mar i cel” en un fenomen de país. Per a Bozzo, la versió cinematogràfica obre una nova frontera: arribar a aquelles persones que no acostumen a anar al teatre ni tampoc al cinema.
Pel que fa a la música, la banda sonora ha combinat l’enregistrament de les funcions en directe amb la interpretació de l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Sergi Cuenca, formada per més de cinquanta músics. El compositor de l’obra, Albert Guinovart, participa al piano i ha supervisat l’adaptació musical. Guinovart explica que la pel·lícula recull la versió estrenada el 2024, amb l’orquestració revisada creada originalment per a la versió alemanya de 2007. També s’ha enregistrat per primera vegada l’Obertura completa, que es podrà escoltar als crèdits finals.
El repartiment és el mateix que el de la versió teatral del 2024, encapçalat per Alèxia Pascual i Jordi Garreta, i completat per Abel García, Albert Gràcia, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Clara Renom, Sergio Escribano, Candela Díaz Sanz, Esteve Roig, Cisco Cruz, Albert Mora, Anna Alborch, Bittor Fernández, Estel Aparicio, Carme Giner, Biel Llongueras, Guillem Ripoll i Guillem Fole.
Estrenada per primera vegada el 1988, amb reposicions el 2004, 2014 i 2024, “Mar i cel” s’ha consolidat com un pilar fonamental del teatre musical català. Amb la versió cinematogràfica, Dagoll Dagom confirma que no tornarà a posar en escena aquest clàssic amb llibret de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, tot tancant una etapa decisiva per a la companyia.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
