Evanescence tornaran a la carretera el 2026 amb una nova gira internacional que recorrerà primer Nord-Amèrica abans de fer el salt al Regne Unit i Europa. La gira comptarà amb Poppy com a artista convidada principal i, en els concerts europeus, també s’hi afegiran Nova Twins. Al Regne Unit, l’obertura dels concerts anirà a càrrec de K.Flay, que col·labora en el nou single d’Evanescence, ‘Fight Like A Girl’.
A Catalunya, la banda liderada per Amy Lee actuarà l’1 d’octubre de 2026 a l’Olimpic Arena de Badalona. Poppy i Nova Twins seran les artistes convidades que completaran un cartell de luxe.
Les entrades es posaran a la venda el divendres 5 de desembre a les 10:00 h a doctormusic.com (*) i entrades.com. Hi haurà entrades de pista i de grada amb preus entre 42 i 62 euros (IVA inclòs, despeses de distribució no incloses). Els fans també podran accedir a codis de prevenda i a Packs VIP a partir del 2 de desembre a les 12:00 h.
Evanescence s’ha aliat amb PLUS1 perquè 1 € de cada entrada venuda es destini a organitzacions que ofereixen ajuda humanitària i assistència mèdica a persones necessitades arreu del món.
Amy Lee ha declarat que aquest any ha estat “molt inspirador en molts sentits”. Segons la cantant, la banda ha creat molta música nova, ha complert somnis escènics i ha treballat amb artistes que els aporten vida. Lee assegura que tot aquest impuls i inspiració s’ha transformat en un 2026 “èpic” per als fans. També ha destacat la il·lusió d’haver creat “un món” on K.Flay, Poppy i Courtney LaPlante puguin compartir escenari amb Evanescence i ha afirmat que no pot esperar a mostrar tot el que han estat preparant per a aquesta espectacular gira.
El Cabró Rock ha anunciat aquest dilluns Oques Grasses com un dels caps de cartell de la seva edició de 2026. La confirmació arriba després que la banda fes pública la seva dissolució definitiva el passat 9 de novembre amb un vídeo a les xarxes socials que ja acumula milions de reproduccions. La notícia va desencadenar una allau de suport dels fans i va portar el grup a exhaurir quatre concerts de comiat en qüestió de minuts, reunint un total de 220.000 assistents.
Ara, el festival i la banda sorprenen amb una última cita abans d’aquest gran comiat. “No es podia acabar Oques Grasses sense un últim concert a casa”, han comunicat a través dels seus perfils oficials. El concert se celebrarà el divendres 12 de juny a Vic, data que convertirà el Cabró Rock en un escenari encara més emotiu per als seguidors del grup.
Amb aquesta incorporació, Oques Grasses s’afegeixen a una llista de confirmacions que ja inclou Joan Dausà, Els Amics de les Arts, Figa Flawas i Buhos. Unes primeres cinc confirmacions que apunten a un cartell d’alt nivell, amb més de 20 artistes previstos per al festival de 2026.
El Cabró Rock 2026 comptarà amb un aforament de prop de 30.000 persones per jornada, i les entrades es podran adquirir a partir d’aquest dimecres a les 12.00 h tant al web del festival com al web oficial de la banda. Per evitar confusions en la primera fase de venda, només s’oferiran entrades de divendres i abonaments de dos dies, però no d’accés exclusiu al dissabte. El límit màxim serà de 10 entrades per compra.
Tot apunta que la cita d’Oques Grasses al Cabró Rock es convertirà en un dels moments musicals més esperats de l’any vinent, tant per l’impacte emocional com per la magnitud d’un comiat que continuarà marcant la història musical del país.
Lluís Arruga publica ‘QUÈ FAS ON ETS?’, una cançó sobre allò que enyorem. En aquest senzill, l’artista juga amb una sonoritat més urbana, amb samples i patrons afro-llatins, que Arruga marida amb veus delicades i una lletra potent i nostàlgica.‘QUÈ FAS ON ETS?’ ens fa pensar en referents com els últims Oques Grasses, Manel, o els detalls samplejats de les produccions d’Alizzz.
“La cançó va dedicada a tot allò que enyorem. Ja sigui un temps, una infància, una amistat, un amor o un mateix. Una cançó sobre voler-se trobar i ser trobat.” confessa Arruga.
El videoclip està format majoritàriament de vídeos gravats amb handy-cam pel mateix Arruga, passats pels rastres del VHS, i fa referència a la nostàlgia de la generació Z… i a unes misterioses enganxines que aquests dies han aparegut per Barcelona.
La dinovena edició del MUD (Músiques Disperses), festival pioner de neofolk a l’Estat espanyol i organitzat exclusivament per l’Ajuntament de Lleida, tornarà a omplir d’avantguarda musical diversos espais emblemàtics de la ciutat entre el 12 i el 15 de març de 2026.
La programació d’enguany compta amb dues grans cites de primer nivell. El divendres 13 de març, a les 20.30 h, Santiago Auserón presentarà el seu nou projecte La Academia Nocturna a l’Auditori Enric Granados. En aquest format, l’exlíder de Radio Futura i principal impulsor de Juan Perro revisita en directe algunes de les cançons més emblemàtiques de la seva trajectòria i n’estrena de noves, acompanyat d’una banda de músics d’alt nivell. El projecte fusiona rhythm & blues, jazz, rock i soul amb influències caribenyes i amb la tradició lírica espanyola, tot creant una experiència sonora de gran intensitat pensada per connectar amb grans audiències.
El festival es clourà diumenge 15 de març al Teatre de la Llotja amb un concert únic de Ben Harper en format solo. Aquesta actuació és fruit de la col·laboració entre el Black Music Festival i el MUD i forma part d’un cicle molt limitat de concerts exclusius que l’artista oferirà a Palma, Girona i Lleida amb motiu del 25è aniversari del Black Music Festival. Considerat un dels cantautors més talentosos i versàtils de la seva generació, Harper ha construït una carrera marcada per la seva capacitat d’integrar pop, reggae, blues, rock, funk i folk, amb una projecció internacional que l’ha portat a vendre més de 16 milions de discos i a publicar 18 àlbums d’estudi. Ha estat distingit amb diversos reconeixements, inclosos tres premis Grammy i una nominació al Premi Grammy al Mèrit Especial a la Millor Cançó per al Canvi Social el 2023.
Les entrades per a tots els concerts del MUD 2026 es posaran a la venda dimarts 2 de desembre a les 12 h.
Simple Plan, la banda de punk-pop de Montreal, Canadà, torna a Espanya coincidint amb el seu 25è aniversari, i ho celebra amb dues dates. El “Bigger Than You Think! Europe Tour 2026” passarà pel Sant Jordi Club el dia 26 d’octubre de 2026 amb Neck Deep com a artista convidat. L’endemà, 27 d’octubre de 2026 el grup actuarà al Palacio Vistalegre, a Madrid.
La prevenda d’entrades comença dimecres 3 de desembre a les 10 hores, i la venda general divendres 5 de desembre a les 10. Es podran aconseguir a: www.cap-cap.com en el cas de Barcelona i a www.larock.com.es per Madrid.
Des del seu ascens a la fama a inicis del mil·lenni fins al ressorgiment del pop punk. Simple Plan forma part de la cultura pop des de la seva creació a Montreal, l’any 1999. La celebració del seu 25è aniversari es pot veure plasmada en un nou documental d’Amazon Prime; The Kids in the Crowd.
Simple Plan donarà 1 dòlar per cada entrada i paquet VIP venut al llarg d’aquesta gira a la Simple Plan Foundation. Des del 2005, aquesta fundació se centra en ajudar a joves necessitats i mostrar el poder de la música com una eina per trobar propòsit i direcció a la vida.
Ferran Palau tornarà amb nova música el 24 de gener de 2026, data en què publicarà el seu esperat àlbum “Aniversari feliç”. El treball arribarà en format digital, vinil i CD sota el segell Hidden Track Records i marcarà una nova etapa artística per al cantautor.
Segons detalla el comunicat, “Aniversari feliç” representa un canvi profund en el seu univers creatiu. Palau ha volgut allunyar-se de la rigidesa rítmica que havia caracteritzat part de la seva trajectòria i obrir la porta a un espai sonor més aeri i flotant. Les noves cançons abandonen l’ús de la bateria i del ritme com a columna vertebral i donen protagonisme a cordes, vents i guitarres reverberades, que impulsen el disc cap a un horitzó infinit.
Les lletres continuen sent abstractes, però mantenen un vincle emocional amb grans temes del cicle vital: el pas del temps, la natura, les estacions, l’amor, la decadència i la pèrdua. Palau reivindica les incògnites i els silencis com a part essencial del seu llenguatge.
“Aniversari feliç” ha estat co-produït per Ferran Palau i el seu cosí Jordi Matas. La part instrumental compta amb la participació de Bruna González (violoncel), Marcelí Bayer (flauta travessera i clarinet) i Vicent Pérez (trombó), a més de Palau i Matas, que assumeixen també veus i guitarres.
Fa dies es va anunciar que el mític grup de ska català, Dr Calypso, es retirava. A priori, ningú s’ho va creure, però quan va haver-hi un sold out express al concert que van anunciar a Paral·lel 62 i l’anunci d’un altre per poder acomiadar-se de tothom, semblava que la cosa anava de debò.
Així que el divendres 28 de novembre al vespre, vaig pujar cap al cotxe i vaig surfejar l’AP7 a ritme de Boogaloo rumb a Barcelona. Em planto a la porta de Paral·lel 62 envoltat de grups d’amics, fans de la banda, escalfant pel que anava a succeir. La mitjana d’edat dels assistents era de 50 anys, però en els seus ulls veia aquella il·lusió de joventut que tornava a revifar només per una nit. La música és poderosa, ho és tant que et pot fer tornar enrere en el temps.
Entro acompanyat del meu amic Jean-Paul i de la meva amiga Irene, Mr Freak Ska havia fet bullir l’olla i de cop apareix Joel Díaz per fer un monòleg sobre el grup, que acaba amb una brutal presentació i una arrencada explosiva. Sonen els vents, sona la percussió, sonen les cordes, sonen els teclats i comença el festival.
El primer dels temes que presenten és ‘Return‘ una clara declaració d’intencions, eren allà per últim cop i calia rebentar-ho tot. La sala embogeix, energúmens de la generació del ‘Baby Boom’ movent-se com si fossin de goma, no vull pensar en com deuen tenir els genolls ara. La qualitat del so no era la millor, però a l’horda de panxuts hooligans els hi era completament igual, segueixen amb ‘Sensesostre‘ un dels seus temes més clàssics i ‘2300 milions‘. El Jean-paul, la Irene i jo ens mig separem a causa d’un grup de senyors que havien perdut totes les seves maneres i semblava que portessin 30 anys esperant aquella festa.
El concert continua amb una magnífica execució de ‘The Power of Latin Soul’ i una versió de la cançó ‘The Snake‘ de Al Wilson. El soul es va apoderar de la sala i tothom es movia més que els preus. ‘Pardalets‘, ‘Maria‘ i ‘Camí Fàcil‘ van reafirmar que els clàssics no moren mai. Per baixar revolucions, van passar de l’ska i del soul al reggae i Mr Freak Ska va pujar a l’escenari a cantar amb el grup, de cop, un altre clàssic treu el cap pel reggae ‘Aquesta Nit‘, val a dir que la gent feia uns cors brutals. El Jean-Paul feia estona que no el veia i la Irene estava flotant, jo em limitava a observar el panorama i no podia estar més content d’estar a aquella olla de grills.
Sona ‘Toxic‘ i tornen les ballaruques, de veritat, no entenc com homes panxuts i semicalbs es movien d’aquella manera, tenen tots els meus respectes. Segona col·laboració de la nit amb un altre grup, ‘Skatalà‘ que van tocar plegats ‘Rastablanc‘, aquell, senyores i senyors, va ser un moment històric per l’ska a casa nostra. A continuació van tocar altres dos clàssics, ‘BrigadistesInternacionals‘ i ‘Se’ns pixen‘, i amb això vam enfilar la recta final.
L’últim tram va posseir la sala amb l’esperit del Soul, del Boogaloo i de la mare que els va parir a tots, sonava ‘Born To Be Alive‘ i ‘PoleMan‘. I per acabar, la bogeria final amb la mítica cançó ‘Plan10‘. En el moment d’explotar la cançó va haver-hi una gran olla on vaig poder recuperar als meus amics a base d’empentes, cops i dutxes de birra. La sensació va ser orgàsmica, tant pel plaer momentani on el temps semblava aturar-se durant la cançó com per la buidor després de l’eufòria col·lectiva.
Dr Calypso havia posat punt final a una trajectòria de reivindicació, emoció, lluita, alternativa sonora i, sobretot, de música. I ara què? Doncs només ens queda mantenir l’esperança que les noves generacions s’enamorin de la música de veritat i decideixin mantenir viva la flama que aquest grup va engegar l’any 1989.
Vam sortir anestesiats del concert, ens vam dir adeu i vaig anar cap al cotxe. Abans d’entrar vaig voler imitar els passos de ball d’aquells senyors grans i em vaig torçar el turmell. Queda clar que es tractaven de professionals en la matèria i jo només era un simple aficionat. I aquí estic, escrivint aquesta crònica a la sala d’espera del CAP, adolorit però molt i molt feliç d’haver estat a l’últim concert de Dr Calypso.
The Tyets tornen a liderar la Primera Llista, ara amb Estopa, a ‘Camila’
Entren a la llista
Olivia Dean – So easy (To fall in love)
Surten de la llista
Tate McRae – Tit for tat (6 setmanes)
Aspirants
Charlie Puth – Changes (7 setmanes)
Lily Allen – West end girl (4 setmanes)
Rosalía – Divinize (3 setmanes)
Svetlana – Avui véns (2 setmanes)
Sienna Spiro – Die on this hill (novetat)
Àlex Pérez & Ginestà – Què passaria? (novetat)
K-ZU & Pèl de Gall – Què coi ha passat (novetat)
Darrere l’onomatopeia que dóna nom al projecte, Jejeje despleguen una eloqüència conceptual que transforma el minimalisme en una força expressiva. El trio berlinès teixeix cada cançó amb una visió juganera i única, fidel a l’esperit experimental que els ha definit des de la seva formació el 2020. Després d’una cinta split amb Nunofyrbeeswax l’any 2021 i una intensa activitat en directe, el grup presenta finalment el seu primer àlbum, titul·lat “Ambivalencia artificial”.
L’obra ha estat enregistrada i mesclada per José A. López a La caterva i hi participen Zutoia Ríos (Muerte y destrucción, El relevo alemán), Jordi Tost (Parmesano, Nunofyrbeeswax) i Itacate (Roto). Tots tres articulen un llenguatge sonor propi que redefineix els límits del post-punk a través de mètriques math-max subtils i afilades. Sobre aquestes estructures s’hi despleguen melodies fugaces que refl ecteixen una sensibilitat anti-ornamental i una capacitat discursiva que esdevé poètica.
“Ambivalencia artificial” s’erigeix com una recalibració personal i col·lectiva davant la uniformitat social contemporània. El disc planteja una resposta crítica davant la pèrdua d’ambigüitat i diversitat en temps d’intel·ligència artificial, davant la reproducció constant de visionaris mainstream, l’acceleració social i la reducció de les identitats a etiquetes i estètiques polides. La proposta de Jejeje no busca acomodar, sinó apostar per la fricció, la irritació i l’ambivalència com a vies per a la imaginació i l’alternativa.
El recorregut de l’àlbum estén aquest posicionament conceptual a cada pista. ‘Evitacionismo’ obre el treball abordant la por a la confrontació, la complaença i l’autoodi. ‘Ser’ s’endinsa en la confusió i la fugida de la certesa. ‘Hablar con la pared’ reflexiona sobre la manipulació i el qüestionament de la realitat, un relat que desemboca a ‘Solas en casa’, peça clau sobre identitat, reunificació i recalibració emocional. ‘Patético’ contraposa ordre i caos abans d’obrir un paisatge entre Lanzarote i Fuerteventura, on la societat atrapada en les pantalles conviu amb els ‘Peces voladores’.
La cara B comença amb ‘Miedo’, centrada en desaprendre i redefinir la llibertat personal. ‘Copa triangular’ explora l’arrelament de les persones migrants, mentre ‘Televisor’ recorda que el mitjà és el missatge. ‘Rayos X’ es mou sobre els llindars d’incertesa que precedeixen el control. El desenllaç arriba amb ‘Socorrista’, una crida a la cura, la dependència i la solidaritat que es manté latent des de la primera nota del disc.
Dos anys després de coincidir en un camp de composició a Astúries, The Tyets i els germans malaguenys Javypablo tornen a connectar creativament amb la publicació de “M’hauria de despertar (Tengo que despertar)”, la versió en català d’un dels temes més vitalistes de l’últim disc del duet andalús.
El tema original va néixer al mateix camp de composició on va sorgir “A fora plou” (Luup Records, 2025) i es va estrenar l’octubre del 2024. Ara, un any després, apareix aquesta nova adaptació en català amb la participació directa de Javypablo, que s’han animat a cantar també en la llengua de The Tyets. La cançó manté algunes de les estrofes originals en castellà, convertint-la en una peça bilingüe que fusiona els mons musicals de Mataró i Màlaga.
La publicació arriba en un moment dolç per a Xavier Coca i Oriol de Ramon, que tanquen un 2025 excepcional. Enguany han publicat el seu tercer àlbum “Cafè pels més cafeteros”, han completat una gira amb més de 50 concerts exhaurint entrades, han complert el somni de col·laborar amb Estopa amb “Camila” i han signat un dels temes més virals de l’estiu, “TÀNDEM”, amb gairebé dos milions i mig de reproduccions només a Spotify.
Amb “M’hauria de despertar (Tengo que despertar)”, The Tyets demostren una vegada més la seva aposta per connectar escenes i llengües sense perdre personalitat. Alhora, Javypablo obren una nova etapa fora de les seves coordenades habituals i fan un primer pas en català amb una cançó carregada d’esperit positiu i de ritme optimista.
Strombers tornen amb força amb el llançament del seu nou single ‘Quilòmetres’, disponible a totes les plataformes digitals des del 28 de novembre de 2025. La cançó és el primer avançament del nou disc que la banda publicarà el 2026 i que marcarà l’inici d’una nova etapa musical.
‘Quilòmetres’ és una versió d’un tema del grup argentí Caligaris, una banda que Strombers sempre ha admirat. El tema representa el primer pas d’una sèrie de noves composicions que la formació anirà presentant al llarg dels pròxims mesos i que han generat molta il·lusió dins del grup.
La nova cançó compta amb les veus de Miquel Nicolau i Marc Badia, amb l’actual formació liderada per Toni Company i completada per Jordi Borràs i Roger Camprubí a les veus, Marc Culebras a la trompeta, Genís Troya al saxo, Arnau Martín a la guitarra, Alba Marbà a la percussió i Quim Prunés al baix. La traducció i adaptació de la lletra del tema han anat a càrrec de Toni Company i Miquel Nicolau.
La lletra parla de tots els moments viscuts durant els concerts, del camí recorregut i de les emocions que hi queden per sempre. Tot i això, el missatge transcendeix la vida a la carretera i permet que qualsevol persona s’hi identifiqui en el terreny de les amistats, els amors o les experiències vitals que deixen empremta.
De cara al 2026, Strombers continuarà presentant nou material, aquesta vegada de composició pròpia i amb la voluntat de mostrar el seu creixement artístic. La banda anima el públic a sumar-se a aquesta nova etapa, que promet nous sons i noves històries per compartir.
Scorpio torna amb ‘#djready’, un nou senzill que obre una etapa carregada d’energia, actitud i referències a l’escena EDN que va marcar la dècada del 2010. La cançó ens transporta a una festa situada en aquell any, on el desig de quedar-se fins al final creix a mesura que s’encenen nous estímuls i se celebren records del passat. Amb aquest llançament, l’artista reafirma la seva capacitat de reinventar-se i sorprendre amb un so vibrant i nostàlgic alhora.
Amb ‘#djready’, Scorpio confirma una vegada més la seva aposta per explorar nous terrenys i portar la seva identitat artística a noves altures. Un pas més en una trajectòria que continua creixent després de l’èxit del seu anterior senzill, ‘ENGATUSAR’, que la va reafirmar com una artista trencadora, sense por d’experimentar amb els gèneres i disposdaa a fer ballar, vibrar i engatusar al públic.
Scorpio no ha deixat d’escalar posicions fins convertir-se en una de les veus més prometedores i camaleòniques del panorama musical català. El seu estil únic fusiona elements urbans, pop i influències d’icones com Beyoncé o Rihanna. Hi suma una posada en escena impactant, coreografies potents i una actitud magnètica, que la consoliden com una artista imprescindible de l’escena contemporània.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
