Avui parlem amb Ramon Mirabet sobre el seu sisè disc «Ramon Mirabet All Stars Jazz Project – Songs I Heard», un projecte centrat exclusivament en el jazz, marcat per la figura del seu pare, trombonista i gran apassionat del gènere.
Per donar forma al projecte, Mirabet s’ha ajuntat amb els músics Perico Sambeat, Albert Sanz, Masa Kamaguchi i Jordi Rossy, amb qui ha construït un àlbum que viatja fins a la infància del cantant, a les cançons i vinils que escoltava a casa des de petit.
Ramon Mirabet presentarà aquest àlbum en directe en paral·lel a la gira Tour V. De moment, la primera data confirmada és el 28 de novembre al Palau de la Música Catalana, dins el marc del Festival de Jazz de Barcelona, on actuarà amb els músics del projecte i amb la participació del contrabaixista estatunidenc Doug Weiss.
Després de consolidar-se amb el seu primer EP, “1840 km”, POL enceta una nova etapa artística amb ‘x si un dia tornes’, el primer avançament del que serà el seu àlbum debut, “els records no marxen mai”. El senzill explora un dels moments emocionals més complexos després d’una ruptura: quedar atrapat entre l’acceptació del final i la persistència d’una última esperança.
La cançó gira al voltant del concepte de l’espera, entesa no com un gest romàntic sinó com un estat mental contradictori i desgastant. POL posa veu a la dificultat de deixar anar, a les portes que no s’arriben a tancar i a les relacions que continuen presents a través dels records digitals i els vincles intermitents, una experiència generacional marcada per la incertesa emocional.
Musicalment, ‘x si un dia tornes’ construeix el seu relat a partir del contrast i l’evolució sonora. El tema arrenca amb una producció continguda i íntima, gairebé fràgil, que dona protagonisme absolut a la veu i al pes de la lletra, com si fos un monòleg intern. Amb l’arribada de la primera tornada, la peça creix cap a un registre més expansiu i maximalista, amb capes vocals i harmonies que amplifiquen la tensió emocional. A partir d’aquest punt, la cançó manté una intensitat constant que reforça la idea central del tema: res torna exactament al lloc d’origen, però tampoc arriba un alliberament definitiu.
La interpretació vocal acompanya aquesta progressió, passant d’una contenció inicial a una entrega més directa i exposada, mantenint sempre una sensació de proximitat amb l’oient. La producció es converteix així en una eina narrativa que amplia el discurs emocional de la cançó.
Aquest nou senzill representa una evolució natural respecte a “1840 km”, on el relat se centrava en el desplaçament, la ciutat i el creixement personal. Ara, POL dirigeix la mirada cap endins amb un discurs més nu, pausat i vulnerable. ‘x si un dia tornes’ ja està disponible a totes les plataformes digitals i serveix com a carta de presentació de “els records no marxen mai”, un disc que aprofundirà en la ruptura, la memòria i la pèrdua de control emocional, consolidant l’artista com una de les veus més sensibles del pop català actual.
En Tildo Muxart feia una bona colla d’anys que no treia música, però ha trencat el silenci amb el disc que sempre ha volgut fer i sentint les cançons com ell desitja. «Confessions of a dangerous mind» és una realitat i en ella podem trobar representats els set pecats capitals.
Explica que va quedar força desencantat de les discogràfiques, que ell es va enamorar de les seves influències de gent com els Beatles o Johnny Cash, on es feia una aposta per aquells artistes mentre que ara tot és molt més màrqueting.
El nou treball l’ha anat combinant amb la seva feina, que poc té a veure amb la música, però la seva passió per tirar endavant aquest nou projecte ha estat ben gran i el resultat és impecable.
Esperem que ben aviat puguem tornar a gaudir d’un directe seu, ja que encara recordo el bolo que va fer al Molino va una bona colla d’anys i on em vaig enamorar de la seva veu i del seu talent.
Xarim Aresté és un dels grans músics que tenim a casa nostra, que pel meu entendre es mereixerien molt més reconeixement del que ja té. Acaba de publicar un disc excepcional anomenat «Punt de creu», on la nostàlgia hi és molt present però sense caure en els tòpics. Sap com commoure’ns sense caure en la cursileria.
En Xarim ens ha explicat que en alguns moments de la creació s’ha trencat i que es pensava que no seria capaç d’acabar-lo. Però ho ha fet i el resultat és impecable.
La presentació del disc serà el 27 de març a l’Apolo, tot i que pocs dies abans farà una preestrena al Teatre de Bescanó.
Aquest divendres ha arribat «Pel barri es comenta» l’esperat nou disc de La Ludwig Band, que durant els últims mesos ens han anat estrenant algunes de les cançons del treball, totes elles amb un dels membres del grup (i també d’en Xavier, el tècnic) com a protagonista.
Ara ha arribat el disc, un treball on el romanticisme hi és molt present, qui sap si el fet que en Quim Carandell ens expliqués que està bastant enamorat hi ha tingut alguna cosa a veure.
La Nora Rosell n’ha escrit una ressenya que no t’hauries de perdre, com tampoc la nostra conversa distesa enmig d’un barri on comentem tot el que se’ns passa pel cap.
Love of Lesbian han confirmat que iniciaran un període de silenci un cop finalitzin tots els concerts previstos per al 2026. Després de 25 anys d’activitat ininterrompuda, el grup català ha decidit posar punt final a l’actual etapa en directe per emprendre una pausa indefinida en un moment especialment dolç de la seva carrera.
L’anunci s’ha fet públic a través d’un text titulat El arte de detener el tiempo, on la banda reflexiona sobre la necessitat d’aturar-se després d’un quart de segle de discs, gires i escenaris. “No és un adeu, sinó un ‘fins aviat’ de llarg alè. Volem que el silenci que vindrà sigui tan honest com el soroll que hem compartit”, expliquen, deixant clar que la decisió respon a una voluntat artística i vital més que no pas a un final definitiu.
El grup arriba a aquest punt després de publicar el seu desè àlbum, «Ejército de Salvación» (2023), i enmig d’un 2026 marcat per una gran resposta del públic i importants cites en directe. Abans de l’aturada, Love of Lesbian completaran la gira prevista, que inclou concerts i festivals a Espanya, Sud-amèrica i diversos països europeus, en el que defineixen com la seva “última travessia” abans de baixar temporalment dels escenaris.
Amb aquesta pausa, la banda s’allunya dels focus com una de les formacions clau del pop-rock alternatiu en castellà, responsables de discos ja icònics com «Maniobras de escapismo» (2005), «Cuentos chinos para niños del Japón» (2007), «1999 (O cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)» (2009) o «La noche eterna. Los días no vividos.» (2012), treballs que han consolidat una trajectòria essencial dins la música estatal.
Tot i la incertesa sobre el futur, el grup assegura que marxen amb la sensació d’haver completat un viatge que “ha valgut cada segon d’insomni”, deixant la porta oberta a un possible retorn quan arribi el moment adequat.
El Festival Cap Roig ja ha fet públic el cartell complet de la seva pròxima edició, que tornarà a omplir els jardins de Calella de Palafrugell de música en directe durant els mesos de juliol i agost de 2026. El cicle combinarà grans noms internacionals amb artistes destacats del panorama estatal i català en una programació eclèctica que reafirma el festival com una de les cites musicals imprescindibles de l’estiu a la Costa Brava.
Entre els principals reclams hi destaca la presència de Bryan Adams, que actuarà el 3 de juliol, encapçalant una programació on també sobresurten figures internacionals com Anastacia, Mika, Rick Astley i la reconeguda pianista i cantant de jazz Diana Krall. El cartell aposta igualment per veus consolidades com Víctor Manuel, Luz Casal, Ana Torroja, Miguel Ríos o l’espectacle del violoncel·lista Hauser.
La música estatal i catalana també tindrà un pes important en aquesta edició amb artistes com Amaia, Miki Núñez, Pablo López, Antonio Orozco, Rosario, Taburete, El Fil Invisible, Valeria Castro, Juan Diego Flórez, 31 FAM, Lax’n’Busto i Café Quijano, entre d’altres propostes que configuren una programació variada pensada per a públics diversos.
El Festival Cap Roig manté així la seva aposta per combinar pop, rock, música d’autor, propostes clàssiques i sons contemporanis en un entorn natural únic, convertint cada concert en una experiència singular.
Les entrades per a tots els concerts es posaran a la venda el pròxim 2 de març a les 10 del matí, moment en què s’espera una alta demanda per a una edició que torna a reunir grans noms de l’escena musica.
Bryan Adams tornarà a Barcelona aquest 2026 amb la gira “Roll With The Punches 2026”, després de l’èxit dels seus concerts recents. El reconegut artista canadenc farà parada al Palau Sant Jordi el pròxim 14 de novembre, en una cita que promet repassar tant el seu nou material com els grans clàssics que han marcat diverses generacions.
El concert forma part d’una extensa gira europea que arrencarà el 27 de setembre a Riga i que confirmarà, un cop més, la connexió especial que Adams manté amb el públic. Amb dècades de trajectòria i una carrera plena d’èxits, el músic continua consolidant-se com una de les figures més estimades del rock internacional.
La gira arriba impulsada pel seu últim treball, “Roll With The Punches”, publicat a través de Bad Records i nominat als Premis JUNO 2026 com a Millor Àlbum de Rock de l’Any. El disc combina himnes rockers d’energia directa amb moments més introspectius, mantenint intacte el so característic que ha definit la seva carrera.
En directe, les noves cançons conviuen amb peces imprescindibles del seu repertori com ‘Summer of ’69’, ‘Heaven’, ‘Run to You’ o ‘(Everything I Do) I Do It For You’, configurant un espectacle pensat per recórrer totes les etapes del seu llegat musical.
Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda el divendres 6 de març a les 10.00 h, amb diferents categories i opcions VIP que inclouen experiències exclusives prèvies al concert.
Guillamino ha publicat «Erra & Bé», el seu nou treball discogràfic i setè àlbum d’estudi, confirmant una vegada més el seu lloc com una de les figures més singulars i inquietes de la música catalana. El barceloní Pau Guillamet torna al format llarg set anys després de «FraJúpiter» (2018) amb un disc que revisita el R&B dels anys noranta des d’una perspectiva actual i personal.
El treball recupera amb naturalitat el vessant més soulful i melòdic del gènere, combinant-lo amb una presència destacada de guitarra elèctrica que aporta una textura contemporània i orgànica. Aquesta fusió connecta tant amb referents clàssics del R&B com Boyz II Men o Tony! Toni! Toné! com amb sensibilitats modernes pròximes a artistes com Steve Lacy o Frank Ocean, construint un pont sonor entre èpoques.
Al llarg de les set cançons del disc, Guillamino equilibra la introspecció emocional amb una vocació rítmica clara, creant temes que funcionen tant des de la intimitat com des del moviment. Entre els moments destacats hi trobem la participació de Gessamí Boada a ‘Agents Secrets’, que aporta una atmosfera delicada i cinematogràfica, així com la producció i mescla de Galgo Lento a ‘T’estava esperant’. El projecte també amplia el seu imaginari visual amb detalls com el cameo d’El Gordu del Puru en un dels videoclips.
Músic, productor i docent, Guillamino continua demostrant amb «Erra &Bé» la seva capacitat per fusionar llenguatges musicals i emocions sense perdre coherència artística. El disc s’erigeix així com una nova etapa dins la seva trajectòria, marcada per la maduresa creativa i la voluntat constant d’explorar nous camins sonors sense renunciar a l’essència pròpia.
Ens trobem amb ell per fer un cafè i comentar la jugada sobre aquest nou disc.
Avui hem pogut parlar amb Meli Perea, cantant colombiana establerta a Cases d’Alcanar, per descobrir més sobre el seu nou àlbum, «Temas, terapias y visajes».
És el segon disc de l’artista, un projecte on, a través de ritmes afrocolombians fusionats amb sons electrònics, construeix un univers sonor propi en què transforma els «visajes» —els conflictes i dilemes quotidians de la vida— en música i teràpia.
El disc, construït a partir de dificultats vinculades als comiats, la pressió, la por i la falta de confiança, esdevé un viatge emocional i vital de la cantant. Meli Perea portarà aquest projecte al directe, amb una primera data de presentació el 20 de març a la sala Jamboree.
Sempre s’espera que tots els artistes i grups tinguin una relliscada en algun moment de la seva trajectòria: una cançó dolenta, un àlbum més aviat fluix… La Ludwig Band fa música des de fa vuit anys, però, a ells, aquest moment encara no els ha arribat.
Després de publicar “Gràcies per venir” (Indian Runners i Ceràmiques Guzmán) i portar-lo en un directe impecable durant dos anys, ara tornen amb “Pel barri es comenta” (L’Animeta), on mostren una faceta més sentimental, però sense perdre el seu característic sentit de l’humor.
La influència del rock clàssic encara es pot veure en alguns temes on destaquen els teclats, les guitarres elèctriques i l’enèrgica secció de vent, com a ‘Xavier, el tècnic de so’ —un dels millors temes de l’àlbum—. Tampoc deixen enrere el folk, que s’aprecia a ‘Si fa no fa, Rapunzel’, o a ‘On t’has ficat aquesta nit?’. Però, en algun moment, també s’hi intueix un toc de pop-rockdosmiler. Només cal sentir les guitarres i la bateria de ‘Creure’.
Més sentimentals que mai
El que més diferencia aquest disc dels anteriors és la manera en com parla de l’amor i, sobretot, el desamor. Com sempre, les lletres de Quim Carandell són divertides, atrevides, delirants, i també profundes. Però, aquesta vegada, són més sentimentals que mai. La frase que obra l’àlbum és “De debò m’estimes, o ho dius perquè ho has de dir”, a ‘El teu amor’. I altres cançons com ‘Que bonic’, ‘Enganyar-te’ i ‘Avui hem quedat a les quatre’ podrien fer-te caure alguna llagrimeta si t’enganxen sensible.
En definitiva, es nota que els nois que van començar a fer cançons a l’institut s’han anat fent grans i ja viuen les relacions i la vida des d’un lloc més madur. Això sense deixar de banda l’actitud desenfadada que tant els caracteritza, que també pot servir per explicar aquestes històries de cors trencats. ‘Millor amb ell’ n’és el clar exemple (“Te n’aniràs amb el noi que t’estimes o amb el que s’ofega amb el penúltim trago”). Aquest va ser el primer avançament del disc, i no n’haurien pogut triar un de millor perquè, realment, és la cirereta del pastís.
I, les coses com són, La Ludwig és La Ludwig i no poden evitar deixar frases estel·lars com “he après a posar nou moscada quan faig beixamel” o “aquests ludwigs mamarratxos que sempre canten borratxos” —si aquesta és la clau del seu èxit, que no deixin mai de beure—.
Al cap i a la fi, els de la banda d’Espolla són uns pel·liculers. ‘D’un concert de la Mushkaa’ narra l’inici d’una amistat amb la cantant de Vilassar. Però tanca l’àlbum com si fos la banda sonora d’una comèdia romàntica en què dos enamorats corren l’un cap a l’altre sota la pluja, envoltats de gent, però aïllats del món, mentre sonen uns violins de fons (literalment).
Amb els gairebé imperceptibles canvis de registre, La Ludwig Band sonen com sempre. Però ho fan tan bé, que per què voldríem que canviessin? I que bonic que és que, una vegada més, ens hagin regalat un àlbum tan bo.
Sexenni ja ha publicat «Només Música!», un nou EP de quatre cançons que neix amb una idea clara: deixar que sigui la música qui parli. Sense videoclips ni grans campanyes promocionals, la banda lleidatana aposta per tornar a l’essència del projecte i reivindicar allò que, segons expliquen, millor els defineix: les cançons.
El treball es presenta com un exercici profundament col·laboratiu que connecta el pop característic del grup amb mirades i sonoritats diverses gràcies a la participació d’artistes destacats del panorama català com Sidonie, Svetlana i Miki Núñez. El resultat és un EP variat però coherent, que amplia el seu univers musical sense perdre identitat.
El disc s’obre amb ‘Els ulls que et mirin’, una peça introspectiva que reflexiona sobre la fragilitat del relat personal i el pes de la mirada externa. El vessant més lluminós i celebratiu arriba amb la col·laboració amb Sidonie, que dona forma a un himne d’indie pop intergeneracional cantat en català.
Un dels moments més punyents del treball és ‘Josep Maria’, amb Svetlana, una cançó directa i sarcàstica que apunta cap a l’auge de la nova extrema dreta sobre una base samba-dance que evoca l’energia festiva de Carlinhos Brown. L’EP es tanca amb ‘Televisió’, la col·laboració amb Miki Núñez publicada el novembre passat i convertida en un dels grans èxits recents de la banda.
Sexenni presentarà «Només Música!» en directe el pròxim 13 de març de 2026 a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, un concert que ja supera la meitat de l’aforament venut i que confirma el bon moment d’una de les propostes amb més projecció de l’escena musical catalana actual.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
