Roserona ha tornat. Després d’un llarg temps d’inactivitat, la cantant torna amb un noutreballmusical anomenat “Caro Diario” que sent com un pas a la professionalitat, ja que suposa una gran evolució respecte al que havíem vist d’ella fins ara. El seu creixement personal l’ha acompanyat i conduït cap a una novaartista, i n’està molt satisfeta: “La d’ara és la Roserona que identifico més amb qui soc”.
L’EP està format per sistemes, tots amb una idea i una sensació molt unificada. La cantant cardedeuenca mostra a través sobretot de la seva veu, tal com explica: “Jo l’emoció la faig 100% per la veu i per mi és molt important, no tant el que dic, sinó com ho dic i com ho canto”. Algunes cançons inclouen instruments com la guitarra, el piano i, fins i tot, el saxo, però és majoritàriament a través de la veu que mostra les seves preocupacions, crítiques o històries personals. Ho fa amb un toc romantitzat, però sense perdre de vista la veritat: “Aquest nou treball musical és tan real i tan íntim de coses que m’han passat de veritat“.
Estem davant d’un EP que juga molt amb les dualitats com, per exemple, el debat intern del que fem envers el que pensem. I de dualitats passem a duo, i és que “Caro diario” compta amb una col·laboració molt especial per a l’artista. Roserona i Socunbohemio s’han unit per cantar ‘Potser som’. Roserona explica que l’Artur (Socunbohemio) ha sigut una figura a la vida, i més dins el món musical, l’ha guiat molt.
La presentació del disc “Caro Diario” serà el 21 de març a la Jamboree, a Barcelona. Roserona no ha concretat gaires detalls sobre aquest concert, prefereix que la gent ho visqui de primera mà. Potser l’acompanyarà a l’escenari Socunbohemio? Potser comptarà amb algun suport visual inesperat? Ho veurem a finals d’aquest mes.
Els Celobert són una banda a qui tenim una gran estima a Primera Fila. Ja sabeu que ens agrada descobrir grups i artistes que tenen alguna cosa interessant a dir i aquest trio en són un bon exemple.
Ens agraden tant que vam voler que formessin part de la primera Gala de Premis de Primera Fila el novembre passat.
Després de presentar el seu fantàstic disc “Llum” arriben les “Ombres” en forma d’EP, que t’atraparà de la primera a la darrera cançó.
Hem parlat de la indústria musical, dels seus somnis, hem conegut una mica més la seva manera d’entendre la música en una conversa sincera i amable amb una gent que val molt la pena. Ah! I a més hem tocat una mica el piano, alguns millor que altres això sí!
El 2 d’abril presenten disc a La Nau de Barcelona.
La vocació confessional de Caro diario, el nou treball de roserona, queda clara des del mateix títol. Fa referència a la pel·lícula de Nanni Moretti, sí, però també delata l’estil d’escriptura que impera en el disc: és una confessió sincera de sensacions, reflexions i emocions que giren al voltant del gran misteri de la vida i de l’univers, l’amor. Per això, encara que en molts passatges el disc es presenta com una mena de diàleg de l’autora amb ella mateixa, l’artista catalana acaba confegint un discurs amb el qual totes les persones ens podem sentir identificades.
Fent gala d’un estil polit i preciosista, utilitzant pocs però encertats elements, roserona aconsegueix definir i sintetitzar la seva pròpia veu com a cantautora, posant-la sempre en primer pla. Una veu artística que es pot emparentar amb la suavitat melòdica de Françoise Hardy, amb el minimalisme commovedor d’Alice Phoebe Lou, amb l’atmosfera sedant de The Marias o amb les versions més despullades de Lana del Rey o Cat Power; però també amb la tradició musical d’icones com Carla Bruni o Linda Perhacs. La producció de Galgo Lento, ben adherida a la composició sòlida i natural de roserona, és clau.
The Tyets comencen a revelar-nos, aquest divendres, com sonarà el seu nou àlbum “Cafè pels més cafeteros”. Ho fan amb una producció diferent, explorant noves sonoritats i transportant-nos cap a un altre racó del seu imaginari musical. L’han anomenat “A fora plou”, perquè era el que succeïa mentre en componien la lletra, i l’han fet sonar com un indie pop juganer, vital i lluminós, que s’enganxa i que podria dur-nos a calçar-nos les botes d’aigua i sortir a cantar a ple pulmó sota la pluja.
El tema neix durant una estada de Xavier Coca i Oriol de Ramon en una casa rural perduda enmig del territori asturià, acompanyats d’altres músics i disposats a crear nou material. Al costat de la llar de foc, van ajuntar-se amb el cantautor folk madrileny St Woods i va néixer “A fora plou”. Cançó en mà, van decidir treballar-la a Blind Records (Barcelona), acompanyats dels productors Santos & Fluren, pares d’una sonoritat indie molt arrelada a casa nostra. A més, el tema ha estat mesclat i masteritzat per Aleix Iglesias.
“A fora plou” ens trasllada als prats verds, regats constantment per la pluja, enmig d’un entorn rural. D’aquesta manera, The Tyets ens fan endinsar en aquells petits plaers de la vida, com el d’observar la pluja caure a través dels vidres. Sols o acompanyats, en un ambient de confort i de connexió amb nosaltres mateixos i amb l’entorn en què vivim. Moments que queden en nosaltres per a tota la vida, com aquest nou single, que sona a himne.
“Teníem moltes ganes de tornar i fer-ho amb “A fora plou”, que vam tenir clar que seria una cançó per a tota la vida, és un regal. Tot el que ve, és cafè pels més cafeteros”
Un llançament que va il·lustrat amb un videoclip en format roadtrip, protagonitzat pels actors Clara de Ramon, Marc Rius i Helena de Ramon, i dirigit per Cristina Tomàs, una habitual en les últimes peces audiovisuals del duet de Mataró.
L’estrena en directe ha tingut lloc durant els Premis Enderrock, celebrats a l’Auditori de Girona aquest dijous a la nit.
La presentació del nou disc tindrà lloc en diferents festivals com el Canet Rock, Cabró Rock, Cap Roig, Festiuet o l’Strenes, que donarà el tret de sortida el 26 d’abril a la Mirona de Salt.
Atalaya 00 és un grup terrassenc que va néixer durant el confinament. El 2021 tres amics van ajuntar les seves passions per començar a fer música. Els nois tenen dos àlbums publicats; “ATALAYA 00” del 2021 i “DESAMOR D’ESTIU” del 2023, on pertanyen grans èxits del grup com: ‘Demà serà millor’ o ‘Tot el temps del món’. L’octubre passat van estrenar la seva cançó més recent ‘Par de birres’ juntament amb l’artista Serra.
A través de sons urbans, Atalaya 00 explica al seu públic les seves vivències adolescents, en les que possiblement, aquell qui ho escolti s’hi pugui sentir identificat. L’amor, però, no passarà desapercebut perquè a ‘Deixa’m estimar-te’ els artistes es posen sentimentals perquè volen una altra oportunitat amb aquesta persona que estimen. El grup es descriu com a polivalent i obert a tots els estils, amb l’objectiu de gaudir de la música i del seu projecte el màxim temps possible.
El passat dissabte 8 de febrer, el grup va cantar a l’Ateneu Candela de Terrassa per presentar el seu nou EP, que explora un estil innovador: l’afro.
“Moriagatte” és una expressió japonesa que fan servir els grups locals per encendre el públic. Doctor Prats ho va descobrir l’any 2017 durant una gira que van fer per terres nipones, que els va portar a actuar a sales de Tòquio i al Fuji Rock Festival. “Allà vàrem connectar profundament amb la cultura japonesa i vàrem viure de primera mà el poder d’aquesta expressió, que feia saltar i cridar tothom a l’instant.” Des d’aleshores, el terme s’ha convertit en un lema per a la banda, un crit de guerra que representa el fet de deixar-se anar i viure la música amb intensitat.
Aquesta nova cançó reflecteix com la música pot unir cultures i superar barreres lingüístiques. Per reforçar aquesta idea de la música com a llenguatge universal, Doctor Prats ha comptat amb la banda de música festiva japonesa ORESKABAND que hi ha cantat en japonès. Els terrassencs expliquen que durant aquella gira van viure aquesta connexió de manera visceral amb persones que no compartien el mateix idioma, però amb qui s’entenien perfectament a través de la música.
Doctor Prats ha impregnat “Moriagatte!” de l’energia incombustible de la banda i la seva vocació d’anar sempre més enllà. Inspirats per la sonoritat de bandes japoneses com Creepy Nuts, han vestit la cançó amb una clara influència del so Jersey Club, un gènere electrònic molt popular al Japó. La producció ha anat a càrrec del productor David Rosell i del líder i cantant de Doctor Prats, Marc Riera. L’enregistrament s’ha dut a terme entre Can Pardaler (Catalunya) i un estudi de Tòquio on han gravat les ORESKABAND.
Per acabar de tancar el cercle d’aquesta connexió amb Japó, el videoclip de “Moriagatte!” va ser rodat al febrer a Tòquio sota la direcció d’Arnau Rosset. El clip no només captura l’essència vibrant de la ciutat, sinó que també reflecteix la complicitat amb ORESKABAND i el vincle establert amb el públic japonès. Un vincle que persisteix després de tots aquests anys i és que alguns d’aquests fans van assistir a un concert improvisat que la banda va fer durant aquesta nova aventura a la ciutat.
Amb aquest llançament, Doctor Prats fa un pas més cap al seu esperat cinquè àlbum, que veurà la llum el 28 de març i que promet ser una autèntica festa.
Any rere any, l’Acústica convoca més de 100.000 persones i s’ha consolidat com la cita musical imprescindible del final de l’estiu. Malgrat aquest èxit, cada cop és més difícil oferir una programació singular que inclogui els artistes més destacats del moment. L’augment dels costos a la nova realitat de la indústria musical, fan que el festival hagi d’explorar noves estratègies per mantenir el nivell assolit fins ara.
L’Acústica Figueres Arena neix precisament amb aquest objectiu: acollir grans gires, oferint les condicions tècniques que els espais dins la ciutat no poden garantir, disposant de l’aforament necessari per fer viables aquesta tipologia de concerts, i que, d’altra manera, no es podrien programar ni a l’Acústica, ni a Figueres.
En aquesta edició, es preveuen un o dos concerts en aquest nou escenari. El primer es donarà a conèixer dilluns vinent i correspon a una de les gires catalanes més importants de l’any.
Dos dies abans del llançament complet de Caro diario, el segon àlbum de roserona, arriba un nou avançament que aporta encara més el toc poètic de l’EP. ‘Marlborowinston‘ és el títol del nou tema, el qual presentarà aquest vespre a Kaktos Botanical Society (Barcelona) juntament amb el seu videoclip i la resta del treball.
‘Marlborowinston‘ és un tema amb un to realment romàntic que descriu una cita a la ciutat de Barcelona. Incorpora un accent jazzy, ja que, a part de la veu de roserona i cors que són també seus, podem sentir un saxo. Aquest instrument aporta un aire cinematogràfic a la peça i fa inevitable pensar en un videoclip. I així ha sigut, avui s’ha publicat la cançó amb un videoclip que li va com anell al dit, obra de Miki Lloret.
“Barcelona al nostre davant i tu fumant”, l’artista catalana ens ubica no tan sols en el lloc de la cita, sinó també emmarca sensacions i detalls que va repetint. Ho fa de manera subtil, denotant una vegada més una dualitat, com ha fet en altres temes de l’EP. En aquest cas, tracta el doble sentit de l’amor, els seus clars i obscurs que mostra tant amb la lletra com amb la veu i la melodia.
‘Marlborowinston‘ és elegant i s’inspira en Éric Rohmer, un cineasta francès que suposa una gran inspiració per l’artista cardedeuenca. De fet, en una entrevista ens ha explicat que, precisament, ha centrat el seu treball de final de grau a l’obra d’aquest crític i director francès.
És el segon tema de ‘Caro diario’ que compta amb un videoclip, primer va arribar el de “Caro diario” i ara, el de Marlborowinston“. Aquest últim és el que té una estètica idíl·lica i romantitzada més marcada i que aconsegueix fer visibles les imatges que ens podem imaginar quan escoltem aquesta cançó.
La listening party d’aquesta tarda a Kaktos Botanical Society (Barcelona) comptarà amb Marta Mas (de Salsa Romesco de Radio Primavera Sound) com a presentadora de l’esdeveniment. A més a més, ja han sortit les entrades per a la presentació del disc que farà roserona a la Sala Jamboree de Barcelona el 21 de març.
“Quatre cançons que estimen tot allò que hem viscut i tot allò que ha de venir” confessen Ginestà a l’hora de definir Només viure, el seu nou EP. I realment no hi ha millor culminació pel seu quart disc, VIDA MEVA, publicat ara fa un any, que tantes alegries els ha donat.
Aquell disc era un cant vitalista, una obra de tretze cançons que narraven l’evolució de l’amor després d’un trencament sentimental. Des del “vida meva” que se li diu a la persona estimada, al crit reconfortant del “vida meva” davant del mirall dirigit a un mateix. Des que van publicar aquest disc, Ginestà, consolidats com una de les bandes de pop més destacades de l’escena actual, viuen la seva millor etapa, artística i professional. Han fet una quarantena de concerts a sales d’arreu del país i a festivals tan rellevants com Cruïlla Primavera a la sala Paral·lel 62 i Festival Cruïlla de Barcelona, Strenes de Girona, Canet Rock o Acústica de Figueres.
El dia 21 de març comencen nova gira amb un soldout a l’Apolo anunciat fa dos mesos que servirà de presentació d’aquest nou EP. Aquesta nova gira tindrà una primera part a la primavera amb setze dates pels Països Catalans i seguirà amb molts més concerts a l’estiu.
Només viure consta de quatre cançons que conviden a viure amb intensitat, a aixecar-se després dels cops de la vida, a fer-se gran aprenent a trobar l’amor en els llocs més inesperats. El so fresc i brillant és obra dels productors Pep Saula a tres cançons i Xicu a una.
Clepton és el projecte musical de Xevi Collado Merino (1989), Jordi Jet Serra Morales (1990), Pau Lafoz Gasulla (1989) i Guillem Ubach Saura (1990). La banda va viure el seu auge dins l’escena del pop independent a finals dels 2000, en un moment en què la seva adolescència arribava a la fi i les rock bands s’enfrontaven a la crisi generalitzada de la indústria musical tradicional.
Amb una identitat pròpia i ben definida, el seu so es caracteritza per melodies pop, l’equilibri entre les influències del punk americà i l’indie britànic, i unes bases de hardcore sofisticat. Dins la seva trajectòria discogràfica, amb 3 LP’s i 4 EP’s, destaquen especialment ‘Sentit Únic’ (2011), enregistrat a Ultramarinos Costa Brava amb Santi Garcia, i ‘Matrjoshka’ (2015), gravat per Joan Pons al Teatre de Cal Eril de Lleida.
A finals del 2015, Clepton continuava amb la voluntat de fer música, però l’escassetat d’experiències compartides, fruit de la seva dispersió geogràfica i del tancament d’una etapa amb ‘Matrjoshka’, els va portar a buscar una nova font d’inspiració.
El punt de connexió va aparèixer amb en Joan, amic, membre de l’equip de Clepton i figura clau en la trajectòria del grup. La seva vida, marcada per una turbulenta relació amb les drogues i un profund amor per la música, reflectia l’experiència d’una generació urbana marcada pel desarrollismo i l’obertura cultural. La seva història, a la vegada lluminosa i devastadora, es va convertir en un mirall per als membres del grup, inspirant-los a crear un disc conceptual sobre la seva vida.
En Joan neix el 1964 en una família humil, catalana i cristiana, al nucli rural de la Creu de Barberà (actualment Sabadell). La seva infància està marcada pels jocs, la família i la connexió amb la natura, però l’expansió urbanística dels anys 70 coincideix amb la seva adolescència i el descobriment de les drogues, aleshores desconegudes per gran part de la població. Apassionat per la guitarra i els motors, als 16 anys cau en l’heroïna, una addicció que marcarà la seva vida durant una dècada fins que, als 26 anys, decideix deixar-se de punxar. La seva rehabilitació, llarga i progressiva, es veu impulsada pel naixement dels seus dos fills bessons i pel diagnòstic de SIDA. A finals dels 90, després de separar-se de la seva parella, s’instal·la a Manresa, on es reconnecta amb l’escena musical i esdevé promotor d’iniciatives musicals de base. El 2008, com a director artístic del concurs MPM de Manresa, entra en contacte amb Clepton, amb qui inicia una relació d’estima i admiració mútua que es manté fins avui. Actualment, viu a Manresa, té una tercera filla i continua dedicat a la música i la poesia, tant en l’àmbit personal com en projectes artístics.
La temàtica de les cançons de Clepton sempre ha estat definida per les experiències compartides dels quatre integrants, com si les lletres fossin l’expressió d’un sentir col·lectiu. En aquest cas, la necessitat de viure un mateix procés creatiu els va portar a submergir-se en la història del Joan a través de sis entrevistes, realitzades entre 2016 i 2017 en trobades tranquil·les al voltant d’una taula.
Amb la documentació finalitzada, la banda va analitzar la seva biografia per donar-li forma musical. La composició es va desenvolupar en dues etapes creatives: Entre els anys 2017 i 2018, sessions de composició a Cal Oliver (Rajadell), i l’estiu del 2019 a Caprarola (Itàlia).
La gravació es va fer en tres sessions, cada una dedicada a un bloc estètic diferent, entre desembre del 2019 i abril del 2021, a Red Factory Studio (Sant Fruitós de Bages). El disc ha estat autoproduït sota la direcció de Xevi Collado, productor professional i membre de la banda.
Clepton no girarà en concert, però presentarà el disc en un format d’audició comentada amb el protagonista de l’àlbum en dates encara per anunciar.
A Day To Remember anuncien una nova gira que els portarà a actuar a la sala Razzmatazz de Barcelona el dia 19 de juny, comptaran amb Boston Manor com a grup convidat.
Després de publicar “You’re welcome” el 2021 el grup va publicar fa uns dies “Big Ole Album Vol. 1”, tot i que en format digital no es podrà escoltar fins el 21 de març.
Les entrades pel concert es posaran a la venda aquest divendres a través del web del Resurrection Fest. Dimecres s’obrirà prevenda al web del grup, mentre que dijous es podran adquirir per Spotify i pels compradors dels abonaments del Resurrection Fest.
“Cafè pels més cafeteros”, aquest és el nom que The Tyets ha triat per al seu nou àlbum. El duet de Mataró, que tancava gira el passat mes de novembre amb dos “sold outs” al Sant Jordi Club de Barcelona, presenta aquest 2025 el seu tercer disc. Tot plegat, després de la publicació l’any 2023 d'”Èpic Solete”, que ha aconseguit situar-se entre els discos més venuts de l’estat espanyol durant dos anys consecutius.
En aquest nou treball discogràfic, Xavier Coca i Oriol de Ramon exploren noves sonoritats, havent treballat amb productors de casa nostra i també de fora. De fet, el seu viatge a Miami d’ara fa un any, té un pes important en aquest nou disc. Per descobrir-ho, però, caldrà esperar fins al proper 4 d’abril, quan The Tyets llencin aquest “Cafè pels més cafeteros”.
Per fer l’espera més agradable, The Tyets ens serviran diversos “shots” en forma de cançó en les properes setmanes.
Per anunciar l’arribada imminent d’aquest nou àlbum, The Tyets ha decidit donar la benvinguda a tots els qui visitin el Maresme en les properes setmanes. Per fer-ho, els mataronins han instal·lat una tanca publicitària al punt quilomètric 213 de la C-31, a l’altura de Badalona, amb el missatge “Benvinguts al Maresme”. Un anunci de dotze metres que corona un personatge que il·lustra una tassa de cafè que duu una cafetera italiana a les mans, per no quedar-se sense combustible.
El primer avançament del disc serà ‘A fora plou’ i s’estrenarà aquest mateix divendres, tot i que la gran estrena tindrà lloc durant els Premis Enderrock aquest dijous a la nit, a l’Auditori de Girona.
El llançament de “Cafè pels més cafeteros” anirà acompanyat de l’arribada d’un nou i enèrgic directe de The Tyets, tal com ens tenen acostumats. De moment, ja s’han donat a conèixer les primeres dates de presentació del nou àlbum: 26 i 27 d’abril, festival STRENES (Girona); 17 de maig, Satèl·lit Fest (Inca); 31 de maig, Nits de Vivers (València); 14 de juny, Cabró Rock (Vic); 5 de juliol, Canet Rock (Canet de Mar); juliol, Share Festival (Barcelona), Festiuet (Salou), ZEVRA festival (Cullera); 19 d’agost, Occident Summerfest (Puigcerdà).
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
