Billie Eilish ha presentat aquest divendres el seu segon disc “Happier Than Ever”, format per 16 cançons i amb temes que ja coneixem com ‘my future’, ‘Lost cause’, ‘Your Power’, ‘NDA’ i ‘Therefore I Am’.
El disc torna a estar creat al costat del seu germà Finneas i s’esperi que sigui un dels discs més venuts del 2021, tal com va passar amb el seu debut.
Silk Sonic el nou projecte de Bruno Mars i Anderson .Paak han tornat a donar senyals de vida després de ‘Leave the door open’ i acaben de compartir una nova proposta anomenada ‘Skate’.
Una cançó que sona a clàssica i que poc té a veure amb tot el que sona actualment.
Aquests últims dies circulava un rumor d’una possible col·laboració amb Beyoncé, però finalment la cançó que s’ha presentat no inclou cap altre participació.
Flashy Ice Cream, dels primers en començar a fer-se un nom fent trap en català, i amb una proposta que barreja el trap, dancehall i el rap amb un estil molt personal i fresc, ja ha enamorat a milers de joves catalans. El DAAX, el Pol Giancana i l’Sneaky Flex ja s’han convertit en referents de la música urbana a Catalunya i fins i tot han guanyat el Premi com a Millor Disc d’Urbana per la crítica dels Premis Enderrock 2020 amb el seu darrer àlbum ‘Don Gelato’, disc que també presentaran al Mercat de Música Viva de Vic. Ara, de la mà dels pioners, la P.A.W.N GANG, font d’inspiració de tota una promoció d’artistes i grups d’estil urbà, presenten ‘Brexit’, el que suposa el segon avançament del pròxim àlbum de Flashy Ice Cream, que veurà la llum a la tardor.
Després d’una de les cançons de l’estiu, ‘Només tu’, aquest nou tema sap com apropar-se a una sonoritat drill i una lírica afilada i contundent. Dins de ‘Brexit’ hi canten Yung Mare de la P.A.W.N GANG, Sneaky i Giancana de Flashy Ice Cream, i en aquest cas també compten amb la producció de Koa, membre de 31 FAM. El visual corre a càrrec de Blackvision. És un d’aquells temes que simplement, recorda i reafirma que existeix una escena underground catalana.
El projecte de Joan Garrido & The Global Band segueix apostant per aquest estil “crooner” que tant caracteritza el cantant.
L’artista avança el primer senzill del què serà el nou projecte titulat ‘Restart’ que anirà acompanyat d’una Big Band d’onze músics que el seguiran en els concerts en directe.
“September” és una versió de la mítica cançó d’Earth Wind and Fire i és una mostra del que es podrà escoltar en el disc “Restart”, amb un acord amb el més pur estil jazz i amb el dinamisme i frescor que caracteritzen el conjunt de tot aquest projecte anomenat “Joan Garrido & The Global Band”.
En aquest tema han passat per diferents ambients en els quals es pot apreciar la versatilitat i musicalitat d’aquesta “Big Band”.
Amb l’avançament del primer senzill del seu nou projecte, el músic estrena també videoclip, gravat a la Sala Apolo de Barcelona, on ens convida a somiar amb ell acompanyats pel so i l’elegància inconfusibles de The Global Band.
Restart:
En el disc es podran escoltar estàndards com “I’ve got you under my skin” i “They can not take that away from me” en què s’ha conservat aquest aire clàssic que els caracteritza, i cançons com “Attention” de Charlie Puth o “Rock with you” de Michael Jackson amb arranjaments per a Big Band apropant-los al pop.
A banda, en aquest disc es presenten dos temes inèdits que segueixen la dinàmica del conjunt d’aquest projecte.
No hi ha qui pugui amb Oques Grasses i ‘Bye Bye’ continua sent la cançó en català que més ha sonat durant el mes de juliol a les ràdios del país.
L’èxit d’Oques Grasses és incontestable i la bona rebuda del disc “A tope amb la vida” és una prova del bon estat de forma que viu el grup osonenc.
La Suu continua triomfant amb ‘Barcelona tropical’ que puja fins al segon lloc, igual que Doctor Prats amb ‘Massa bé’ que és tercera. Sopa de Cabra són quarts amb ‘Si et quedes amb mi 30 anys’ i La Fúmiga amb Samantha escalen fins al cinquè lloc amb ‘Ja no fa mal’.
Els Catarres entren a la llista al sisè lloc amb una versió que han fet de ‘Vull estar amb tu’. També entra a la llista Rigoberta Bandini amb ‘Aviam què passa’, la cançó Estrella d’aquest estiu.
Les llistes es poden consultar cada mes a l’APECAT.
LOS ANGELES, CALIFORNIA - MARCH 14: DaBaby attends the 63rd Annual GRAMMY Awards at Los Angeles Convention Center on March 14, 2021 in Los Angeles, California. (Photo by Kevin Mazur/Getty Images for The Recording Academy )
DaBaby és un dels rapers més en forma del moment, és de fet el desè artista més escoltat a tot el món a Spotify i continua triomfant en el remix de ‘Levitating’ de Dua Lipa.
Ara el músic ha estat notícia per una sèrie de comentaris homòfobs i sexistes que ha fet durant un concert i que poden veure’s a un vídeo.
Durant un concert el passat diumenge al festival Rolling Out Loud de Miami, el raper ha animat al públic a encendre la llum del mòbil, a no sé que hagin vingut al concert amb VIH, Sida o altres malalties de transmissió sexual que fan que et moris en dues o tres setmanes. I ha afegit, noies si el vostre cony fa olor a aigua, obriu la llum del mòbil; nois, si no xupeu polles als aparcaments, obriu la llum del mòbil.
El raper també ha causat polèmica quan ha convidat al també raper Tori Lanez, que va ser la persona que va disparar a Megan Thee Stallion. La rapera havia actuat feia una estona i ha presentat a Lanez amb to burleta amb la frase “endevineu qui és”.
DaBaby ha estat criticat pels seus comentaris, però lluny de demanar perdó ha respost a través d’Instagram i ha reiterat les seves paraules dient que “tot el món va encendre el mòbil perquè els seus fans gais no tenen la puta Sida, ja que es cuiden. No són drogats del carrer, els seus fans gais tenen classe”.
Una de les reaccions que s’ha vist a la xarxa és la de Dua Lipa qui s’ha mostrat sorpresa i horroritzada per aquestes paraules. També ha afegit sobre la importància de treballar junts per lluitar contra l’estigma i la ignorància sobre el VIH i la Sida.
Alguns fans de la cantant han reclamat que elimini de totes les plataformes la col·laboració entre els dos artistes.
Tan rosada, estiuenca i evocadora. I tan mortal. Com l’argument d’una pel·lícula de la sobretaula de diumenge, floreix la Nerium oleander en la ribera abans de la canícula, quan els enamorats i les famílies i cada colla de col·legues acudeix al riu a embriagar-se de rajos de sol. I tot el paisatge és de baladre, vida i verí, amb la seua flor dionisíaca i demoníaca –comproveu la seua toxicitat– a qui L’Home Brut, la banda del rock alternatiu més afilat de l’escena valenciana, li ha dedicat el seu últim senzill.
I per a fer-ho s’han vestit també de Baladre (Primavera d’Hivern), com el títol de la cançó. Això és: compondre una melodia insòlitament suau en la història de la banda. Els mateixos membres del grup van transformar el seu rol: el cantant Eneas Ribelles va deconstruir la seua veu amb vocoder i va cedir el seu instrument, el baix, a Martín Aguirre, habitual guitarrista de la banda; el bateria Alexandre Sanjuán es va fer càrrec també de l’ukelele; Manel Samper va desconnectar la distorsió de la seua guitarra i el teclista Carlos Part es va ocupar del theremin, eixe instrument en què el so es regula amb la mà polsant ones a l’aire.
Baladre exigia que el rock es prenguera un descans, tombant-se a la vora del Xúquer, perquè segurament un any com este ho demana a crits. El tema, però, no és mera poesia pastoral. És un cant que naix del desencant. La lletra va ser escrita els dies més grisos de 2020, quan els components de L’Home Brut estaven tancats a casa, dispersos en pisos de diferents ciutats mentre les notícies parlaven d’una nova crisi econòmica, l’enèsima per a la seua generació, ressaca perfecta de la pandèmia.
D’eixa impotència va brollar Baladre, una fugida mental als estius despreocupats a la Vall Farta, paisatge de l’imaginari comú del grup. Per això la lletra sona evocadora i la melodia rebaixa els pics de decibels habituals en la banda. I L’Home Brut s’allunya momentàniament dels seus referents clàssics, com Berri Txarrak, per a acostar-se a l’indie pop de bandes com Boy Pablo o al so bedroom de Cupido.
En este passeig pels marges del seu estil, la banda torna a comptar amb la complicitat del productor Llull Uberos, responsable d’un dels últims senzills de L’Home Brut, Odol hotzean. Ell lidera la producció d’este tema, juntament amb Dani Vallés, gravat als Estudis Limonium de Castelló (Ribera Alta).
Baladre va ser registrada durant les sessions en què es preparaven llançaments més salvatges de la banda publicats els últims mesos, com la mateixa Odol hotzean o Magre –ambdós editades també per Primavera d’Hivern–, i ha esperat a ser publicada igual que l’arbust espera a la primavera. El passat mes de maig, amb l’esclat de la natura a la Vall Farta, es va rodar en eixe mateix escenari el videoclip, realitzat per l’equip de Koratge i protagonitzat per Marta Roda. En ell la cançó mostra la seua forma definitiva: una postal bucòlica carregada d’ironia i que amaga un fosc final. Com una flor verinosa.
Keane han presentat una nova cançó anomenada ‘Dirt’ que forma part de les sessions de gravació del seu últim disc “Cause and Effect”, però van decidir deixar-la fora perquè era molt diferent de la resta, tot i que era la seva preferida.
La cançó s’inclou en un EP de títol homònim que va arribar fa uns dies i on també trobem Nothing To Something’, ‘Burning The Days’ i ‘November Day’.
Els seguidors d’Alfred García han començat aquest 27 de juliol la mar de bé i és que a la mitjanit s’ha presentat ‘Toro de cristal’, la nova cançó del músic català que compta amb la producció de Mosty i Rolo.
El videoclip l’ha dirigit l’actor Eduardo Casanova i ja es pot veure a Youtube.
La peça arriba després de ‘Los Espabilados’ i ‘Praia dos moinhos’, i s’inclourà en el nou disc de l’artista.
Després d’un parell de setmanes on Stay Homas i Albert Pla han situat ‘No vull baixar’ com la cançó en català més reproduïda a Spotify i Youtube, Oques Grasses recuperen la primera posició amb ‘La gent que estimo’, que en la setmana del 16 al 22 de juliol ha sumat prop de 180.000 reproduccions. En segon lloc trobem ‘Elefants’, mentre que ‘Bye Bye’ ocupa la tercera plaça.
‘No vull baixar’, baixa fins al quart lloc amb 137.000 reproduccions, seguida de ‘Wake up’, ‘De bonesh’, ‘Petar-ho’ i ‘Talismà.
Rigoberta Bandini fa una gran pujada amb ‘Aviam què passa’ que escala 8 posicions amb prop de 80.000 reproduccions.
El top 100 de les cançons catalanes es pot consultar a l’Instagram d’Atzacat i gaudir de les 100 peces a la llista d’Spotify.
Ja està aquí una nova edició d’Els Tops! Aquest cop amb noves propostes musicals per posar el toc final al mes.
En aquesta edició, la darrera de juliol, et proposem 10 recomanacions per cantar a la dutxa. I és que, si ets com nosaltres i t’encanta cantar a ple pulmó sota l’aigua, no et pots perdre aquesta playlist!
Hi ha per tots els gustos: des d’Oques Grasses pels que vulguin ballar, fins a l’Olivia Rodrigo pels que es vulguin desfogar, passant per la sensualitat de la Doja Cat o Silk Sonic i l’energia desbordant de la Dua Lipa. Sigui quina sigui la situació, t’assegurem que amb aquesta llista carregaràs les piles al màxim!
No t’ho creus? Doncs comprova-ho escoltant la playlist, ja disponible a l’Spotify de Primera Fila i aquí baix.
Encara no m’he recuperat del concert que he viscut amb Els Amics de les Arts a Cap Roig aquest diumenge. De veritat que ha passat? Des del primer instant fins a l’últim ha estat inoblidable.
He vist molts cops en directe al grup i avui era una d’aquelles vetllades que passaran a la història. Els afortunats que hem estat a Calella de Palafrugell podrem dir: Jo hi vaig ser.
Per què ha estat un concert per no oblidar? Per tot el grup, per les celebrades incorporacions de la Maria Astallé i la Gisela Alegret. Per la recuperació de Idu Massa i Maria de Palol. Pels immensos Pol Cruells i Ramon Aragall. Pel públic, per la nit que feia, per la impecable organització del festival. Tot s’ha conjugat perquè fos una nit màgica.
També hi han fet molt les cançons que han sonat i com ho han fet. Un so que s’agraeix, una il·luminació d’escàndol, unes ganes boges que tot allò no s’acabi mai.
‘No vam saber tornar’ ha estat la primera de moltes cançons que ens han fet vibrar. Primer des de les nostres butaques i posteriorment i quan sonava la desena cançó ‘El meu cos’ ens hem posat dempeus i hem ballat (com a bons catalans, amb seny i rauxa al mateix temps). Hem gaudit amb les noves cançons, ens hem emocionat amb l’homenatge que han fet a tots els bombers que estan molt enfeinats amb els incendis que viu el país. Hem rigut amb la cançó dedicada al Guillem, el noi que està a la botiga del grup venent samarretes. Tot ha estat perfecte. I el grup el veies amb ganes que allò no acabés mai. I segurament si no hi hagués límits per tocar o toc de queda el concert s’hauria pogut allargar moltes hores, perquè tothom estava a gust.
Com m’ha agradat veure com han enganxat ’30 dies sense cap accident’ amb ‘Monsieur Cousteau’. Com m’ha emocionat tornar a escoltar ‘Reykjavík’, quin moment més bonic que s’ha creat.
Es fa difícil mencionar moments del concert, perquè tots tenien la seva part màgica. Cap cançó ha sobrat, cap ha sonat malament, cap ha desentonat. I és que era una d’aquelles nits on tot era perfecte. Una nit per no oblidar.
SETLIST
No vam saber tornar
El senyal que esperaves
No ho entens
30 dies sense cap accident
Monsieur Cousteau
Juliol 1994
Louisiana o els camps de cotó
Les coses
Kokoschka
El meu cos
Reykjavík
El seu gran hit
Ja no ens passa
Semblava que fossis tu
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...