Després de debutar el 2023 amb l’EP “Ouineta23”, la cantant i coreògrafa Marta Ros torna amb el seu primer disc, “Ouineta Verificada”, un àlbum que es compon de quatre energies: la ràbia, la sensualitat al principi, i més endavant els riures i la sensibilitat, donant un aire únic al projecte.

Es tracta d’un treball de nous temes i noves sonoritats —no un recull de cançons passades— que funciona com el punt de partida del seu univers creatiu i també com una carta de presentació. Tot plegat s’emmarca dins d’una sonoritat pop, però experimental i poc complaent, on la cantant realitza un procés de validació artística: una metàfora que explica el camí cap al reconeixement extern, però també cap al reconeixement propi. En la producció destaca la presència de Juan Feduchi, col·laborador clau que apareix de manera transversal al llarg del disc, juntament amb altres noms com Bexnil i Lluís Cabot.

El disc s’obre amb ‘Tot el món vol ser’, una introducció de 19 segons que inicia el viatge cap a l’univers sonor que caracteritzarà Ouineta en aquest nou treball i que es connecta amb ‘Evil Ouineta’. Per aquest segon tema  la cantant parteix de vivències i emocions pròpies per parlar d’aquelles persones que l’han intentat copiar. La cançó ve acompanyada d’un videoclip on es produeix un càsting fictici de l’artista amb diverses Ouinetas interpretades per Rigoberta Bandini, Maria Barrier, Mar Vallverdú, Laaza, Soffmm, Llum, Isatofu o Lafrancesa, però on només la mateixa Ouineta pot validar-les.

El single ‘La Roda’ també forma part d’aquest llarg projecte d’Ouineta. La cançó explica una història d’amors no correspostos on es crea una roda infinita: algú s’enamora d’una persona que, al seu torn, s’enamora d’una altra que ja té sentiments per algú diferent, i cap d’ells acaba trobant-se.

‘NOIS’ és una de les col·laboracions del disc amb Mushkaa, on expliquen com s’han enamorat l’una de l’altra, confirmant la seva relació i mostrant la sensualitat que la travessa, mentre deixen els nois fora de joc. Seguidament, el tema s’enllaça amb ‘Lily-Rose’, que fa referència a Lily-Rose Depp, filla de l’actor nord-americà Johnny Depp. En aquesta cançó la gelosia i la sobreprotecció s’apoderen de l’artista de la Roca del Vallès, mostrant una part més fosca d’ella mateixa per por de perdre la persona que estima —“all these bitches quieren de ti”.

‘Tai Chi’, l’últim avançament de la cantant, transforma el dembow en un pop electrònic que convida a ballar i confirma la capacitat d’Ouineta per portar el gènere cap a territoris més experimentals. El ritme es calma amb ‘Buganvilla’, on l’artista mostra una faceta més romàntica, però el moment més intens en aquest terreny arriba amb ‘Stampida’. Sens dubte és el tema més personal del disc. Aquí parla de la seva parella, Irma Farelo, mencionant els seus cabells d’or i descrivint a la de Vilassar de Mar com el seu amor. Més enllà de ser una declaració amorosa, la cançó també permet a l’oient descobrir una Ouineta més vulnerable del que s’havia vist fins ara, trencant parcialment la barrera entre el personatge d’Ouineta i Marta Ros.

La ràbia també és una emoció present al disc i ‘Ves-te’n de la festa’ ho demostra. El tema parla de la ruptura d’una amistat —“Creus que érets bona amiga, ets la pitjor persona del món”— i mostra com la cantant utilitza la música per expressar tot el que pensa realment. Al mateix temps, també és capaç de fer autocrítica i acabar adonant-se que la manera com s’ha comportat i expressat pot ser la d’una persona rancorosa i ferida.

Després d’una nit de festa arriba la ressaca. Amb ‘Cheetos i scroll’, Ouineta narra aquest dia de ressaca, sense forçes i amb el cos fluix. És l’única cançó creada des d’un punt de vista més acústic i amb menys autotune, i funciona com un moment de pausa dins de tota l’energia que la cantant ha desplegat durant el disc.

Finalment, ‘Certified’ tanca el disc demostrant que està més certificada i verificada que mai. Després d’aquest treball, Ouineta demostra la seva capacitat d’experimentació posant el pop com a eix central del projecte, però explorant alhora altres estils com el reggaeton, el dembow, la bachata i diferents sonoritats alternatives i electròniques.

Amb «Ouineta Verificada», Marta Ros no només presenta el seu primer àlbum, sinó que reivindica la multiplicitat i explora els límits del pop. El resultat és un treball amb actitud i personalitat pròpia, que deixa clar que Ouineta no busca encaixar en cap motlle concret. En un moment en què el pop urbà català tendeix sovint a fórmules previsibles, el disc aposta per la barreja d’estils i per una narrativa emocional molt marcada. Un gest creatiu que confirma la cantant com una de les veus emergents més prometedores de l’escena urbana catalana.

Després d’escoltar l’àlbum, però, queda una pregunta inevitable: com serà la posada en escena d’aquest projecte? Què ens té preparat Ouineta? Per descobrir-ho només caldrà assistir al concert de presentació el 10 d’abril a Razzmatazz, on podrem veure com aquest univers musical pren forma damunt l’escenari.