Mama Dousha publica avui “Tothom té raó”, el seu nou disc format per nou cançons que marquen un pas endavant clar en la seva trajectòria. El cantant barceloní presenta un treball on evoluciona cap a un so més madur i unes lletres més personals, en el que ja es pot considerar el millor moment de la seva carrera.
Consolidat com una de les veus més singulars de la nova escena musical catalana, Mama Dousha manté la seva característica fusió de cançó d’autor i electrònica, amb la presència constant de la guitarra espanyola i acústica. Tot i això, el nou àlbum introdueix noves textures i sonoritats que amplien el seu univers creatiu.
Una de les decisions més destacades del llançament ha estat no avançar cap single, amb la voluntat de no condicionar l’escolta global del disc i convidar el públic a descobrir-lo com una obra completa.
El projecte s’ha gestat a través de sessions de composició compartides amb els productors Joan Borràs (Oques Grasses), Scotty DK i Guillem Bautista, en un procés creatiu col·lectiu que ha enriquit el resultat final. Aquesta experiència coral es reflecteix tant en el so com en la profunditat de les cançons.
Pel que fa a les lletres, Mama Dousha fa un gir cap a temàtiques més universals, abordant qüestions com l’amor, l’amistat, les relacions laborals o el cost de la vida, connectant així amb una realitat compartida per tota una generació.
El disc arribarà també als escenaris amb una gira de més de trenta concerts arreu de Catalunya, que començarà el 28 de març a la Telecogresca i continuarà el 4 d’abril al Festival Ítaca, donant el tret de sortida a una nova etapa en directe per a l’artista.
El talent i el bon cant ja són tot un mèrit, mai és fàcil reinterpretar peces ja fetes i amb una identitat establerta en l’imaginari col·lectiu. Ara bé, defensar la música pròpia i donar-la a conèixer a la resta és un repte molt major. Cloe Riembau s’hi enfronta amb “Equilibris sense xarxa”, el seu àlbum debut format per deu cançons que es mouen entre l’indie i el pop d’autor.
Al llarg de la proposta, sentirem a parlar d’un tema molt recurrent en la música, però que no ens cansa mai. A aquestes alçades ben segur que ja has pensat que es tracta del desamor, i així és. El disc relata com és el després d’una relació llarga que ha deixat com a resultat un cor perdut i inestable que tracta de recompondre’s mentre s’adapta a una nova rutina.
Tot comença amb el ritme captivador de ‘Si te’n vas’. És un tema que guanya transcendència amb els cors de la tornada i dota a la melodia d’un caire grandiloqüent que t’endinsa de ple en l’escolta de l’àlbum. És a dir, compleix amb tot allò que ha de fer un inici: ser atractiu i instigador a fer-nos continuar amb el que ve després. I, en aquest cas, el que arriba és ‘La primavera’. Ho fa amb una visió més provocadora i amb menys actitud de lamentació pel desamor. Una base més produïda i arriscada dona ritme a un plantejament clar: “ja t’enyoro i encara no has marxat”, sentenciant un vincle que es dilueix per moments.
I més aviat de l’esperat arriba el punt àlgid: ‘Un fil’. El que ha estat un dels avançaments de l’àlbum compta amb una tornada potent que, un cop sona per primera vegada, no hi ha qui se’n desprengui. La lletra convida a no ignorar allò que fa mal, però no s’hi recrea, ja que “la vida et penja d’un fil quan la mires de perfil”. És a dir, que tot i que les coses no siguin favorables, Riembau ens dona impuls amb la que ja és la meva cançó preferida de l’àlbum.
Ara bé, arriba el moment de baixar pulsacions a ritme de punteig de guitarra. ‘Res no quedarà’ és una oda a la sensació de buit que hi ha després que algú amb molta presència en la nostra vida, de cop i volta, ja no hi sigui. Quan això passa, la rutina esdevé un cúmul de contrastos que Cloe també reflecteix musicalment quan sonen els primers sintetitzadors de ‘De maig a juny’. Però l’essència d’aquest tema resideix en què, amb una escolta superficial, ja es pot fer una lectura oberta amb la qual s’identifica tot aquell que senti la vida de manera intensa i genuïna.
Arribat aquest punt, ja és assumible que a la vigent guanyadora del Sona9 li agrada coquetejar amb les tornades de les seves cançons i afegir-los-hi algun tret distintiu. ‘Les hores’ destaca en això per dos elements concrets. Per una banda, les veus recitades que repeteixen alguns versos els doten de més pes narratiu i, per l’altra, les inconfusibles flautes de la melodia que fan evident el perquè l’artista acostuma a tancar els seus concerts amb aquest tema.
En una situació de canvi transcendent com el que es narra en el disc és fàcil perdre’s a un mateix o no ser una prioritat. ‘Purgatori’ busca deslligar-se de tot allò que es porta a sobre: “ja ningú pot governar-me” o “m’havia de guanyar abans de guanyar-te” són autèntics lemes d’empoderament que categoritzen directament la cançó com a un himne.
Malgrat que es tingui una identitat artística clara, un projecte de debut acostuma a anar acompanyat de certa experimentació sonora. Les ‘Llavors de foc’ pugen la temperatura i rellueixen el vessant més passional de l’amor. Es torna a una producció més treballada que corrobora aquest batibull de melodies esmentat.
La distància amb qui ja no hi és augmenta i, al mateix temps, la cloenda de l’àlbum arriba. ‘Aire entre tu i jo’ és un títol summament descriptiu. Es tracta d’un respir, una brisa que calma la voràgine de sensacions que s’expliquen en els anteriors temes. És l’antesala idònia per un desenllaç que no esperava: ‘S’ha fet de nit’. El ritme i melodia amb resquícies positives endolceixen un missatge cru, però real: “tot això se’m fa tan gran quan estic dins el llit i ja s’ha fet de nit”, un vers que supura sinceritat a dolls. I és que no sempre es pot estar bé i cal no amagar-ho, per aquesta raó a vegades no necessitem finals feliços per tenir bons finals.
Cloe Riembau aterra en la indústria musical amb una carta de presentació que la situa com una artista intimista i potent. “Equilibris sense xarxa” és un projecte que aposta per explorar el pop indie des de diversos angles per treure’n un profit de tots ells. Les lletres són farcides de metàfores, però es mostren comprensibles i algunes de les melodies es caracteritzen per detalls significatius i minuciosos. En conclusió, un àlbum que busca fer-nos entendre que, malgrat que no sempre hi hagi una xarxa, acabarem fent equilibri.
El DJ i productor d’EDM Aquarella presenta el seu nou single ‘Supernova’, en col·laboració amb Bali 13, una peça que fusiona sons urbans i electrònics. La cançó és el quart avançament del seu primer àlbum, “SOM”, un projecte que busca unir la llengua catalana amb l’energia dels festivals.
Amb aquesta proposta, Aquarella aposta per portar l’EDM al català a través d’un so vibrant, emocional i festiu, amb l’objectiu de connectar amb el públic des de l’escenari i la pista de ball.
Fins ara, l’artista ja ha publicat tres senzills amb bona acollida, i ara presenta aquest nou avançament abans de la sortida del seu primer disc, «SOM», que veurà la llum el 18 de març sota el segell Música Global.
Parlem amb Kelly Isaiah, artista nigerià establert a Lleida des dels deu anys. Després de passar per programes com La Voz (2020), que va guanyar, i Zenit de TV3, i de formar part del grup de reggae Koers, ara inicia una nova etapa amb el seu primer àlbum en solitari, «Odaro».
Un disc on descobrim totes les cares de l’artista, amb un fort pes dels seus orígens. Nigèria li dona la vida, però Catalunya és el lloc que li ha donat la veu. A través d’aquest projecte, Kelly Isaiah s’obre emocionalment i ens convida a un viatge íntim pels seus sentiments, on combina estils d’afrobeat amb una barreja d’idiomes que converteixen la seva música en un pont entre cultures i llengües.
Kelly Isaiah va presentar aquest primer treball el 12 de març a la sala La Nau, on va fer sold out en menys de 24 hores. Un directe intens i carregat d’energia que porta encara més enllà el viatge emocional del disc i que confirma que val la pena viure’l en directe. El projecte continuarà als escenaris, amb una pròxima parada el 27 de març a Lleida.
“he marxat, per tornar” és una declaració d’intencions dels sentiments de Pol Bordas al llarg del procés de creació del projecte. El seu segon àlbum però el primer on també adopta el rol de productor, el que li permet transmetre una imatge més compacta a través dels sons, les pistes d’àudio i els gràfics. Un àlbum que es gesta a Nàpols, una ciutat amb molt rebombori, on no es pot parar quiet i on constantment sents un procés d’ebullició, que ha ajudat a donar una imatge al projecte. “He tractat tot el procés de l’àlbum: tant el disseny sonor, la manera en que avança i la part gràfica com el procés eruptiu propi, meetaforitzantlo amb la imatge».
Marxar t’ajuda a trobar temps per tu mateix i no exigir-te tant, i Pol Bordas no ha fugit, perquè com molt bé s’evidencia en l’àlbum, té molt present a tothom que ha deixat a Catalunya. “Tinc la família molt aprop i m’agrada cuides dels meus. Volia representar l’acompanyament que he tingut al llarg d’aquest procés tot i estar lluny”. De tornada a casa, el següent pas és la presentació en directe de l’àlbum, on presenta una proposta completament nova.
La banda britànica Placebo ha anunciat una gran gira internacional per celebrar el 30è aniversari del seu debut, publicat l’any 1996. El tour, que tindrà lloc entre setembre i desembre de 2026, posarà el focus en els seus inicis amb un repertori centrat en els discos «Placebo» i «Without You I’m Nothing».
El duet format per Brian Molko i Stefan Olsdal donarà el tret de sortida a la gira el 29 de setembre al Super Bock Arena d’Oporto, i la tancarà al desembre al Utilita Arena de Cardiff. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi haurà dues dates destacades: l’1 d’octubre al Movistar Arena de Madrid i, especialment, el 3 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona, una parada clau per als seus seguidors catalans.
Les entrades es posaran a la venda el pròxim 27 de març a les 10 h a través de canals habituals com Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés.
A més de la gira, Placebo commemorarà aquesta efemèride amb el llançament de «PLACEBO RE:CREATED», previst per al 19 de juny. Es tracta d’una nova versió del seu primer disc, reconstruïda a partir de les cintes màster originals i reinterpretada amb l’experiència acumulada després de tres dècades de directes.
Segons ha explicat la banda, aquest treball funciona com una mena de “director’s cut” que no busca millorar l’original, sinó completar-lo. “És una celebració d’on vam començar i un punt de trobada entre qui érem i qui som ara”, han afirmat Molko i Olsdal, posant en valor l’evolució natural d’unes cançons que han crescut damunt dels escenaris.
Gairebé a punt d’estrenar l’àlbum “QUIN GOIG” (Montgrí Records, 2026), Dan Peralbo i el Comboi ha avançat el seu primer i únic senzill: ‘Un bitllet per tu’. El tema és un exercici narratiu i emocional sobre el procés d’acceptació d’una relació que no funciona – sigui un amic o una parella-.
Tot i la cruesa de la temàtica, el quartet de Torrelló continua acompanyant les lletres amb instrumentals igual de contundents com festives. Com ells diuen: “és un tema per acomiadar-se amb elegància” i, alhora, connecta amb aquests dies en què tot sembla anar al revés i no saps ben bé per què.
Conjuntament amb un visualizer que mostra la cohesió entre els quatre membres del grup, Dan Peralbo i el Comboi inicien el camí del seu segon disc d’estudi, de nou amb el segell discogràfic del grup Cala Vento: Montgrí Records.
El primer concert de presentació serà l’1 de maig a les Escales de la Catedral de Girona i, posteriorment, continuaran passant per Sabadell (Embassa’t, 15 de maig), L’Estartit (Festival Ítaca, 19 de juny), Les Masies de Voltregà (Festival Cel Obert, 26 de juny), Vilanova i la Geltrú (VIDA Festival, 02 de juliol), Barcelona (Festival Cruïlla, 10 de juliol) i Mallorca (MOBOFEST, 25 de juliol).
«És un disc que parla de l’edat adulta, però rient una estona». Aquesta és la premissa que ens relatava la Mireia, cantant de Km.0, després d’estrenar el segon disc del grup: «Sense manual d’instruccions». Un treball que reflexiona sobre tot el que comporta fer-se gran sense saber ben bé com. Amb un to desenfadat i festiu, la banda explora aquesta etapa des d’una perspectiva també reivindicativa: «Volíem que la gent ballés els nostres temes per riure de tot el que està passant però alhora prenent consciència», ens explicava la Mireia.
Precisament, hi ha una cançó sencera del disc dedicada exclusivament a la problemàtica dels lloguers, que està a l’ordre del dia: «Cada cop hi ha més turistes per tot arreu i nosaltres ho tenim més fotut. Hem volgut ser directes amb aquest tema perquè sempre ho hem estat». Sens dubte una nova proposta de Km.0 d’allò més moguda, apta per tothom qui vulgui ritme de festa.
Avui s’asseuen a Primera Fila tots quatre integrants d’Indubio, que fa tot just un dia van treure disc: «On el món s’atura». Una proposta fresca de rock en català que fa plantejar a qui els escolti cap a quina direcció volen caminar. Els seus temes relaten un seguit d’històries viscudes «vistes des d’una perspectiva poètica que tothom es pot fer seva», relataven els seus integrants.
A grans trets, tot i la profunditat del disc, són cançons aboquen a la festivitat i la festa major. «Sempre pensem en com sonarà tot quan ho toquem en directe», confessava Indubio. Així, aconsegueixen convertir la seva música en una estona on passar-ho bé, cantar a ple pulmó i fer que tot s’aturi uns instants.
Lepanto 41 és un grup emergent format per tres nois de Mataró que van començar la seva trajectòria el 2024 amb Aquella Lady. Ara estrenen “EMERGÈNCIA”, un àlbum de 12 cançons, totes elles en col·laboració amb cantants i productors emergents del panorama musical. El disc s’enfoca principalment en l’amor, però també fa èmfasi en tot el procés creatiu i la dedicació que hi ha darrere del projecte. Després de tota la feina feta, el trio ha creat una família d’artistes emergents que estan disposats a triomfar en un futur.
“EMERGÈNCIA” s’obre amb ‘BURJKHALIFA’ on amb la participació de Selves expliquen que fan música per passió i no per diners, fent referència a altres cantants més famosos. També agraeixen el suport rebut en els inicis i relaten que en ser cantants emergents s’aprofiten d’ells: “S’aprofiten de nosaltres perquè som la nova era”.
Les revolucions baixen a la segona cançó ‘ESTAR AMB MI’, un tema amb Martí Cabello i Xandri. La cançó parla d’una història d’amor íntima, en què convida la noia a passar la nit amb ell i poder fer plans plegats. Tot seguit arriba ‘TRENCANT EL TOP!’, juntament amb Lil jlayy i Alcaa. El tema incorpora ritmes electrònics mentre els nois expliquen amb ambició que algun dia trencaran el ‘top’: “La indústria tremola quan arribem”. Els artistes confien que en un futur tindran un lloc consolidat a la indústria.
El grup continua amb un reggaeton nostàlgic titulat ‘4 CALES’ amb en Døls i en Xandri. El senzill parla d’un amor d’estiu intens i apassionat que recorda una història bonica i efímera: “i és que nena jo no podré oblidar-me de l’estiu de les fotos del teu lloc preferit”. Els nois enyoren aquells moments que van viure amb la noia i desitgen poder reviure’ls. A més, a l’estiu van estrenar el videoclip de la cançó que reforça molts dels temes dels quals parla la cançó com: les cales, el cotxe i el mar, mostrant l’essència estiuenca.
A ‘PER ON T’AMAGUES?’, amb Wilagosjr, es manté aquesta línia emocional, centrada en l’absència i la dificultat de superar una relació. Veiem que els artistes continuen endinsant-se i mostrant diferents sentiments amorosos: “haig de deixar de viure en el passat”.
Aquesta idea evoluciona a ‘DIGUE’M EL QUE FEM’, amb Selves i DeBron, on, a través de ritmes més lents, la història ja se situa en la faceta de passar pàgina i sanar el dolor amorós: “He estat pensant en tu i jo… Van passant els dies i ja no estic rient”. Els cantants necessiten buscar una solució per curar la ferida, tot assumint que l’altra persona ha refet la seva vida, i demostren que allò que senten és real i no imaginari: “Vaig escriure deu mil cartes i no vas contestar”.
Els tres joves també han inclòs una cançó força reivindicativa d’estil rap amb 13XAN. ‘FUIGDEMONT’ és el títol d’aquesta cançó, que s’obre amb una cita de Joel Joan, l’actor de Plats Bruts que diu: “Ja em podeu torturar que de la meva boca no en sortirà ni un mot que no sigui pronunciat en català” de tal manera que ja es pot intuir per quina línia anirà el senzill. Tot seguit esmenten a Valentí Almirall i defensen el català: “Jo parlo català, si no m’entens ves cap allà”. Es veuen diferents referències al patufet, la cultura, l’1 d’octubre i els fets d’Urquinaona, els retards de Renfe i la fuga de Puigdemont.
Tot seguit els ritmes tornen a canviar a ‘GALÀCTICA’, la col·laboració amb en Fortuu i Sarco 911. Els artistes idealitzen una figura femenina a través dels diferents elements de l’univers, fent referència a l’espai, l’Apolo 13 o les estrelles: “Segur que no ve d’aquest món”.
‘AL FET I AMAGAR’ és una cançó amb Xandri i sankki, que busca coincidir amb la noia o poder establir una relació amb ella: “Estic esperant fa estona, soc un impacient”. Demostren que tot el que els hi falta és ella. Al final, es podria considerar una declaració d’amor marcada per l’espera i el desig de voler ser feliç al seu costat.
Juntament amb BUBU 348 i Selves canten ‘SOM EMERGENTS’, un tema en què els artistes reflexionen sobre els obstacles de la indústria, però confien en el seu projecte. Els nois creuen que amb el temps podran aconseguir allò que es proposin: “Tenim una emergència perquè som emergents”.
El penúltim tema, ‘EL CAMÍ’, amb Lemurixx i Selves, valora l’esforç i la perseverança, destacant que no es rendiran perquè busquen la vida que sempre han desitjat. Aposten per fer el seu camí i són conscients que realment hi ha poca gent que hi confiï des del principi.
L’àlbum arriba a la seva fi amb ‘EMERGÈNCIA’, una col·laboració amb Xandri. Els artistes remarquen la idea del tema anterior i lluiten per enfortir el seu projecte, encara que ara siguin emergents: “Estem fent-nos un lloc en aquest món” Expliquen que han passat moltes hores a l’estudi i que ja estan complint somnis des de ben joves. Asseguren que hi han invertit molt esforç juntament amb la família d’artistes emergents que han creat.
En definitiva, “EMERGÈNCIA” és un molt bon àlbum per només ser el primer dels pròxims que vindran. Els nois combinen, lletres, ritmes i col·laboracions ben escollides. Tot i que la temàtica amorosa és predominant, la incorporació del toc reivindicatiu considero que és destacable. D’alguna manera, la cançó que m’ha transmès una personalitat única és ‘BURJKHALIFA’, tant per la sonoritat com pel missatge. Si he de destacar alguna cosa de l’àlbum que no m’ha convençut del tot és el fet que hi hagi unes quantes cançons que parlen d’amor, ja que sento que d’alguna manera el missatge es repeteix indirectament. També, he trobat a faltar la presència de cantants femenines, ja que només hi forma part la Lil Jlayy i dins l’escena hi trobem cada vegada més noies. Igualment, torno a destacar el treball global que demostra esforç i organització per part dels tres nois, tenint en compte les 12 col·laboracions de l’àlbum. El trio de Lepanto 41 ens demostra que és imparable i que estan disposats a continuar evolucionant en l’entorn musical i, de segur, que les pròximes cançons tampoc defalliran.
Els mataronins presentaran l’àlbum el dissabte 11 d’abril a les 21:00 a la Sala Clap de Mataró.
Judit Neddermann ha publicat ‘Llibert’, una cançó profundament personal dedicada al seu avi, mort fa dos anys un 18 de març. El llançament coincideix amb aquesta data tan significativa, convertint el tema en un homenatge directe a la seva figura i al vincle que compartien.
La peça neix de l’experiència d’haver acompanyat el seu avi durant el procés final de vida en família, un moment que va marcar profundament l’artista i que ha inspirat una lletra carregada d’emoció i aprenentatge. A través de ‘Llibert’, Neddermann proposa una mirada serena sobre la mort, entesa no com un final, sinó com part d’un cicle infinit.
El seu avi, que dona nom a la cançó, va ser una figura clau en la seva vida. Amant de les muntanyes i del mar, treballador incansable i gran dinamitzador de trobades amb amics i família, Llibert representava una manera d’entendre la vida basada en la passió i el compartir. El significat del seu nom, “alliberat”, esdevé també un element central del relat, reforçat per la història personal que ell mateix explicava amb orgull: durant la dictadura no va poder portar aquest nom legalment i no va ser fins després que el va poder registrar oficialment.
El llançament ve acompanyat d’un videoclip rodat amb l’equip de Lecualafilms en dos escenaris carregats de simbolisme: el veler Sant Ramon, que l’avi va ajudar a recuperar com a membre de l’associació Bricbarca, i les muntanyes de Molló, espai de trobada familiar on va transmetre l’amor per la natura als seus néts.
Amb ‘Llibert’, Judit Neddermann converteix el record en cançó i el dol en una celebració de la vida, reivindicant els vincles que perduren més enllà del temps.
El Recòndit dona el tret de sortida aquest diumenge 22 de març a les 12 h amb una nova edició que consolida el seu model únic de festival de proximitat. L’encarregada d’inaugurar el cicle serà Suu, una de les veus més destacades del pop català actual, amb un concert en format íntim de guitarra i veu al Camp de Noguers de Crespianes (Crespià), amb entrada gratuïta.
Aquest primer concert marcarà l’inici de cinc mesos d’activitat que s’allargaran fins al 17 de juliol i que portaran una vintena d’actuacions als nou municipis menys poblats del Pla de l’Estany. El cartell d’enguany combina noms consolidats com Ismael Serrano, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, Andrés Suárez, Ramon Mirabet o Maria Jaume, amb propostes especials i formats exclusius com La Nit de les Roses de Mishima o l’estrena de Max Navarro després del seu pas per Operación Triunfo.
La programació també inclou presentacions de nous treballs de Joan Miquel Oliver, Quartet Mèlt o Àlex Pérez, així com estrenes a les comarques gironines dels darrers projectes de Renaldo & Clara i Obeses. Com és habitual, el festival combinarà concerts gratuïts i de pagament, tots ells a l’aire lliure, posant en valor els entorns naturals de la comarca.
Més enllà de la música, El Recòndit reforça enguany la seva vocació de projecte arrelat al territori amb una programació d’activitats paral·leles vinculades als concerts de pagament. Entre les propostes hi ha visites guiades al patrimoni local com el Retaule de Santa Magdalena de Noves, el Pou de Glaç o el Castell d’Esponellà, així com una visita comentada al Castell de Palol de Revardit o un taller de descoberta del món de la llana a Can Parella.
El festival també aposta per potenciar el teixit productiu local amb experiències agroturístiques que inclouen visites i tastos a productors de la zona com Mas Alba, Mas Auró o Dolça Abella. Una proposta que vol convertir cada jornada en una experiència completa, on música, territori i gastronomia es donen la mà.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
