El cantautor menorquí Cris Juanico presenta avui ‘Coses arriscades (Migjorn)’, el segon avançament de «Rosa des vents», el seu nou treball discogràfic, previst per veure la llum aquest mes de març. El nou senzill continua dibuixant l’univers sonor i conceptual del disc amb una proposta càlida, orgànica i profundament arrelada al Mediterrani.
La cançó compta amb la col·laboració especial de Xavi Lozano, que hi aporta el so singular del moxeño, reforçant el caràcter evocador del tema. ‘Coses arriscades (Migjorn)’ es presenta com una de les peces més lluminoses del treball, una composició que posa el focus en la bellesa de les coses senzilles i en aquells moments quotidians que sovint amaguen la felicitat més autèntica.
Amb una lletra plena d’imatges naturals i escenes properes, el tema parla de compartir instants petits però intensos, transmetent optimisme, complicitat i una celebració vital de la vida viscuda amb plenitud. Musicalment, la cançó aposta per una sonoritat mediterrània que acompanya el relat emocional amb naturalitat i sensibilitat.
En el nou àlbum, «Rosa des vents», Cris Juanico situa simbòlicament una rosa dels vents sobre l’illa de Menorca, convertint-la en una talaia creativa des d’on recull influències musicals i conceptuals diverses. Cada direcció del vent esdevé una font d’inspiració diferent, aportant matisos únics a unes cançons pensades per ser atemporals i per ampliar encara més el particular univers mediterrani que defineix la trajectòria de l’artista.
Els Amics de les Arts, Blaumut i Ramon Mirabet protagonitzaran una de les cites més destacades de la pròxima edició del festival Sons del Món amb un concert conjunt que reivindicarà el so d’una generació marcada pel pop, el folk i la cançó d’autor. Tres projectes coetanis, apareguts entre el 2005 i el 2012, que han esdevingut referents gràcies a unes lletres costumistes i properes i a cançons que ja formen part del cançoner popular català.
Temes com ‘Jean Luc’, ‘Louisiana o Els Camps de Cotó’, ‘Pa amb Oli i Sal’, ‘Bicicletes’, ‘Those Little Things’ o ‘Home Is Where the Heart Is’ han transcendit generacions i convertiran la vetllada en una autèntica celebració compartida amb el públic. El concert s’ha concebut com una gran festa musical on, per primera vegada en un mateix escenari, coincidiran molts d’aquests èxits, configurant una proposta amb esperit de karaoke col·lectiu.
L’esdeveniment tindrà lloc a la Ciutadella de Roses, un espai escènic singular que, a més de la música en directe, oferirà una experiència completa amb un village gastronòmic amb fins a deu propostes culinàries, un espai de tast de vins de la DO Empordà, zona de cocteleria i sessions de DJ abans i després dels concerts.
Els Amics de les Arts arribaran al festival en plena celebració dels seus 20 anys de trajectòria, en un directe que repassarà els grans himnes del grup i també les cançons més recents que ja formen part del seu univers musical. El quartet convidarà el públic a celebrar dues dècades d’històries, complicitat i moments compartits.
Per la seva banda, Blaumut oferirà un dels últims concerts abans d’iniciar una aturada indefinida. Amb la gira “El millor que hem fet”, la banda tanca una etapa artística marcada per la sensibilitat i la coherència musical, abans d’obrir un període de pausa per centrar-se en la composició del seu pròxim treball discogràfic.
Ramon Mirabet completarà el cartell amb un format especial per presentar la seva nova etapa artística, culminada amb la publicació de «V», el seu cinquè àlbum. Un treball íntim i personal que mira cap a la infància i que reafirma la seva manera d’entendre la música com una extensió vital de les seves experiències.
Aquest anunci se suma als concerts ja confirmats del festival Sons del Món, que també comptarà amb les actuacions de Pablo Alborán el 25 de juliol, Lax’n’Busto l’1 d’agost, Sergio Dalma el 7 d’agost i Joan Dausà el 8 d’agost, tots ells també a la Ciutadella de Roses.
Els BRIT Awards 2026 han celebrat una nova edició plena de noms consolidats i noves figures del pop internacional, amb Olivia Dean com a gran protagonista d’una gala que també ha tingut accent català gràcies al triomf i l’actuació destacada de Rosalía.
La britànica Olivia Dean ha estat la gran vencedora de la nit en endur-se els premis a Artista de l’Any, Pop Act i el prestigiós Mastercard Album of the Year per «The Art of Loving». A més, també ha guanyat Cançó de l’Any gràcies a la col·laboració amb Sam Fender a ‘Rein Me In’, confirmant el seu moment de consolidació definitiva dins l’escena musical britànica.
Un altre dels noms destacats ha estat Wolf Alice, que s’han imposat com a Grup de l’Any amb el disc «The Clearing», mentre que Sam Fender ha guanyat el premi a millor artista Alternatiu/Rock. En l’àmbit urbà, Dave ha revalidat el seu pes dins l’escena britànica enduent-se el guardó de Hip-Hop/Grime/Rap Act.
Pel que fa a les noves veus, Lola Young ha estat reconeguda com a Breakthrough Artist of the Year, consolidant-se com una de les artistes emergents amb més projecció del panorama actual.
La gran fita internacional ha arribat de la mà de Rosalía, que s’ha convertit en la primera artista espanyola a guanyar el premi a Artista Internacional de l’Any als BRIT Awards. La catalana ha superat noms com Taylor Swift, Lady Gaga o Tyler, The Creator, reafirmant el seu impacte global.
La seva actuació ha estat un dels moments més comentats de la cerimònia. Rosalía ha presentat una nova versió de ‘Berghain’, transformada en una explosió techno amb una posada en escena monumental. Acompanyada per una sorprenent aparició de Björk, l’actuació ha combinat orquestra, coreografia i un final rave que ha convertit l’escenari en un autèntic club electrònic, avançant pistes del que podria ser la futura gira de «LUX».
En les categories globals, el premi a Grup Internacional de l’Any ha estat per a Geese, mentre que ‘APT.’ de ROSÉ i Bruno Mars ha guanyat Cançó Internacional de l’Any. El duet Fred again.., Skepta & Plaqueboymax s’ha imposat com a Dance Act gràcies a l’impacte de ‘Victory Lap’.
Entre els reconeixements especials, Mark Ronson ha rebut el premi a la Contribució Destacada a la Música, PinkPantheress ha estat nomenada Productora de l’Any i Noel Gallagher ha estat distingit com a compositor de l’any. El Critics’ Choice Award 2026 ha recaigut en Jacob Alon.
Amb una gala marcada pel relleu generacional i la consolidació de noves estrelles del pop i l’electrònica, els BRIT Awards 2026 confirmen un canvi d’era dins la música britànica, cada cop més diversa, global i oberta a noves formes d’espectacle.
Artista de l’Any Olivia Dean
Artista Internacional de l’Any ROSALÍA
Grup de l’Any Wolf Alice
Grup Internacional de l’Any Geese
Àlbum de l’Any (Mastercard Album of the Year) Olivia Dean, «The Art of Loving»
Artista Revelació (Breakthrough Artist of the Year) Lola Young
Cançó de l’Any Olivia Dean & Sam Fender, ‘Rein Me In’
Cançó Internacional de l’Any ROSÉ & Bruno Mars, ‘APT.’
Marta Shanti acaba de publicar «Altres Éssers», un àlbum que s’endinsa en un viatge narratiu poblat d’éssers mítics i criatures fantàstiques de la mitologia catalana. La Marta ens explica que és una gran activista de la cultura i la llengua catalanes i considera que és important donar veu a aquests éssers.
La cantant tracta temes com la mort, la solitud o el desig, i s’ha permès posar-se en la pell d’aquests personatges mitològics per representar aquestes emocions.
En aquesta entrevista, la Marta ens fa saber com ha estat aquest viatge sonor i quina necessita personal hi ha al darrere.
La Tour De Carol fa poc ha estrenat el disc ‘LTDC’, format per 10 cançons. L’Albert, el Guillem i el Pau ens expliquen en una entrevista a Primera Fila que no s’encasellen en cap gènere concret, sinó que les idees van sorgint i evolucionant.
Els nois comenten que estan molt contents amb el resultat de l’àlbum, que inclou dues col·laboracions. El grup afirma que han pogut experimentar més perquè ‘LTDC’ ha estat autoproduït.
Expliquen que tenien moltes ganes que el projecte sortís a la llum i confien que el 2026 sigui l’any de La Tour de Carol. Aquest any els podrem veure a festivals i altres concerts.
El Book Music Festival va iniciar el seu camí el passat 2025 en una primera edició que va enlluernar els assistents i la crítica. En aquell cas es va celebrar al MNAC i la sala Club Paral·lel 62.
Gràcies al ressò del públic i l’originalitat de la proposta, aquest 25 de febrer la fira del llibre musical ha iniciat la seva segona volta. Aquest cop al Centre Cultural Albareda, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i al Casinet d’Hostafrancs.
Les jornades del festival han abastat en el seu contingut tant concerts d’artistes i grups reconeguts a l’escena musical catalana, com presentacions de llibres relacionats amb el sector i, per descomptat, la fira de vint-i-tres editorials que, aquest any, han exposat el seu dens material literari. Entre algunes d’elles hi havia marques de renom com Alibri, La 22, Sonora o Grup Enderrock.
Pel que fa a les presentacions, al llarg de la setmana han aparegut figures com Benoti Clerc, autor de «Prince. La historia detrás de sus 684 canciones”, o Miguel Barrero amb “El guitarrista de Montreal” (Leonard Cohen) per parlar de les seves creacions literàries. A més a més, també hi ha hagut xerrades sobre essencials figures de la nostra música com ho és Pau Riba, pel qual s’ha presentat el seu fill Caïm Riba per parlar del llibre «Psicòtic! Pau Riba & Dioptria”, o la cantant Anna Andreu en una conferència sobre el seu procés creatiu que també ha implicat un petit concert.
En relació amb els directes musicals, l’edició ha gaudit d’actuacions de Fluke Flaction, Enric Cassasses & M. Egea, Eric Fuentes, Joanjo Bosk o Bons nois, entre altres. Aquests últims van presentar el seu segon disc “Sento Sentiments” el passat 26 de febrer a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm en un recital que no va deixar a ningú indiferent: potència, distorsió i una instrumental reminiscent de grups de rock alternatiu com Sonic Youth o Nirvana.
El quintet de Sant Feliu de Llobregat van sacsejar la sala amb cançons com ‘Mimetisme i macarrons’, ‘No em trobaré’, ‘El fred no ens trobarà’ -la qual hagués preferit no fessin tan acústica-, o l’enèrgica ‘He fet un tir!’. Totes elles consoliden el grup com una de les propostes actuals amb identitat elevada de guitarres i reverbs, un camp on es mouen amb molta seguretat.
Imatge del concert de Bons nois
En conjunt, aquesta segona edició de Book Music Festival ha esdevingut l’oportunitat perfecta per a conèixer nous artistes, nous escriptors i endinsar-se en temàtiques relacionades amb el nostre patrimoni musical com la història del rock a Catalunya, el naixement del Canet Rock, la història de la “contracultura” del setanta o biografies de noms primordials de la música catalana.
El passat divendres, el grup lleidatà Sexenni va treure «Només música!». Un EP de quatre temes amb un objectiu molt clar: donar prioritat a les cançons abans que als videoclips o les campanyes promocionals.
Relat personal
El projecte comença amb ‘Els ulls que et mirin’ un tema de pop, i l’únic en solitari de l’EP, que parla d’una veritat universal: la idea externa de nosaltres es construeix a partir de diferents punts de vista. Canten sobre que, per a alguns, pots ser «un heroi sense rival en una peli americana» i per a altres, el «dolent de tres històries i d’una quarta mal contada». Es tracta d’una cançó emotiva de ritme ascendent que funciona molt bé per introduir l’EP, i potser, alguns dels seus futurs concerts.
El pas del temps
El següent, ‘Persiana baixada’ és una col·laboració amb Sidonie que ha tingut com a resultat un himne indie-pop intergeneracional. La cançó narra un duel de ball bastant còmic dins d’una discoteca, alhora que parla del pas del temps.
Humor i crítica política
A continuació, arriba ‘Josep Maria’ en col·laboració amb el duet barceloní Svetlana. Aquest tema de samba-dance amb referències sonores a Carlinhos Brown és una crítica a l’auge de l’extrema dreta i a un personatge molt conegut de l’imaginari col·lectiu català: els Josep Maries. Descriuen aquests personatges com «una pandèmia de señoros enfadats tots els que comenten en el Twitter de 3Cat». La cançó és, a opinió meva, la joia del disc perquè aconsegueix tres coses: fer crítica política a través de la sàtira, un ritme i lletra que no et pots treure del cap i mostrar una nova faceta de Sexenni. O dit d’altra manera, de la col·laboració entre dos grups que es caracteritzen per la seva habilitat per fer cançons còmiques i icòniques, no se’n podia esperar menys.
Declaració d’amor
L’EP acaba amb ‘Televisió’ un tema de pop alegre en col·laboració amb Miki Núñez. Es va publicar el novembre passat com a senzill i presentació de l’EP i,per això, és l’única que té videoclip. A través de referències al món del cinema i la televisió que es poden observar tant a la lletra com al videoclip, narra una història d’amor que celebra tant els bons com els mals moments i també expressa la voluntat de poder crear un món compartit amb la persona estimada.
Conjunt de l’àlbum
En definitiva, amb aquest EP Sexenni ha apostat per la qualitat abans que la quantitat i s’ha atrevit a arriscar-se tant sonorament com líricament. A més, han aconseguit adaptar-se a la perfecció a l’estil de les persones amb qui col·laboren i deixar clar que aquell grup de música que va començar com un grup d’amics d’institut, ara és capaç de mantenir-se a la indústria i tenir un segell propi i reconeixible.
Bruno Mars s’ha fet esperar deu anys, que es diu aviat, per publicar un àlbum en solitari. Les expectatives eren altes, potser massa. I, per això, “The Romantic” (Atlantic Records) s’ha acabat convertint en una petita decepció.
En una primera escolta del disc, la reacció és indiferència. No hi ha cap cançó que destaqui per sobre de les altres, però com a conjunt, l’àlbum tampoc provoca res especial, ni positiu ni negatiu. Quan va sortir el primer senzill, ‘I just might’ —potser és l’única que sobresurt, perquè ja la teníem païda— molta gent va dir que sonava exactament igual que sempre i que el cantant de ‘The lazy song’ no havia tingut cap evolució. Això no sempre ha de ser negatiu, però no els faltava raó.
Un intent, i només intent, de diferenciar-se
Escoltant tot l’àlbum t’adones que, en alguns temes, hi ha intentat posar un toc de música llatina. I s’ha quedat amb això, un intent. A ‘Risk It All’, que obre l’àlbum, hi sonen unes trompetes mexicanes. ‘Cha Cha Cha’ té el ritme que el mateix nom indica. Però ni en un cas ni en l’altre s’acaba d’arriscar massa, i aquestes cançons acaben quedant camuflades entre les altres.
Al cap i a la fi, acaba fent la sensació que tot són les mateixes balades marca Bruno Mars de sempre. Si les agaféssim per si soles i les poséssim entremig d’altres cançons diferents, segurament les podríem apreciar molt millor. De fet, no es pot negar que els arranjaments i la producció estan molt ben fetes, però això no impedeix que s’acabi fent fins i tot avorrit escoltar l’àlbum sencer.
Un àlbum amb Silk Sonic hauria sigut més profitós
L’àlbum anterior, “24K Magic” (Atlantic Records) tenia la mateixa essència de pop, soul, i funk que ara “The Romantic”. Malgrat això, tenia molta més personalitat, era més arriscat i, per tant, funcionava millor. Cada tema tenia la seva pròpia essència i quedava gravat en l’oient. Ara, en canvi, queda tot difuminat.
També val la pena recordar que el 2021 va publicar “An Evening With Silk Sonic” (Aftermath Entertainment i Atlantic Records) amb Anderson .Paak sota el nom artístic conjunt de Silk Sonic. Aquella també va ser una proposta molt interessant, i el projecte hauria pogut tenir molt futur. Molt probablement, un segon àlbum de Silk Sonic hauria sigut molt més profitós que aquest quart àlbum de Bruno Mars.
En definitiva, “The Romantic” es pot escoltar, oi tant que sí. Però els fans de l’artista que hi havien (havíem) dipositat totes les esperances en el seu gran retorn, ens hem trobat amb un disc d’allò més descafeïnat.
By Storm, la nova etapa artística sorgida de l’univers d’Injury Reserve, actuarà a Barcelona el pròxim 18 d’abril a la Sala Laut per presentar el seu àlbum debut «My Ghosts Go Ghost». El projecte representa una reinvenció sonora del reconegut grup d’hip-hop alternatiu, ara convertit en un duet format per RiTchie i Parker Corey després de la mort, el 2020, del seu company Stepa J. Groggs.
Amb aquesta nova identitat, el duo ha optat per explorar nous camins creatius sense perdre l’esperit experimental que va definir Injury Reserve. «My Ghosts Go Ghost» recull aquesta evolució artística a través de nou cançons que combinen rap avantguardista, textures electròniques i una aproximació emocional marcada pel dol i la transformació.
Des del 2023, RiTchie i Parker Corey han anat construint el projecte By Storm amb diversos senzills que han servit d’avançament del disc. L’últim, ‘And I Dance’, publicat aquest gener, ha rebut una gran acollida per part de la crítica especialitzada i ha consolidat el duet com una de les propostes més inquietes dins l’escena alternativa actual.
El concert a la Sala Laut serà la primera oportunitat per veure en directe aquesta nova etapa, en un directe que promet traslladar al públic l’atmosfera intensa i introspectiva del seu debut discogràfic. Entrades a la venda a Primavera Sound.
Cremar de més una torrada, posar sal en lloc de sucre o estudiar un examen equivocat. Tots hem sigut sapastres alguna vegada, i En Rick no se n’ha pogut estar de cridar-ho als quatre vents. Amb el seu nou projecte ‘Sapastre’, l’artista barceloní vol transformar les frustracions quotidianes de qualsevol en un disc pop d’allò més ballable i festiu. «Estem en un moment en què tothom és teòricament perfecte i no és així. Cal explicar quan et surten les coses malament».
L’humor i la sàtira són omnipresents durant tot l’àlbum, que ha vist la llum després de dos intensos anys treballant-hi. Un projecte original, amb referències nostàlgiques i molt proper que no deixarà a ningú indiferent, ja que «la qüestió és passar-ho bé escoltant-lo».
Avui parlem amb Ramon Mirabet sobre el seu sisè disc «Ramon Mirabet All Stars Jazz Project – Songs I Heard», un projecte centrat exclusivament en el jazz, marcat per la figura del seu pare, trombonista i gran apassionat del gènere.
Per donar forma al projecte, Mirabet s’ha ajuntat amb els músics Perico Sambeat, Albert Sanz, Masa Kamaguchi i Jordi Rossy, amb qui ha construït un àlbum que viatja fins a la infància del cantant, a les cançons i vinils que escoltava a casa des de petit.
Ramon Mirabet presentarà aquest àlbum en directe en paral·lel a la gira Tour V. De moment, la primera data confirmada és el 28 de novembre al Palau de la Música Catalana, dins el marc del Festival de Jazz de Barcelona, on actuarà amb els músics del projecte i amb la participació del contrabaixista estatunidenc Doug Weiss.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
