Minova acaben de publicar el disc “Adéu” i amb aquest títol no ens podíem imaginar cap bona notícia respecte al futur del grup. Ho hem parlat amb l’Esteve Puig que ens ha explicat que faran una “parada indefinida”, però que depenent de com vagi el disc potser en trauran un altre ja que té cançons al forn.
Hem comentat la jugada sobre aquest treball, que inclou col·laboracions la mar d’interessants, també hem volgut saber detalls de al gira i també hem reflexionat sobre la música que s’està fent.
Skye Newman ha estat anunciada com la guanyadora del BBC Sound Of 2026, corresponent a la 24a edició de l’enquesta anual que destaca els artistes emergents amb més projecció internacional. El reconeixement, que en el passat ha impulsat carreres com les d’Adele, Sam Smith, HAIM o The Last Dinner Party, consolida Newman com una de les veus amb més futur immediat del panorama musical actual.
Cantant originària del sud-est de Londres, Skye Newman va començar a guanyar notorietat a TikTok, on va construir una base de seguidors sòlida abans de publicar el seu esperat senzill de debut, ‘Hairdresser’, l’abril de 2025. El tema va marcar la seva entrada a les llistes oficials britàniques i va donar inici a un ascens fulgurant. Només un mes després, ‘Family Matters’ va situar-se dins del Top 5, confirmant l’impacte d’una artista amb una forta personalitat i una ànima clarament soul.
En declaracions després de conèixer el veredicte, Newman es mostrava emocionada: “No puc creure haver arribat fins aquí, és increïble, surrealista, una bogeria. És molt fort saber que tanta gent que ha guanyat aquest premi és música que he escoltat tota la vida. Són on jo vull arribar. Això és un pas més”.
El resultat final del BBC Sound Of 2026 ha estat el següent:
Skye Newman
Jim Legxacy
sombr
Geese
Royel Otis
La resta de la llista llarga d’enguany, anunciada el desembre passat, la completaven Alessi Rose, Chloe Qisha, Florence Road, KWN i Sasha Keable. El Top 5 definitiu també ha inclòs el duet australià Royel Otis, els nord-americans Geese, el projecte eclèctic sombr i el raper britànic Jim Legxacy.
Després de girar amb artistes com Ed Sheeran i Lewis Capaldi, la reputació de Skye Newman ha quedat plenament consolidada. El 2026 es presenta com un any clau, amb una gira amb totes les entrades venudes prevista per a l’abril i un nou EP actualment en procés de creació.
Els nominats han estat seleccionats per un panell de més de 170 experts de la indústria musical, entre els quals hi havia representants de Spotify, el festival de Glastonbury i la BBC. Entre els músics participants en la votació d’aquesta edició hi figuren noms com Sir Elton John i Olivia Dean.
Jordi Torrents, sota el projecte HEBA, i Guillem Ramisa uneixen camins en un treball conjunt tan inesperat com singular. “TOT VA SOL” és un EP de cinc cançons que posa en diàleg l’electrònica experimental i plena de matisos d’HEBA amb la poesia íntima i profunda de Ramisa.
El disc es construeix a partir de cinc peces que transiten amb naturalitat entre la contundència rítmica i una vaporositat gairebé onírica. Les cançons passen de la reflexió serena a paisatges més nocturns marcats pel bombo a negres, creant un univers sonor canviant però coherent, on l’electrònica no eclipsa la paraula, sinó que la sosté i l’amplifica.
“TOT VA SOL” és un treball atípic, fruit de la trobada de dos artistes amb llargues trajectòries que decideixen sumar-se contra tot pronòstic. El resultat és un projecte que defuig etiquetes fàcils i aposta per una escolta atenta, on el pes emocional del text conviu amb una producció delicada i arriscada.
Jordi Torrents és conegut per la seva tasca com a bateria a projectes com La IAIA, Pau Vallvé o Vito Blasu, mentre que Guillem Ramisa fa anys que desenvolupa el seu projecte com a cantautor i ha publicat diversos reculls de poesia. A “TOT VA SOL”, tots dos troben un espai compartit on música i paraula avancen plegades amb plena llibertat creativa.
El projecte Cube Studio Vol.6 reuneix AKSIS i Subliminal en una nova peça que explora un afrobeat ballable amb una forta càrrega emocional. El tema es construeix de manera natural entre el català i el castellà, definint una identitat híbrida, honesta i molt connectada amb la realitat sonora i cultural de la nova escena urbana catalana.
Subliminal hi aporta una interpretació continguda però profunda, amb una veu que es mou entre la nostàlgia i la introspecció. El seu registre emocional conviu amb un groove constant que manté l’energia i convida al moviment, sense renunciar a una escolta atenta i íntima.
La producció d’AKSIS aposta per ritmes càlids i una base orgànica sustentada per un afrobeat hipnòtic que funciona tant a la pista de ball com en un context més introspectiu. El tema respira emoció sense excessos, jugant amb silencis, textures i una construcció progressiva que reforça el caràcter reflexiu de la cançó sense perdre força ni dinamisme.
El videoclip, fidel a l’estètica de Cube Studio, situa l’artista dins del característic cub vermell amb arestes fluorescents, en un espai que dialoga directament amb l’atmosfera del tema. En aquest sisè volum, l’entorn i la il·luminació accentuen el contrast entre el ritme afrobeat i el to nostàlgic de la peça, creant una experiència visual que acompanya i amplia el relat musical.
Els maresmencs Arien presenten ‘La Talaia’, un nou senzill introspectiu i evocador que parla de la distància, del pas del temps i de les connexions. La cançó situa l’oient en un espai elevat i solitari des d’on observar els records, les emocions i les llavors que, tot i el fred o la tempesta, continuen vives.
Amb una lírica carregada d’imatges naturals i simbòliques, La Talaia explora el desig, la nostàlgia i la necessitat de comunicar allò que costa dir amb paraules. És una peça que oscil·la entre la fragilitat i la resistència, entre l’amor i la llavor, reafirmant el vessant més emocional del grup. Aprofundint en un pop-punk més madur i atmosfèric, aquesta cançó consolida l’evolució sonora d’Arien; amb melodies que creixen progressivament i una intensitat que acompanya el relat de la cançó.
La producció ha anat de la mà d’Arnau Moreno (Emlan), amb qui el grup ha treballat per donar forma a una identitat sonora amb un toc fresc, melòdic i sensible, sense perdre la part contundent.
‘La Talaia’ és un pas endavant en el camí d’Arien, i marca un abans i un després en la seva trajectòria. Davant un 2026 molt prometedor, ple de sorpreses i molta música.
El mataroní Javito estrena ‘Res és tan difícil’, el primer senzill del que serà el seu segon treball discogràfic. ‘Res és tan difícil’ és el mantra del cantant que va repetint a ritme de country folk, submergint-nos directament en l’entorn rural; un entorn de desconnexió i creació per al músic maresmenc. Aquesta cançó recorda com d’essencial és anar avançant en el nostre dia a dia, tot i els problemes i les preocupacions.
En aquest senzill, Javito recorda com canvia la vida i com se sumen problemes i preocupacions, a diferència de quan un és un nen i té al pare o a la mare sempre a prop. Cabòries que mai acaben sent d’una magnitud tan important, perquè l’essencial és anar avançant a la vida. El mataroní també aportar el seu toc personal a un dels himnes de Els Amics de les Arts “Louisiana o Els Camps de Cotó”.
A “Res és tan difícil”, Javito s’ha volgut envoltar del seu cercle de confiança, compartint tema amb el també mataroní Zuzu (Martí Barbena), qui també en signa el videoclip. La cançó ha estat produïda per Roots, productor d’artistes com Mushkaa i mesclada per Aleix Iglesias a Camaleó Estudi. A més, al videoclip, hi apareixen cares conegudes com les de Xavier Coca i Oriol de Ramon (The Tyets).
El retorn de Bruno Mars ja és una realitat. Després de sorprendre la nit de Reis anunciant que tenia un nou àlbum enllestit, l’artista nord-americà ha anat revelant nous detalls al llarg de la setmana, com la portada, el títol del disc, “The Romantic”, i una gira mundial que el tornarà als escenaris després de gairebé deu anys, entre els mesos d’abril i octubre d’aquest mateix any.
El quart àlbum de la seva carrera veurà finalment la llum el pròxim 27 de febrer, gairebé una dècada després del seu anterior treball. Per fer més curta l’espera, Bruno Mars ja ha publicat un primer avançament que confirma el seu retorn en plena forma. Es tracta del single ‘I Just Might’, una cançó que recupera el seu vessant més ballable i magnètic.
“És hora de festa. El Senyor de l’Aura ha tornat. Ja està disponible la cançó i el videoclip de ‘I Just Might’”, compartia l’artista a les xarxes socials fa només unes hores. El videoclip, dirigit pel mateix Bruno Mars juntament amb Daniel Ramos, mostra el cantant multiplicant-se en un estudi d’estètica retro que remet als anys setanta. En ell, Mars es posa a la pell de DJ, guitarrista, cantant, bateria, baixista i percussionista.
Un dels elements més cridaners del vídeo és el protagonisme del seu característic mocador, ja present a la portada del disc i que tot apunta que es convertirà en tendència els pròxims mesos. El tema està coproduït amb D’Mile i reforça les comparacions inevitables amb Michael Jackson, tant per l’estil vocal com pel caràcter coreogràfic de la proposta.
La banda osonenca Pelat i Pelut ha anunciat la fi del seu projecte musical després d’una trajectòria marcada per la voluntat de portar la rumba catalana als escenaris des d’una mirada contemporània, oberta i festiva.
Nascut inicialment com un duet, el projecte va créixer amb els anys fins a convertir-se en una formació de set músics. Al llarg del seu recorregut, Pelat i Pelut han combinat la rumba catalana amb el pop i la música d’arrel, construint una proposta pròpia que els ha permès connectar amb públics diversos arreu del país.
El grup ha publicat tres treballs discogràfics: “Flor al cul” (2021), “Termomix” (2024) i “La perruqueria” (2025). A més, han col·laborat amb artistes destacats de l’escena catalana com Figa Flawas, Alguer Miquel, Marcel i Júlia o Alba Armengou, entre d’altres.
En el seu missatge de comiat, Pelat i Pelut han volgut agrair el suport del públic, dels equips professionals i de totes les persones que han fet possible aquest viatge musical, que ara arriba al seu punt final.
Pots recuperar la darrera entrevista que vam fer al grup, arran de la publicació del seu últim disc.
Minova torna a escena aquest 2026 amb “Adeu”, el seu nou treball discogràfic i el quart de la seva trajectòria. En un context musical marcat per la saturació digital, la banda continua fidel a una idea tan simple com efectiva, fer-nos ballar per dins i per fora.
El grup presenta un disc format per onze cançons de pop llunàtic que exploren el seu ja reconeixible univers quotidià. “Adeu” destaca per un so més madur i valent, sense renunciar a l’essència que ha definit Minova des dels inicis. El treball compta amb un ampli ventall de col·laboracions que amplien l’horitzó creatiu del projecte, amb noms com Carol Rovira, Halldor Mar, Trezor, White Pèrill, Illa Carolina i Franky and the Modes.
Les lletres del disc, majoritàriament autobiogràfiques, estan signades per Esteve Puig, cantant i compositor de la banda. A través de vivències i reflexions personals, el grup construeix un relat proper que connecta amb l’oient des de la sinceritat i la quotidianitat.
A nivell sonor, “Adeu” combina el pop amb estètiques electròniques contemporànies com el SynthWave, el FutureBass, el TropicalBeat, l’ElectroFunk o el Nu-Disco. En alguns temes, Minova també s’atreveix a experimentar amb l’autotune, un recurs habitual de la música urbana actual, integrat aquí amb naturalitat.
Amb aquest nou disc, Minova recull l’essència dels seus tres treballs anteriors i la projecta cap al futur, demostrant que la música contemporània no entén d’edats ni de fórmules tancades.
Uri Santafé & Lamliki presenten “BRUIXES 1”, el primer lliurament d’un projecte pensat en dues parts que consolida el grup com una de les apostes més consistents de l’escena urbana catalana. Amb influències clares de l’afrobeat, el reggaeton i l’EDM, l’EP destaca per una identitat sonora i visual molt definida.
Després de “NGU”, on ja s’intuïa un canvi de rumb, “BRUIXES 1” fa un pas endavant tant en el so com en la intenció. Les cançons són directes, accessibles i concebudes per al ball, amb lletres que s’inspiren en relacions diverses i emocions sovint contradictòries com l’amor, el desig, l’atracció o la desconnexió. Tot plegat travessa el disc amb una naturalitat gairebé confessional.
El primer single, ‘ANGELETA / Vanessa’, amb la col·laboració vocal de Marina Sen, ha marcat un punt d’inflexió en la trajectòria del projecte. El tema ha aconseguit una presència destacada en emissores com Flaix FM, iCat, Top 40 Catalunya i Calibre 45, amb una molt bona acollida per part del públic i de les ràdios, situant Uri Santafé & Lamliki en un nou espai dins l’escena catalana.
A nivell visual, “BRUIXES 1” construeix una estètica unitària i suggerent. Totes les portades giren al voltant del cos femení, mostrant-ne fragments, textures i detalls que semblen formar part d’una mateixa escena sense acabar de revelar què hi passa. Aquesta narrativa oberta es reforça amb els títols de les cançons, que incorporen sempre un segon nom de dona, deixant preguntes a l’aire que potser trobaran resposta amb “BRUIXES 2”.
Amb una producció contemporània i cuidada signada per Lamliki i unes lletres que mantenen l’equilibri entre sensualitat i carrer, “BRUIXES 1” compta amb les col·laboracions de Marina Sen, Aion, Acone, Oli i Flaze. Un treball que confirma Uri Santafé & Lamliki com un projecte amb trajectòria, discurs propi i clara voluntat de créixer dins l’escena urbana catalana.
“Un casi” és un EP d’electrònica emocional que explora un intent de relació que no acaba de funcionar. El projecte de dbeet es construeix a partir de cinc cançons que recorren diferents fases d’aquesta experiència: la connexió inicial, la intensitat, el record, la distància i el desenllaç final.
Tot i partir d’una vivència personal, l’EP adopta un enfocament universal. “Un casi” posa el focus en aquells vincles intensos que sovint neixen en espais com la pista de ball i que, malgrat no consolidar-se, deixen una empremta emocional profunda. Una història fàcilment reconeixible per a qualsevol que hagi viscut un “quasi”.
Musicalment, el treball de dbeet s’emmarca dins l’electrònica contemporània amb una clara orientació a club. L’EP combina estils com el latin tech house, el piano house, el tech house i el deep house, buscant un equilibri entre ritme, melodia i emoció. El resultat és un so pensat tant per ballar com per a una escolta més atenta.
El recorregut narratiu s’inicia amb ‘La conocí bailando’, que captura l’espurna inicial i l’energia de pista. A continuació, ‘Pienso en ti’ introdueix un to més melòdic i emocional, mentre que ‘Te pensé’ reflecteix el pes del record i l’augment de la distància. Amb ‘¿Dónde estás?’ el relat entra en una fase més introspectiva marcada per l’absència. Finalment, ‘Molt malament’ tanca l’EP amb un to cru i definitiu, posant punt final a la història.
L’ordre de les cançons respon a una voluntat narrativa clara, convertint “Un casi” en un projecte cohesionat, amb una identitat sonora i conceptual ben definida.
Jo Jet i Maria Ribot estenen l’univers del seu darrer disc, “Ribera” (2024), amb el nou senzill ‘ROSSINYOL’, una revisió del cançoner popular català a partir de ‘Rossinyol que vas a França’. La peça neix com una simbiosi entre nostàlgia i força col·lectiva, entre el cant de llibertat i l’opressió, entenent que l’una no pot existir sense l’altra.
La cançó original explica la història d’una noia que demana al rossinyol que faci arribar records a la seva mare, però no al seu pare, que l’ha malmaridada. Un relat que avui es pot llegir com una expressió primitiva del feminisme de l’època, on ja s’hi entreveu una voluntat d’autodeterminació i denúncia.
En aquesta nova versió, Jo Jet i Maria Ribot traslladen l’essència del relat al present i pregunten al rossinyol com poden ser més elles mateixes. Les dues veus, tendres i properes, s’entrellacen amb moments de ràbia i alliberament, reivindicant la força col·lectiva i la sororitat com a eix central del discurs.
El videoclip, dirigit per Luana Roca i Sònia Carné, reforça aquest exercici de memòria recuperant imatges antigues com a ritual per honorar la lluita i el camí recorregut fins avui. Una mirada profundament connectada amb l’imaginari de “Ribera”, tant en l’estètica com en la voluntat de resignificar la tradició des d’un punt de vista contemporani.
Amb producció d’Ariana Abecasis, ‘ROSSINYOL’ venera la lluita i alça la memòria col·lectiva en un tema sentit i resilient. El resultat bascula entre la tradició i una nova sonoritat juganera, que pren forma de cant victoriós i gairebé hooligan, sostingut per un cor de veus femenines que amplifica el missatge.
Punt i a part en el camí de Jo Jet i Maria Ribot
Després de més de deu anys de trajectòria, escenaris compartits i cançons que han marcat tota una generació, Jo Jet i Maria Ribot posa punt i a part al projecte. El grup manresà va anunciar el passat desembre una aturada indefinida i es prepara per oferir dos últims concerts amb la seva formació habitual, acompanyats de Marina Lluch.
Les darreres cites seran el 10 de gener al Teatre Els Carlins de Manresa i el 15 de gener, en doble sessió, a la sala Jamboree de Barcelona. De moment, no hi ha pistes ni calendari sobre una possible nova etapa.
Amb aquesta pausa, Jo Jet i Maria Ribot vol tancar el cicle amb agraïment i celebració, reconeixent tot el que s’ha compartit amb les persones que han donat vida al projecte al llarg dels anys.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
