Alanaire presenta “La Mort i la Pluja”, un EP que mostra una nova cara del projecte i confirma, una vegada més, el caràcter polièdric del grup mallorquí. En aquest nou treball, la banda fa un nou viratge estilístic de la mà de Dani Ferrer, teclista de formacions com Love of Lesbian, Mi Capitán o Vega, que n’assumeix la producció. L’EP ha estat enregistrat al mític estudi La Casa Murada.

Després del disc orgànic “Fer com si tot fos no res”, Alanaire ofereix tres noves cançons on l’electrònica és gairebé omnipresent i on el missatge de fons de les lletres reconnecta amb els seus inicis. Són peces amb sonoritats més pròpies de l’hivern que no pas de l’estiu mediterrani, i amb textos que plantegen preguntes sobre la fragilitat de la condició humana sense oferir respostes clares.

‘Cucú Cucú’, la cançó que obre l’EP, sacseja amb un beat electrònic contundent i una veu fortament processada, com no s’havia sentit fins ara en la banda. Inspirada en un poema d’Emily Dickinson, la peça confronta preguntes existencials que han acompanyat la humanitat amb una tornada que es burla del mateix transcendentalisme que exposa. A continuació, ‘Pols i terra’ augmenta la tensió sonora amb un ritme de bateria persistent que travessa tota la cançó sense donar treva.

L’EP culmina amb ‘Tres segons, una vida sencera’, la peça més íntima, crua i fràgil del conjunt. La cançó aborda un tema tan present com invisibilitzat en la nostra societat, el suïcidi, a través d’una conversa entre dues veus, la que intenta comprendre el perquè i la que ja no hi és.

El grup va captar l’atenció de l’escena catalana amb la publicació del seu primer EP homònim el 2021, un treball fosc i electrònic que combinava música clàssica i electrònica dins estructures pop, mostrant una cara nostàlgica i poc coneguda de Mallorca. Posteriorment, Alanaire va iniciar una recerca estilística cap a una música més lluminosa amb el seu primer LP “Albor”, publicat el 2022. Aquesta evolució va continuar amb “Fer com si tot fos no res”, on el grup mostrava una faceta més orgànica, amb cançons desenfadades que evocaven el city pop o melodies de bressol amb lletres reivindicatives.

Tanmateix, durant el procés d’aquell segon disc, el context polític i social va començar a pesar més que no pas la llum cap on semblaven dirigir-se. La boira tornava a imposar-se. Per això, Alanaire torna aquest 19 de gener de 2026 amb “La Mort i la Pluja”, un treball que allibera la tensió acumulada durant l’últim any i reflecteix la Mallorca que els envolta, un territori hostil i agressiu. Una agressivitat que es tradueix directament en la música intensa i incisiva que defineix aquest nou EP.

No tothom pot fer el que fa Diana Murr i, després de l’estrena del seu primer single, ‘Batecs de plàstic’, ho ha tornat a demostrar amb ‘Rapsòdia del teu cos’, el seu nou senzill.  Aquesta nova cançó consolida el seu univers creatiu i va donant forma al que serà el seu primer àlbum conceputal, “Destronada”, previst per aquest 2026.

‘Rapsòdia del seu cos’ aborda les conseqüencies emocionals d’una ruptura entre el pop-rock intens i expressiu, i qüestiona els imaginaris clàssics de l’amor romàntic i la idealització del desig. La peça narra com l’absència es transforma en una presència constant i com el cos reacciona a aquesta manca, on encara es conserven records, gestos i promeses que dificulten el procés de superació. Diana Murr utilitza la figura del cavaller de conte per reflectir l’espera inútil d’un retorn que mai arribarà.

Murr vol construir un proposta artístitica conceptual i una imatge pròpia. El videoclip està fet en un pla seqüencia de dansa i representa vuit reminiscències corporals que arrosseguen la protagonista cap a la idealització tòxica, fins que aquesta decideix abandonar l’espera i reprendre el control del seu relat.

Will.X.O estrena un nou EP “ParT u” que es presenta com una exploració emocional i sonora nascuda de la voluntat de jugar-se-la, tant en l’àmbit personal com creatiu. El projecte aposta per un R&B experimental en català, on la sensibilitat melòdica conviu amb textures urbanes, estructures lliures i una producció que prioritza l’atmosfera i el detall per davant de les fórmules convencionals. A partir de l’experiència íntima, l’EP construeix un relat honest, nocturn i plenament contemporani.

“ParT u” s’obre amb ‘Incondicional’, la peça més reflexiva i emocional del conjunt. La cançó funciona com un manifest vital que parla de viure sense sostres imposats, de confiar en un mateix i d’assumir riscos encara que no tothom els entengui. El tema aborda la llibertat, la identitat i l’amor en totes les seves formes, des de l’amor propi fins a l’amor que acompanya sense condicions. Aquesta primera pista situa l’oient en un espai de maduresa i consciència que marca el to del projecte.

Amb ‘Gusilu’, el relat es desplaça cap a l’exterior i entra de ple en el terreny de la complicitat i l’atracció. La cançó desprèn frescor i seguretat, celebrant el desig de descobrir l’altre sense límits ni permís. Les referències culturals i un llenguatge directe construeixen un imaginari nocturn, juvenil i urbà, on el present i el secret compartit tenen més pes que qualsevol expectativa futura. Musicalment, el tema consolida la vessant més rítmica i urbana de l’EP.

El tancament arriba amb ‘Masterpiz’, que representa el clímax emocional i sensorial del treball. Aquí, la confiança inicial es transforma en química, joc i entrega. La lletra explora la connexió física i emocional entre dues persones a través de la metàfora artística, amb ella com a obra mestra i ell com a creador que es deixa portar pel moment. La combinació natural de català, castellà i anglès reforça una identitat lliure, contemporània i sense complexos, culminant en un final intens i obert a la interpretació.

En conjunt, l’EP de Will.X.O es presenta com un viatge emocional coherent, on cada cançó ocupa un lloc narratiu clar, des de la consciència personal fins a la connexió amb l’altre i la culminació del desig compartit. Un projecte sincer i proper que posa l’emoció al centre i connecta amb una generació que viu, estima i crea sense demanar permís.

Hunting Good, juntament amb Ivette Santamaria, ja han publicat el seu nou single “Sky Full of Stars”, disponible des del 16 de gener a totes les plataformes digitals. La cançó està captant ràpidament l’atenció del públic gràcies a la seva combinació de pop alternatiu i indie, amb una atmosfera íntima i emocional que va creixent progressivament.

El projecte neix de la unió de dos camins musicals prometedors: Hunting Good va debutar l’any passat amb l’EP Kala Ma Katza, que ja supera el mig milió de reproduccions a Spotify, mentre que Ivette Santamaria comença la seva carrera com a veu principal després de ser finalista al concurs Oh Happy Day de TV3 amb el grup Giovinetto.

“Sky Full of Stars” és una proposta sensible, actual i amb identitat pròpia, que busca connectar amb un públic atent a la música que transmet emoció i autenticitat.