Una dona d’uns 30 anys ha estat arrestada aquest diumenge després d’haver disparat diverses vegades en direcció a la casa de la cantant Rihanna a Beverly Hills, a l’àrea de Los Angeles. Segons informen mitjans nord-americans, els trets s’haurien efectuat des d’un vehicle situat al carrer, davant de l’entrada de la propietat.
La policia va rebre l’avís cap a les 13.21 h i es va desplaçar immediatament fins al lloc dels fets. Un cop a la zona, els agents van poder interceptar i detenir la presumpta autora dels trets. Les primeres informacions apunten que s’haurien fet prop d’una desena de dispars.
En el moment de l’incident, Rihanna es trobava a l’interior de la residència. Tot i que una de les bales hauria arribat a travessar una de les parets de la casa, no s’han registrat persones ferides.
Les autoritats encara investiguen què podria haver motivat l’atac. Tampoc s’ha confirmat si el raper A$AP Rocky, parella de l’artista, ni els seus fills eren a l’habitatge en aquell moment. De moment, ni la policia ni l’equip de la cantant han fet declaracions públiques sobre el succés.
Han passat gairebé quatre anys des de l’estrena de «Harry’s house», l’últim treball del britànic. Després de gairebé dos anys de gira, que van englobar les estrenes de «Fine Line» i el seu darrer treball fins el moment, Styles va retirar-se dels escenaris i va passar a un segon pla. Durant tot aquest temps, l’hem pogut veure fer la vida més «normal» possible; passejant per Roma, participant a maratons i, fins i tot, a la proclamació del nou Papa.
Tot i que molts havien perdut la confiança en el seu retorn, el 27 de desembre de l’any passat publicava «Forever, forever» al seu canal de YouTube. En aquest vídeo, que s’allarga més enllà dels vuit minuts, podem escoltar la cançó a piano amb la que va acomiadar-se del Love on Tour fa tres anys a Itàlia. Una cançó que ell mateix va compondre i que dedicava als seus seguidors. El 15 de gener, Styles anunciava a les seves xarxes«Kiss all the time. Disco, Occasionally.».
El disc inicia amb ‘Aperture’, el primer senzill d’aquesta nova etapa. Una cançó que va més enllà dels cinc minuts i que, o l’adores, o l’odies. Amb aquesta cançó, però, deixa molt clar el rumb que tindrà el disc. A les següents cançons trobem un bloc molt disco, amb ‘American Girls’, ‘Ready, steady, go!’ i ‘Are you listening yet?’. Totes tres són cançons molt ballables, festives, amb uns ritmes i característiques comunes. A més, capten molt l’atenció de l’oient. Cal destacar l’ús dels sintetitzadors a totes tres cançons, que marquen molt l’essència que Harry Styles busca en aquest disc: viure la vida com una festa.
Després de la festa, arriba la calma. O això és el que diuen. A ‘Taste Back’ i ‘The Witing game’, ens trobem amb dues cançons més íntimes. Ja no trobem un Harry tan festiu, sinó un Harry més íntim en aquestes dues cançons d’amor. La primera, parla de retornar a una persona del passat i els sentiments que això evoca. D’altra banda, a ‘The Waiting Game’, parla d’esperar-se a un amor que, potser, no arriba mai. Tot i que els seus sons enganyen, a ‘Season 2 Weight Loss’, Harry Styles ens parla, entre sintetitzadors i sons més disco, del desgast que suposa esperar un amor no correspost.
Així doncs, arribem a la que, per mi, és una de les millors cançons del disc. ‘Coming up Roses’ és la cançó d’amor per excel·lència d’aquest àlbum. Un tema lent, acompanyat d’una orquestra d’instruments de corda, on Harry Styles canta al seu amor; there is only me and you.
Una cosa que caracteritza els discs de Harry Styles, són els canvis d’emocions sobtats. Ja va passar amb «Harry’s House», quan vam passar de ‘Matilda’ a ‘Cinema’, i «Kiss all the time. Disco, occasionally.» no anava a fer curt. Amb ‘Pop’ toca eixugar-se les llàgrimes i aixecar-se a ballar de nou. Per mi, aquest és el temacle del disc. Una cançó que ens transmet molta llibertat, festiu i molt ballable. Tot seguit, ens trobem amb ‘Dance no more’, un temacle vuitanter que ens introdueix a la recta final del disc.
Ara sí, arribem al final del disc. A ‘paint by numbers’ veiem un Harry molt íntim, que parla del pas de la vida i del temps. Diferents sectors dels fans del britànic han intentat identificar el significat de la cançó, molts d’ells atribuint-la a un homenatge a Liam Payne. El disc tanca amb ‘Carla’s Song’, una oda a viure la vida amb intensitat: it is all waiting there for you.
En general, «Kiss all the time. Disco, occasionally.» és un bon treball, on veiem un Harry Styles que es mou per tots els gèneres on ell se sent còmode. Tot i això, penso que no és el seu millor treball. No perquè no sigui un bon disc, tot el contrari de fet. Si no perquè penso que els seus anteriors treballs són molt difícils de superar. He d’admetre que el tinc un bucle des de la seva estrena i, en la seva defensa, després de veure «Harry Styles: one night in Manchester» a Netflix, diré que la posada en escena d’aquest últim disc és espectacular.
En commemoració del 8M, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, l’equip femení de Primera Fila et porta un recull de 10 artistes que marquen el present i futur de l’escena musical, amb l’objectiu de donar visibilitat al talent femení de casa nostra.
La presència de les dones dins la indústria musical ha experimentat grans canvis en els últims anys, acocnseguint cada cop més visibilitat. Tot i això, encara avui la representació femenina als escenaris, festivals i altres programacions no és equitativa, deixant sovint el seu paper en un segon pla en comparació amb el dels homes.
Des de Primera Fila, volem reivindicar la igualtat de participació entre gèneres als escenaris i promoure un futur musical més feminista i inclusiu. En aquest context, destaquem a deu artistes que demostren talent, personalitat i una clara voluntat de transformar l’escena musical.
ALOSA
Alosa és el duet de folk format per Giulietta Vidal i Irene Romo, guanyadores del concurs Mediterrània del 2024. La seva proposta connecta la música d’arrel amb sensibilitats contemporànies, creant un univers sonor delicat on les harmonies vocals i la tradició mediterrània tenen un paper central.
BÈRNIA
Bèrnia és un grup valencià format íntegrament per dones, la majoria procedents de l’Horta Sud. El projecte, integrat per vuit professores i músiques, de la voluntat de reivindicar la música d’arrel des d’una mirada contemporània. El 2025 van publicar el seu primer àlbum, «Amb el cor plenet», un treball que va veure la llum tot i les dificultats provocades per la DANA, que va afectar directament les seves cases i instruments.
JULS
La cantant gironina Júlia Casadevall, coneguda artísticament com a Juls, es va donar a conèixer a les xarxes socials amb la seva primera cançó, ‘Tant de bo no t’hagués conegut’. Després de diversos singles on combina indie-pop i sonoritats urbanes, l’artista ha publicat el seu primer disc, «Amb amor», un treball íntim i sensible on explora emocions, dubtes i canvis vitals a través de la seva mirada personal del món.
MAIG
Maig és el nom artístic de Maria Solà, cantant i productora jove que es va donar a conèixer a través de les xarxes socials compartint les seves creacions. Amb el seu primer EP, «La Flor de Maig», s’ha endinsat amb força dins l’escena musical catalana i s’ha convertit en una de les apostes emergents més destacades del moment.
MARIA HEIN
La mallorquina Maria Hein és cantant, compositora i productora, una artista completa que s’ha consolidat com una de les veus més singulars del panorama musical català. Amb «KATANA», el seu últim àlbum, presenta dotze cançons que narren una història de venjança dolça on sonoritats contemporànies es fusionen amb elements de la música tradicional.
MARIA JAUME
Una altra representant de les Illes Balears. Nascuda a Mallorca, Maria Jaume destaca pel seu estil propi que combina indie i pop amb referències a la cultura mallorquina. En el seu projecte més recent «Sant Domingo Forever», introdueix elements del folklore de l’illa i fa una oda al seu patró, Sant Domingo, i al seu poble natal, Lloret de Vistalegre.
NAINA
Amb només 19 anys, Naina és una de les noves veus més potents i prometedores del pop valencià. Aquest 2026 ha publicat el seu primer àlbum d’estudi, «VIVES O MORTES», un debut que explora dualitats emocionals i posa el focus en una preocupació universal: la recerca d’estabilitat. Un projecte que demostra que la jove artista d’Algemesí té molt a dir i que arriba amb força dins l’escena musical.
OUINETA
Ouineta és l’alter ego artístic de Marta Ros qui amb una proposta que combina pop, electrònica i performance, s’ha posicionat com una de les promeses emergents de l’escena catalana. Els seus últims temes, ‘La Roda’ i ‘Tai Chi’, formaran part del seu pròxim àlbum «Ouineta Verificada», un projecte que defineix el seu univers creatiu i la seva identitat artística.
SCORPIO
Sota el nom artístic Scorpio, Clara Sánchez es va donar a conèixer arran del seu pas per la primera edició d’Eufòria de TV3. Des d’aleshores, la cantant ha anat consolidant el seu projecte musical gràcies a una veu potent i una presència escènica camaleònica. El seu últim senzill, ‘#djready’, dona el tret de sortida a una nova etapa carregada d’energia i actitud, amb un so vibrant i tocs nostàlgics.
VEN’NUS
Ven’nus és el projecte musical de Valèria N. Saurí, cantautora sabadellenca que va començar a compartir música durant el confinament, musicalitzant poemes que tenia escrits. Amb els anys, el projecte ha evolucionat tant a nivell sonor com conceptual. Al seu últim àlbum, «Mai vista trista», l’artista aborda temes com la salut mental, l’amistat o el desencant amb l’amor romàntic.
«Com un laberint«, així defineix Víctor Arbelo la multitud de camins diferents en què ens trobem al llarg de la vida. L’actor i cantant ha parlat amb Primera Fila del seu tercer àlbum d’estudi, i el primer íntegrament en català. Assegura que ha estat un procés summament intimista, en el qual ha tingut la sort de treballar amb un equip que ha entès el seu concepte des del principi.
La seva llarga trajectòria sobre els escenaris d’obres musicals li han permès desenvolupar la disciplina necessària per compaginar tots els àmbits artístics on es troba present. «Cada vessant en què em moc m’aporta una cosa diferent, i sento que els necessito tots«, explica quan intenta pensar en quedar-se només amb un camp concret.
Un cop estrenat el projecte, arriba el moment preferit d’Arbelo: el directe. Comença amb el concert del 27 d’abril al Teatre Condal de Barcelona i continua amb diverses actuacions en acústic durant els mesos de primavera i estiu.
La blanenca Aina Pujol ha publicat ‘per molts anys’ el segon single i última cançó del seu nou EP de debut.
‘Per molts anys’ et transporta a totes les festes d’aniversaris fictícies que no es faran mai, perquè la persona protagonista d’aquestes ja no forma part de la teva vida. Es tracta d’una cançó trista i tranquil·la on la melancolia és el fil conductor que et porta a viure moments especials que no s’esdevindran mai. El missatge és clar: «Hi ha dates al calendari que et porten a recordar a aquella persona i que de tant en tant toca enfontar-se al dolor de la pèrdua».
Musicalment, la cançó manté l’essència clàssica de demo amb puntejos de guitarra gravats en format casset o una veu doblada que fa que tot agafi un caire íntim on la veu, la gran protagonista, i l’instrumental t’agafin de la mà per explicar-te sentiments molt profunds amb una sonoritat mínima.
L’artista sabadellenca Ven’nus va presentar en directe el seu segon àlbum “Mai vista trista” a La [2] d’Apolo, un treball on construeix un nou univers sonor marcat pel pop d’autor, l’indie experimental, l’electrònica i el hyper-folk. Un disc que parla de créixer, marxar i trencar amb el personatge.
Un conjunt de plataformes tapades per una tela blanca omplien l’escenari amb tres peus de micro sobre d’ella. De sobte va aparèixer Valèria xiulant, amb auriculars, i es va col·locar sobre una de les plataformes davant d’una taula de mescles pròpia d’un DJ. La melodia que xiulava era ‘deixo d’existir sense morir’.
Amb aquest inici, els espectadors van quedar hipnotitzats per la seva presència escènica. No li va caldre cantar per captar tota l’atenció de la sala. Tot seguit va interpretar ‘qui s’enamori perd’, un altre dels temes del nou àlbum. Però en aquest cas el públic va semblar perdre davant de Ven’nus: amb només dues cançons, la cantautora ja va aconseguir captivar completament els assistents.
Aquest últim disc és també un projecte on l’artista ha assumit més protagonisme en la composició i la producció, un fet que es reflectia en la posada en escena, amb els auriculars i la taula de mescles sempre a prop seu. Un clar exemple va ser quan va interpretar ‘PEL PASSADÍS’, on manipulava directament la taula mentre cantava. En altres moments, però, també l’acompanyaven músics amb la guitarra o el clarinet, creant melodies que, juntament amb la seva veu, deixaven al públic completament fascinat.
Tot i que era un directe pensat per presentar el nou projecte, Ven’nus també va reservar un espai pels clàssics. A través d’una votació a les xarxes socials, els seguidors van escollir una cançó que sonaria aquella nit, però no en la resta de concerts de la gira: ‘Llençols’ de l’àlbum “Bocaterrosa”. Del mateix àlbum també va interpretar ‘Nena’, dues cançons que gran part dels assistents es va animar a cantar amb ella.
Després d’aquests temes, Ven’nus va abandonar les plataformes i es va situar al centre de l’escenari. Van començar a sonar els primers acords de ‘Carmen se fue’ i el públic va reaccionar amb crits d’eufòria. Després d’interpretar la cançó, Valèria va voler dirigir-se als assisstents amb més calma. Va explicar que la Carmen, l’amiga a qui està dedicada la peça anterior, no havia pogut acudir perquè era a Londres. L’artista també va aprofitar el moment per compartir com de contenta i realitzada es sentia amb aquest nou projecte en el qual ha pogut implicar-se plenament produint, component, tocant la guitarra i parlant de temes molt personals i importants per a ella.
La seva col·laboració amb Mushkaa, ‘NO EXISITRAN’, també va sonar, tot i que la cantant de Vilassar de Mar no hi pogués assistir. Amb la guitarra i davant del peu de micro, Ven’nus també va interpretar ‘I JAZZ WANT MY G BACK’, tema de l’EP “POST-MULLET”.
El concert havia començat amb retard a causa d’uns problemes tècnics, fet que va obligar la cantautora a retallar part del setlist, especialment el tram més electrònic del directe. Tot i això, Ven’nus ho va donar tot a l’escenari amb ‘al PS amb la maria’. En aquell moment totes les llums es van apagar i l’única il·luminació provenia d’una petita làmpada situada al costat de la seva taula de mescles. Aquest ajust del repertori, però, només va deixar al públic una nova excusa per tornar a veure-la en directe i treure’s l’espina en el pròxim bolo.
El concert va acabar amb ‘Nana la meva empremta’, un final que resumiria perfectament el que havia estat la nit: un directe de Ven’nus que, sens dubte, va deixar marca en cadascun dels assistents.
Alizzz arribava aquest divendres a La Nau amb totes les entrades exhaurides des de feia dies, i és que aquesta gira de recintes amb aforaments més petits és molt especial i els seus seguidors ho sabien.
Per això, una hora abans de l’inici del concert, la cua per accedir al recinte donava la volta a la cruïlla, encara que el temps que feia fos per estar a casa amb una manta. Ni el mal temps va ser suficient per espantar el seu públic, molt heterogeni, que va omplir el recinte fins a la bandera.
Alizzz ha preparat una gira on, a part d’escoltar alguns dels seus temes més emblemàtics, també ressonen els del seu últim disc «Conducción Temeraria», que han encaixat a la perfecció al costat dels seus clàssics.
Una de les cançons més aclamades entre els seus recents èxits ha estat ‘Callaíto’, que ha quallat molt bé entre el respectable. Quin gust anar a un concert i veure aquesta perfecta comunió entre públic i artista.
Una connexió que va durar de principi a fi i que va deixar moments en què els seguidors cantaven a ple pulmó i gaudien de veure tan a prop un artista capaç d’omplir recintes molt més massificats.
Una posada en escena senzilla on la música ha estat la protagonista, i és que quan hi ha talent no fan falta focs artificials, ni grans pantalles ni massa efectes visuals per despistar. Només el fum, que en alguns moments amb prou feines et deixava veure els músics i que creava un clima encara més místic al concert.
Ens ho estàvem passant molt bé i en Cris anava avisant que quedava poc per acabar. No ens ho podíem creure: no feia ni una hora que el show havia començat i teníem ganes de molt més. Entre les peticions que van arribar des del públic hi va haver l’única cançó en català que va cantar, ‘Què passa nen?’, que va servir per tancar un concert força breu i que va deixar amb ganes de més.
Aquest dissabte estarà actuant a Salamandra, a l’Hospitalet. Qui sap si alguns dels que ens hem quedat amb ganes de més show no hi traurem el cap.
Max Navarro arriba fins al cim de la Primera Llista amb la seva preciosa balada ‘Estrelles’.
Entren a la llista
A Teens – Iconic
U2 – Song of the future
Surten de la llista
Damiano David – Talk to me (24 setmanes)
Tyla – Chanel (8 setmanes)
Aspirants
Montserrat & Meritxell – Candela (4 setmanes)
MEEK – Fabulous (3 setmanes)
Flashy Ice Cream & 31 FAM – Dorayakis (2 setmanes)
La Ludwig Band – El teu amor (novetat)
Alex Warren – Fever dream (novetat)
Bruno Mars – Risk it all (novetat)
Super Gegant estrena el seu nou EP, «Marea Baixa», tres cançons que culminen la tríada de llançaments que el grup ha anat publicant els últims mesos.
Per a la gravació d’aquest recull de cançons, Super Gegant s’ha desplaçat fins al poble costaner de Sant Feliu de Guíxols. Santi García s’ha encarregat d’afilar com mai el so del grup a ‘Marea Baixa’ i ‘Electricitat’.
Amb més de quinze anys d’experiència, Super Gegant continua fidel al seu camí. En un moment en què The Indian Runners ha renovat el seu catàleg i rejovenit el seu planter, Super Gegant segueix aquí: impassible, genuí i més convençut que mai del que fa i del que és.
Per celebrar la culminació de tots aquests llançaments de tardor i hivern, Súper Gegant tocaran el dijous 12 de març a la Sala Heliogàbal de Gràcia.
‘Vull perquè no puc’ és la nova cançó de Maig, amb un so més enèrgic, cru i directe del que haviem vist fins ara d’ella. El tema va néixer a mitjans de l’any passat, en una etapa en la que l’artista barcelonina retornava als seus grans referents, com Patti Smith, The Cure o David Bowie, referents que té gràcies a la influència de la seva mare. Tal com expressa Maig, necessitava tornar a aquells orígens i agafar-los com a inspiració, ja que necessitava expressar-se amb un to més rocker. Per això decideix abandonar l’electrònica minimalista dels seus anteriors treballs per jugar amb el dinamisme de les guitarres i la bateria.
‘Vull perquè no puc’ és un primer tast del seu àlbum debut, que veurà la llum la pròxima primavera. La producció ha estat a càrrec de Joan Borràs, músic i productor d’Oques Grasses i de la Gela.
El videoclip ha estat dirigit per Albert González i Miguel Fas. Acompanya aquesta nova etapa de Maig amb una peña visual molt enérgica, on l’artista assegura que reflecteix tot el que està per venir.
El productor, compositor i cantant Pol Bordas publica avui el seu nou disc, «he marxat, per tornar», un treball que arriba després de sis avançaments: ‘barna :/’, ‘xulejudetu’ amb Alba Armengou, ‘socoRRista!’, ‘vitralls ⧩⧨’ amb Xicu, ‘ens valdrà la pena/1600Km’ i ‘retrobar-nos’.
El disc s’ha concebut entre Nàpols i Girona i suposa un gir en la proposta musical de l’artista. Sense abandonar del tot l’ecosistema de la música urbana catalana, Bordas s’endinsa en un pop electrònic que oscil·la entre la senzillesa melòdica i l’experimentació sonora. El resultat és una obra que dialoga amb una nova escena emergent on també es mouen noms com gavina.mp3, Xicu, enMatu o Jovedry, i que connecta amb referents de l’escena estatal com Ralphie Choo, Rusowsky, Judeline o Sen Senra.
En paraules del mateix artista, «he marxat, per tornar» és “la documentació viva d’un procés d’experimentació i aprenentatge sonor i personal”. El disc recull el viatge físic i mental que va emprendre a Nàpols amb la voluntat de desaprendre les dinàmiques de la indústria i trobar una identitat pròpia tant com a cantant com a productor.
L’àlbum està format per dotze cançons i cinc peces de disseny sonor que funcionen com a fil conductor d’aquest procés creatiu, inspirat en el contacte amb la cultura napolitana. El projecte inclou col·laboracions amb artistes com Xicu, Alba Armengou, Altea, Carneval, Sankki, Quimo, Meddin, Baon, Citto, Lil Geri i Yung Rovelló.
Aquest treball també suposa el debut de Bordas com a productor sota l’alter ego bby bdass. La meitat de les cançons han estat produïdes íntegrament per ell, mentre que a les altres sis ha col·laborat amb productors com Jan Aygua, Giovanni Troccoli i Salvi Cuadrado.
En l’àmbit visual, el projecte compta amb la direcció creativa de la dissenyadora Vero Santana, encarregada de la portada, la contraportada i el marxandatge del disc. L’univers gràfic s’inspira en el concepte eruptiu que travessa tot l’àlbum, vinculat tant al procés creatiu com a la cultura volcànica que inspira la seva estètica.
El disc es completa amb un videocurt que uneix les peces ‘he marxat, lluny de casa’ i ‘males costums’ amb Altea, dues de les cançons més representatives del projecte. El vídeo, que aborda el moment en què l’artista identifica els conflictes personals que li impedeixen avançar, compta amb la participació de figures com l’escultora Rosa Serra, el cantant Triquell, el raper Yung Rovelló i la historiadora de l’art Carla Vert.
El videoclip es va preestrenar ahir en un acte al Museu de la Música de Barcelona i es publicarà oficialment la setmana vinent. Mentrestant, «he marxat, per tornar» es podrà escoltar en directe el 25 d’abril a l’Estació Espai Jove de Girona, dins la programació del Festival Strenes.
La banda barcelonina VITTARA presenta ‘Tanca el llum i obre la porta’, el seu nou single i tercer avançament del pròxim disc. Després del caràcter més lluminós i pop-nostàlgic d’’Iguals’ i del primer avançament ‘el meu lloc preferit’, publicat amb Socunbohemio, el grup fa ara un gir cap a una sonoritat més fosca, crua i intensa.
La cançó arrenca amb una atmosfera gairebé cinematogràfica que va creixent progressivament fins a desembocar en un clímax contundent i carregat de capes instrumentals i vocals. El resultat és una peça que augmenta en tensió i profunditat, amb ressons que recorden les textures del grup irlandès Fontaines D.C., i que confirma la voluntat de VITTARA d’explorar nous registres i ampliar els límits del seu univers sonor.
Aquest nou senzill forma part del seu pròxim treball discogràfic, que la banda presentarà en directe el 30 d’abril a la sala Razzmatazz 3 de Barcelona, en un concert que promet marcar un nou punt d’inflexió en la trajectòria del grup.
VITTARA està format per l’Uri (guitarres i veus), el Tuliv (baix) i el Pol (guitarres i teclats), tres amics de Barcelona que representen una nova generació d’artistes catalans. El seu imaginari beu d’influències com Radiohead o El Mató a un Policía Motorizado, però amb una identitat pròpia cada vegada més sòlida i personal.
El projecte es va donar a conèixer a principis del 2022 amb l’EP conjunt ‘dosmilset’, publicat al costat de Julieta. Des d’aleshores, la banda no ha deixat de créixer dins l’escena indie-pop catalana. Amb aquest nou treball, VITTARA consolida una proposta artística madura i honesta que els situa com una de les bandes amb més projecció del panorama musical actual.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
