“he marxat, per tornar” és una declaració d’intencions dels sentiments de Pol Bordas al llarg del procés de creació del projecte. El seu segon àlbum però el primer on també adopta el rol de productor, el que li permet transmetre una imatge més compacta a través dels sons, les pistes d’àudio i els gràfics. Un àlbum que es gesta a Nàpols, una ciutat amb molt rebombori, on no es pot parar quiet i on constantment sents un procés d’ebullició, que ha ajudat a donar una imatge al projecte. “He tractat tot el procés de l’àlbum: tant el disseny sonor, la manera en que avança i la part gràfica com el procés eruptiu propi, meetaforitzantlo amb la imatge».
Marxar t’ajuda a trobar temps per tu mateix i no exigir-te tant, i Pol Bordas no ha fugit, perquè com molt bé s’evidencia en l’àlbum, té molt present a tothom que ha deixat a Catalunya. “Tinc la família molt aprop i m’agrada cuides dels meus. Volia representar l’acompanyament que he tingut al llarg d’aquest procés tot i estar lluny”. De tornada a casa, el següent pas és la presentació en directe de l’àlbum, on presenta una proposta completament nova.
La banda britànica Placebo ha anunciat una gran gira internacional per celebrar el 30è aniversari del seu debut, publicat l’any 1996. El tour, que tindrà lloc entre setembre i desembre de 2026, posarà el focus en els seus inicis amb un repertori centrat en els discos «Placebo» i «Without You I’m Nothing».
El duet format per Brian Molko i Stefan Olsdal donarà el tret de sortida a la gira el 29 de setembre al Super Bock Arena d’Oporto, i la tancarà al desembre al Utilita Arena de Cardiff. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi haurà dues dates destacades: l’1 d’octubre al Movistar Arena de Madrid i, especialment, el 3 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona, una parada clau per als seus seguidors catalans.
Les entrades es posaran a la venda el pròxim 27 de març a les 10 h a través de canals habituals com Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés.
A més de la gira, Placebo commemorarà aquesta efemèride amb el llançament de «PLACEBO RE:CREATED», previst per al 19 de juny. Es tracta d’una nova versió del seu primer disc, reconstruïda a partir de les cintes màster originals i reinterpretada amb l’experiència acumulada després de tres dècades de directes.
Segons ha explicat la banda, aquest treball funciona com una mena de “director’s cut” que no busca millorar l’original, sinó completar-lo. “És una celebració d’on vam començar i un punt de trobada entre qui érem i qui som ara”, han afirmat Molko i Olsdal, posant en valor l’evolució natural d’unes cançons que han crescut damunt dels escenaris.
Gairebé a punt d’estrenar l’àlbum “QUIN GOIG” (Montgrí Records, 2026), Dan Peralbo i el Comboi ha avançat el seu primer i únic senzill: ‘Un bitllet per tu’. El tema és un exercici narratiu i emocional sobre el procés d’acceptació d’una relació que no funciona – sigui un amic o una parella-.
Tot i la cruesa de la temàtica, el quartet de Torrelló continua acompanyant les lletres amb instrumentals igual de contundents com festives. Com ells diuen: “és un tema per acomiadar-se amb elegància” i, alhora, connecta amb aquests dies en què tot sembla anar al revés i no saps ben bé per què.
Conjuntament amb un visualizer que mostra la cohesió entre els quatre membres del grup, Dan Peralbo i el Comboi inicien el camí del seu segon disc d’estudi, de nou amb el segell discogràfic del grup Cala Vento: Montgrí Records.
El primer concert de presentació serà l’1 de maig a les Escales de la Catedral de Girona i, posteriorment, continuaran passant per Sabadell (Embassa’t, 15 de maig), L’Estartit (Festival Ítaca, 19 de juny), Les Masies de Voltregà (Festival Cel Obert, 26 de juny), Vilanova i la Geltrú (VIDA Festival, 02 de juliol), Barcelona (Festival Cruïlla, 10 de juliol) i Mallorca (MOBOFEST, 25 de juliol).
«És un disc que parla de l’edat adulta, però rient una estona». Aquesta és la premissa que ens relatava la Mireia, cantant de Km.0, després d’estrenar el segon disc del grup: «Sense manual d’instruccions». Un treball que reflexiona sobre tot el que comporta fer-se gran sense saber ben bé com. Amb un to desenfadat i festiu, la banda explora aquesta etapa des d’una perspectiva també reivindicativa: «Volíem que la gent ballés els nostres temes per riure de tot el que està passant però alhora prenent consciència», ens explicava la Mireia.
Precisament, hi ha una cançó sencera del disc dedicada exclusivament a la problemàtica dels lloguers, que està a l’ordre del dia: «Cada cop hi ha més turistes per tot arreu i nosaltres ho tenim més fotut. Hem volgut ser directes amb aquest tema perquè sempre ho hem estat». Sens dubte una nova proposta de Km.0 d’allò més moguda, apta per tothom qui vulgui ritme de festa.
Avui s’asseuen a Primera Fila tots quatre integrants d’Indubio, que fa tot just un dia van treure disc: «On el món s’atura». Una proposta fresca de rock en català que fa plantejar a qui els escolti cap a quina direcció volen caminar. Els seus temes relaten un seguit d’històries viscudes «vistes des d’una perspectiva poètica que tothom es pot fer seva», relataven els seus integrants.
A grans trets, tot i la profunditat del disc, són cançons aboquen a la festivitat i la festa major. «Sempre pensem en com sonarà tot quan ho toquem en directe», confessava Indubio. Així, aconsegueixen convertir la seva música en una estona on passar-ho bé, cantar a ple pulmó i fer que tot s’aturi uns instants.
Lepanto 41 és un grup emergent format per tres nois de Mataró que van començar la seva trajectòria el 2024 amb Aquella Lady. Ara estrenen “EMERGÈNCIA”, un àlbum de 12 cançons, totes elles en col·laboració amb cantants i productors emergents del panorama musical. El disc s’enfoca principalment en l’amor, però també fa èmfasi en tot el procés creatiu i la dedicació que hi ha darrere del projecte. Després de tota la feina feta, el trio ha creat una família d’artistes emergents que estan disposats a triomfar en un futur.
“EMERGÈNCIA” s’obre amb ‘BURJKHALIFA’ on amb la participació de Selves expliquen que fan música per passió i no per diners, fent referència a altres cantants més famosos. També agraeixen el suport rebut en els inicis i relaten que en ser cantants emergents s’aprofiten d’ells: “S’aprofiten de nosaltres perquè som la nova era”.
Les revolucions baixen a la segona cançó ‘ESTAR AMB MI’, un tema amb Martí Cabello i Xandri. La cançó parla d’una història d’amor íntima, en què convida la noia a passar la nit amb ell i poder fer plans plegats. Tot seguit arriba ‘TRENCANT EL TOP!’, juntament amb Lil jlayy i Alcaa. El tema incorpora ritmes electrònics mentre els nois expliquen amb ambició que algun dia trencaran el ‘top’: “La indústria tremola quan arribem”. Els artistes confien que en un futur tindran un lloc consolidat a la indústria.
El grup continua amb un reggaeton nostàlgic titulat ‘4 CALES’ amb en Døls i en Xandri. El senzill parla d’un amor d’estiu intens i apassionat que recorda una història bonica i efímera: “i és que nena jo no podré oblidar-me de l’estiu de les fotos del teu lloc preferit”. Els nois enyoren aquells moments que van viure amb la noia i desitgen poder reviure’ls. A més, a l’estiu van estrenar el videoclip de la cançó que reforça molts dels temes dels quals parla la cançó com: les cales, el cotxe i el mar, mostrant l’essència estiuenca.
A ‘PER ON T’AMAGUES?’, amb Wilagosjr, es manté aquesta línia emocional, centrada en l’absència i la dificultat de superar una relació. Veiem que els artistes continuen endinsant-se i mostrant diferents sentiments amorosos: “haig de deixar de viure en el passat”.
Aquesta idea evoluciona a ‘DIGUE’M EL QUE FEM’, amb Selves i DeBron, on, a través de ritmes més lents, la història ja se situa en la faceta de passar pàgina i sanar el dolor amorós: “He estat pensant en tu i jo… Van passant els dies i ja no estic rient”. Els cantants necessiten buscar una solució per curar la ferida, tot assumint que l’altra persona ha refet la seva vida, i demostren que allò que senten és real i no imaginari: “Vaig escriure deu mil cartes i no vas contestar”.
Els tres joves també han inclòs una cançó força reivindicativa d’estil rap amb 13XAN. ‘FUIGDEMONT’ és el títol d’aquesta cançó, que s’obre amb una cita de Joel Joan, l’actor de Plats Bruts que diu: “Ja em podeu torturar que de la meva boca no en sortirà ni un mot que no sigui pronunciat en català” de tal manera que ja es pot intuir per quina línia anirà el senzill. Tot seguit esmenten a Valentí Almirall i defensen el català: “Jo parlo català, si no m’entens ves cap allà”. Es veuen diferents referències al patufet, la cultura, l’1 d’octubre i els fets d’Urquinaona, els retards de Renfe i la fuga de Puigdemont.
Tot seguit els ritmes tornen a canviar a ‘GALÀCTICA’, la col·laboració amb en Fortuu i Sarco 911. Els artistes idealitzen una figura femenina a través dels diferents elements de l’univers, fent referència a l’espai, l’Apolo 13 o les estrelles: “Segur que no ve d’aquest món”.
‘AL FET I AMAGAR’ és una cançó amb Xandri i sankki, que busca coincidir amb la noia o poder establir una relació amb ella: “Estic esperant fa estona, soc un impacient”. Demostren que tot el que els hi falta és ella. Al final, es podria considerar una declaració d’amor marcada per l’espera i el desig de voler ser feliç al seu costat.
Juntament amb BUBU 348 i Selves canten ‘SOM EMERGENTS’, un tema en què els artistes reflexionen sobre els obstacles de la indústria, però confien en el seu projecte. Els nois creuen que amb el temps podran aconseguir allò que es proposin: “Tenim una emergència perquè som emergents”.
El penúltim tema, ‘EL CAMÍ’, amb Lemurixx i Selves, valora l’esforç i la perseverança, destacant que no es rendiran perquè busquen la vida que sempre han desitjat. Aposten per fer el seu camí i són conscients que realment hi ha poca gent que hi confiï des del principi.
L’àlbum arriba a la seva fi amb ‘EMERGÈNCIA’, una col·laboració amb Xandri. Els artistes remarquen la idea del tema anterior i lluiten per enfortir el seu projecte, encara que ara siguin emergents: “Estem fent-nos un lloc en aquest món” Expliquen que han passat moltes hores a l’estudi i que ja estan complint somnis des de ben joves. Asseguren que hi han invertit molt esforç juntament amb la família d’artistes emergents que han creat.
En definitiva, “EMERGÈNCIA” és un molt bon àlbum per només ser el primer dels pròxims que vindran. Els nois combinen, lletres, ritmes i col·laboracions ben escollides. Tot i que la temàtica amorosa és predominant, la incorporació del toc reivindicatiu considero que és destacable. D’alguna manera, la cançó que m’ha transmès una personalitat única és ‘BURJKHALIFA’, tant per la sonoritat com pel missatge. Si he de destacar alguna cosa de l’àlbum que no m’ha convençut del tot és el fet que hi hagi unes quantes cançons que parlen d’amor, ja que sento que d’alguna manera el missatge es repeteix indirectament. També, he trobat a faltar la presència de cantants femenines, ja que només hi forma part la Lil Jlayy i dins l’escena hi trobem cada vegada més noies. Igualment, torno a destacar el treball global que demostra esforç i organització per part dels tres nois, tenint en compte les 12 col·laboracions de l’àlbum. El trio de Lepanto 41 ens demostra que és imparable i que estan disposats a continuar evolucionant en l’entorn musical i, de segur, que les pròximes cançons tampoc defalliran.
Els mataronins presentaran l’àlbum el dissabte 11 d’abril a les 21:00 a la Sala Clap de Mataró.
Judit Neddermann ha publicat ‘Llibert’, una cançó profundament personal dedicada al seu avi, mort fa dos anys un 18 de març. El llançament coincideix amb aquesta data tan significativa, convertint el tema en un homenatge directe a la seva figura i al vincle que compartien.
La peça neix de l’experiència d’haver acompanyat el seu avi durant el procés final de vida en família, un moment que va marcar profundament l’artista i que ha inspirat una lletra carregada d’emoció i aprenentatge. A través de ‘Llibert’, Neddermann proposa una mirada serena sobre la mort, entesa no com un final, sinó com part d’un cicle infinit.
El seu avi, que dona nom a la cançó, va ser una figura clau en la seva vida. Amant de les muntanyes i del mar, treballador incansable i gran dinamitzador de trobades amb amics i família, Llibert representava una manera d’entendre la vida basada en la passió i el compartir. El significat del seu nom, “alliberat”, esdevé també un element central del relat, reforçat per la història personal que ell mateix explicava amb orgull: durant la dictadura no va poder portar aquest nom legalment i no va ser fins després que el va poder registrar oficialment.
El llançament ve acompanyat d’un videoclip rodat amb l’equip de Lecualafilms en dos escenaris carregats de simbolisme: el veler Sant Ramon, que l’avi va ajudar a recuperar com a membre de l’associació Bricbarca, i les muntanyes de Molló, espai de trobada familiar on va transmetre l’amor per la natura als seus néts.
Amb ‘Llibert’, Judit Neddermann converteix el record en cançó i el dol en una celebració de la vida, reivindicant els vincles que perduren més enllà del temps.
El Recòndit dona el tret de sortida aquest diumenge 22 de març a les 12 h amb una nova edició que consolida el seu model únic de festival de proximitat. L’encarregada d’inaugurar el cicle serà Suu, una de les veus més destacades del pop català actual, amb un concert en format íntim de guitarra i veu al Camp de Noguers de Crespianes (Crespià), amb entrada gratuïta.
Aquest primer concert marcarà l’inici de cinc mesos d’activitat que s’allargaran fins al 17 de juliol i que portaran una vintena d’actuacions als nou municipis menys poblats del Pla de l’Estany. El cartell d’enguany combina noms consolidats com Ismael Serrano, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, Andrés Suárez, Ramon Mirabet o Maria Jaume, amb propostes especials i formats exclusius com La Nit de les Roses de Mishima o l’estrena de Max Navarro després del seu pas per Operación Triunfo.
La programació també inclou presentacions de nous treballs de Joan Miquel Oliver, Quartet Mèlt o Àlex Pérez, així com estrenes a les comarques gironines dels darrers projectes de Renaldo & Clara i Obeses. Com és habitual, el festival combinarà concerts gratuïts i de pagament, tots ells a l’aire lliure, posant en valor els entorns naturals de la comarca.
Més enllà de la música, El Recòndit reforça enguany la seva vocació de projecte arrelat al territori amb una programació d’activitats paral·leles vinculades als concerts de pagament. Entre les propostes hi ha visites guiades al patrimoni local com el Retaule de Santa Magdalena de Noves, el Pou de Glaç o el Castell d’Esponellà, així com una visita comentada al Castell de Palol de Revardit o un taller de descoberta del món de la llana a Can Parella.
El festival també aposta per potenciar el teixit productiu local amb experiències agroturístiques que inclouen visites i tastos a productors de la zona com Mas Alba, Mas Auró o Dolça Abella. Una proposta que vol convertir cada jornada en una experiència completa, on música, territori i gastronomia es donen la mà.
El cantautor i productor Guillem Bautista demostra la seva sensibilitat artística i humana amb “No sta mal”, el seu nou EP. El treball fusiona la cançó d’autor amb sonoritats indie i pop, definint cada vegada més un univers sonor fresc i optimista. Amb aquest projecte, Bautista es consolida com una de les apostes emergents de la música catalana i com una de les veus prometedores de la cançó d’autor en català.
L’EP s’obre amb ‘No sta mal’, amb una declaració d’intencions clara: “tenir pardals al cap no està tan mal”. Amb aquesta primera cançó, Bautista convida l’oient a relativitzar les angoixes quotidianes i deixar enrere tots els mals de cap que ens envolten. Tot plegat amb uns sons que desprenen alegria immediata que encomana a tot aquell que ho sent i el convida a viure el present sense tantes preocupacions.
El bon rotllo continua amb ‘virgína’, una col·laboració amb Mama Dousha i Scotty DK. En ella es fa una fusió del pop i folk que construeix el paisatge d’una autopista, on Catalunya és l’escenari emocional. A través de la lletra es reivindica el territori- “Què té California que no tingui la N-II?”- posant en valor la proximitat i el paisatge quotidià.
A vegades els mals de cap no desapareixen només pel lloc on som, sinó també per la gent amb qui estem. Amb ‘la vida va bé’, el cantautor badaloní dedica una cançó a les seves “persones vitamina”, aquelles que amb la seva energia ajuden a continuar endavant. Les guitarres i les melodies lleugeres mantenen aquesta atmosfera alegre i lluminosa que travessa tot l’EP i recorden que, almenys mentre sona el disc del badaloní, la vida pot anar una mica millor.
El to canvia lleugerament amb ‘fred dins de casa’. Tot i que la sonoritat continua tenint punts lluminosos, contrasta amb una lletra melancòlica. Bautista canta sobre la pèrdua d’un amor i el buit que queda quan algú marxa del teu costat. Frases com “Cicatrius dins el pit, tinc el cor en pausa” transmeten aquesta sensació de fred emocional que dona nom a la cançó.
A ‘de festa en festa’, el relat gira cap a la recerca de l’amor. El tema descriu aquell moment en què busques trobar algú especial: sortir de festa, mirar les xarxes o anar a determinats llocs amb l’esperança de retrobar aquella persona amb qui tot podria canviar. Unes situacions que molts hem viscut més d’un cop i és fàcil sentir-se identificat.
Finalment, ‘tot avança’ tanca l’EP amb una reflexió més personal. La cançó neix arran de la pèrdua d’un disc dur amb idees i projectes musicals, una experiència que el cantant utilitza com a punt de partida per parlar de la pèrdua, tant física com emocional. El resultat és un final introspectiu que convida l’oient a reflexionar.
Quan l’EP arriba al final, queda una sensació curiosa: sembla que tot ha passat molt ràpid. Les sis cançons s’escolten amb facilitat i deixen la impressió que el viatge podria continuar una mica més. Aquest caràcter breu fa que l’oient es quedi amb ganes de continuar explorant l’univers musical de Bautista.
En conjunt, el disc té una sonoritat alegre i lluminosa que convida a deixar de banda preocupacions, pors i inseguretats. Els temes funcionen com una invitació a gaudir dels petits moments i de la gent que ens envolta.
És un treball que, tot i publicar-se al març, podria escoltar-se en qualsevol moment de l’any: en un trajecte en cotxe tornant de la platja, en un dia gris de pluja o simplement en un moment en què necessites sortir al carrer i desconnectar.
Amb aquest EP, Guillem Bautista deixa l’oient amb ganes de més música seva. De moment només queda tornar a escoltar aquestes sis cançons mentre esperem els pròxims projectes del cantautor badaloní. Qui vulgui descobrir l’univers del cantant en directe podrà fer-ho el 28 de març al festival Strenes de Girona.
Qui no arrisca no guanya, i això mateix vol demostrar la Mercè amb el seu àlbum debut «RISC«. Un projecte de set cançons caracteritzades per un pop experimental i electrònic carregat de personalitat i energia. La cantant admet que es tracta d’una proposta destinada a un públic concret, però no dubta que gran part del públic generalista també pot trobar el seu lloc en el disc.
La tecnologia i els videojocs són l’àmbit conceptual escollit per la lleidatana. Tant és així, que ens ha explicat que ella mateixa s’ha encarregat d’aprendre a utilitzar les eines de disseny necessàries per donar vida a un avatar 3D i un shooter propis.
Ara bé, ara mateix la Mercè para especial atenció en una fita especial: «Show Simulator«. Es tracta de l’espectacle de «RISC» amb el qual recorrerà diverses localitzacions com l’emblemàtic Festival Sónar 2026.
Parlem amb Calero que ens presenta el seu primer àlbum “L’any de la serp”, la representació d’un any molt transformatiu de l’artista, traduit en un conjunt de deu cançons. En aquest projecte, l’artista tracta sentiments universals sense filtres per aconseguir que tothom s’hi pugu sentir identificat.
Després d’anys vinculat a diferents projectes musicals, apareix la necessitat de crear un projecte on poder desenvolupar la seva vessant de lletrista i trobar un racó on poder-se expressar. Cançons sinceres per poder “cantar una cosa avui i que el missatge pugui ser durader”.
Autoanomenats com un grup de rock dissident, Minoria es presenta al panorama com una proposta que reivindica la tornada de la guitarra elèctrica amb una sonoritat emmarcada en el rock alternatiu i el grunge de mitjan anys 90 i principis dels 2000.
El primer tema de l’àlbum de debut s’anomena ‘Trencall’ i mitjançant acords nostàlgics i esquinçadors, posa en paraules la dura realitat d’haver de deixar un amor que no funciona.
El tema suposa la primera porta que s’obre del primer llarga durada de la banda. “Aixecar-se per volar” arribarà a totes les plataformes digitals el proper 30 d’abril sota el Segell Microscopi i la producció de Carlos Manzanares (El Tercero Studio).
Fins aleshores, Minoria està a punt d’iniciar la gira de presentació amb la primera parada el pròxim 24 de març al Luz de Gas de Barcelona a les 20:00h. Allà hi presentaran alguns dels temes que configuren el debut.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
