Muse ha anunciat oficialment el seu desè àlbum d’estudi, “The Wow! Signal”, que es publicarà el pròxim 26 de juny. El trio britànic obre així una nova etapa amb un projecte ambiciós tant a nivell conceptual com sonor, seguint la línia grandiloqüent que ha definit la seva trajectòria recent.
Com és habitual en la banda liderada per Matt Bellamy, l’anunci ha arribat amb una proposta espectacular: Muse s’ha aliat amb l’empresa Sent Into Space per enviar una tauleta a 33 quilòmetres d’altura, des d’on s’ha estrenat tant el disc com el videoclip del primer senzill, ‘Be With You’.
El títol del disc fa referència a la famosa senyal “Wow!”, un misteriós pols de ràdio detectat el 1977 des de la constel·lació de Sagitari, que alguns van arribar a relacionar amb un possible origen extraterrestre. Aquest concepte serveix de punt de partida per a un àlbum que, segons la banda, explorarà “una barreja de misteri còsmic, esperança existencial i la possibilitat emocionant de contacte amb alguna cosa molt més gran que nosaltres”.
El primer avançament, ‘Be With You’, confirma aquesta voluntat d’anar al límit. El tema arrenca amb un imponent orgue d’església i una atmosfera solemne, amb Bellamy cantant sobre la pèrdua i la recerca d’un poder superior. La cançó evoluciona cap a una electrònica contundent i reserva les guitarres per al tram final, en una estructura que aposta clarament pel “més és més”.
Després de “Will of the People” (2022), un disc que va generar opinions dividides, Muse afronta amb “The Wow! Signal” el repte de reconnectar amb la seva millor versió, apostant per una proposta tan ambiciosa com espectacular.
Tracklist
1. ‘The Dark Forest’
2. ‘Nightshift Superstar’
3. ‘Shimmering Scars’
4. ‘Cryogen’
5. ‘Be With You’
6. ‘Hexagons’
7. ‘The Sickness In You & I’
8. ‘Unravelling’
9. ‘Hush’
10. ‘Space Debris’
Del 6 al 10 de maig de 2026, l’EnCanta tornarà a convertir-se en un punt de trobada imprescindible per a les músiques d’autor, amb una edició que reforça el seu compromís amb la cultura de proximitat i la creació de circuit per a propostes emergents i arriscades.
Enguany, el festival posa el focus en la resistència cultural, reivindicant-la com una actitud militant davant un panorama cada cop més concentrat en grans formats i noms. L’EnCanta defensa que sense circuit no hi ha diversitat, i que aquesta és clau per a la salut de la música i la cultura. En aquest sentit, aposta per una programació cuidada, amb identitat pròpia i allunyada de la uniformització dels grans festivals.
El debat també tindrà un paper central en aquesta edició. El 5 de maig, el Teatre Eliseu acollirà la xerrada “Resistència cultural i música en directe”, amb el periodista Nando Cruz, la responsable del festival Embosca’t Bárbara Balcells i l’activista cultural Marc Riera. La conversa abordarà la concentració de programacions i la necessitat de preservar models culturals diversos.
Una programació diversa i amb mirada pròpia
El cartell de l’EnCanta 2026 combina veus consolidades, artistes emergents i propostes internacionals. La Maria inaugurarà el festival amb “Robina”, un treball que explora les fases d’una ruptura i la salut mental a través d’un diàleg entre electrònica i folklore valencià. També hi seran Ferran Orriols amb “Darrere els horts”, Abril, Sara Zozaya, Sèrdica, Françoiz Breut, Clara Maschio, Kris Tena, Miquel Serra, Gavina.mp3 i l’Arannà.
La programació proposa un recorregut sonor ampli, que va del folk a l’electrònica, del lo-fi a la cançó francesa contemporània, reforçant la voluntat del festival d’obrir espais a noves veus i sensibilitats.
Pont amb Euskal Herria i aposta per la formació
El cicle Euskal Herria – EnCanta Batuz arriba a la seva vuitena edició, consolidant un pont cultural amb l’escena basca. Enguany, la proposta serà Sara Zozaya, amb una sonoritat atmosfèrica que enriqueix el diàleg entre territoris.
El festival també manté el projecte L’EnCanta a l’Escola, que apropa artistes als centres educatius per fomentar la creació de nous públics. En aquesta edició hi participaran La Maria i Abril, amb l’objectiu d’implicar infants i joves en l’experiència musical.
Els concerts es repartiran entre el Teatre Eliseu, el Museu de l’Esquerda i la Casa Cultural 1 d’Octubre, en una proposta que posa l’experiència del públic al centre. Les entrades ja es poden adquirir a través del web oficial, amb un abonament general de 26 euros que dona accés a tots els concerts, mentre que l’entrada és gratuïta per als menors de 3 anys.
Cactus presenta ‘Un besito ràndom’, un nou tema que posa el focus en una de les grans essències del projecte: la nit, la festa i les connexions inesperades. La cançó captura aquell instant espontani que pot aparèixer enmig d’una celebració, com un petó imprevist o una complicitat fugaç, capaç de transformar una nit qualsevol en un record intens.
Amb una lletra que defuig els grans discursos i aposta per la immediatesa emocional, el tema reivindica la màgia dels moments efímers. Sense promeses ni pretensions, ‘Un besito ràndom’ es construeix des de la llibertat i l’espontaneïtat, convertint-se en una oda a deixar-se portar.
Musicalment, la cançó reforça el segell propi de Cactus, combinant música urbana i electrònica amb una actitud despreocupada i directa. Es tracta d’un tema concebut per sonar amb força en directe, fidel a l’energia escènica que ha consolidat el grup com una de les propostes més sòlides de l’escena valenciana.
En els darrers anys, la banda ha experimentat un creixement notable, convertint-se en un dels noms destacats del circuit musical valencià. Han tancat festivals de referència com el Feslloc, el Festivern o el Festardor, on han repetit durant dos anys consecutius, demostrant la seva capacitat per connectar amb el públic.
Format per dos joves de les comarques centrals de València i amb una posada en escena que suma fins a sis músics, Cactus ha sabut construir una identitat pròpia que combina esperit festiu i discurs crític.
Aquest nou llançament arriba acompanyat d’una gira que arrencarà el 28 de març al Llos Festival i continuarà el 4 d’abril al Xocorock de Bocairent, consolidant l’evolució del projecte també sobre els escenaris.
El Port de Barcelona estrenarà aquest mes de juny Blaumarí Music, un nou cicle de concerts que vol convertir-se en una de les cites musicals més especials de l’inici de l’estiu a la ciutat. Del 10 al 28 de juny de 2026, el moll de Barcelona Nord acollirà una programació amb artistes nacionals i internacionals en un format cuidat, proper i d’alta qualitat.
Amb una clara aposta per l’experiència, Blaumarí Music neix com un cicle de format boutique, amb aforament limitat i una proposta que combina música i entorn. El festival recorrerà estils com el pop, el jazz, el soul, el flamenc o la música d’arrel, amb l’objectiu d’oferir concerts únics en un espai privilegiat davant del mar.
La programació arrencarà el 10 de juny amb un artista encara per anunciar, i continuarà amb noms destacats com Kamasi Washington (12 de juny), Carlos Núñez (13 de juny) o UB40 feat. Ali Campbell (14 de juny). També hi tindran lloc propostes singulars com l’òpera “La Traviata” (15 de juny) o el concert dels suecs The Cardigans (16 de juny).
El cartell inclou altres noms rellevants com Gipsy Kings (by André Reyes), SAU, Xoel López o Nile Rodgers & CHIC, que protagonitzaran una de les nits més esperades del cicle el 21 de juny. La programació també comptarà amb DJ Symphonic, la tradicional Nit d’Havaneres i artistes com Joss Stone, Alan Parsons, James i Rufus Wainwright, encarregat de tancar el festival el 28 de juny.
Una de les grans singularitats de Blaumarí Music serà el seu escenari, situat literalment sobre el mar. Instal·lat sobre una plataforma a l’aigua davant del públic, els concerts tindran el Mediterrani com a teló de fons, creant una experiència escènica inèdita a la ciutat. El cicle serà el primer esdeveniment musical celebrat al moll de Barcelona Nord, un espai del Port Vell obert recentment a la ciutadania amb voluntat de convertir-se en un nou punt cultural de referència.
Amb aquesta primera edició, Blaumarí Music aspira a consolidar-se com una nova proposta cultural a Barcelona, combinant grans artistes amb un entorn privilegiat per donar la benvinguda a l’estiu.
Les entrades per a tots els concerts es posaran a la venda el dilluns 23 de març a les 10 h a través del web oficial del festival.
Portada de 'L'agredolça lliçó de la Vall del Mas Daurat'
Fa unes setmanes Minibús Intergalàctic ja descobrien el primer tast del seu pròxim disc. ‘Per sentir-me ple’ va aterrar al panorama musical amb una identitat clarament rock i psicodèlica, marca de la casa, alhora que juga amb el post-punk de finals del segle XX. Com el quintet anunciava, la cançó “creix lentament fins a culminar en una explosió catàrtica”.
Ara arriba ‘L’agredolça lliçó de la Vall del Mas Daurat’, un tema molt ballable que reflexiona sobre el pensament utòpic com a mecanisme de defensa de la ment humana davant les desgràcies de la vida. Una cançó que es mou en la contradicció de la festivitat instrumental i la tristesa lírica. Una anàlisi psicològica d’aquests dos pols des del que sovint la banda compon.
Pel que fa a referències, s’hi pot identificar, com en el primer senzill, recordatoris de l’escena de Manchester – The Stone Roses o Happy Mondays -, a la vegada que s’hi sent els neoyorquins The Velvet Underground. Ara bé, la formació reconeix que la inspiració va néixer del clàssic ‘Big Rock Candy Mountains’ popularitzat per Harry McClintock el 1928 i diverses vegades versionat posteriorment.
Minibús Intergalàctic està a punt de presentar el seu segon disc d’estudi, “Moviment Oscil·lant Polinòmic y=1/x” (NEU!, 2026), per al qual ja han anunciat dates de presentació. El 24 d’abril a la Sala Platea de Girona, el 09 de maig a la Sala Upload de Barcelona, el 22 de maig a Lo Submarino de Reus i el 30 de maig al Cafè del Teatre de Lleida. Les entrades ja estan a la venda.
Àlex Pérez publica “ARA”, el seu nou disc, amb el qual es consolida com una de les veus emergents amb més projecció del panorama musical català. Aquest treball suposa un punt d’inflexió en la seva trajectòria i obre una nova etapa artística marcada per la recerca d’una identitat sonora pròpia.
El disc reuneix 11 cançons de pop eclèctic que es mouen entre els sons orgànics i l’electrònica, construint un univers sonor que prioritza tant l’atmosfera com l’emoció. Les lletres, profundes i sinceres, neixen d’un procés personal i recorren diferents moments vitals, des de la introspecció fins a l’eufòria, passant pel silenci i el crit compartit. El resultat és un àlbum obert, pensat per acompanyar l’oient en diversos estats d’ànim.
Amb “ARA”, Pérez reivindica la importància de viure el present. El disc es planteja com un cant a la presència, a escoltar-se i a caminar sense pressa ni direcció fixa, sense pretendre donar respostes tancades sinó oferint un espai de connexió emocional. Un treball cíclic que es construeix més des del procés que des del destí.
El projecte compta amb col·laboracions destacades com Ginestà, Miki Núñez i Eva Sola, reforçant el vincle de l’artista amb l’escena actual. Alguns dels temes ja s’havien avançat en forma de senzill, aconseguint una bona acollida a ràdios i plataformes digitals.
La publicació del disc anirà acompanyada d’una gira amb banda que arrencarà el 25 d’abril al Festival Recòndit i que recorrerà diferents pobles i ciutats, portant l’univers de “ARA” al directe.
Després de l’èxit aclaparador de ‘Guapíssima’, Banda Neon ha publicat ‘Els Passos Prohibits’, un nou senzill amb què el grup referma la seva presència dins del panorama musical català. El llançament arriba després que l’anterior tema es convertís en la cançó més radiada a Catalunya durant més de tres mesos consecutius i assolís xifres destacades en plataformes digitals, arribant fins i tot a posicionar-se en rànquings globals al costat de grans noms internacionals.
Amb ‘Els Passos Prohibits’, la banda fa un pas més en la seva trajectòria amb una proposta pensada per connectar amb el públic que ja els ha seguit fins ara i ampliar-ne l’abast. El nou tema es presenta com una cançó fresca i enèrgica que gira al voltant d’aquells moments en què cal atrevir-se a anar més enllà, tot i els dubtes i les inseguretats.
La lletra parla del procés de reinventar-se, de cuidar cada detall i de buscar la millor versió d’un mateix, però també de la incertesa que acompanya aquest camí, especialment quan es tracta de captar l’atenció d’algú especial. En aquest context, la música es converteix en l’últim impuls per fer el pas decisiu.
Amb una sonoritat pop lluminosa i vital, marcada per un ritme constant i decidit, ‘Els Passos Prohibits’ combina intensitat i elegància en una història d’impuls i determinació. Quan ja no queden plans, la cançó convida a deixar-se portar i a fer aquell pas que pot canviar-ho tot.
El grup de pop català Celobert publica aquest divendres ‘Bar de l’Eixample’, el darrer avançament abans del llançament del seu pròxim EP «Xamfrà», previst per al 10 d’abril. La nova cançó s’endinsa en una mirada íntima i madura sobre l’amor, allunyada de l’èpica inicial per centrar-se en la constància i els petits gestos que sostenen les relacions amb el pas del temps.
Amb un pop-rock elegant i sensible, Celobert posa el focus en l’estimar-se quotidià, evocant la imatge d’un bar de l’Eixample que resisteix durant dècades com a metàfora d’aquest amor que perdura sense estridències. La cançó reivindica la bellesa dels detalls i dels espais compartits, com la cafetera que protagonitza la portada del single, obra d’Eudald Carré.
Més enllà de la dimensió emocional, ‘Bar de l’Eixample’ també planteja una lectura social, amb una defensa del dret a la ciutat i del valor dels espais pensats per als veïns, on es construeixen vincles i es fan possibles històries de vida.
En coherència amb aquest enfocament costumista, el grup aposta per unes sonoritats orgàniques, molt properes al directe, que transmeten proximitat i transparència, consolidant així la identitat sonora que desplegaran a «Xamfrà».
Mama Dousha publica avui “Tothom té raó”, el seu nou disc format per nou cançons que marquen un pas endavant clar en la seva trajectòria. El cantant barceloní presenta un treball on evoluciona cap a un so més madur i unes lletres més personals, en el que ja es pot considerar el millor moment de la seva carrera.
Consolidat com una de les veus més singulars de la nova escena musical catalana, Mama Dousha manté la seva característica fusió de cançó d’autor i electrònica, amb la presència constant de la guitarra espanyola i acústica. Tot i això, el nou àlbum introdueix noves textures i sonoritats que amplien el seu univers creatiu.
Una de les decisions més destacades del llançament ha estat no avançar cap single, amb la voluntat de no condicionar l’escolta global del disc i convidar el públic a descobrir-lo com una obra completa.
El projecte s’ha gestat a través de sessions de composició compartides amb els productors Joan Borràs (Oques Grasses), Scotty DK i Guillem Bautista, en un procés creatiu col·lectiu que ha enriquit el resultat final. Aquesta experiència coral es reflecteix tant en el so com en la profunditat de les cançons.
Pel que fa a les lletres, Mama Dousha fa un gir cap a temàtiques més universals, abordant qüestions com l’amor, l’amistat, les relacions laborals o el cost de la vida, connectant així amb una realitat compartida per tota una generació.
El disc arribarà també als escenaris amb una gira de més de trenta concerts arreu de Catalunya, que començarà el 28 de març a la Telecogresca i continuarà el 4 d’abril al Festival Ítaca, donant el tret de sortida a una nova etapa en directe per a l’artista.
El talent i el bon cant ja són tot un mèrit, mai és fàcil reinterpretar peces ja fetes i amb una identitat establerta en l’imaginari col·lectiu. Ara bé, defensar la música pròpia i donar-la a conèixer a la resta és un repte molt major. Cloe Riembau s’hi enfronta amb “Equilibris sense xarxa”, el seu àlbum debut format per deu cançons que es mouen entre l’indie i el pop d’autor.
Al llarg de la proposta, sentirem a parlar d’un tema molt recurrent en la música, però que no ens cansa mai. A aquestes alçades ben segur que ja has pensat que es tracta del desamor, i així és. El disc relata com és el després d’una relació llarga que ha deixat com a resultat un cor perdut i inestable que tracta de recompondre’s mentre s’adapta a una nova rutina.
Tot comença amb el ritme captivador de ‘Si te’n vas’. És un tema que guanya transcendència amb els cors de la tornada i dota a la melodia d’un caire grandiloqüent que t’endinsa de ple en l’escolta de l’àlbum. És a dir, compleix amb tot allò que ha de fer un inici: ser atractiu i instigador a fer-nos continuar amb el que ve després. I, en aquest cas, el que arriba és ‘La primavera’. Ho fa amb una visió més provocadora i amb menys actitud de lamentació pel desamor. Una base més produïda i arriscada dona ritme a un plantejament clar: “ja t’enyoro i encara no has marxat”, sentenciant un vincle que es dilueix per moments.
I més aviat de l’esperat arriba el punt àlgid: ‘Un fil’. El que ha estat un dels avançaments de l’àlbum compta amb una tornada potent que, un cop sona per primera vegada, no hi ha qui se’n desprengui. La lletra convida a no ignorar allò que fa mal, però no s’hi recrea, ja que “la vida et penja d’un fil quan la mires de perfil”. És a dir, que tot i que les coses no siguin favorables, Riembau ens dona impuls amb la que ja és la meva cançó preferida de l’àlbum.
Ara bé, arriba el moment de baixar pulsacions a ritme de punteig de guitarra. ‘Res no quedarà’ és una oda a la sensació de buit que hi ha després que algú amb molta presència en la nostra vida, de cop i volta, ja no hi sigui. Quan això passa, la rutina esdevé un cúmul de contrastos que Cloe també reflecteix musicalment quan sonen els primers sintetitzadors de ‘De maig a juny’. Però l’essència d’aquest tema resideix en què, amb una escolta superficial, ja es pot fer una lectura oberta amb la qual s’identifica tot aquell que senti la vida de manera intensa i genuïna.
Arribat aquest punt, ja és assumible que a la vigent guanyadora del Sona9 li agrada coquetejar amb les tornades de les seves cançons i afegir-los-hi algun tret distintiu. ‘Les hores’ destaca en això per dos elements concrets. Per una banda, les veus recitades que repeteixen alguns versos els doten de més pes narratiu i, per l’altra, les inconfusibles flautes de la melodia que fan evident el perquè l’artista acostuma a tancar els seus concerts amb aquest tema.
En una situació de canvi transcendent com el que es narra en el disc és fàcil perdre’s a un mateix o no ser una prioritat. ‘Purgatori’ busca deslligar-se de tot allò que es porta a sobre: “ja ningú pot governar-me” o “m’havia de guanyar abans de guanyar-te” són autèntics lemes d’empoderament que categoritzen directament la cançó com a un himne.
Malgrat que es tingui una identitat artística clara, un projecte de debut acostuma a anar acompanyat de certa experimentació sonora. Les ‘Llavors de foc’ pugen la temperatura i rellueixen el vessant més passional de l’amor. Es torna a una producció més treballada que corrobora aquest batibull de melodies esmentat.
La distància amb qui ja no hi és augmenta i, al mateix temps, la cloenda de l’àlbum arriba. ‘Aire entre tu i jo’ és un títol summament descriptiu. Es tracta d’un respir, una brisa que calma la voràgine de sensacions que s’expliquen en els anteriors temes. És l’antesala idònia per un desenllaç que no esperava: ‘S’ha fet de nit’. El ritme i melodia amb resquícies positives endolceixen un missatge cru, però real: “tot això se’m fa tan gran quan estic dins el llit i ja s’ha fet de nit”, un vers que supura sinceritat a dolls. I és que no sempre es pot estar bé i cal no amagar-ho, per aquesta raó a vegades no necessitem finals feliços per tenir bons finals.
Cloe Riembau aterra en la indústria musical amb una carta de presentació que la situa com una artista intimista i potent. “Equilibris sense xarxa” és un projecte que aposta per explorar el pop indie des de diversos angles per treure’n un profit de tots ells. Les lletres són farcides de metàfores, però es mostren comprensibles i algunes de les melodies es caracteritzen per detalls significatius i minuciosos. En conclusió, un àlbum que busca fer-nos entendre que, malgrat que no sempre hi hagi una xarxa, acabarem fent equilibri.
El DJ i productor d’EDM Aquarella presenta el seu nou single ‘Supernova’, en col·laboració amb Bali 13, una peça que fusiona sons urbans i electrònics. La cançó és el quart avançament del seu primer àlbum, “SOM”, un projecte que busca unir la llengua catalana amb l’energia dels festivals.
Amb aquesta proposta, Aquarella aposta per portar l’EDM al català a través d’un so vibrant, emocional i festiu, amb l’objectiu de connectar amb el públic des de l’escenari i la pista de ball.
Fins ara, l’artista ja ha publicat tres senzills amb bona acollida, i ara presenta aquest nou avançament abans de la sortida del seu primer disc, «SOM», que veurà la llum el 18 de març sota el segell Música Global.
Parlem amb Kelly Isaiah, artista nigerià establert a Lleida des dels deu anys. Després de passar per programes com La Voz (2020), que va guanyar, i Zenit de TV3, i de formar part del grup de reggae Koers, ara inicia una nova etapa amb el seu primer àlbum en solitari, «Odaro».
Un disc on descobrim totes les cares de l’artista, amb un fort pes dels seus orígens. Nigèria li dona la vida, però Catalunya és el lloc que li ha donat la veu. A través d’aquest projecte, Kelly Isaiah s’obre emocionalment i ens convida a un viatge íntim pels seus sentiments, on combina estils d’afrobeat amb una barreja d’idiomes que converteixen la seva música en un pont entre cultures i llengües.
Kelly Isaiah va presentar aquest primer treball el 12 de març a la sala La Nau, on va fer sold out en menys de 24 hores. Un directe intens i carregat d’energia que porta encara més enllà el viatge emocional del disc i que confirma que val la pena viure’l en directe. El projecte continuarà als escenaris, amb una pròxima parada el 27 de març a Lleida.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
