Sopa de Cabra és la segona confirmació del festival Portalblau, després de l’anunci de Guillem Gisbert. Els Sopa presentaran el seu nou disc «Ànima» que ahir mateix van anunciar.
La mítica banda actuarà al Fòrum Romà d’Empúries el dia 8 d’agost, a partir de les 10 de la nit. Les entrades ja estan disponibles al web del festival.
🎤 El 8 d’agost a les 22 h, @sopa_decabra ens farà vibrar amb la seva actuació al Fòrum Romà d’Empúries! 🌟
Estic tan content d’haver vist aquesta nit a la Julieta a l’Apolo! Crec fermament que d’aquí a un temps indeterminat serà molt difícil poder gaudir de l’artista en una sala com la que avui ha actuat. Crec al 100% que Julieta acabarà omplint tot un Palau Sant Jordi. Mentre estava gaudint del seu concert m’he imaginat d’aquí a un temps (potser un any, potser 2…) a la pista del Palau Sant Jordi gaudint del seu espectacular directe i d’unes cançons que enganxen de mala manera.
Al meu voltant ha aparegut el nom de Rosalía. Una altra catalana que va començar actuant pel carrer, fent bolos a petits recintes i actualment és una de les referències musicals capaces d’actuar davant de milers de persones.
Julieta li queda poc, de moment, el 2024 formarà part de cartells com l’Arenal Sound, el Canet Rock o el Mad Cool. No són els únics festivals que s’han fixat en ella i cada cop més persones la volen a les seves programacions musicals. Per què? La resposta la obtens quan la veus a sobre un escenari.
Ho ha donat absolutament tot en els més de 90 minuts que ha durat el directe, acompanyada per un grup de ballarins que donen un show espectacular i digne de viure i veure. Les seves cançons sonen més potents, més ballables, més cantables si és que això és possible. En molts moments de la nit la gent s’ha tornat autènticament boja. Estaven allà, un dijous, a la Sala Apolo i tenien a tocar a una artista amb una projecció espectacular i que fa caure de cul quan la veus a sobre un escenari.
Ja ens va meravellar quan vam parlar amb ella, ens va captivar amb les cançons que ha anat publicant els darrers mesos i ens va acabar d’enamorar ahir mateix amb ‘Lokura’ la primera cançó en català que s’interpretava a la Gallery Sessions. El tema, tot i que era molt recent ja se’l sabia la gent, prova del gran poder de seducció que té l’artista.
La Sala Apolo és especial per ella, tal com ha dit, s’hi ha passat força estones, ha creat temes, ha viscut nits màgiques…més o menys com la que hem viscut els que aquest dijous ens hem desplaçat fins al Paral·lel.
La cantant ens tenia preparades algunes sorpreses en forma de col·laboració. Primer la grandíssima Maria Hein (!!!!), que han fet saltar i cantar a tota la sala amb ‘Club’; posteriorment amb la seva gran amiga Mushka, qui primer ens ha fet creure que no havia pogut venir i quan ha saltat a sobre l’escenari una mica més i s’ensorra tot!; per acabar els The Tyets que tampoc s’han volgut perdre la recta final de la gira de Julieta, programada per Curtcircuit, que finalitzarà aquest dissabte a Lleida, amb tot exhaurit.
No sabria dir quin ha estat el moment més top de la nit, jo en tinc alguns, cadascú tindrà el seu, així com que cada persona es fa seva la lletra i el significat de les cançons. Tal com ella ha explicat, potser penses una cançó que parli sobre una qüestió però la gent s’imagina altres coses. És la màgia de la música.
La gent se la veia feliç, s’ha deixat anar, ha ballat com mai, ha fet trontollar la sala com feia dies que no es veia, no en tenia prou, volia més música, més festa, més Julieta. Per sort tenim Julieta per estona. Gaudim-la, cuidem-la, mimem-la tal com estem fent, perquè fan falta moltes més artistes com ella, tant versàtils, capaces d’oferir directes tant explosius i vibrants com el d’aquesta nit.
Palau Sant Jordi ves-te preparant…
Maria Hein, Mushka i The Tyets no s’han volgut perdre el concert de Julieta a l’Apolo! pic.twitter.com/1z8MVYp2bb
Llum emergeix per presentar-nos el seu nou projecte dividit en dos EP’s conceptuals, que ofereixen una amalgama de pop experimental, electrònica underground, psytrance, dark techno i breakcore.
Aquest primer EP, enregistrat durant els mesos següents al seu pas per Eufòria, serveix com a refugi en les aigües més fosques dels records d’infància.
Amb lletres íntimes i enganxoses i acompanyat d’una electrònica actual distorsionada, Llum immergeix els oients en la foscor i les seves pors, emergint després a la superfície. La manca de llum l’ha fet brillar, i la catarsi, el procés de purgació cap a l’acceptació del passat i la seva celebració és «NO LIGHT».
Aquest EP és un punt de partida, un espai de solitud i foscor on connectar amb la mateixa llum interior.
“El Temps” és el tema que acompanya al Roger Padrós al Benidorm Fest i que s’ha presentat aquest dijous, juntament amb la resta de candidates.
La cançó posa la mirada a les parelles que porten tota la vida juntes. A l’amor dels nostres pares o avis. Relacions que s’erosionen i s’enforteixen a parts iguals i on la falta de comunicació i l’amor incondicional es barregen de manera singular i alhora familiar.
Al final, no és el temps el que ens allunya si no nosaltres mateixos.
No serà l’única representació catalana del festival ja que l’exconcursant d’Eufòria Sofia Coll interpretarà el tema ‘Here to stay’.
Les dues semifinals tindran lloc els dies 30 de gener i 1 de febrer, mentre que la final serà el dia 3.
Aquest 13 de desembre, com a cirereta del pastís del mes, Julieta va publicar la seva participació en el Gallery Sessions, canal audiovisual pel qual han passat Young Miko, Judeline, Maria Becerra, Rigoberta Bandini i altres estrelles del panorama musical actual. Un live en l’aparador escènic que proposa aquest projecte, on els artistes presenten els seus temes dins una vitrina amb fons blanc. Un espai en el qual, per primer cop, es cantarà en català. Així com Rita Payés i Pol Batllé cantaren en la seva llengua al Colors Studio, Julieta presenta un hit al Gallery Sessions que la redefineix en el seu lema de «I am the catalan dream».
«LOKURA», és el primer tast de la nova era de l’artista. De la mà de Grauu, productor de Soto Asa i altres figures de la música urbana, Julieta presenta aquesta nova cançó d’amor amb el punt nostàlgic que sempre ressona en les seves cançons i alabant a l’altre en l’atracció irresistible. Una escena amb l’imaginari màgic i somiador de l’artista, sota l’estilisme de Jaume Miró i el maquillatge de Mariona Botella. El seu propi món visual que brilla més que mai en l’escenari eteri del Gallery Sessions.
Amb aquesta estrena, Julieta defineix els seus pròxims passos i totes les possibles cares del seu projecte. Passant per la sensibilitat de la balada i la festa del house, l’artista mostra tots els registres musicals i, sobretot, vocals: un joc entre els greus i els aguts, buscant l’exploració de la seva veu en aquest contrast, marca de l’artista des de fa temps i que continuarà treballant com a part d’aquesta nova era encetada amb «LOKURA».
L’artista arriba avui a la Sala Apolo on va exhaurir entrades en 24 hores.
Alícia Rey i Janbu presenten l’EP «Nadales de sofà (Vol. III)» amb 4 nadales pròpies amb el so indie lo-fi ‘de sofà’ que els caracteritza.
En essència són cançons pop que presenten situacions costumistes dins el marc estètic de Nadal. Una ruptura amb la parella («Per sempre»), una declaració d’amor fallida («Irònic»), l’amor ansiós («Quin estrès») o fins i tot el concert de Mishima de cada any a la sala Apolo («El concert de Nadal»).
Els dos músics ja han convertit les «Nadales de sofà» en tota una tradició, després de presentar tres EP amb Nadales pròpies i versionades els últims tres anys.
Han comptat amb col·laboracions com les coristes Odettes, (Ana García, Analia Ivaseta i Elisabet Jorba), la violinista Ana Moya, el baixista Xevi García i els guitarristes Josep Rey i Josep Jaume Rey (Doctor Prats), pare i germà d’Alícia Rey respectivament.
Després de gairebé cinc anys sense presentar cançons inèdites, Sopa de Cabra publicarà nou disc el 2024 que portarà per títol «Ànima» i que serà editat per Promo Arts Music Records.
El nou treball veurà la llum el novembre del 2024, però a partir del gener de l’any vinent s’aniran publicant diversos singles d’avançament. Cada cançó del nou disc comptarà amb la col·laboració d’un artista que el grup considera que té ànima. Un concepte que dona títol al nou projecte discogràfic que serà el dissetè treball de Sopa de Cabra, entre discos d’estudi i de directes).
Coincidint amb la publicació del nou disc, el grup iniciarà el 2024 una gira que s’allargarà fins el mes de març del 2025, amb un nombre limitat de concerts que es donaran a conèixer properament. D’aquesta manera, Sopa de Cabra tornarà als escenaris després de l’exitosa gira de celebració dels trenta anys del disc Ben endins que va exhaurir les entrades de tots els concerts programats i que es va tancar de manera apoteòsica el novembre de l’any passat al Palau Sant Jordi, amb més de 15.000 espectadors que van esgotar totes les places disponibles.
Gerard Quintana ens explica que serà un disc diferent de Sopa de Cabra:
En Roger Torné ha volgut fer un homenatge a la gent gran (hem parlat també d’aquest concepte) en forma de disc, on algunes dones han explicat vivències i històries que en el seu moment potser no podien explicar.
Recentment, he tret un nou videoclip titulat «Què hagués passat», que toca temes d’interès social com la soledat en la gent gran i la dificultat que tenien a la seva joventut per expressar lliurement la seva sexualitat.
Ho han fet en un disc honest, ple de sentiment i llum, amb temes delicats com la mort, però fet amb el cor i amb molta dedicació.
N’hem parlat amb en Roger, que ens ha explicat com ha estat el procés creatiu del disc, les xerrades amb les senyores i les històries i situacions que ha viscut i que l’han fet créixer.
Com que s’ha dedicat a fer entrevistes o converses amb les dones que han explicat les seves històries, ha arribat un moment que ens hem intercanviat els papers i el Roger m’ha acabat entrevistant. Ha estat estrany, crec que m’agrada més preguntar.
Escolteu el disc i sobretot escolteu els més grans, que quan ja no els tens després sap greu.
A Primera Fila ens agrada parlar amb grups i artistes de primer nivell, però sempre que podem entrevistem a grups o músics que estan començant i no tenen l’altaveu necessari per donar-se a conèixer.
Aquest és el cas de l’Ignasi Melgosa que va contactar amb nosaltres i ens va semblar interessant trobar-nos amb ell perquè ens expliqués el seu projecte.
Fa anys que fa de música, toca el saxofon i ara també té un disc i una nadala perquè qui vulgui la descobreixi. També ens parla de les seves inquietuds a les seves cançons i de ben segur algú s’hi pot sentir identificat.
Ens hem trobat amb en Hanz Ruiz que després de molts anys amb la formació Segonamà engega un nou projecte, on ha comptat amb un parell de membres del seu exgrup, així com d’altres músics, per confeccionar «Marengo» un disc format per quatre cançons, que va crear el 2022 i que ara ha vist la llum.
Segons ens ha explicat ja estava previst que veiés ara la llum, així com els següents passos a seguir, que sembla que té bastant clars.
“Nadal mix 2023” s’estableix com un àlbum sense precedents, en el qual es recull l’estil únic de diferents veus dins de l’escena catalana. Trobem des de les més consolidades fins a artistes emergents, tots col·laborant per tirar endavant aquest projecte.
Les cançons que sense dubte han destacat més son aquelles que presenten un estil urbà, que de primeres no relacionem amb una nadala. ‘Rafa Nadal’ de la mà de Flashy Ice Cream, 31 FAM, Mushka i Greta n’és un bon exemple. Han seguit amb la ironia i els dobles sentits que tant els caracteritzen, aquesta vegada enfocats a l’època nadalenca, amb barres com «Aquí els nens, no esperen als reis només esperen als camells». La bona rebuda de la cançó per part del públic fa que no s’hagin de preocupar per si «pillem més faves que el tortell».
També resulten, si més no sorprenents, les cançons ‘El tió no vol cagar’ i ‘ Cringemass’. Aquestes adopten un to crític i de denúncia respecte el Nadal, i concretament contrari al consumisme que aquest comporta. S’allunya dràsticament del concepte idealitzat que es té del Nadal; ple de llums i de màgia.
Dins d’aquesta combinació, però, també s’han mantingut les nadales més aviat típiques, aquelles que es centren en les festes, les tradicions, i com no, en l’amor. ‘Falta el teu nom’ és un bon exemple de cançó tendra, que capta la melancolia, la il·lusió i l’estima que caracteritza aquesta època de l’any, quan l’autor ens confessa que «he demanat un petó que porta el teu nom»
La primera cançó de l’àlbum, ‘ Merry Xmas’ és un exemple d’aquestes cançons sentimentals, però la segueix ‘Calendari d’advent’, un tema mogut i amb ritmes més aviat urbans. Aquesta alternança entre els diferents tipus de cançons, que es repeteix al llarg de les 17 peces, aconsegueix amb èxit evitar la monotonia i aportar agilitat al conjunt del disc.
Si una cosa cal remarcar dins d’aquest àlbum és la gran diversitat d’estils que s’hi poden trobar. Tots els artistes, però, no han optat per mimetitzar-se per crear un projecte uniforme, sinó que cadascú ha sigut fidel al seu propi art, per aconseguir un projecte únic, personal, i capaç d’englobar a tothom; un àlbum que tindrà cabuda a totes les llars catalanes.
BLOSSOMS – I CAN’T STAND IT
JAKE BUGG – ALL I NEED
THE KILLERS – SOMEBODY TOLD ME
MUSE – SOMETHING HUMAN
THE HUNNA – BONFIRE
VAMPIRE WEEKEND – COUSINS
TRAVIS – WHY DOES IT ALWAYS RAIN ON ME
COLDPLAY – IN MY PLACE
HOLLY HUMBERSTONE – PAINT MY BEDROOM BLACK
TAI VERDES – AOK
MAZIE – DUMB DUMB
BILLIE EILISH – WHEN THE PARTY’S OVER
KIDS FROM MARS – THE WORDS I ALREADY SAID
RUTH – MY ONE AND ONLY
MUMFORD & SONS – GUIDING LIGHT
KODALINE – THE ONE
THE KOOKS – NO PRESSURE
FAMILY OF THE YEAR – LET HER GO
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
