Avui a Primera Fila ens hem sentit una mica Llucià Ferrer amb el seu Vermut de Flaixbac, i és que hem quedat amb Doctor Prats per fer el vermut, amb les seves olivetes, patates, coca cola i el que fes falta.
L’excusa ha estat la recent publicació del disc “Pel cantó bo” i el resultat final, una conversa d’uns 30 minuts plens de moments surrealistes, alguns titulars ben bonics (que no direm aquí, ja en tot cas mireu l’entrevista) o el plaer d’escoltar un fragment de la versió que van fer del ‘Vestida de nit’ de la Sílvia Pérez Cruz…
Si espereu informació de les cançons, de la gira o de Guillem Boltó, aquesta no és la vostra entrevista:
Amb la Suu hem parlat del disc “Karaoke” que està funcionant molt bé, després de la seva publicació fa poques setmanes.
També hem volgut conèixer la seva opinió sobre el fet que molts festivals programin cartells amb poca presència femenina, arran d’alguns missatges a Twitter que la pròpia cantant ha compartit. Ens ha comentat que ja hi ha bones artistes femenines, però que se’ls hi ha de posar més el focus i que estiguin més en el punt de mira. Que els festivals no haurien de contractar-la només a ella, que hi ha ties increïbles fent música, però que molts d’aquests festivals no les programen.
Hem parlat sobre algunes queixes que ha rebut a les xarxes pel fet de cantar molt en castellà, però com bé ens ha comentat sempre ho ha fet així i no deixarà de fer-ho. I que ja cuida el català parlant-lo cada dia amb els seus amics, parella…
Ens ha explicat que al concert del 14 de maig al Palau de la Música hi haurà algunes estrelles convidades i que li fa molta il·lusió tocar en aquest mític recinte.
Alícia Rey presenta el seu primer disc, ‘Liminal’, dins un moment de canvi personal i musical després que Sense Sal anunciï la seva retirada dels escenaris.
‘Liminal’ ve de la paraula llatina ‘limen’, que significa ‘límit’. Estar a un espai liminal significa estar al precipici d’un gran canvi, on el pots tocar amb les puntes dels dits, on no pot existir la por i alhora t’aterra que res no sigui com abans.
Conformat per 14 temes i experimentant amb gèneres com l’indie-pop, el Lo-Fi, el pop, l’ambient, el pop-rock o l’indie-folk i sonoritats retro, Alícia Rey ens presenta a “Liminal”, un projecte per degustar cançó a cançó.
El projecte de l’Alícia Rey, tot i portar el seu nom, està format per un equip de gent propera a la cantant. Una de les característiques del projecte és la implicació en les diferents vessants del seu projecte, no només a la part creativa sinó també l’executora.
A la part musical l’Alícia compon i produeix (conjuntament amb el Jan Buxeda) i passa de la mateixa manera amb la part fotogràfica , audiovisual i de disseny, on gràcies al suport de l’equip format per la seva gent, es dediquen a la creació visual del projecte.
Aitana i Amaia han estrenat aquest dimarts ‘La Canción Que No Quiero Cantarte‘, l’esperada col·laboració entre les dues artistes, amb una peça que té una lletra molt comentada a la xarxa amb frases com ‘Quieres ser mi amigo, cómeme el higo’ o ‘Quieres ser mi amigo, me meo contigo’.
La cançó formarà part de “Cuando no sé quién soy” el nou disc d’Amaia que es publicarà aquest mateix divendres.
El videoclip de la cançó és obra de Canada i dirigit per Virgili Jubero. Aitana no apareix en el vídeo, però sí que ho fa una colònia seva.
Les dues artistes també han estat notícia les darreres hores, Aitana després d’anunciar-se el seu fitxatge per una pel·lícula que es veurà a Netflix, mentre que Amaia per fer una versió d’un tema de Bad Gyal en un dels seus concerts.
Aquest dilluns hem començat la setmana parlant amb l’Adrià Roy que fa pocs dies va editar ‘Café romántica‘ la primera cançó en solitari. N’hem volgut parlar tot fent un cafè (ell) i una coca-cola (jo) a un bar de la zona alta de Barcelona.
També ens ha avançat els següents senzills que vol publicar, de concerts i la resta ha estat una conversa com si ens coneguéssim de tota la vida, i de fet era el primer cop que parlàvem tanta estona sense ningú més (a part de la Nora, que ens gravava).
No deixeu de fer “pre-save” a la seva nova cançó ‘Pareja feliz‘, on cantarà amb la gran Lídia Pujol.
La segona parada de Zoo a Catalunya per presentar “Llepolies” va ser el maig de l’any passat als Camps Elisis de Lleida. Ahir a la nit els de Gandía van tornar al mateix escenari, amb menys persones que amb les maleïdes cadires i distància de seguretat, però amb les mateixes ganes de festa. I és que Panxo no podia amagar certa simpatia per la terra: “Sou com els valencians de Catalunya, ens sentim a prop quan som aquí”.
Sempre a la contra i avant. Així són la formació valenciana i amb ‘Avant’, com en la gira anterior, van començar el directe interpretant el single del seu darrer disc. D’aquest àlbum rodó la van seguir ‘La del futbol’, ‘Deixa’m que caiga’, ‘Ei’ o ‘Llepolies’, entre altres.
L’educació i la llengua malauradament avui –i massa sovint– estan a l’ordre del dia d’aquest país, sota amenaça i en retrocés. Panxo evocava als docents amb ‘La mestra’: “i ara hi ha un poble que brama per un idioma proscrit”. Cançó que acabaven amb el vers d”Another Brick in the Wall’ de Pink Floyd: “we don’t need thought control”.
Al repertori no hi van faltar alguns dels clàssics més corejats pel públic com ‘Correfoc’, ‘Impresentables’, ‘Vull’ i ‘Carrer de l’amargura’. El moment tendre i sorprenent el va portar ‘Sereno’ de “Llepolies” amb un delicat arranjament per a moceño, un instrument de Bolívia interpretat pel saxofonista de la banda, Toni Fort.
Panxo va acabar el concert tornant-se a adreçar als més menuts, per parlar d’educació i d’adoctrinament, dels pares que segueixen “La doctrina de la bona gent, que igual som pocs, però bons”. Així encaraven el bis final amb ‘Corbelles‘, la mítica ‘Esbarzers‘ de La Gossa Sorda i ‘Ventiladors’.
Aquest dissabte van seguir els concerts del projecte de Massaviu a l’Heliogàbal. Aquesta vegada va ser el torn d’un vermut musical que es va fer a l’EART, un espai al barri barceloní de Gràcia.
En Miquel, en Pau Roget, la Moli i la Roserona van ser els encarregats de posar la veu en aquesta ocasió. L’encarregat d’obrir l’actuació va ser en Miquel. Ell va tocar cinc de les cançons que podem escoltar a “ç”. Després de fer ‘On thas ficat’, ‘Sóc tot teu’, ‘Sento’ i ‘Estic cansat’, el públic no en tenia prou. Finalment, va acabar amb ‘I d’ençà. Si les cançons d’en Miquel ja toquen la fibra per si soles, amb acústic ho fan encara més.
Seguidament, va ser el torn d’en Pau Roget, que va cantar amb en Miquel ‘La cançó més trista del món?’. Després va presentar ‘Back to the future’, un senzill que no sap si veurà la llum. ’17’ va ser la penúltima que vam poder escoltar i l’última, ‘Abril’, que va sortir fa menys d’un mes i el públic ja se la sabia i la ballava.
La primera veu de les femenines va ser la de la Moli. La granollerina va avisar que estava nerviosa, cosa que li passa sovint a causa de la seva por escènica. Tot i això, va ser impecable. Té una veu d’aquelles que són incomparables i, amb en Biel Colomer a la guitarra, vam poder gaudir d’un gran duo. Va començar amb ‘La nit del plor’, el que va ser el seu primer senzill. Després ens va ensenyar un seguit de cançons amb una temàtica comuna: l’amor i el desamor. Cap d’elles tenia títol, però, fins i tot, van aconseguir que gent del públic plorés de l’emoció. I va acabar amb un altre senzill que sí que està publicat i parla del pas del temps, ‘Cosa del temps’.
Foto: Adrià Garnica
L’última veu va ser la de la Roserona que, tot i ser el seu primer directe, va estar a l’alçada de la situació. Amb en Biel acompanyant-la, vam poder escoltar ‘què faig amb tu’. Ens va ensenyar una cançó que està en procés de creació i que formarà part d’un futur EP. La Roserona també va fer covers d’artistes com Pau Vallvé o Rita Payés i va finalitzar fent-ne una de ‘Conte d’Estiu’ de Socunbohemio, que hi era present. La cardedeuenca va ser capaç de posar-nos la pell de gallina amb la seva veu potent.
Fa poc més d’una setmana que en Lluc va publicar el seu segon àlbum, el primer des del 2020. El passat divendres va ser el torn de presentar-lo. I per fer-ho, l’Heliogàbal estava ple per a gaudir de la presentació de “Benvolguda Nostàlgia”.
Aquest disc té cançons que passen per molts gèneres i ho vam poder comprovar. El concert va començar amb ‘Temps Perdut (2034)’ i va seguir amb ‘A tu’ i la segona part d’aquesta, que es troba a l’últim treball, ‘A tu i a mi’, que va començar a encendre el públic amb el seu ritme de reggeaton.
Al concert també s’hi va afegir en Pol Bordas, amb qui va cantar ‘El Ranxo’. Seguidament, la Roserona també va fer el mateix i, tots tres, van mostrar-nos ‘Obsolescència Programada’. Amb la Roserona també va fer ‘Generació dels 20’.
Foto: Adrià Garnica
El tema ‘Nostàlgia’, que dóna nom a l’àlbum, no podia faltar i, amb ‘Val la Pena’, allò ja era una festassa. I l’última cançó, ‘Galtes Vermelles’, va reafirmar dues coses: Que allò era, com comentàvem, una gran festa i que en Lluc arribarà allà on ell vulgui, ja que talent per fer-ho en té molt.
Si haguéssim de resumir el directe d’en Lluc, hauríem de comentar que hi trobem una dualitat. Veiem un noi que té lletres personals, en les quals parla de l’amor i la infància, entre altres temes, però que, alhora, és capaç de fer-nos seguir el ritme de la música i de fer-nos ballar.
Aquest divendres vam conversar amb la Maria Jacobs, va molar molt, però el cable del nostre micròfon va decidir funcionar quan li va donar la gana. Per aquest motiu en alguns moments de l’entrevista s’escolta força malament. Ja hem depurat responsabilitats i el cable ja ha estat llençat a la brossa.
L’entrevista amb la Maria l’hem provat de salvar com hem pogut apujant el volum de la veu, però no es poden fer miracles, gaudiu-la tot el que pugueu i escolteu la seva música sempre, perquè necessitem més persones com la Maria a la indústria musical!
Maria et devem una segona entrevista com déu mana!
EL TEST DE PRIMERA FILA
La Maria va passar el test i s’ha de dir que s’escolta perfecte! El podeu trobar la nostre Instagram.
Bad Bunny va publicar aquest divendres el seu nou disc “Un verano sin ti“, format per 23 noves cançons, que en molt poques hores ja s’han situat entre les més reproduïdes a tot el món.
De fet les 23 cançons del disc es troben ara mateix al top 26 de la llista de Spotify Global i tan sols resisteixen en aquestes posicions Harry Styles amb ‘As it was’ (número 2), Jack Harlow ‘First class’ (número 13) i Taylor Swift que debuta al lloc 25 amb ‘This love’.
De moment la cançó més escoltada és precisament la que obre el disc ‘Moscow Mule’, seguida per ‘Después de la playa’ (número 3) i ‘Me porto bonito’ (número 4).
A l’estat espanyol, les 23 cançons del disc figuren entre les primeres 23 posicions, amb el mateix ordre de popularitat que a nivell global.
A la resta del món, el disc triomfa a la resta de països de parla hispana, així com als Estats Units, que també té molta població hispanoparlant. En d’altres països com Alemanya, França o el Regne Unit ni tan sols apareix cap cançó del disc entre les 40 cançons més escoltades a través de Spotify.
Hem tornat al plató 1 de TV3 per gaudir en directe de la gala de repesca d’Eufòria, on finalment dos dels concursants eliminats s’han pogut tornar a unir al programa. Els més votats van ser l’Edu i la Clàudia, que a partir de la setmana vinent podran tornar a cantar a les gales amb la resta de companys.
Vam tornar a parlar amb tots i totes les concursants, també amb la Marta Torné i la Carol Rovira, aquesta segona tot un fenomen a les xarxes.
A continuació us compartim totes les entrevistes que vam realitzar amb l’equip format per en Marc Clapés i l’Arnau Xuclà.
Agrair un cop més a tot l’equip del programa les facilitats per fer la nostra feina durant tota l’estona que vam estar al plató.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
