El projecte fown fa el seu primer pas discogràfic amb la publicació de l’EP “The Rain”, una carta de presentació honesta i profundament personal que posa música a anys de malestar emocional, dubtes i processos interns. Darrere del nom fown hi ha Carles Pujolar (1998), que va començar a escriure com a via d’escapament en un moment d’ansietat i inestabilitat personal. Aquelles anotacions de diari van anar mutant en rimes, després en cançons, i finalment en un projecte musical amb identitat pròpia.
El procés creatiu de fown parteix de la composició de Carles Pujolar, que després treballa colze a colze amb Raul Murillo (whitefool) en la gravació, la producció i la recerca sonora.
Hem parlat del projecte, de la forma com treballen les cançons i de tot el que ha de venir a partir d’ara; també hem conegut detalls del municipi del Raül, que conviden a visitar-lo!
El VIDA continua ampliant la programació de la seva edició 2026 amb un nou bloc d’incorporacions que consoliden la seva identitat artística. Entre els noms destacats hi ha la barcelonina Lia Kali, una de les veus més potents de la nova escena estatal i llatinoamericana. La seva proposta, que transita entre el soul, el reggae, el hip hop i l’R&B contemporani, arriba al festival després d’un moment especialment dolç, amb el doble reconeixement del jurat i del públic als Music Moves Europe Awards, un dels guardons europeus més rellevants per a nous talents.
El cartell també suma La Lom, projecte instrumental de Los Angeles que revisita la cúmbia i altres sons llatinoamericans des d’una mirada actual i festiva; Cassius, referent històric de l’electrònica francesa i del moviment French Touch; i Myd, productor de Lille vinculat a Ed Banger Records, amb un so que barreja house, pop electrònic i electrònica contemporània.
Completen aquesta nova tanda la banda londinenca Modern Woman, amb una proposta que combina folk líric i post-punk experimental; Svsto, el projecte de Carla Parmenter, coneguda per ser la meitat de Las Bistecs, amb una aposta de dissidència queer i cultura underground; Mujeres, referent consolidat del garage-rock independent estatal; Triquell, que fusiona pop contemporani i electrònica amb una identitat pròpia; Yung Prado, DJ i selector amb una proposta eclèctica vinculada a la cultura club actual; i la cantautora de Vilassar de Dalt Edna Bravo, juntament amb l’empordanès Lecocq, que mescla chanson francesa, indie pop, electrònica i neo-soul.
Amb aquestes confirmacions, el VIDA reforça una vegada més la seva línia artística basada en l’equilibri entre grans noms internacionals, talent local i propostes emergents, i consolida el seu posicionament com un espai privilegiat per a la descoberta musical i una direcció editorial acurada.
El festival ha avançat també que pròximament es farà públic el nom de l’artista que protagonitzarà el concert inaugural del VIDA 2026.
Fetus torna aquest abril amb “Romancer tartera”, un nou àlbum que proposa un diàleg entre el format tradicional del romanço i una mirada contemporània, construint un univers narratiu on conviuen històries d’ahir i d’avui que formen part de l’imaginari col·lectiu d’un temps i d’un país.
El projecte, que es publicarà coincidint amb la Diada de Sant Jordi, ha estat produït per Joan Colomo, en un treball que actua com a pont singular entre el punk-rock garatger, els sons d’arrel i la cançó de taverna, seguint el camí iniciat pels anteriors treballs del grup.
Primeres dates de la gira de presentació:
30 d’abril – Barcelona (Barnasants, Casinet d’Hostafrancs)
9 de maig – Girona (Auditori)
16 de maig – Lleida (Cafè del Teatre)
30 de maig – Altafulla (Casal La Violeta)
12 de juny – Sant Feliu de Guíxols (Sala Las Vegas)
24 de juliol –Vilanova i la Geltrú (Festival El Tingladu)
Catorze anys després del seu últim treball d’estudi, The All-American Rejects trenquen el silenci i anuncien la publicació del seu cinquè àlbum. El disc portarà per títol “Sandbox” i es publicarà el pròxim 15 de maig a través del segell Slick Shoes, posant punt final a una de les absències més llargues del rock alternatiu nord-americà dels anys dos mil.
Lluny de funcionar com un simple retorn nostàlgic, “Sandbox” es presenta com un disc que mira endavant. Segons avança el mateix grup, el nou material manté l’esperit melòdic i directe que els va fer populars, però explora noves textures i dinàmiques emocionals. La intenció és clara: conservar la força dels seus grans corsos mentre amplien el seu llenguatge creatiu i sonor.
Tot i que encara no s’ha revelat l’ordre ni el nombre definitiu de cançons, el disc recollirà els senzills que la banda ha anat publicant en els últims mesos. Temes com ‘Easy Come, Easy Go’, ‘Get This’, ‘Sandbox’, ‘Search Party!’ o ‘Eggshell Tap Dancer’ han servit com a avanç d’aquesta nova etapa i dibuixen un retorn sòlid i coherent.
El retorn discogràfic vindrà acompanyat d’una breu gira europea prevista per al mes de juny. El tour arrencarà el 9 de juny a Varsòvia i es tancarà el 19 de juny a París, tot i que, de moment, no hi ha cap data confirmada a l’Estat espanyol.
Amb “Sandbox”, The All-American Rejects reprenen l’activitat discogràfica després d’un llarg parèntesi i tornen a situar-se en el mapa internacional. El nou àlbum vol servir tant per reafirmar el llegat del grup com per obrir una etapa renovada, demostrant que la banda encara té coses a dir més enllà de la nostàlgia dels seus primers anys.
El món del rock acomiada Brad Arnold, vocalista principal, compositor i membre fundador de 3 Doors Down, que ha mort als 47 anys després d’un any combatent un carcinoma de cèl·lules clares de ronyó en fase 4. El diagnòstic va arribar el 2025, i el cantant ha mort envoltat de la seva família, acompanyat de la seva esposa Jennifer.
La banda ha fet pública la notícia amb un comunicat emotiu en què destaca la figura d’Arnold tant dins com fora dels escenaris. “Amb el cor ple de tristesa compartim que Brad Arnold, fundador, cantant principal i compositor de 3 Doors Down, va morir dissabte 7 de febrer als 47 anys. Va marxar en pau, mentre dormia, després de la seva valenta lluita contra el càncer”, han expressat.
Com a membre fundador, vocalista i bateria original del grup, Brad Arnold va contribuir decisivament a definir el rock mainstream de principis dels anys 2000, combinant l’accessibilitat del post-grunge amb una escriptura directa i emocional. La seva obra va connectar amb una generació sencera i va deixar himnes que encara avui formen part de l’imaginari col·lectiu. Entre ells, ‘Kryptonite’, cançó que va catapultar la banda a la fama i que Arnold va escriure amb només 15 anys, durant una classe de matemàtiques.
3 Doors Down van ser una de les bandes més representatives de l’onada post-grunge amb gran impacte mediàtic a inicis de segle. Cançons com ‘Here Without You’, ‘When I’m Gone’ o ‘Kryptonite’ es van convertir en èxits massius, mentre que l’àlbum “Away From The Sun”, publicat el 2002, continua sent el treball més recordat del grup d’Escatawpa.
Més enllà de la música, el comunicat destaca la seva faceta personal. Arnold és recordat com un marit devot, una persona generosa i propera, amb una fe profunda i un fort amor per la família i els amics. El seu llegat, tant humà com artístic, perdurarà molt més enllà dels escenaris.
Band Of Horses tornen a Barcelona per commemorar el 20è aniversari de “Everything All The Time”, el disc que els va consolidar com una de les bandes clau de l’indie rock nord-americà dels anys dos mil. El grup liderat per Ben Bridwell ha anunciat una gira europea especial que farà parada a la ciutat el pròxim 21 d’octubre a Razzmatazz, en una cita única per als seus seguidors.
El concert s’emmarca dins el format An Evening With, un concepte que permetrà a la banda interpretar íntegrament el seu àlbum de debut. Cançons com ‘The Great Salt Lake’, ‘Weed Party’, ‘Monsters’ i, especialment, la ja icònica ‘The Funeral’ tornaran a sonar en directe en una nit pensada com un viatge als orígens del grup.
Pel que fa a les entrades, s’han programat dues preventes: la primera tindrà lloc dimarts 10 de febrer a les 10:00, i la segona dimecres 11 de febrer a les 10:00, ambdues a través de Live Nation. La venda general s’obrirà divendres 13 de febrer a les 10:00 a LiveNation.es i Ticketmaster. El preu de les entrades serà de 50 euros, sense incloure despeses de gestió.
Amb aquesta visita, Band Of Horses oferiran a Barcelona una oportunitat irrepetible de reviure un dels discos més influents de l’indie americà en el mateix format en què va ser concebut, dues dècades després de la seva publicació.
El projecte fown fa el seu primer pas discogràfic amb la publicació de l’EP “The Rain”, una carta de presentació honesta i profundament personal que posa música a anys de malestar emocional, dubtes i processos interns. Darrere del nom fown hi ha Carles Pujolar (1998), que va començar a escriure com a via d’escapament en un moment d’ansietat i inestabilitat personal. Aquelles anotacions de diari van anar mutant en rimes, després en cançons, i finalment en un projecte musical amb identitat pròpia.
La gènesi de fown està estretament lligada a l’entorn creatiu de MIMW, el paraigües sota el qual diversos amics i músics van començar a publicar les seves primeres peces. En aquest context apareixen les primeres experimentacions, amb un llenguatge marcat per l’electrònica però ja amb una clara voluntat narrativa. L’interès de Pujolar pel cinema i el guió ha acabat influint decisivament en la seva manera d’entendre la música, amb cançons que busquen estructura, relat i atmosfera.
Tot i haver provat d’escriure en català i castellà, fown acaba trobant la seva veu en l’anglès, la llengua amb la qual se sent més còmode i que connecta amb els seus referents. Amb el pas del temps, el projecte evoluciona cap a un so cada vegada més guitarrer i orgànic, sense abandonar del tot els paisatges electrònics ni la cura per les harmonies vocals.
“The Rain” funciona com un punt d’inflexió. Tot i ser el primer EP oficial del projecte, recull cançons compostes al llarg de diversos anys i actua com un “borrón i cuenta nueva” que permet a fown encarar una nova etapa amb més constància creativa i projecció en directe. Les lletres giren al voltant del malestar, l’ansietat, el desamor i, cada cop més, la necessitat de trobar el propi lloc al món. En aquest sentit, moltes de les cançons més recents s’adrecen al mateix autor, en un exercici d’autoanàlisi sense filtres.
El procés creatiu de fown parteix de la composició de Carles Pujolar, que després treballa colze a colze amb Raul Murillo en la gravació, la producció i la recerca sonora. Tot i tenir rols definits, el projecte es construeix de manera compartida, amb aportacions mútues que acaben definint elements clau com els solos o els ponts instrumentals. Murillo ha produït i mesclat tots els temes de l’EP, excepte ‘Ghost’, peça que es va produir conjuntament amb Àxel Garcia, encarregat també del mastering.
Amb tres concerts ja realitzats i “The Rain” disponible, fown obre ara una nova etapa amb la mirada posada en el directe i en la consolidació d’un univers musical que converteix la fragilitat, la por i el dubte en un llenguatge sonor honest i compartit.
Una setmana després de triomfar als Grammy, Bad Bunny ha tornat a fer història amb una actuació memorable al descans de la Super Bowl, convertint l’escenari del Levi’s Stadium de Santa Clara en una celebració oberta de la cultura boricua i llatina. Amb un repertori íntegrament en castellà, l’artista ha desafiat les convencions de l’esdeveniment més vist de la televisió nord-americana i ha respost a l’onada de radicalisme i repressió migratòria amb un missatge d’amor, identitat i resistència.
El xou ha arrencat amb ‘Tití Me Preguntó’ enmig d’una escenografia que evocava Puerto Rico: camps de canya de sucre, cadires de plàstic blanques, palmeres, una barberia de barri, venedors ambulants, pals elèctrics amb llums intermitents i una caseta de ciment que reproduïa el paisatge quotidià de l’illa. A partir d’aquí, temes com ‘Yo Perreo Sola’, ‘EoO’ i ‘VOY A LLEVARTE PA PR’ han anat encadenant-se mentre Bad Bunny deixava clar que “el que esteu escoltant és música de Puerto Rico”.
Un dels moments més emotius ha arribat amb ‘MONACO’, quan Benito Martínez Ocasio ha substituït part de la lletra per un missatge inspirador sobre l’autoestima i la perseverança, abans de donar pas a una boda real celebrada en directe. En aquest punt, Lady Gaga ha aparegut per interpretar una sorprenent versió salsera de ‘Die With A Smile’, culminant amb un ball compartit amb Bad Bunny durant ‘BAILE INOLVIDABLE’ que ja és història de la Super Bowl.
La desfilada de cameos ha continuat amb aparicions de Karol G, Cardi B, Pedro Pascal o Jessica Alba, abans que ‘NUEVAYOL’ retés homenatge a la comunitat boricua de Nova York amb la presència de Toñita, icona del barri esmentada a la cançó. Tot seguit, Ricky Martin ha pres l’escenari per interpretar ‘LO QUE LE PASÓ A HAWAII’, envoltat de les ja icòniques cadires blanques associades a l’imaginari visual recent de Bad Bunny.
El moment més reivindicatiu ha arribat amb ‘CAFÉ CON RON’, quan l’artista ha recontextualitzat el lema “God bless America” per incloure tots els països del continent, de Xile a Guyana, mentre desenes de banderes omplien el camp. El xou s’ha tancat amb un missatge directe contra l’odi i la repressió, amb les banderes dels Estats Units i Puerto Rico desfilant juntes i una frase inequívoca: “Junts, som Amèrica”.
L’actuació, vista per una audiència global de més de 120 milions de persones, ha generat una forta reacció política. Donald Trump ha carregat contra el xou a les xarxes, qualificant-lo “d’insult a la grandesa d’Amèrica” i assegurant que “ningú entén el que diu” l’artista, malgrat que més de 40 milions de persones parlen castellà als Estats Units. Les seves declaracions no han fet més que reforçar el caràcter simbòlic d’una actuació que ja és considerada una de les més potents i significatives de la història recent de la Super Bowl.
Amb aquest interludi, Bad Bunny no només consolida el reggaeton i el trap llatins com a llenguatges globals, sinó que es reafirma com una icona cultural de la dècada, capaç d’utilitzar l’escenari més conservador de l’esport nord-americà per convertir-lo en un altaveu de diversitat, orgull i resistència.
Green Day obren la vetllada amb un cop d’energia punk
Abans del descans, Green Day han estat els encarregats d’escalfar l’ambient amb un medley contundent de cançons del mític “American Idiot”. El trio de Califòrnia ha ofert una actuació directa i sense concessions, recuperant l’esperit combatiu del disc que els va consolidar com una de les bandes clau del rock nord-americà del segle XXI. Un inici intens que ha connectat amb el vessant més reivindicatiu de la nit.
Charlie Puth posa el to solemne amb l’himne nacional
Per la seva banda, Charlie Puth ha assumit el moment institucional interpretant l’himne nacional dels Estats Units al piano. Amb una versió sòbria i elegant, el cantant ha apostat per la contenció i el protagonisme de la veu, oferint una lectura clàssica i respectuosa que ha contrastat amb el caràcter festiu i polític que marcaria posteriorment el descans protagonitzat per Bad Bunny.
Montserrat & Meritxell enceten oficialment el seu camí amb ‘Candela’, la primera cançó d’un projecte que neix amb ganes de compartir, celebrar i fer sonar la música ben fort. El tema es presenta com una rumba alegre i divertida, carregada de bon rotllo i amb una energia orgànica que contagia des del primer compàs.
‘Candela’ destaca per una lletra original i plena d’humor, d’aquelles que arranquen el somriure gairebé sense adonar-te’n i conviden a moure el cap i el cos de manera natural. És una cançó pensada per connectar amb el públic des de la proximitat i la complicitat, amb una actitud festiva i lluminosa.
Tot i ser un projecte nou, Montserrat & Meritxell està format per músics amb una llarga trajectòria dins el món de les versions i els directes. Ara obren una nova etapa amb cançons pròpies en català, apostant per un repertori que vol fer ballar, celebrar el moment i crear vincles amb la gent a través de la música.
Amb ‘Candela’, el duet fa una primera declaració d’intencions clara: música viva, propera i pensada per gaudir-la col·lectivament.
KHALID – NAH
FITZ AND THE TANTRUMS – OUT OF MY LEAGUE
BLOC PARTY – BANQUET
SANTIGOLD – DISPARATE YOUTH
ROYEL OTIS – KOOL AID
CAPITAL CITIES – KANGAROO COURT
JAWNY – ADIOS
FUTURE ISLANDS – RAN
COLD WAR KIDS – MIRACLE MILE
INOHA – SEVENTH HEAVEN
FRANZ FERDINAND – THE DARK OF THE MATINEE
KASABIAN – GOAT
ARCTIC MONKEYS – A CERTAIN ROMANCE
BIFFY CLYRO – GOODBYE
WHITE LIES – TAKE IT OUT ON ME
MUSE – HYSTERIA
OASIS – LITTLE BY LITTLE
Djo suma una quarta setmana de lideratge a la Primera Llista amb el seu gran èxit ‘End of beginning’, que resisteix com un dels temes del moment.
Entren a la llista
Blaumut – El millor que hem fet
Nil Moliner – Me acuerdo de ti
Surten de la llista
Miki Núñez i Laura Escanes – L’últim petó i el primer (6 setmanes)
Svetlana – Avui véns (9 setmanes)
Aspirants
Kungs – Galaxy (5 setmanes)
Juls – El gran diluvi (4 setmanes)
Oques Grasses – Córrer pels camps (3 setmanes)
Sexenni – Els ulls que et mirin (novetat)
Joan Dausà – Welcome to my party (novetat)
Bons nois aterren de nou a l’escena musical amb la publicació del seu segon disc d’estudi “Sento sentiments” (The Indian Runners, Discos La Col, 2026). Després d’un debut, “Delta” (Discos La Col, 2023), on destacava una nuesa vocal predominant, la formació arrenca una nova etapa en què, això sí, segueix sent protagonista la guitarra elèctrica.
I és que en línia amb els criteris que defineixen el shoegaze, Bons nois continuen confiant en una fórmula concreta de guitarres distorsionades i veus a distància que, després de nombrosos directes per arreu de Catalunya, tenen més que consolidada.
“Sento sentiments” suposa un conglomerat de moments rabiosament quotidians amb la sensibilitat de saber apreciar-los com a part d’un temps que no para de rodar i que no podrem recuperar mai. Així ho deixen clar a l’agitadora i poètica ‘I tants i tants i tants records’. D’igual manera ho trobem a ‘Estiu (els dies que vindran)’, un tema que posa nom a l’ansietat que intentes evitar, però que s’acomoda en el teu present de forma inseparable.
En la presentació d’aquest nou treball, Bons nois reconeixen beure d’influències mítiques com The Velvet Underground o Sonic Youth, mentre que també hi ha presència del misteri dels irlandesos Fontaines D.C. o la foscor de The Murder Capital. Cert és que en les lletres identifiques una similitud més afí a la singularitat poètica d’actuals coetanis com PATIMENT o Enemic Interior.
Però si parlem de la qualitat instrumental, aquesta és més que evident en el disc, especialment en aquelles cançons que s’allunyen una mica de la repetició que pot suposar l’ús de tempos lents i que, per contra, recorren a melodies magnètiques com l’últim senzill previ a l’estrena ‘Torreneules’ o ‘Jo i les paraules’ que resulta ser la més rebel.
Enmig de les somioses harmonies i les conceptuals lletres, sorgeix ‘Rodalies’ que, tot i que es desmarqui de ser una crítica, no deixa de ser inevitable la ràbia que desprèn, coincidint amb les tristes setmanes que ha passat el país. El tema aconsegueix recrear a la perfecció una intranquil·litat col·lectiva de la qual tots hi coneixem els culpables.
Sigui com sigui, Bons nois comencen una nova etapa marcada per la maduresa instrumental i les ganes d’apostar per un gènere que havíem perdut de vista. La seva primera posada en escena d’aquest especial segon disc serà el 7 de febrer a casa, a la sala “Els Pagesos” de Sant Feliu de Llobregat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
