Últim dia del Primavera Sound, després de rècord d’assistents entre les jornades al Parc del Fòrum —71.000 visitants cada dia— i la programació paral·lela del Primavera a la Ciutat. La dita que assegura que el millor es deixa pel final ha sigut veritat. L’actuació de Chappell Roan ha sigut la més ben executada, i també la més ben rebuda per un públic completament entregat. 

Chappell Roan: la millor actuació del festival

Amb el decorat d’un castell embruixat, i la introducció d’un conte de bruixes ha sortit a l’escenari Chappell Roan. A la pista, emoció i excitació per veure la cantant que ha revolucionat el panorama musical del pop. Vestida com una fada, ha començat amb ‘Supergraphic’ per seguir amb ‘Femininomenon’, que ha generat en el públic un embogiment que s’ha mantingut fins al final del concert.

De fet, ha estat acompanyada per la veu dels fans en absolutament totes les cançons, cosa que encara no havia passat en aquests tres dies. Fins i tot quan ha cantat ‘The Subway’, cançó que encara no ha publicat, alguns dels assistents han seguit la lletra que es projectava a la pantalla de l’escenari. Amb una veu prodigiosa, una banda de dones excepcional —difícil de veure en concerts de pop— i focs artificials, aquest show ha sigut el millor del festival.

La cantant de ‘Good Luck, Babe!’, visiblement emocionada, ha tingut una bona interacció amb el públic, que ja havia començat abans, inclús, del concert. Hores enrere, ha demanat als seus seguidors d’Instagram que descrivissin les seves exparelles amb una frase. I durant ‘The Giver’ ha llegit algunes de les respostes. També a Instagram havia fet una crida perquè els seus fans portessin algun accessori rosa. I així ha sigut; l’element protagonista d’avui ha sigut el barret de cowboy d’aquest color. Avui, però, els fan estaven dividits entre Chapell Roan, i l’altre gran nom del cartell: Fontaines D.C. 

Fontaines D.C. per Palestina

El grup de rock irlandès, un clàssic ja al Primavera Sound, han sigut, dels tres dies de festival, el que ha anat més lluny en la reivindicació a favor de Palestina. Més enllà d’algun crit en defensa del poble palestí que s’ha repetit en molts concerts, durant ‘I Love You’, les pantalles han canviat la imatge en directe per la frase “Free Palestine” en la tipografia característica de la banda. Això ha generat una gran ovació en el públic, que s’ha incrementat quan, al final del mateix tema, amb un fons negre, s’hi llegia que “Israel està cometent un genocidi”. “Use your voice”, deia al final. I això és exactament el que han fet els irlandesos. 

Tot i que molta gent ja estava davant l’escenari del costat esperant a Chapell Roan, han aconseguit hipnotitzar tant un costat com l’altre. Han oferit un concert impecable, de disc, amb hits com ‘Boys in the Better Land’ o ‘Bug’. Poc arriscat musical i interpretativament, però tot el contrari si parlem del seu posicionament polític. 

Amb menys públic del que hauria merescut, ha actuat a mitja tarda Kim Deal i la banda de gairebé una desena de músics que l’acompanyava. L’artista ha dividit el seu repertori amb la meitat dels temes nous, i l’altra del seu antic grup, The Breeders. També s’ha diferenciat una part més indie, i l’altra amb un rock més dur. De fet, amb ‘The last flash’ ha sigut dels pocs moments on la gent que es prenia el concert com un moment de descans, s’ha aixecat a ballar. L’altre gran moment de la tarda ha sigut quan l’artista ha interpretat ‘Gigantic’, amb el baix en mà, rendint homenatge a l’altre grup del qual havia format part, els Pixies. 

Les propostes alternatives del festival

Deixant de banda el rock i el gran espectacle de Chapell Roan, també hi ha hagut lloc per a actuacions més alternatives. Black Country, New Road han portat una dosi d’indie amb banjo, mandolina i violí, a banda dels instruments clàssics. Anohni and the Johnsons han suposat un canvi d’energia radical després de la cap de cartell, amb una proposta experimental, amb el canvi climàtic i la protecció dels oceans com a fil conductor.

I entrada ja la matinada, LCD Soundsystem han regalat una excel·lent sessió d’electrònica amb un toc de rock perfecte tant pels que ja donaven la nit per tancada, com pels que s’han quedat fins que ha sortit el sol aprofitant l’últim dia de festival. 

Les artistes espanyoles i catalanes

Entre les propostes nacionals, Judeline ha debutat a l’escenari principal quan el sol encara era ben amunt. L’andalusa ha assegurat que això era un somni, sobretot per algú que ve d’un petit poble de Cadis. L’artista ha dit algunes paraules en anglès perquè “hi ha molt guiri” al festival. Però amb les dues últimes cançons, ‘zarcillos de plata’ i ‘2+1’, molta gent l’ha acompanyat cantant. Ha estat una bona actuació, tot i que la inseguretat li ha jugat alguna mala passada. A l’acabar, ha assegurat que tornarà. Tant de bo ho faci com a artista ja consagrada. 

Qui també estava d’estrena és la Maig. La jove catalana —ella ha estat de les úniques propostes locals—ha presentat el seu primer treball, “La Flor de Maig”, a la zona-chill out d’Aperol. Amb el públic estranger que era allà de casualitat, no sabia si adreçar-s’hi en català o en anglès. Sigui com sigui, la seva música els ha acompanyat mentre gaudien de la beguda.

I així s’ha posat punt final a la 25a edició d’un Primavera Sound marcat per la presència femenina, amb el trio de les Supernenes al capdavant, però també en totes les diferents propostes del festival.