31 FAM confirma que les segones parts són bones

Fa menys d’un any que els de Sabadell publicaven “R31”, un salt abismal en la seva trajectòria musical i un àlbum que els consolidava “com els pares de la nova era”. El seu primer àlbum conceptual on barrejaven excessos amb emocions mai vistes en el grup fins al moment. Tan bon punt acabaven “R31” ja prometien que “l’únic que existeix és el que queda per endavant” i que ens tornariem a veure ben aviat. Segons sembla, al grup els va quedar molt per dir, perquè “R31: Temporada 2” arriba amb força, allargant la vida del seu àlbum més ambiciós i  consolidant una trajectòria musical que només fa que créixer. 

“Temporada dos papá” és el primer que sentim quan tornem a entrar a la ràdio. Mateixa ràdio, mateixa oficina, però aquesta vegada venim per tancar l’univers, sembla. ‘LA FAMÍLIA’ va ser el primer senzill i també la primera cançó d’aquest segon volum. Un tema que transmet molt bé tot allò que simbolitza 31 FAM. Els veiem engegant un projecte amb ganes, amb orgull i sense pèls a la llengua a l’hora de reafirmar-se com “la cabra d’or”. Però que els hi diràs? Que no tenen raó? Des de la sortida de “R31” han celebrat un Cap d’Any amb sold out a Razzmatazz, han estat guardonats amb premis i també han gravat un EP amb cançons de “R31” al Palau de la Música en un format acústic completament nou pel grup, però que els escau força bé. Si jo fos ells també diria que soc “una puta llegenda”. Ningú els pot negar que les coses els hi estan anant bé, i és un treball que s’han guanyat a base d’àlbums, provant estils fins a aconseguir aquest so únic. 

Estem en una ràdio i per tant cal entendre les peces dins d’aquest univers sonor eclèctic, no de manera aïllada. Un recull on els artistes juguen amb els contrastos i ens plantem a ‘Como me dolió’, una cançó més sentida que demostra un dels punts forts del grup; permetre’s jugar amb diferent estils urbans però sempre amb naturalitat i amb la seva marca personal.  Uns dies abans de la publicació ja llegíem per xarxes que “les coses van bé perquè tinc Wikipedia” i continuen sorprenent, amb una cançó que els atansa al hip-hop, que sorprèn i els dona una base inexplorada per 31 FAM, demostrant una actitud i un discurs que contrasten amb la pista anterior. Guiats pel ritme construeixen una pista menys melòdica, potser menys comercial també, perquè l’important és la lletra. Construir una identitat, i amb el treball que fan a cada àlbum, consolidar el nom de 31 FAM. I és cert que els hem vist en molts registres, però des de l’inici estan lligats a la festa, i a ‘LENNY’ ens ho recorden. Possiblement la cançó més festiva i més ballable d’aquest segon volum, en què la festa s’ajunta amb l’amor tot i saber que “no estàs buscant un home, que afortunat seria si em miressis una mica”. 

Ràpidament ens tornem a plantar al final de “R31” amb ‘ANEM TIRANT’. Tornem a acomiadar una era amb una cançó que, de la mateixa manera que la seva predecessora ‘RESO PER NOSALTRES’, parla des de l’agraïment. Dia rere dia es demostra la família que són, i s’estrenen en el country per celebrar que la vida els regala un dia més.  Perquè passi el que passi “seguirem junts en la derrota o en la victòria”, de moment, segueixen acumulant victòries. 

“Ara potser sí que toca dir adeu, potser que anem tancant” és el punt final d’aquest epíleg que ha recuperat “R31” amb cinc cançons. Un projecte farcit d’orgull, de festa, i d’aquell element tan especial que només tenen els de Sabadell, però que els fa convertir-ho tot en or. 

- Publicitat -

Ramonets presenta ‘Puc Ser’ amb Auxili i continua avançant el disc «10 Aniversari»

Ramonets ha estrenat ‘Puc Ser’, el segon avançament del seu pròxim treball «10 Aniversari», un projecte que recull i revisita algunes de les cançons més icòniques de la seva trajectòria. En aquesta ocasió, el grup compta amb la col·laboració d’Auxili, sumant noves textures i complicitats al tema.

La nova versió de ‘Puc Ser’ incorpora les veus de Marc i Esteve, membres d’Auxili, i reforça l’essència festiva i reivindicativa d’una proposta que continua movent-se entre l’ska, el reggae i el rap. La cançó manté el seu esperit original, però es presenta amb una producció renovada que potencia el seu missatge.

Amb una lletra que apel·la directament a la imaginació i a la llibertat de ser, ‘Puc Ser’ es converteix en una invitació a creure en un mateix i a no posar límits als somnis, especialment entre els més petits. El tema reivindica la capacitat de projectar futurs possibles i defensa la importància de no tallar les ales a les noves generacions.

Aquest llançament s’emmarca dins la celebració del desè aniversari de Ramonets, que culminarà amb una cita especial al festival Rock al Parc. L’esdeveniment tindrà lloc el dissabte 16 de maig al Parc d’Assut d’Alboraia, en una jornada que combinarà música en directe amb activitats familiars, tallers, jocs i propostes gastronòmiques.

- Publicitat -

U2 publica per sorpresa l’EP «Easter Lily», un recull íntim i reflexiu de sis cançons

La banda irlandesa U2 ha publicat aquest divendres el seu nou EP, «Easter Lily», un treball format per sis cançons que arriba de manera discreta i sense grans anuncis previs. El llançament coincideix amb el Divendres Sant i es presenta com una peça independent dins la seva trajectòria recent.

El grup, liderat per Bono, es troba actualment immers en el procés de creació del seu proper disc d’estudi, que segons han avançat tindrà un so “sorollós, desordenat i exageradament colorista”, pensat especialment per ser interpretat en directe. En aquest context, «Easter Lily» funciona com una pausa més introspectiva i personal.

A diferència del seu anterior EP, marcat per una mirada més externa i social, aquest nou treball s’endinsa en qüestions més íntimes. Les cançons reflexionen sobre l’amistat, la pèrdua, l’esperança i la necessitat de renovació en temps convulsos. També hi apareixen preguntes sobre la fe, les relacions personals i el paper de la religió en el món actual.

Entre els temes destacats hi ha ‘Song for Hal’, una peça dedicada al productor Hal Willner, mort durant la pandèmia, amb la veu principal de The Edge. Altres cançons com ‘In a Life’ celebren els vincles d’amistat, mentre que ‘Scars’ aborda l’acceptació personal. ‘Resurrection Song’ planteja un viatge compartit cap a l’incert, i ‘Easter Parade’ esdevé una celebració de la vida i el renaixement.

El tancament arriba amb ‘COEXIST (I Will Bless The Lord At All Times?)’, una balada amb ambientació sonora creada per Brian Eno, pensada com una peça dedicada a famílies afectades per conflictes bèl·lics.

El títol de l’EP fa referència directa a l’àlbum «Easter» (1978) de Patti Smith, una influència reconeguda per Bono i que connecta amb la idea de renaixement i esperança que travessa tot el projecte.

A més del llançament musical, U2 ha publicat una edició digital especial de la seva revista «Propaganda», amb continguts exclusius sobre el procés creatiu del disc, textos dels membres del grup i material fotogràfic enregistrat durant les sessions d’estudi.

Amb «Easter Lily», U2 ofereix un treball contingut però carregat de significat, que serveix com a avanç emocional d’una nova etapa que encara està per arribar.

- Publicitat -

Genís Arnal publica “Pensa en mi quan deixi de ploure”, el seu nou àlbum

El músic Genís Arnal ha publicat “Pensa en mi quan deixi de ploure”, el seu nou àlbum, ja disponible a totes les plataformes digitals des del 3 d’abril.

Aquest nou treball confirma una evolució en el seu so, amb una producció més cuidada que preserva, alhora, l’essència experimental que defineix el seu univers creatiu. El disc incorpora noves influències i aposta per una mescla més refinada, donant forma a un conjunt de peces que es mouen entre l’indie pop i un folk ensucrat amb una sensibilitat molt personal.

El projecte s’ha desenvolupat durant els últims mesos a través d’un procés creatiu intens, que reflecteix una clara voluntat d’experimentació i creixement artístic. Les cançons giren al voltant d’un eix temàtic central, la primavera, des d’una perspectiva íntima que convida a entrar en el món emocional de l’artista.

“És un disc molt honest i sense cap mena de filtre, n’estic molt orgullós”, explicava l’artista.

Amb aquest llançament, Genís Arnal es posiciona com una de les veus emergents més interessants de l’escena actual, consolidant un estil propi i reconeixible.

- Publicitat -

Olivia Rodrigo anuncia nou disc: “You Seem Pretty Sad for a Girl in Love” sortirà el 12 de juny

La maquinària pop de Olivia Rodrigo torna a activar-se. L’artista ha revelat el títol i la data de publicació del seu pròxim àlbum, “You Seem Pretty Sad for a Girl in Love”, que veurà la llum el 12 de juny sota el segell Geffen Records.

L’anunci s’ha fet públic després d’una acció promocional als carrers de Los Angeles, on ha aparegut pintada en una paret de Melrose Avenue la frase que dona nom al disc. Un gest senzill però efectiu que connecta amb l’estètica directa i emocional que ha definit la seva trajectòria.

Aquest nou treball arriba com a continuació de “Guts”, el disc amb què Rodrigo va consolidar el seu èxit global i que la va portar a una gira internacional de gran format. Tot i que encara no se’n coneixen gaires detalls, sí que s’ha confirmat que la producció torna a anar a càrrec de Dan Nigro, peça clau també en el debut “Sour”.

La mateixa artista ha avançat algunes pistes sobre el to del projecte, assegurant que, malgrat intentar escriure cançons d’amor més lluminoses, sempre hi acaba emergint una certa melangia. Una dualitat emocional que apunta a mantenir-se com un dels eixos centrals del seu univers creatiu.

Amb aquest llançament, Olivia Rodrigo obre una nova etapa en una carrera marcada per la capacitat de convertir vivències personals en himnes generacionals, un tret que ja va quedar palès amb èxits com ‘Drivers License’. Tot indica que el nou disc aprofundirà en aquesta línia, combinant vulnerabilitat i força amb una identitat sonora cada vegada més definida.

La cantant ha anunciat el llançament del seu nou tema, previst per al divendres 17 d’abril, a través de les seves xarxes socials, on ha compartit la imatge de la portada. En aquesta, se la pot veure fent una gran bombolla amb un xiclet mentre porta una samarreta amb el títol de la cançó brodat al coll.

- Publicitat -

Club Social Carme irromp amb concerts íntims i una aposta audiovisual per connectar amb el públic

Neix Club Social Carme, una nova proposta que vol acostar la música catalana des de la proximitat i la complicitat entre artistes i públic. El projecte planteja trobades en format reduït, amb ambient distès i cervesa en mà, on l’experiència compartida es converteix en el centre de tot.

Impulsat per un grup de joves creadors, el format aposta per concerts íntims amb aforament limitat, pensats perquè el públic pugui viure la música en directe d’una manera més directa i propera. Les sessions tindran lloc cada dues setmanes al BarBocata, situat a la Travessera de Gràcia, 86, un espai que es vol consolidar com a punt de trobada cultural.

Més enllà del directe, Club Social Carme també es concep com un projecte audiovisual. Inspirat en formats com els Tiny Desk però amb personalitat pròpia, cada actuació es grava en directe i es publica a YouTube pocs dies després. A més, les xarxes socials tindran un paper destacat per ampliar l’abast del projecte i construir una experiència transmèdia.

Amb el lema “Seran quatre cançons”, cada sessió inclourà quatre peces interpretades per les artistes convidades. La primera temporada constarà de deu capítols i comptarà amb noms destacats de l’escena catalana com Ginestà, La Ludwig Band, The Tyets, Maria Jaume o Alosa, entre d’altres.

El projecte aspira a convertir-se en una plataforma rellevant dins l’ecosistema musical català, posant en relació talent emergent i consolidat amb espais singulars i un públic actiu.

La primera sessió s’estrena avui dijous a les 20 h al canal de YouTube de Club Social Carme, amb la participació d’Al·lèrgiques al Pol·len, que hi presenten en exclusiva una nova cançó del seu pròxim treball, “Ho he tornat a fer”.

Club Social Carme compta amb el suport d’Estrella Damm, Vera i el mateix BarBocata, que se sumen a la iniciativa per reforçar el vincle entre música, territori i comunitat.

- Publicitat -

Weezer torna amb ‘Shine Again’ i enceta una nova etapa discogràfica

Weezer ha trencat el seu silenci discogràfic amb la publicació de ‘Shine Again’, un nou single que funciona com a carta de presentació del que serà el seu pròxim àlbum d’estudi, encara sense data ni títol confirmats. El llançament marca també un canvi rellevant en la trajectòria del grup, ja que inicia una nova etapa vinculada a Reprise Records.

La banda capitanejada per Rivers Cuomo aposta en aquest retorn per una combinació de talent poc habitual. La producció del nou material ha anat a càrrec de Kenny Beats, conegut pel seu treball dins l’escena hip-hop i trap, i del productor suec Klas Åhlund, habitual col·laborador d’artistes com Robyn o Ghost. El resultat és una peça enèrgica que manté l’essència power-pop del grup però amb una producció més contundent i actual.

‘Shine Again’ presenta un missatge optimista i directe, amb una lletra que apel·la a la superació personal i a la idea que, fins i tot en els moments més foscos, la llum acaba tornant. Musicalment, el tema es construeix a partir d’un riff de guitarra elèctrica potent que actua com a eix central, combinat amb una base rítmica marcada i dinàmica.

Aquest és el primer material inèdit de Weezer des de 2022, tot i que la banda ha continuat present en l’imaginari digital. En els darrers mesos, la cançó ‘Go Away’, publicada originalment el 2014, ha viscut una segona vida gràcies a la viralitat a TikTok, arribant fins i tot a entrar a la llista Billboard Hot 100. Feia anys que el grup no hi apareixia, concretament des de la seva versió de ‘Africa’, de Toto, l’any 2018.

Amb aquest nou single, el grup nord-americà obre la porta a una nova etapa creativa que podria culminar amb el seu setzè disc d’estudi al llarg d’aquest any. Tot apunta que ‘Shine Again’ és només el primer pas d’un retorn ambiciós.

- Publicitat -

The Strokes encenen els rumors de nou disc amb un misteriós moviment a xarxes

Els The Strokes tornen a situar-se al centre de totes les mirades després d’un moviment inesperat a xarxes socials que ha disparat les especulacions sobre nova música. La banda de Nova York ha compartit recentment un enllaç a través d’Instagram que dirigeix a una pàgina amb una estètica retro, plena de referències visuals als anys noranta i amb un missatge clar però enigmàtic: aviat hi haurà novetats.

El portal convida els fans a deixar el seu número de telèfon per rebre actualitzacions. Un cop registrats, alguns usuaris han rebut un SMS en què el grup assegura que intentarà compartir alguna cosa “molt aviat”. Tot plegat forma part d’una estratègia que recorda a altres campanyes prèvies del grup i que, pel seu nivell de detall, sembla allunyar-se d’una simple broma.

Aquest moviment arriba en un moment d’activitat intensa per a la banda liderada per Julian Casablancas. Aquest mateix mes tenen previstos concerts a San Francisco que serviran d’avantsala de la seva participació a Coachella 2026. A més, també formen part del cartell d’altres festivals destacats com Outside Lands, Just Like Heaven i Summer Sonic al Japó.

El seu últim treball, “The New Abnormal”, es va publicar l’any 2020 i va marcar el retorn discogràfic del grup després de diversos anys sense material nou. Des de llavors, tant els membres de la banda com el productor Rick Rubin han deixat entreveure en diverses ocasions que estaven treballant en noves cançons.

Amb aquest nou moviment digital i una agenda carregada de directes arreu del món, tot apunta que The Strokes podrien estar a punt d’obrir una nova etapa discogràfica. De moment, però, el grup manté el misteri i només promet una cosa: notícies imminents.

- Publicitat -

RAYE impecable a ‘This music may contain hope’

Rachel Agatha Keen, més coneguda com a RAYE, és una de les grans veus del panorama musical actual. Va fer el salt l’any 2018 amb diverses col·laboracions que van sonar per tot arreu. L’any 2022 va seduir-nos a tots amb ‘Escapism’, un temacle molt viral a xarxes, que es va recordar qui era aquella veu que anys enrere escoltàvem a tot arreu. Després de l’estrena del seu primer àlbum d’estudi, »My 21st Century Blues», i un final de 2025 impecable amb el seu »Where is my husband?», la cantant anglesa ens enlluerna amb l’estrena del seu segon disc: »This music may contain hope».

L’àlbum inicia amb ‘Intro: Girl Under The Gray Cloud’, una cançó introductòria on la RAYE, amb el seu accent anglès, ens explica la història de l’àlbum. A més, fa referència a la portada del disc, on veiem una noia sota uns núvols grisos. Seguidament, entra ‘I will overcome’. Parlant de superació i de superar totes les adversitats que la vida ens posi al capdavant, amb uns ritmes de diva, orquestrats, que marquen el fil del disc.

Una història amb un fil clar

Un cop passada aquesta introducció, venen tres cançons que ens expliquen temes molt variats, però sempre fidel a aquest fil de diva del qual parlava abans. ‘Beware.. The South London Lover Boy.’ , que parla de tornar sempre amb el mateix noi, t’enganxa des del primer moment. Personalment, va recordar-me a una cançó que podria sonar perfectament a un cabaret. D’altra banda, ‘The WhatsApp Skespeare’ ens dona un xut d’energia abans d’arribar a la que, per mi, és una de les millors cançons del disc: ‘Winter Woman’. Una cançó que parla de superar adversitats i, també, de superar-se a sí mateixa. Per acabar amb aquest bloc, trobem la col·laboració amb Hans Zimmer, ‘Click Clack’, una cançó que, per mi, destaca pel seu final.

Si hi ha alguna cosa a destacar d’aquest disc, són les pauses parlades que fa. Amb el seu accent anglès marcat i la seva veu, la RAYE ha introduït aquestes pauses on narra part de les seves lletres. Personalment, m’ha semblat un 10.

Tractar temes difícils des de la sensibilitat

Tot seguit, ens trobem amb ‘I know you are hurting’, ‘Life Bowl’ i ‘I hate the way I look today’. En totes tres cançons es parlen temes des del dol fins a la resiliència. Tot i així, penso que s’ha de destacar com a l’última d’aquestes tres es tracta el tema de no sentir-se a gust amb el teu cos. En aquest cas, no es fa des d’un punt de vista positivista o esperançador, sinó com una realitat a la vida de molts.

No hi ha cap mena de dubte quan parlem del fil conductor del disc: els homes, les ruptures i com sortir d’elles. Així es veu a les lletres de ‘Goodbye Henry’, ‘Nightingale Lane’ o ‘Skin & Bones’, on es parla d’experiències d’una manera més oberta. Arribats a aquest punt, és el torn de ‘Where is my husband?‘, el gran hit d’aquest disc.

La nostàlgia, clau dins de tota aquesta història

‘Fields’, que dona el tret d’inici al final d’aquest àlbum, és la meva cançó preferida del disc. Una cançó preciosa, que parla de la nostàlgia i dedica als avis. De fet, el seu avui hi apareix en forma d’àudio, aportant un valor sentimental a la cançó. Per acabar, ‘Joy’ i ‘Happier times ahead’ posen una mirada de futur a la vida després d’una ruptura. La cirereta del pastís es posa amb ‘Fin’. Una cançó de gairebé set minuts en els quals la RAYE dona les gràcies a totes i cadascuna de les persones que han format part del disc.

En resum, «This music may contain hope» és un molt bon treball. Al llarg de tot el disc, la RAYE tracta temes molt diversos amb molta sensibilitat però, això sí, sense perdre la seva essència i els ritmes que caracteritzen aquest treball. Personalment, he d’admetre que, tot i no ser una oient habitual, m’ha agradat molt el disc i que, sense cap mena de dubte, el tindré en bucle durant els pròxims dies.

- Publicitat -

Gin converteix el desamor en pop-disco ballable a “MELANCORA”

Gin estrena “MELANCORA”, un EP en què consolida la seva aposta per un pop alternatiu i fresc que transita entre els ritmes nu-disco, electrònica i la calidesa de la música tocada en banda. Amb una producció totalment independent, GIN demostra el seu talent per combinar actitud, groove i nostàlgia en un so modern i preparat per fer ballar el públic.

A «MELANCORA», GIN forja una identitat musical molt personal fixant-se en la sofisticació de referents internacionals com els francesos L’Impératrice, però portant aquest groove i elegància cap a les seves llengües: el català i el castellà. L’EP funciona com un viatge sonor a través d’una ruptura, passant per l’energia d»Incendio’, la tensió de ‘Si te veo’ o el bilingüisme i l’arrelament de ‘La Ciutat’. Tot el disc està marcat per la presència de línies de baix vibrants que conviden constantment al ball.

Aquest treball arriba després d’un creixement constant en la trajectòria de la cantant. Després d’aconseguir un gran impacte el 2022 amb ‘La Nostra Relació Moderna’ al costat de Socunbohemio (superant les 100.000 reproduccions), el projecte va rebre un fort impuls l’any passat. GIN es va proclamar guanyadora del concurs de bandes emergents Fàbrica Embassa’t 2025 entre més d’una vuitantena de propostes, fet que la va portar a actuar al prestigiós festival independent de Sabadell.

Coincidint amb la sortida del disc, s’estrena el focus track ‘No queda nada ya’. Es tracta d’una peça inèdita de pop nocturn i elegant que captura l’instant exacte en què una història s’apaga. Impulsada per sintetitzadors envoltants en la línia de The Marías o Men I Trust, la cançó funciona com un tancament magnètic abans d’arribar al final de l’EP amb ‘Olvidarte de mi amor’, l’últim gran himne sad-banger del disc dissenyat per a la pista de ball.

- Publicitat -

Eskamot debuta amb ‘1953’, un homenatge a la memòria obrera i migrant des de la fusió folk i electrònica

Des de Santa Coloma de Gramenet, neix Eskamot, una nova proposta musical que combina sonoritats tradicionals amb una mirada contemporània i experimental. El grup debuta amb ‘1953’, una primera carta de presentació que posa en relleu la seva identitat artística i el seu compromís amb la memòria col·lectiva.

La banda està formada per Carla Salvador a la veu i guitarra, Oriol Boada a la veu i percussió, Elias Lleó al violí, Joan Boada a la mandolina, llaüt i guitarró valencià, i David Plaza “Plaç” al baix elèctric i sintetitzador. Aquests dos últims, amb passat a La Carrau, aporten una experiència clau en la fusió entre música d’arrel i esperit festiu, ara reformulada al costat d’una nova generació amb inquietuds sonores diverses.

Amb Eskamot, el punt de partida és el folk, però el recorregut s’expandeix cap a territoris electrònics com el tecno, el drum and bass o el trance, en una proposta que busca trencar límits estilístics sense perdre l’essència.

‘1953’ és una cançó que beu directament de la memòria familiar i col·lectiva. El tema ret homenatge a les àvies migrades i a les dones que han sostingut la vida en contextos difícils, tot evocant històries de treball, resistència i arrelament. Amb una mirada que connecta passat i present, la peça parla de barris que continuen reclamant dignitat i de lluites que, tot i semblar apagades, encara mantenen viva la seva força.

Amb aquest debut, Eskamot es presenta com una proposta amb identitat pròpia que reivindica les arrels alhora que mira cap al futur, convertint la tradició en un espai viu i en constant transformació.

- Publicitat -

Joan Miquel Oliver presenta ‘Oxitocina’, el primer avançament del seu nou disc

Joan Miquel Oliver ha estrenat ‘Oxitocina’, el single de presentació del seu nou treball discogràfic, que es publicarà el pròxim dijous 30 d’abril. La cançó es presenta com una de les propostes més sòlides i contundents de la seva trajectòria recent, amb un to més seriós i reflexiu.

El tema construeix un univers sonor marcat pel minimalisme i la repetició, generant una sensació d’espiral constant que acompanya el relat de l’eufòria química associada a l’amor. Aquesta idea es reforça amb una producció que juga amb la profunditat i l’espai, evocant una atmosfera gairebé futurista.

A nivell musical, ‘Oxitocina’ creix de manera progressiva. Parteix d’una base senzilla que es transforma al llarg dels seus tres minuts fins a desembocar en un tram final amb textures que recorden una petita orquestra de cambra. Les bateries, especialment potents, aporten una dimensió expansiva que encaixa amb la magnitud del discurs líric.

Amb aquest avançament, Oliver obre una nova etapa creativa que apunta cap a una exploració sonora ambiciosa i immersiva, consolidant el seu univers propi dins l’escena musical.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...