A una setmana del llançament del disc MARTINET!, el Galgo Lento ens ofereix una visió anticipada del que s’apropa amb la publicació del tema PERÒ QUE BE!. Aquesta cançó es caracteritza per ser més intimista en comparació amb el primer single TOT EL QUE T’HA PASSAT.
El protagonista del disc és Martinet, i es reflecteixen els seus sentiments, el seu procés de creació del disc i les experiències viscudes durant aquest procés.
Aquesta cançó és una joia intimista que destaca per la seva complexitat i varietat musical, plena de detalls subtils. Per això, és una cançó per ser gaudida amb calma i escoltada diverses vegades.
El single s’acompanya d’un videoclip que inclou selfies realitzats durant quatre anys, que mostren el Martinet quotidià, els seus canvis i fragments de la seva vida. Aquest vídeo l’acompanya un moviment que segueix el ritme de la música.
Ed Sheeran tanca el seu cicle de discs matemàtics amb “– (Subtract)” i la veritat el nom li ve com anell al dit, ja que tot i el molt sentimentalisme que té al darrere, els molts drames que ha viscut els darrers mesos, la majoria de les cançons són força planes i no venen a aportar molt en un artista que suma molts números 1.
Sap greu perquè a mi m’agraden les balades d’Ed Sheeran, sóc fan de ‘Thinking out loud’, ‘Photograph’ o ‘The A Team’, però no sé fins a quin punt és una bona idea editar un disc amb 18 (!!!) cançons en format acústic, tan sentimentals, que s’ajunten l’una amb l’altre i que no saps si estàs escoltant l’anterior o estàs a una de nova.
A mi personalment m’ha avorrit. No diré que les cançons no estiguin ben produïdes, que no digui coses profundes, que li han marcat, que són importants per ell, però per l’oient (o almenys per mi) m’han sobrat un bon grapat de temes. És curiós a més, perquè moltes de les composicions que m’han agradat més formen part de l’edició deluxe.
Jo era d’aquells que quan escoltava un nou disc del britànic m’arribava a posar la meitat del disc a la meva llista de cançons preferides i en aquest només m’hi he posat 3: ‘Curtains‘ (la més mogudeta, dins del què cap); i dues de la deluxe ‘Toughest’ (que també és un mig temps prou animada) i ‘Moving‘, que amb el seu falset t’atrapa prou.
La resta? Amb excepció del senzill ‘Eyes closed‘ no sabria dir-te cap tema que m’hagi deixat petjada, que se sumi a la llista de les meves cançons preferides del músic.
I mira que vaig escoltar-me el disc de matinada, perquè ja sabia els temes que tractava a les cançons, perquè anava avisat que serien acústiques.
No m’imagino una gira d’Ed Sheeran a grans estadis tocant aquestes cançons. Potser per això la gira es dirà “The Mathematics Tour” i inclourà cançons dels quatre discs.
Arribat a aquest punt, Ed Sheeran és lliure de fer el disc que li doni la santíssima gana, però crec que com a oient i persona que ha anat a forces concerts seus jo li reclamo una mica més i no un disc que em deixi així de fred.
En les seves dues dècades d’història, Primavera Sound ha convertit en un dels seus trets distintius la implicació amb els concerts en sales. No viure d’esquena al circuit musical de les ciutats on se celebra és un gest de coherència per a un festival urbà. D’aquí ve que ja sigui una tradició que les jornades principals de l’esdeveniment estiguin prologades i epilogades per la programació de Primavera a la Ciutat, que trasllada la celebració de Primavera a espais de petit i mitjà aforament, on les actuacions adquireixen una altra distància.
Enguany, Primavera a la Ciutat comptarà amb el suport de Banco Santander, nou partner estratègic de Primavera Sound, i actuarà com a vas comunicant que completarà el relat entre el que succeeixi a Primavera Sound Barcelona de l’1 al 3 de juny.
Després de l’excepcional expansió de 2022, coincidint amb el vintè aniversari de Primavera Sound, Primavera a la Ciutat by Santander torna a Barcelona a un format més tradicional, amb els espais de Razzmatazz i Sala Apolo com a epicentre i Paral·lel 62 sumant-se a la celebració el diumenge 4 de juny.
Des que, el dilluns 29 de maig, el r’n’b-pop de Saya Gray faci sonar oficialment les primeres notes de Primavera Sound Barcelona 2023 a La (2) d’Apolo fins que, a la matinada del 4 al 5 de juny, la festa vaporwave ElectronICON doni per tancat el festival en aquest mateix escenari, prop d’una trentena d’artistes s’ensenyoriran de les nits barcelonines, ja sigui amb les armes de jazz lisèrgic de The Comet Is Coming o amb el nou pop il·lustrat de Japanese Breakfast. Amb la inflamació posttot de black midi o les aviciades narracions d’Arab Strap. Amb l’erupció glam d’Yves Tumor o amb el prodigiós encanteri de Maggie Rogers. Amb la puixança dels xilens Vale Castillo i Elmalamía, representants del line-up de Primavera Pro. O amb l’hèlix electrònica de Darkside, que incorporen una passada noctàmbula a La (2) el dimecres 31 de maig, acompanyats de Marc Piñol. D’altra banda, The Dare, Palm i Usted Señalemelo no podran formar part d’aquesta programació per causes logístiques alienes al festival.
Enguany, la del dimecres tornarà a ser la jornada en què Primavera Sound s’obre completament a la ciutat amb un programa inaugural i gratuït per al record. El 31 de maig, en el Parc del Fòrum retrunyirà el feedback i les veritats de La Paloma, el sentiment de crooner precoç de Jake Bugg, el xou ballable de Confidence Man i, sobretot, la col·lecció d’art pop de Pet Shop Boys.
A més d’aquestes actuacions, el duo format per Neil Tennant i Chris Lowe oferirà un concert més en el marc de Primavera a la Ciutat by Santander, el diumenge 4 de juny a Barcelona (Sala Apolo); una ocasió difícilment repetible de veure i escoltar a un dels històrics pilars del tecno-pop en un recinte d’aforament reduït. A Barcelona, l’actuació a Sala Apolo de Pet Shop Boys anirà seguida per les sessions de DJ Playero i Dave P..
Primavera Sound s’alia novament amb Brunch Electronik per acomiadar el festival com es mereix, amb una festa a l’aire lliure on retrobar-se per última vegada abans de reinicialitzar el rellotge a l’espera de Primavera Sound 2024. Ben Böhmer, CamelPhat, Diplo, Carlita, Two Ex i Purple Disco Machine seran els oficiants del tancament en el Parc del Fòrum.
Tant els concerts en sales de Primavera a la Ciutat by Santander com la festa de Brunch Electronik és accessible per als posseïdors d’abonaments per a Primavera Sound Barcelona, Primavera Sound Madrid o tots dos. Per a assegurar la comoditat de tots els assistents, s’habilitarà un sistema de reserva prèvia de localitats, indispensable per accedir a aquesta programació. També es posarà a la venda un contingent d’entrades per a aquelles persones que desitgin assistir a aquestes actuacions i no tinguin abonament del festival.
Les jornades d’inauguració a Parc del Fòrum i Cívitas Metropolitano són gratuïtes per a tothom, però per accedir a elles també serà necessari reservar prèviament una invitació. Més informació.
El festival Arts d’Estiu ha anunciat el cartell complet de la seva dotzena edició, que tindrà lloc de l’1 al 20 d’agost a Pineda de Mar.
Entre els nous confirmats trobem Sopa de Cabra, El Kanka, Rozalén o Ojete Calor, que se sumen a The Tyets + Els Amics de les Arts, Els Catarres, Suu, Ara Malikian, així com Luz Casal o Rosario.
Propostes en un espai únic, a tocar del mar, on música, gastronomia, moda i cultura es fusionen convertint el festival i el Village d’ARTS d’Estiu en el punt de trobada a les tardes i nits d’estiu de la costa del Maresme.
El village, amb programació musical pròpia que es presentarà pròximament, estarà obert al públic general (vagi o no a veure l’espectacle) i proporcionarà una oferta d’oci i restauració a partir de les set de la tarda; música en directe, dj´s, expositors i botigues efímeres, food trucks i activitats diverses al costat del mar. L’oferta gastronòmica i d’oci a l’entorn del festival permet oferir una experiència global tant pel públic assistent als concerts com per a visitants sense entrada.
Aquest divendres s’ha publicat “Terrible” el que per algunes persones és el millor disc de Sr Chen, un dels productors de moda al nostre país i també un excel·lent músic, com hem pogut descobrir amb els seus projectes més personals.
“Terrible” no és una excepció (tot i el nom) i el disc comença ja amb una picada d’ullet a tota la generació que va començar a fer servir la Play Station 1. A partir d’aquí un viatge ple de sorpreses, lletres que no deixen indiferent i una sonoritat que ha creat en companyia del productor InnerCut, que ha ajudat a fer més gran el projecte.
La presentació del disc tindrà lloc el 15 de setembre a l’Heliogàbal i és que abans té un bon grapat de projectes entre les mans, entre ells el nou disc de Ferran Palau i una frikada que no ens ha pogut explicar davant la càmera, però sí fora (i spoiler, valdrà la pena).
Aquesta primera setmana de maig ens deixa un llançament internacional que destaca, el nou treball d’Ed Sheeran “- (Subtract)” amb el qual tanca el seu cicle matemàtic. The Smashing Pumpkins publiquen una òpera en tres actes amb “ATUM”, sent l’altre llançament destacat del divendres.
A casa nostra hi ha molta més oferta, des de “Homas” dels Stay Homas, passant per l’EP d’Edu Esteve “Ara o mai” o “Vainilla” de la Júlia Blum. També trobem discs de Pol Ferrés, Sara Terraza,
Miki Núñez presenta la seva nova cançó “Suerte” acompanyat de Carlos Sadness, una composició animada que fa honor a l’agraïment que s’experimenta en conèixer algú nou.
El tema té el focus posat en aquelles relacions amoroses en què dues persones es coneixen gràcies a una casualitat. Així, Núñez realça el valor que té trobar-se una persona del no-res i que tot marxi sobre rodes. Espontani. Natural.
A més, destaca el vertigen que s’experimenta quan es dóna aquesta situació i reconeix gaudir d’aquesta sensació estranya. La melodia ve de la mà d’un vídeo compost per diverses imatges superposades una damunt de l’altra que acompanyen la lletra de la cançó.
El single “Suerte” és l’anunci de la prevenda del seu nou disc que sortirà el pròxim dia 9 de juny. Aquest nou projecte ha facilitat a Miki Núñez desenvolupar un so més minuciós, detallat i complex, en què la guitarra acústica és una de les grans protagonistes.
L’artista català aprofita les lletres del seu darrer disc per despullar-se i ensenyar al públic quina és la seva visió de les relacions i com percep i sent el dolor que caracteritza el desamor.
L’artista català, acomiadava l’any passat anunciant la prevenda del primer concert de la nova gira amb què recorrerà molts racons de la nostra geografia, començant per Barcelona al Sant Jordi Club el 30 de juny de 2023.
Edu Esteve presenta “Ara o mai” l’esperat EP de l’artista català que recull èxits com ‘La Primavera’ o ‘No Vull Despertar’.
Amb aquest nou projecte, l’Edu té clar el missatge que vol transmetre: encara que el temps corri i passi amb rapidesa, sempre s’està a temps de frenar i fer allò que un vol. Cadascú té el poder de decidir qui vol ser i en què es vol convertir, ningú més. És el moment, és el lloc. És ara o mai.
Així, amb la importància del temps com a eix temàtic central, l’Edu demostra la seva versatilitat i capacitat d’adaptació nedant entre diversos estils musicals sense deixar d’impregnar la seva marca personal, atrevint-se amb sons nous però mantenint una mateixa línia.
I és que a “Ara o mai” convergeixen gèneres i sonoritats, trobant-se des de cançons festives i alegres com ‘A Flor De Pell’, fins a energies més fosques en el cas de ‘La Cadena’ o cançons arrelades als sentiments i emocions com seria ‘Estrelles’.
Un projecte atrevit, sorprenent i que no deixarà ningú indiferent, en què conèixer una mica més Edu i acompanyar-lo en la persecució dels seus somnis i la seva pròpia identitat.
Aquest divendres ha arribat “Vainilla” el nou projecte de Júlia Blum, un any després del seu EP “sobre la marxa”.
‘VAINILLA’ és l’àlbum que reuneix la feina desenvolupada durant els darrers mesos. Lletres que descriuen moments quotidians, pensaments desenfadats, amb paraules que sonen familiars i que ens resulten pròximes: ‘cançons amb títols llargs’ -el seu primer avançament- o ‘un poquet de wine’ són l’exemple clar d’això. La sonoritat té clares pinzellades de música pop, que ja caracteritzen a la Júlia Blum, però en aquest disc se’ns transporta a un mood despreocupat que transmet calidesa. Puntualment, també identifiquem recursos més experimentals i versos més introspectius, com pot ser al tema ‘no és la meva vida’. Un conjunt de 10 cançons en llengua catalana, a excepció de dos temes, on la Júlia ha introduït per primera vegada el castellà.
‘VAINILLA’ és una olor i un gust que et transporta a tots aquests temes que trobem dins l’àlbum, i que al final, s’identifiquen amb aquesta època de la vida de la cantant.
De tot plegat n’hem parlat amb la cantant, en una entrevista al carrer on van passar moltes coses, motiu pel qual vam haver d’editar una mica la nostra trobada. Els nostres seguidors habituals ja saben que és un fet que no acostumem a fer!
L’inici de la primavera ha estat el tret de sortida per Pol Ferrés i la seva banda per donar a conèixer el seu nou àlbum, ‘Guateking’. Un nou disc format per un total de 9 cançons amb sons variats que l’amistat, la festa i les ganes de riure i viure en són protagonistes.
El primer tast d’aquest nou àlbum el vam tenir durant aquest mes d’abril amb els temes ‘Tornarem a caminar’ i ‘Txa, Txa, Txa’. Dues propostes amb ritmes molt variats, utilitzant instruments acústics i programats, amb alguna col·laboració i molta festa.
La resta de cançons mantenen la mateixa essència i formen el disc “GUATEKING”. Aquest disc també compta amb col·laboracions molt especials: el raper garrotxí JupyKer i la coral de l’auditori de Girona: el Cor Geriona.
El nou àlbum de Pol Ferrés està disponible a totes les plataformes digitals i a Youtube, on també podreu trobar dos videoclips i l’àlbum sencer. El disc està produït pel també baixista de la banda, Roger Martín i masteritzat pel garrotxí Marc Usano.
Bring Me The Horizon acaben de compartir una nova cançó anomenada ‘LosT’ que ve acompanyada d’un videoclip no apte per persones sensibles i amb animadversió a la sang.
La cançó de ben segur que acompanyarà els directes que el grup té programats aquest estiu, amb Fall Out Boy.
La banda ja va passar per Barcelona el passat mes de febrer.
Ed Sheeran ha guanyat el judici en el qual se li reclamaven més de 90 milions d’euros per un suposat plagi del seu èxit ‘Thinking out loud’.
Els hereus de Marvin Gaye havien acusat al britànic de copiar i explotar sense autorització ni crèdit la cançó ‘Let’s get it on‘, incloent la melodia, els ritmes, les harmonies, la línia de baix o el tempo entre altres.
Després de dues setmanes de judici, Sheeran va arribar a agafar una guitarra per interpretar davant del jurat la polèmica cançó i sembla que els va convèncer que no hi havia hagut còpia en la progressió dels acords.
Els darrers dies el britànic va arribar a afirmar que si perdia el judici pensava deixar la música, fet que almenys i fins la propera demanda, no caldrà que compleixi.
De fet aquest mateix divendres es publica el seu nou disc “Subtract” i d’aquí a pocs dies començarà la seva gira americana.
L’any passat el britànic també va guanyar el judici per un suposat plagi de ‘Shape of you’.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
