Després dels tres primers senzills: «Ens hem guanyat l’estiu», la cançó estiuenca i bonrolloera que en menys de tres mesos ha arribat a les 220.000 reproduccions a Spotify, «Pels anys que no hem viscut», l’himne planetero que ha fet tornar a recordar l’amor d’adolescència a tothom que l’ha escoltada (i que en només un mes ja ha superat a les 75.000 escoltes), «Hivernar amb esportivitat», una cançó introspectiva i tardorenca amb piano que ha fet caure llàgrimes a més d’un (i que en només 15 dies ja porta gairebé 30.000 reproduccions), Pau Vallvé avança avui «I cantar!».
«I cantar!» és una cançó vitalista, enèrgica, bonica i desenfadada. Gravada amb un sol micro amb la gent i els instruments al voltant d’una taula, cantada a pulmó i en germanor. «I és que mai és tard per viure» o «Sempre pot ser primavera, sempre pot ser Sant Joan!» criden amb un somriure. El Pau Vallvé més vitalista.
