Doctor Prats ha alegrat l’inici de setmana als seus seguidors després de compartir una imatge a les xarxes socials on s’anunciava que estan preparant el seu cinquè disc.
“Estàs a punt? Doncs sí, estem gravant el nostre cinquè disc. Hem estat un temps parats i no us en feu a la idea de com us hem trobat a faltar. I ara tornem. Tornem a tope amb noves cançons i amb un disc que…”. Així és com Marc Riera, cantant dels Doctor Prats, ha anunciat avui a través d’un reel penjat a Instagram, el seu retorn un any després d’haver comunicat que paraven durant un temps.
Els terrassencs publicaran el seu cinquè disc a la primavera de l’any vinent i el presentaran amb un nou xou renovat i carregat de la seva energia habitual, que els permetrà a més a més, celebrar els seus 10 anys de trajectòria. Enrere queden uns mesos de descans que el grup va necessitar prendre’s per agafar perspectiva i descansar després de vuit anys de carrera intensa al llarg de la qual havien publicat quatre discos i fet cinc-cents concerts.
Així doncs, aquest 2025 Doctor Prats tornaran als escenaris amb un nou disc carregat de les tendències més actuals i un nou directe marca de la casa amb els que tornaran a revolucionar la música catalana i a ser un dels grups referents en festes majors i festivals.
Jason Mraz anuncia avui el tour ‘Still Yours’, amb una parada a Barcelona, el 15 de setembre al Palau de la Música. Feia més de 10 anys que Mraz no anunciava cap concert a Catalunya.
Les entrades es podran comprar a partir del dijous 5 de desembre a les 10:00h a través de doctormusic.com, entrades.com i guitarbcn.com.
Els 21 xous que componen aquesta gira seran una nit amb Jason Mraz, en què el músic compartirà amb el públic històries darrere d’alguns dels seus èxits més famosos. A més, els fans també podran gaudir dels nous temes que presentarà en directe.
La gira suposarà el retorn de Mraz a llocs que han estat clau a la seva carrera. El seu tema ‘I’m Yours’ va saltar a la fama per primer cop després de la meravellosa resposta del públic en un festival a Suècia; un vídeo d’una primera interpretació d’ ‘I Won’t Give Up’ en un concert a una casa dels Països Baixos es va fer viral el 2011; i la ciutat de Praga va servir com a teló de fons per al vídeo del seu icònic èxit, guanyador del premi GRAMMY, ‘Lucky’.
Pels amants de l’escena musical del nostre país, La Sra. Tomasa és un regal.
I ho ha estat des dels seus inicis amb els discos Corazón Bombo y Son (2014) i Nuestra Clave (2017), on ja es van descobrir com un grup que apostava per la música en directe, per l’experimentació i per la mescla de gèneres: latin, urban, electrònica, salsa, hip-hop… I com sempre, amb els millors músics del panorama i un toc actual fresc.
Aquest passat divendres, La Sra. Tomasa ha tornat a demostrar perquè són un dels grups més sorprenents i innovadors del panorama. Amb la sala Razzmatazz 1 completament plena i un ambient que feia vibrar, el grup va presentar el seu últim disc, 1040, i va tancar així una gira de presentació que ha estat un reflex de la seva evolució, sense deixar enrere les seves arrels.
Després de més de 10 anys de trajectòria, la banda ha fet un últim gir, consolidant un estil que beu de la fusió i l’experimentació. A 1040, l’últim treball discogràfic, La Sra. Tomasa porta l’oient a un viatge que no només és musical, sinó també cultural i emocional. Cada cançó sembla un reflex de les experiències viscudes durant els quatre anys de creació del disc: viatges per Amèrica Llatina, l’Àsia, i el descobriment d’una infinitat de llengües i ritmes. Això es tradueix en temes que alternen entre sons tradicionals llatins i influències modernes com el hip-hop, l’electrònica, el drum and bass i el reggaeton. Aquesta nit, hits com “Un rumbo sin destino”, “Mala Fama” i “El cuadradito” han fet aixecar el públic, que no ha parat de ballar durant les gairebé dues hores de concert.
A més del nou material, la banda no ha oblidat als fans de les seves etapes anteriors, fent sonar a ritme de salsa temes del seu últim EP ¡SUENA! o clàssics del projecte conjunt de live sessions amb El Colectivo com “Sepa Mi Gente” o “Soy Así”. Tot això acompanyat per uns visuals espectaculars, una il·luminació que va potenciar encara més l’impacte de cada cançó i una banda de mariachis com a convidats especials per acabar el concert.
El més sorprenent és com la banda ha sabut reinventar-se, apostant per un estil amb més electrònica i més influències de les músiques d’arreu del món, però sense renunciar als seus orígens i sense perdre el toc innovador que els caracteritza i el gust per la festa i per la música tocada en directe.
És un luxe comptar amb grups com La Sra. Tomasa, capaços de portar el seu art a un nivell internacional sense renunciar a les arrels. Si teniu l’oportunitat de veure’ls en directe, no la deixeu escapar. Pocs artistes saben connectar tant amb el públic i aconseguir que una nit sigui molt més que un concert. En una indústria complexa i sovint injusta, ells són una mostra que el talent i l’autenticitat poden triomfar.
A finals d’octubre es publicava el cartell de la nova edició del Primavera Sound Barcelona previst pel 2025. És el macrofestival amb segell català que se celebra anualment al Parc del Fòrum més gran de casa nostra. D’entre els artistes com a cap de cartell: cap en català, però tot dones. Si bé la baixa representació d’artistes de casa (que no significa exclusivament que cantin en català) no és res a estranyar d’aquest esdeveniment i que sigui el festival amb més públic de tota Catalunya (el 2024, 268.000 assistents) si sorprèn que sigui un dels cinc esdeveniments que més ajudes públiques rep i que, en canvi, tan sols un 3% de la seva programació sigui dedicada només a artistes en català en la seva passada edició. Aquestes dades aporten una sentència que hauria de preocupar: al gran festival de casa nostra hi ha poca presència del català.
El Primavera Sound és un dels festivals amb més projecció internacional que hi ha a la capital catalana. I per molts anys que duri. El Cruïlla, el Sónar o el Share Festival se sumen com a referents musicals, però també com a festivals amb una baixa programació d’artistes que canten en català. En el cas del Cruïlla, per exemple (el segon per la cua en rebre més subvencions) dels pràcticament 60 artistes programats l’any passat tan sols nou cantaven en català. El Share, en canvi, dels 27 que tenien a la darrera edició tan sols 3 feien música en català. Ara ho podem generalitzar: als grans festivals catalans hi ha molt poca presència del català. I és greu.
El Cruïlla, el Sónar o el Share Festival se sumen com a referents musicals, però també com a festivals amb una baixa programació d’artistes que canten en català.
Aquest panorama posa de manifest una contradicció important: els grans festivals que es beneficien d’ajudes públiques significatives contribueixen poc a la promoció de la música en català. Una situació que genera un debat necessari sobre quin hauria de ser el rol de les institucions públiques en el moment de finançar esdeveniments culturals. Es pot justificar l’aportació de diners públics a festivals que no potencien prou als artistes locals? Seria lògic exigir una quota mínima d’artistes locals com a contraprestació per a les ajudes? Com tot: depèn. I cal parlar-ne i discutir-ho amb calma i paciència, però no és gens fàcil. Sempre hi ha molts factors que juguen en aquesta batalla -entre ells i sobretot l’econòmic- però s’haurien de poder arribar a un punt comú que potencies la llengua fos quina fos la projecció del festival i que a més donés la suficient llibertat als promotors per poder programar als artistes que triessin.
Alguns sí
N’hi ha que fan la feina. És el cas del Canet Rock o l’Acampada Jove per exemple. Als seus respectius cartells compten amb la presència més que majoritària (per no dir absoluta) d’artistes catalans. És cert que juguen en categories inferiors, que el públic és diferent, i que el capital invertit és menor, però no treu que tinguin la seva rellevància. Tot i això, s’ha d’afegir, que l’ajuda que reben els macrofestivals és residual pel que fa al cost de l’esdeveniment. En canvi, però els de menor projecció que es consideren estratègics (siguin organitzats total o parcialment per l’ens públic) tinguin un suport més decidit de les administracions. Un altre debat (on també s'hauria d'obrir el meló) és la presència, a vegades pràcticament clonada, dels mateixos artistes a aquests festivals.
Discutim-ho, però, hi posem solució?
No s’hauria de complir amb mínims ni tampoc passar-nos als extrems: cal trobar un equilibri lògic per donar sortida a la quantitat de música que es produeix al país i que no té cabuda als grans festivals. Però als concerts que es fan a casa, volem veure artistes de casa. Si no tenen l’oportunitat aquí, on en tindran? Donar més cabuda a la música en català no hauria de ser una qüestió política, sinó una responsabilitat social de promotors i d’institucions que els donen suport. Respectar sempre una llibertat per l'empresari, que al final s'hi guanya la vida, però també respectar que els diners públics i les institucions estiguin al costat dels artistes.
En aquest context, Catalunya com a referent de festivals al sud d'Europa, hauria de liderar un model tenint en compte a la seva pròpia realitat cultural en un moment d’identitats fràgils i amb una crisi lingüística sobre la taula difícil d’afrontar.
Bon Bryar ha mort als 44 anys per causes que encara s’estan investigant. El músic va ser vist per última vegada el passat 4 de novembre fins que el passat dimarts va ser localitzat a casa seva, a Tennessee, amb evidents signes de descomposició.
Bryar va treballar com a enginyer de so per grups com The Used, on acabaria coneixent als membres de My Chemical Romance durant una gira el 2004. Posteriorment es va unir al grup després de la publicació de «Three Cheers for Sweet Revenge», substituint a Matt Pelissier a la bateria. També formaria part del disc «The Black Parade» i finalment també de «Danger Days: The True Lives of the Fabulous Killjoys (2010)».
El 2014 anunciava la seva retirada de la música per convertir-se en agent immobiliari i centrar-se en organitzacions benèfiques i santuaris de rescat de gossos.
Shaboozey és l’home de la setmana, després d’igualar les 19 setmanes de lideratge a la Billboard Hot 100 i situar-se a només una de ser l’artista que més setmanes ha liderat a la llista americana en més de 60 anys d’història. Doncs en aquesta mateixa setmana ocupa el número 1 de la Primera Llista, amb un tema ‘A bar song (Tipsy)’ que ha necessitat 23 setmanes fins arribar a dalt de tot, tot un rècord també! Però finalment aconsegueix el preuat número 1.
Entren a la llista
Els Amics de les Arts & The Tyets – 4-3-3
Damiano David – Born with a broken heart
L’exconcursant d’Eufòria Fredrik després d’haver guanyat popularitat amb el seu pas pel concurs de TV3, s’ha endinsat en un ambiciós treball anomenat ‘Projecte 360’. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de fomentar l’ús del català i contribuir a la preservació de la cultura i la identitat catalana. Com en el concurs li deien que era un artists «360», ha decidit anomenar-lo així.
La nova cançó que ens porta Fredrik té la participació de la també ex-concursant d’Eufòria Misty i està basada en un objecte per mesurar l’amor recíproc, «L’estimòmetre». En el treball es fa referència a tots els «estimòmetres» que han creat tots els centres escolars que han participat el rodatge del videoclip. Amb aquesta iniciativa es pretén concienciar sobre la importància de l’amor i la solidaritat.
En el videoclip han participat diverses escoles de Catalunya on cadascuna d’elles han creat el seu «Estimòmetre» per vendre’l a una «Botiga de l’amor» instal·lada al seu centre per recaptar fons per la Marató de TV3 que enguany es dedica a les malalties respiratòries.
«Estimòmetre» ja està a totes les plataformes digitals
Sara Roy ha presentat el seu segon disc ALTER EGO, que ha creat a foc lent, fent una introspecció i projectant totes les seves inquietuds en un disc que entusiasmarà als seguidors de l’artista.
La Sara ens ha parlat de com l’ha treballat, de l’equip que ha estat al seu costat, de la presentació del gener a l’Apolo i de com gaudeix fent música en directe.
El grup del Masnou presenta el seu segon senzill de l’últim EP, ‘Abrir Camino’, el qual els serveix per tancar el camí com a banda musical després de gairebé una vintena d’anys de carrera i èxit.
Lágrimas de Sangre no ha desaprofitat aquest últim senzill per omplir-lo de missatges de lluita i solidaritat per a un món més just. Després de la presentació del seu últim tema, “Casualidad”, adopten, amb ‘Abrir Camino’, un to més cru, visceral i reivindicatiu. Amb aquest ens posen de manifest que han triomfat, “No nos hemos rendido, hemos vencido”, i que han sigut capaços de fer-se lloc en una indústria salvatge i manipulada: “Nos hemos pasado el juego, un juego adulterado”. També fan servir el tema per agrair al seu públic la fidelitat i el suport que els han mostrat al llarg de la seva trajectòria.
A la cançó apareix Miliu al baix, Uri Escolano a la trompeta, Sergi Aragó al trombó i Rama Lama a la guitarra. Els scratch estan en mans d’El Gordo del Funk, qui fa de la cançó un tema amb to de rap.
Aquest nou senzill, entre altres cançons del grup, podran escoltar-se en directe per última vegada el proper any 2025 en les tres dates ja anunciades: el dia 26 de setembre a Madrid, el 8 de novembre a Bilbao o el 15 de novembre a Barcelona. Aquí serà on Lágrimas De Sangre s’acomiadarà, oficialment, del seu públic.
Quan el record d’algú especial es torna borrós, se sent com un segon dol. Aquest és el missatge que Maig transmet al seu nou single, produït per Biel Colomer, amb una atmosfera nostàlgica inspirada en els ritmes de James Blake.
Després d’un estiu càlid marcat pel llançament de Cadaqués, Maig enfronta el fred emocional d’un hivern sense aquella persona que va estimar profundament durant una etapa a la Costa Brava.
Aquest nou viatge introspectiu de l’artista catalana pren vida entre els arbres i la boira del Montseny, acompanyat d’una proposta visual dirigida per Maig enregistrada allà mateix que envoltarà la intensitat del track.
Aquest any sens dubte ha sigut el més fort que recordo per la música i pel hip-hop, i aquest novembre ho acaba de confirmar. Un mateix mes en el que hem tingut disc de Tyler i… així, per la cara, el mateix divendres que vaig publicar el blog la setmana passada, però unes hores més tard, disc sorpresa de Kendrick Lamar. Us podeu imaginar el salt que vaig fer al adonar-me. Estava a un bar i vaig anar directe a casa per escoltar-lo 3 cops seguits. Sens dubte el meu artista preferit.
NOVETATS:
I res, aquí us el porto, GNX, un disc amb el qual confirma el seu estat de forma aquest any 2024, després de tot el beef de Drake, ha aprofitat el moment i ha tret aquest disc, que per mi i després de parlar-ho amb diversos amics, té més forma de mixtape, on Kendrick Lamar s’ha tancat a l’estudi per gaudir i publicar el que li ha sortit de dins, sense pensar en un disc conceptual com els seus últims. I el resultat és increïble, amb cançons espectaculars, on veiem la seva part més agressive, com “squabble up”, “hey now”, “reincarnated” o “tv off”, on van apareixent artistes molt poc coneguts de la west coast, i d’altres més calmades com “gloria” con tenim l’aparició estel·lar de SZA (vaya combo!!). En fi, com estava clar, m’ha encantat, i sembla que serà la meva banda sonora per aquest final d’any. Mireu també el videoclip de “squabble up”. Ganes del show de la Superbowl!
“Bloodlines” és el tercer single d’aquest any per Franc Moody, un dels grups que més vaig gaudir al Vida de l’any passat, per les seves cançons plenes de funk. Aquesta, n’és un exemple més.
souto i xicu s’han tornat a unir pel tercer single del primer disc de souto. La cançó es diu “BACKFL!P” i és un hit amb ritmes brasilers, mesclat amb l’estil propi de dos dels artistes més interessants de l’underground català.
Dillom i Santiago Motorizado, han creat una Portal Sessions on els dos artistes interpreten conjuntament cançons de les dues formacions. M’ha agradat molt la nova versió de “Ciudad de la Paz”, originalment de Por cesárea, el disc de Dillom, però que amb l’aparició del cantant de El Mató a un Policía Motorizado, es torna encara més bona. Les versions de “La Noche Eterna” i “Diamante Roto”, també molt top. A més, l’han acompanyat d’aquest fantàstic vídeo.
Que Le Den Por Culo A Tus Amigos, és el nom del disc col·laboratiu de Los Punsetes, precisament amb tots els seus amics: Mujeres, Marcelo Criminal, Alizzz, Carolina Durante, La Paloma, Depresión Sonora, Los Planetas, Ghouljaboy, Triángulo de Amor Bizarro, Aiko el grupo i molts més. Amb aquest disc celebren els seus 20 anys de trajectòria amb un disc doble amb el qual tots aquests grups revisiten les seves cançons.Jo em quedo amb “Una Persona Sospechosa” amb La Paloma, “Untitled” amb Carolina Durante i “Dinero 2” amb Mujeres.
I acabem la ronda d’avui amb “más que eso”, el nou tema de Vic Mirallas, el primer single del nou EP d’un dels artistes amb més qualitat i projecció de l’actualitat. M’ha sorprès el final més electrònic, sense abandonar la seva essència més propera al jazz. Fan absolut.
DESCOBRIMENTS
Avui us porto una cançó extra, ja que aquests dies he recuperat “Soleá” de Barry B amb DRUMMIE i Sam Gold i és un temazo fort, ganes d’escoltar-la en directe aviat. És una de les cançons amb la qual Barry B es va donar a conèixer i que li ha permès estar on està ara, després de la publicació del seu primer disc, CHATO, la setmana passada. El vídeo també m’ha semblat meravellós.
Podeu també escoltar la nova cançó de rusowsky amb bbtrickz, o singles de 4batz, Russ o Biela. Ens veiem la setmana que ve!
Judit Jacquet és delicadesa, puresa, màgia i fragilitat, alhora que empoderament. Sens dubte, un projecte que neix des de l’ànima i la voluntat de traspassar des de la vivència més personal. La cantant banyolina debuta amb el seu primer EP, titulat Deixa’m ser jo, que conté 7 delicades cançons que reflecteixen diferents etapes viscudes durant una ruptura i les ganes i necessitat de tornar a ser una mateixa.¿
El disc és un viatge emocional capaç de transportar qualsevol, transitant per les diverses fases que tota persona experimenta durant una ruptura. Des de l’acceptació del final d’una relació, passant per la il·lusió innocent de tornar a intentar-ho, les segones oportunitats, la decisió ferma d’emprendre el propi camí, però la por de fer-ho, tot i les ganes de volar i deixar-ho tot enrere per tornar per recompondre’s. En definitiva, un disc que és un clam al respecte cap a una mateixa i la valentia de començar un camí sola, tot i els dubtes i les pors que sovint s’interposen en el camí. Un EP ple de contradiccions i d’incertesa, de tenir molts dubtes però alhora tenir-ho tot clar. Tot això a través de la senzillesa i el minimalisme d’un pop íntim i melancòlic, amb melodies delicades i captivadores protagonitzades per veu, guitarra acústica i teclats.
Deixa’m ser jo és un EP produït per la valenciana Llúcia Peiró, també compositora i guitarrista, a excepció de la cançó “Deixa’m ser jo”, que ha estat obra del músic Oriol Tonietti. La mescla ha anat a càrrec de Nil Canals i el màster ha estat fet per Pablo Cano a LALLANAESTUDIO. La fotografia i el disseny de la portada són obra de Valentina Andrade, coneguda artísticament com a Veradefilm, una fotògrafa xilena radicada a Barcelona especialitzada en retrat i fotografia fine art, que ha sabut plasmar a la perfecció l’essència d’aquest treball discogràfic. A la portada, Judit Jacquet es troba envoltada de núvols i flors d’un color viu, símbol de l’etapa d’incertesa i contradicció que es descriu en el disc. A la vegada, però, la imatge reflecteix un procés de transformació personal, ja que la postura de la cantautora suggereix moviment i evolució.
Les cançons de Deixa’m ser jo es podran escoltar per primera vegada en directe el diumenge 15 de desembre a les 18h de la tarda a Girona, al Centre Cívic Ter. L’entrada és gratuïta i ja es pot reservar al web de l’Ajuntament de Girona.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
