El proper 8 de setembre arribarà “GUTS” el segon disc de la cantant Olivia Rodrigo, que aquest mateix divendres ha estrenat ‘vampire‘ el primer senzill d’aquest nou treball amb el qual obre una nova etapa.
La producció és cosa d’en Daniel Nigro, que ja va ocupar-se del seu debut “SOUR”. La cançó ens transporta al rock dels anys 70, en aquesta proposta on la cantant expressa que és una noia de dinamismes i que li agraden els canvis melòdics i rítmics.
La lletra ens parla d’un noi que l’ha utilitzat per la seva fama. La cançó la va escriure durant el passat hivern amb la intenció d’expressar com se sentia.
“Ja portavem temps cantant que la vida és curta però ampla, i és que com tot, tot té el seu final”. Marialluïsa diu adéu. El grup igualadí s’acomiadarà al juliol amb una sèrie de concerts. Abans, però, ha volgut deixar el seu testament sonor a “Tinc al cor el que no trobo al cap”, un EP que es publica avui divendres 30, que recull tots els singles publicats el darrer mig any i on se sumen dos temes completament inèdits. Un d’ells és el que obre el disc, “Senzilla, la vida?”, amb una lletra premonitòria i producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril).
Pren el relleu “Feel Free”, un tema clau en el tram final de la trajectòria de la banda. Produïda per Ildefons Alonso, és una cançó de melodia encomanadissa, ritme trepidant i ànima psicodèlica, amb un missatge que convida a alliberar-se i a compartir les emocions. Segueix “7 de novembre de 2022”, produïda per Jordi Casadesús, una història d’amor que es resolt en un concert; mentre que “Dies de preguntes” representa la cara més experimental i arriscada del grup, aquest cop amb Santi Careta als controls. L’altre tema ja conegut és “Les nits sense dormir”, amb producció de Dani Ferrer (Love of Lesbian).
El disc es tanca amb “Viliella”, una cançó recuperada de velles maquetes que, malgrat el so rústic, capta perfectament l’essència del grup. Es va enregistrar al poble pirinenc que li dóna nom.
ÚLTIMS CONCERTS
7/7 Sant Pere de Ribes – Festival Sons Solers
28/7 Barcelona – Sala Laut
29/7 La Cortinada (Andorra)
30/7 Igualada – La Bastida del Rec
Els avisos meteorològics que anunciaven tempestes per tot el territori català no van donar treva a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el Vida va transcórrer amb total normalitat durant tot el vespre —a excepció d’un plugim al voltant de les deu de la nit—, a les 2 de la matinada es van haver de suspendre les actuacions restants. La intensitat de la pluja, que no semblava que hagués d’afluixar, va obligar a escurçar la primera jornada del festival. Malgrat això, vam poder gaudir de moltes actuacions, als escenaris principals i també als més petits.
Maria Jaume, Yaunest i Massaviu: les perles amagades del festival
La mallorquina Maria Jaume va ser l’encarregada d’inaugurar el festival d’aquest any. Va actuar a l’escenari La Cova davant d’un públic força reduït i més aviat tímid. Així i tot, se’l veia gaudir amb les melodies tranquil·les de l’artista i la seva banda que, per cert, tenien un so impecable. La cantant va interpretar temes del seu últim àlbum i també va presentar el senzill recentment publicat ‘Lo Que Romp Es Coret’. La seva actuació va acabar amb un dels seus temes més coneguts, ‘Me desplom’. Una energia perfecta per començar un dia de festival.
Com un rellotge, en acabar l’actuació de Maria Jaume començava la de Yaunest a l’escenari La Cabana, just al costat. El jove empordanès va debutar fa només un any amb l’EP “Wonder Room”, que es mou entre l’electrònica i el beat, molt ben portat al directe. Un problema tècnic va fer perillar l’actuació, i és que a mitja cançó, la seva guitarra va fallar i va haver d’acabar-la sense. “Se m’ha mort la guitarra”, va confessar en un estat perceptible de frustració. Després d’arreglar-ho com va poder amb el seu equip, el concert va seguir amb normalitat.
Mentre a un dels escenaris principals hi actuava Núria Graham, a La Cova hi tornava a començar la música amb Massaviu. També amb algun problema tècnic que els va fer estar una mica descol·locats durant els primers temes, van fer un repàs dels seus dos últims àlbums. A més, van presentar cançons del disc que veurà la llum després de l’estiu que, com van explicar, és l’època de l’any que més els inspira per compondre.
Henrio i Whitney: una bona dosi de folk
Un altre cop des de La Cabana, l’igualadí Enric Verdaguer, Henrio en el seu actual projecte musical, transmetia una pau i una tranquil·litat indescriptibles amb la seva guitarra acústica. Va presentar l’àlbum “Somewhere, Sometimes”, inspirat per la nostàlgia de la seva estada a Liverpool i amb un gran component de folk. A poques cançons d’acabar el seu concert començaven a caure gotes, i tot i mullar-se els instruments i l’escenari, va tenir temps d’interpretar l’últim tema i acomiadar-se a correcuita.
A l’escenari principal Estrella Damm hi actuava, just després, la banda nord-americana Whitney. Per a nosaltres va ser un gran descobriment, ja que sense conèixer-ne res, vam gaudir de la qualitat de les seves cançons i de la seva interpretació en directe, amb un so i una conjunció de tots els instruments realment bons. Whitney són música indie en estat pur, i generen molt bones sensacions en el públic.
Julieta Venegas i La Casa Azul: els plats forts del dia
Durant els últims rajos de sol, Julieta Venegas actuava a l’escenari principal, repassant els èxits de la seva carrera i també presentant el seu darrer àlbum, “Tu Historia”. I ho feia amb una gran interacció amb el públic. Mentre cantava els primers versos de ‘Brillaremos’, es va adonar que la gent no la sentia —era cert, inclús quan parlava costava entendre-la— i va aturar la cançó per igualar el volum. Durant la majoria de l’actuació, més enllà de les primeres files, l’ambient era bastant distès i la gent no parava especial atenció a la cantant. Amb ‘Limón y sal’ i ‘Me Voy’, però, va aconseguir que tothom present cantés a ple pulmó. I amb ‘El presente’, que va posar fi al concert, va deixar a tothom ballant a ritme de ranxera.
La cirereta del pastís la van posar La Casa Azul. El seu concert va ser el que més va fer vibrar els assistents del Vida. Amb el seu so característic que barreja l’electrònica amb el disco i el funk, junt amb la seva posada en escena d’estil futurista, van oferir un show increïble. Amb un inici explosiu de ‘No Hay Futuro’, amb confeti inclòs, el públic va començar a saltar des del primer moment. S’ha de dir que, si el concert hagués durat mitja hora menys, hauria sigut més amè. En un festival, molt del públic no és fan del grup, i una hora i mitja amb temes molt semblant entre si pot fer-se cansat. Això sí, va valdre la pena per escoltar ‘Podría Ser Peor’ i ‘La Revolución Sexual’ en directe.
La música pot ser observada i estudiada de maneres diferents. Pot ser estudiada en si mateixa, com a un objecte sonor, observant les característiques rítmiques, melòdiques, harmòniques, de textura o de dinàmica, tal com es faria des de l’àmbit de l’anàlisi musical. Pot ser, també, estudiada amb relació a la vida, els gustos o l’experiència del compositor o, fins i tot, amb relació al context polític, social i cultural en què es va desenvolupar, tal com farien la musicologia, la sociologia o la historiografia.
La psicologia de la música, en canvi, es focalitza en estudiar l’afecte que aquesta pot produir en l’individu, en la seva personalitat o en la seva relació amb l’entorn social. Aquesta disciplina acadèmica també observa els usos que fem de la música, que fan referència a les maneres i situacions humanes en què emprem la música i que són els que finalment determinaran la nostra relació amb aquesta disciplina artística. A més, contempla també les funcions que exerceix, és a dir, els propòsits als quals serveix, que no deixen de ser les raons del seu ús.
El sociomusicòleg i crític musical Simon Frith proposa quatre usos principals, possibles únicament a la música popular, dels quals destacarem els dos més importants.
El primer i més rellevant és la construcció de la identitat, tant en l’àmbit social com en l’individual, procés que s’acostuma a dur a terme durant l’adolescència, etapa en què és comú utilitzar la música com a una via per crear i desenvolupar relacions socials. És en aquesta etapa del desenvolupament que els individus tendim a comportar-nos d’una manera socialment predictible -anomenada disposició interpersonal- segons les influències que rebem de fenòmens socials com el futbol, la música o la moda. És aleshores que a través de manifestacions socials com la música,tenint en compte els paràmetres paramusicals que l’acompanyen i la possible connotació política o social, ens comportem i construïm la nostra personalitat segons els valors i la moral que reivindica el gènere musical amb el qual ens identifiquem.
Gèneres musicals com el Reggae o el Rock són dos grans exemples de la manera en què la música pot influir en el desenvolupament de la identitat de l’individu, sigui en l’àmbit individual o social. Ambdós gèneres s’associen a uns valors determinats, a uns elements estètics i a un tipus de comportaments en concret. Fins i tot, podríem situar al grup social que el conforma a uns espais determinats. L’individu, en sentir-se identificat amb aquestes associacions, construeix la seva identitat individual i social segons aquest estil musical. A més, tal com han demostrat els psicòlegs H. Tekman i N. Hortaçsu (2002), la música no només s’utilitza per definir-se a un mateix, sinó que també per classificar i ubicar als altres.
Segons argumenta el sociòleg J. R. Ramírez, però, no és fins a mitjan segle XX que la música ens influeix d’aquesta manera. A causa del debilitament dels mecanismes tradicionals de producció d’identitats i al sorgiment de les noves indústries culturals, que van impulsar el naixementdesmesurat de noves músiques juvenils, la música va esdevenir com a un dels principals mecanismes de producció d’identitats.
El segon i no menys important, és la construcció, justificació i gestió de la vidaemocional privada, que sigui concordant amb la vida emocional pública. És indiscutible que la música té lacapacitat d’influir en les nostres emocions. Tenim registre de la connotació emocional de la música en la mitologia grega, en els models grecollatins i en l’Antic Testament, entre d’altres, i ha estat un aspecte decisiu que ha determinat esquemes compositius, com els dels madrigals de Monteverdi, obres com el Tractat d’Harmonia de Rameau (1722) i moviments artístics, com l’Empfindsamkeit (s. XVIII), que té com a objectiu suscitar emocions.
Actualment, sabem que per caracteritzar els estats emocionals produïts pel so s’han de tenir en compte tres aspectes principals. El primer, anomenat valència i que representa el 50% del significat emocional, fa referència a la transmissió d’emocions positives o negatives a través del tempo, la melodia, la tonalitat o les consonàncies i dissonàncies. El segon, que representa el 20% del significat emocional és el grau d’activació neuronal, i és provocat per canvis d’intensitat, de tempo o l’altura. L’últim, que representa el 10% del significat, és la intensitat emocional, que fa referència a la capacitat emocional de l’individu.
A tall de conclusió, durant el procés de construcció de la identitat utilitzem la música per construir i comprendre la nostra vida emocional privada. A més, la música contribueix a justificar socialment aquests sentiments, és a dir, afavoreix l’existència d’una vida emocional pública i compartida. Això no obstant, a mesura que creixem, la música tendeix a ser usada com a una eina de gestió emocional, sobretot a partir de les obres que ens produeixen una major satisfacció emocional.
Amb aquesta breu descripció de dues maneres en què es pot utilitzar la música, és pertinent introduir les principals funcions a les quals apunten.
D’acord amb l’esmentat, durant el procés de creació de la identitat, generalment esdevingut durant l’adolescència, la música és usada per desenvolupar la nostra identitat personal, per desenvolupar les nostres relacions socials i per identificar i posicionar una moral i uns valors propis.
Aquests tres processos, que formen part del procés de creació de la identitat d’una persona i que s’esdevenen a partir de fenòmens socials, fan al·lusió a diverses funcions de la música, totes proposades per l’antropòleg A. P. Merriam a The Anthropology of Music (1964). Una primera seria la funció de comunicació. La música és entesa com a un mecanisme de comunicació i pot significar a través del so o de la lletra. Una altra, més intuïtiva, és la funció de representació simbòlica, funció que no només contempla objectes i persones, sinó que també ho pot fer amb comportaments o idees. Compleix, també, la funció de contribució a la integració de la societat, la funció d’entreteniment i la funció de contribució a la continuïtat i estabilitat d’una cultura.
Respecte a l’ús de la música com a eina de construcció, justificació i gestió emocional, es pot concloure que en aquests casos la música compleix les funcions d’expressió emocional i de resposta física, aquesta última en els casos en què és capaç de modificar l’estat d’ànim, provocar excitació ocalfreds, reaccions que generalment esdevenen a través de l’associació de la música amb els altres elements, com són els records.
Avui dia, la música té un paper fonamental en el desenvolupament de la societat. Tal com hem pogut veure, té la capacitat d’influenciar en la creació de la identitat de les persones que l’escolten, així com en la gestió dels seus sentiments. La música té el poder d’unir les persones, expressar emocions, entretenir, comunicar i influir en el comportament, idees i valors. És per aquest motiu que important comprendre que, en la majoria de nosaltres, la música ha contribuït a ser qui som, i que ho continuarà fent mentre la visquem amb consciència.
Madonna s’ha vist obligada a posposar l’inici de la seva gira mundial “The Celebration Tour” que havia d’arrancar el proper 15 de juliol a Vancouver, després de ser ingressada a un hospital a causa d’una infecció bacteriana greu, segons ha explicat el seu mànager Guy Oseary.
Sembla que l’artista hauria agafat la infecció el passat 24 de juny. L’estat de salut de la cantant ja millora i s’espera que la seva recuperació sigui completa, però haurà de està sota atenció mèdica, motiu pel qual els seus compromisos quedaran aturats fins a nou avís.
Ara per ara no se sap si els concerts posposats afectaran a altres dates previstes, com els concerts que ha d’oferir els dies 1 i 2 de novembre a Barcelona.
El seu mànager ha informat que quan hi hagi nous detalls ho faran saber a través dels canals oficials.
Després de tres primeres edicions amb bona acollida, el pròxim 6 de setembre a les 20:30h a la Paral·lel 62, se celebrarà la quarta edició del Festival Mússol amb noms emergents i consolidats de casa nostra.
Als primers noms anunciats a mitjan abril: la jove compositora indie bilbaïna establerta a Barcelona, Maren, Renaldo i Clara, Roba Estesa, Marina Herlop i Karina Pasian-descoberta per Quincy Jones, actualment corista d’Alejandro Sanz i nominada als Grammy al millor àlbum de R& B contemporani l’any 2008-, el Festival Mússol anuncia el gran gruix de noms que conformaran el cartell d’aquesta quarta edició. Aquests són: Mushkaa, Triquell, Maio, Henrio, Roserona. Només faltarà per anunciar una artista convidada que es comunicarà a mesura que s’apropi la data del Festival Mússol.
Una de les característiques del Festival és el seu format poc habitual. Acompanyats d’una magnífica backing band de músics presents en tot el concert, que s’aprenen tot el repertori a la perfecció i emulant cada sonoritat del disc original, cada artista interpretarà tres temes dels més emblemàtics de la seva carrera. Tots ells seran presentats per la cantant i compositora Júlia Blum.
Les entrades ja es poden adquirir la pàgina web oficial (https://festivalmussol.com/) a partir del 17 €
També s’incorpora la fila 0, un lloc on les persones que no puguin assistir a l’esdeveniment, però vulguin col·laborar amb la causa, puguin fer donacions per AFANOC (enguany els beneficis van aquí, concretament, a la casa dels Xuklis, un lloc d’acollida a les famílies dels nens que tenen càncer).
Figa Flawas continuen amb el seu bon 2023 i aconsegueixen situar ‘Mussegu’ com la cançó en català que més ha sonat a la ràdio durant el mes de juny. La proposta ha estat capaç de destronar el ‘Coti x Coti’, dels Tyets, que cau al segon lloc, seguida de molt a prop per ‘Olívia’.
Joan Dausà suma 6 llocs amb la versió 10 anys de ‘Jo mai mai’, mentre que Stay Homas se situen cinquens amb ‘La nòria’. Triquell és sisè amb ‘CBD i espardenyes’. La versió remix del ‘Coti x Coti’ entra des del lloc 7 seguit per l’entrada de ‘Cor’ d’Els Catarres.
Fora del top 10 també entren Sexenni amb ‘Per la borda’ (18); ‘Alcem les copes’, de Les Montses (19); ‘Girem-ho tot’, de Núria López (23); ‘De flor en flor’, de Yung Rajola (28); i ‘Cremant carretera’, de La tour de Carol, a la posició 29.
La cantant barcelonina Suu i el cantant i productor Carlos Sadness tornen a treballar junts a “Postal barata”, una cançó pop en majúscules que troba la frescor i la sinceritat habituals en aquest parell, que ja s’ha pogut escoltar en el disc Ventura (2020) i en cançons posteriors com “Barcelona tropical”. Composada a mitges i produïda per Carlos Sadness, la cançó és una crítica a la imatge idíl·lica estiuenca a la postal forçada i artificial, que moltes vegades no té res a veure amb el món real. “Postal barata” banalitza aquest tipus de comportaments que prioritzen els likes en contraposició a fets més irrellevants, però de ben segur més importants i menys superficials.
“Postal barata” pretén recordar a la seva audiència, la importància de saber amb qui i què compartim en aquests moments de felicitat estival. Al final això és tot el que es necessita per sentir-se plenament feliç dins la “postal” que recull l’essència del que es viu.
Un any després de la sortida de Karaoke, el seu tercer disc, i de la gira que l’ha acabat portant a visitar les principals ciutats i festivals d’arreu de l’estat, arriba aquest nou single que a més a més ha comptat amb la mescla de Tomás Pérez (Funambulista, Lalaloveyou…) i les guitarres de Jordi Bastida, que acompanya a Carlos Sadness a les seves gires internacionals.
Aquestes són les dates on podrem trobar la Suu de gira aquest estiu:
29/06 – Madrid Orgullo (Madrid)
01/07 – Canet Rock (Canet de Mar)
08/07 – Cruïlla Festival (Barcelona)
12/07 – Pirata Beach Festival (Gandia)
14/07 – Festival Alta Segarra (Calaf)
15/07 – Nits a la Fresca (Solivella)
28/07 – Festival Jardins de Terramar (Sitges)
29/07 – Empordà Music Fest (La Bisbal d’Empordà)
05/08 – Festa Major de Sant Esteve de Palautordera
07/08 – Arts d’Estiu (Pineda de Mar)
11/08 – White Summer (Palamós)
14/08 – Festa Major de Porreres
28/08 – Festa major de La Seu d’Urgell
30/09 – Petits Camaleons (Sant Cugat del Vallès)
12/10 – ÓH Festival (Sant Fruitós de Bages)
The Tyets són el grup de moda aquest 2023 gràcies al seu disc “Èpic Solete” que està trencant rècords mai vistos, gràcies a temes com ‘Coti x Coti’ que ja suma més de 10 milions de reproduccions a Spotify, per formar part d’un bon grapat de llistes de tot el país i per ser la banda sonora de moltes persones.
Una gira que els està portant per un bon grapat de pobles i ciutats de Catalunya i que ja té data de tancament: 16 de novembre de 2024. Falta més d’un any, però el grup de moda vol fer un concert final de gira ben potent amb moltes col·laboracions.
Les entrades es posen a la venda el proper 5 de juliol.
Els Oxigen són una colla de joves que fa anys que els hi seguim la pista, perquè tot i la seva joventut (16-17 anys) es veu la preparació musical que tenen i que no són una banda més d’adolescents amb ganes de triomfar. Tenen gràcia, tenen cultura musical i una bona posada en escena.
Ara presenten el seu primer disc “No fa tant“, format per 7 temes creats per tot el grup, que serveix per començar una nova era després d’haver començat amb les versions (com tants d’altres grups).
Hem conegut històries o “cositas” que van passar mentre gravaven el disc, també ens han explicat que tenen un bon grapat de concerts aquest estiu, dels quals ens han avançat que aniran combinant els temes propis amb les versions, però que la seva intenció en el futur és poder interpretar només cançons d’Oxigen.
Hem quedat amb la Samantha que ha vingut un dia de promoció per Barcelona, coincidint amb el recent estrenat nou disc “Antídoto“. Tot i que durant l’entrevista hem quedat que el titular que en trauríem seria “La gent és imbècil” (estàvem parlant de política), al final he trobat que després de l’estona agradable que havia passat amb ella, era millor buscar un altre que no despertés l’odi que generen algunes persones.
Com que també hem parlat del suport que té per part dels seus seguidors, he pensat que seria un bon homenatge a tots ells i elles.
També ens ha explicat que farà gira, que passarà per Barcelona i que té moltes ganes de començar-la.
Hem parlat de com és viure a Madrid o de que no venia a Barcelona des de la Mercè del 2022.
També hem conegut alternatives de títols pel seu nou disc, que tenia anotat al bloc de notes de l’iPhone.
pd. Salutacions a la Nina Jordà que apareix el seu cap a mitja entrevista. Sempre present, sempre eficient.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
