Declan McKenna acaba d’anunciar el seu retorn amb ‘Sympathy’ el primer avançament del seu tercer disc, que arribarà després de “Zeros” editat el 2020.
El músic ha dedicat els darrers anys a aprofundir en el seu costat més íntim i introspectiu amb ‘My house’, però ara obre una nova etapa amb aquesta producció sense doble sentits. El músic explica que és com un somni sobre l’amor i la compassió i convida a alliberar-nos de les inhibicions i connectar-nos amb la veritat amb la resta de persones, en comptes de pensar massa i amagar els nostres propis sentiments
La cançó s’ha gravat a Los Angeles sota la mà del productor Gianluca Buccellati, que se’l coneix pels seus treballs amb Arlo Parks o Lana del Rey.
Depeche Mode tornaran a Barcelona el 16 de març de 2024, després del seu pas per l’edició d’enguany del Primavera Sound.
La mítica banda presentarà el seu nou disc “Memento Mori”, al Palau Sant Jordi, en una de les 4 actuacions que han programat a l’estat espanyol. Les altres són una a Bilbao i dues a Madrid.
Les entrades es posaran a la venda el 19 de juliol a través d’El Corte Inglés, així com la xarxa Ticketmaster. Dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.es.
El segon dia del Cruïlla, governat pels ritmes llatins de Rubén Blades, Los Van Van i Omara Portuondo, l’excel·lent musicalitat de Judit Neddermann i la inesgotable energia de Tash Sultana, ha esdevingut un èxit i s’ha presentat calorós, enèrgic, festós i eufòric.
El primer que es va escoltar va ser ‘LAR’, l’últim àlbum de la cantant de Vilassar de Mar Judit Neddermann produït pels germans Figueres, qui van estar presents a la bateria i a la guitarra elèctrica. La música de Judit Neddermann va iniciar la segona jornada del Cruïlla amb elegància i la característica sensació de benestar, satisfacció i harmonia que transmeten les seves composicions. Tot i això, a uns 15 minuts d’acabar la seva actuació i en plena cançó, el so es va veure interromput durant uns escassos vint segons, tot i queposteriorment no se li va prestar gaire importància.
La salsa de l’orquestra cubana Los Van Van, presents a l’escenari Vueling, van omplir tot l’espai corresponent al seu espectacle de joves -i no tan joves- fanàtics d’aquest atemporal gènere musical, la majoria d’aquests amb un enamoradís talent innat per l’estil de ball que acompanya i van donar pas als següents artistes convidats, representants d’estils amb la mateixa arrel rítmica, com és el cas de Rubén Blades, qui va presentar el seu nou directe a mans de la Big Band de Roberto Delgado, i nacional, com és el cas d’Omara Portuondo, cantant del popular Buena Vista Social Club i gran representant del son cubà i els boleros que, amb 92 anys, continua fent l’esforç de pujar als escenaris per regalar-nos la seva presència vocal.
El reggae dels navarresos Iseo & Dodosound i el talent tècnic de la multiinstrumentista Tash Sultana, qui va desenvolupar un exigent i minuciós espectacle en què es va lluir com a guitarrista, bateria, baixista, saxofonista, flautista i, per sobre de tot, com a cantant, improvisant unes melodies que exposaven el seu talent vocal, que comprès un espectacular registre de sis octaves (Do 2 – La 7),van seguir alimentant les ànsies de festa dels assistents i van donar pas a l’actuació de Bomba Estéreo, que van acabar d’esgotar les energies dels seus assistents amb la seva energia descomunal.
El festival Cruïlla 2023 obre les portes amb un primer dia enfocat a la música urbana, alimentant el desig de festa i diversió de totes aquelles persones que estan per determinar la direcció que està prenent -o que ja l’ha pres-, la tendència musical. Amb artistes com Triquell, Wos, CruzCafuné i Nicki Nikole ha arrancat aquesta edició d’un Cruïlla molt treballat, on, a més dels abundants espais comercials dels seus patrocinadors, que no passen desapercebuts, i els elements paramusicals inherents als assistents i la seva música, també hem pogut veure artistes, dibuixants i grafiters pintant els seus propis murals.
Triquell ha estat l’artista escollit per arrancar aquesta edició del festival, estrenant l’escenari de Vueling, situat a la part inferior i més a prop del mar. Acompanyat pels seus músics i amb un públic aparentment molt fidel, l’artista de Sant Quirze ha presentat un directe molt potent i elegant on s’hi ha pogut viure l’essència del seu particular estil.
A pocs metres, però, ja estava actuant Delaossa, i en poca estona s’iniciava el directe de les catalanes Las Ninyas del Corro i el cantant rap argentí Wos, que va deixar tot el festival exasperat en actuar amb una excel·lent banda que ho va donar tot amb arranjaments rock i metal on predominaven les distorsions i l’agressivitat pròpia d’aquest gènere musical.
Els caps de cartell
Els artistes més esperats, entre aquests CruzCafuné, Sen Senra i NickiNicole, van protagonitzar la resta de la nit i van aconseguir recarregar pràcticament tot l’espai de seguidors. El primer, una de les eminències del panorama de l’Hip-hop nacional, va oferir una actuació en solitari en què presentava, tal com va esmentar, l’avenç del seu nou show.
El gallec Sen Senra, amb una estètica musical més enfocada al R&B i una presència no tan dinàmica, però que va equilibrar amb la presència d’intensos colors i un reduït grup de coristes, es va encarregar de preparar anímicament el públic pel gran concert de l’estrella de la música urbana argentina NickiNicole. Acompanyada d’un nombrós grup de ballarins i ballarines, uns efectes visuals ostentosos i les col·laboracions -en vídeo- d’artistes com YoungMiko i Bad Gyal, la cantant es va poder mostrar com si fos a casa seva: enèrgica, feliç, propera i amb una actitud molt poderosa.
La novena edició del Vida ha omplert la Masia d’En Cabanyes amb les millors propostes musicals del moment, amb artistes consolidats i també d’emergents. Durant tres dies, han passat per Vilanova i la Geltrú un centenar d’artistes internacionals i nacionals.
Entre els grups i cantants més destacats del panorama internacional, s’ha pogut gaudir de Suede, The Libertines, Aurora, Julieta Venegas, Spiritualized, Whitney, Jorge Drexler, Franc Moody o L’Impératrice. També hi ha hagut propostes estatals com Lori Meyers, Valeria Castro, dani, La Costa Brava, La Plazuela, o Irenegarry. També s’han programat molts artistes catalans com Queralt Lahoz, Núria Graham, Julieta, Socunbohemio, Henrio, Maria Jaume, Ernest Crusats, Ven’nus, Maria Hein, Habla de Mí en Presente, Galgo Lento o Massaviu, entre molts altres. Del total d’artistes programats, pràcticament la meitat han estat dels Països Catalans.
Tot i la pluja del primer dia, que va obligar a parar els concerts de Lori Meyers i Habla de mí en Presente i les sessions de Djs posteriors, aquesta edició del festival ha estat tot un èxit. En total, ha aplegat 30.000 espectadors i espectadores.
“10th Revolution”, el desè aniversari del Vida
La desena edició del Vida ja s’està posant en marxa, i el seu lema és “10th Revolution”. Per al festival, la seva proposta és molt necessària. El Vida posa les persones al centre i permet que tant artistes com assistents visquin una experiència diferent a la Masia d’En Cabanyes. L’espai té un aforament per a 25.000 persones, però està limitat a 10.000 per dia amb la voluntat de tractar el públic com a persones i no com a unitats.
Una altra revolució del Vida és la descentralització de la cultura. Al llarg de les nou edicions ha portat a Vilanova i la Geltrú artistes tan rellevants com Lana del Rey, Madness, Wilco, St. Vincent, Franz Ferdinand, Phoenix, The Flaming Lips. També ha programat artistes actualment consolidats que hi van fer els seus primers concerts com Rosalia, Parcels, Rigoberta Bandini o Balthazar.
Una altra iniciativa revolucionària ha estat l’aposta pel creixement horitzontal amb accions com la creació del segell Vida Records o del V4M (Vida for Musicians), un espai creatiu i de confluència entre artistes, audiència i el mateix festival. A la vegada, és un laboratori i un canal de difusió audiovisual que està actiu tot l’any i que permet als músics desenvolupar nous projectes i forjar sinergies.
La desena edició del Vida se celebrarà del 4 al 6 de juliol de 2024. Els abonaments es posaran a la venda aquest dimarts 4 de juliol a les 8 del matí.
Aquest dissabte va tenir lloc la novena edició del Canet Rock que va reunir a alguns dels grups i artistes més en forma dels Països Catalans, en un moment on la cultura valenciana i balear tremola arran de la irrupció de formacions d’extrema dreta a les institucions, fet que provoca moltes cancel·lacions de concerts o que directament no es contractin segons quins artistes i propostes.
Davant d’aquest fet, els artistes d’aquesta novena edició es van ajuntar a sobre l’escenari i van fer uns parlaments sota el lema “Aturem el feixisme”.
Foto: Gil Ayats
Una nova edició del festival que va portar molts joves amb estelades i amb crits d’independència durant les més de 12 hores que va durar el Canet Rock.
Musicalment, en Triquell va ser l’encarregat d’obrir la jornada, amb un sol imponent que queia, però que no va ser prou impediment perquè una gentada es concentrés al Pla d’en Sala per veure a un dels concursants d’Eufòria que més agraden.
El músic de Sant Quirze va poder oferir una selecció més breu de l’habitual del seu nou disc “Entre fluids”, suficient per escoltar algunes de les perles del disc, com ‘Clímax’, ‘Road Trip’, CBD i espardenyes’, NPC’ o ‘Jugular’. Una vegada més va demostrar que estem davant d’un artista que ha vingut per quedar-se.
Posteriorment arribarien des del País Valencià les Pupil·les, carregades de reivindicacions i amb tota la potència i festa que ens tenen acostumades. Pèl de Gall es van estrenar al Canet Rock deixant molt bones sensacions, amb una posada d’escena molt notable i deixant molt satisfet a tot el públic. De ben segur que repetiran en futures edicions.
Els 31 FAM eren un dels grups més esperats d’aquesta edició, i és que per primera vegada actuaven en un festival on moltes de les persones reclamaven des de feia temps la seva presència. El concert va ser una autèntica festa, en alguns moments s’escoltava més el públic cantar que als propis artistes i és que la immensa majoria se sabia tot el repertori de memòria.
En Joan Dausà feia una colla d’anys que no oferia un directe al Canet Rock i l’ocasió s’ho mereixia! 10 anys del seu mític ‘Jo mai mai’ que van fer cantar a l’uníson a tots els joves (i no tan joves) que s’aplegaven aquest dissabte al festival. No van faltar cançons festives com ‘La gran eufòria’, ‘Ho tenim tot’, ‘Tot anirà bé’, o propostes més recents com ‘Judit’. El concert va acabar com tothom esperava, amb el ‘Jo mai mai’ i amb en Dausà entremig del públic deixant-se portar per tots els seus seguidors.
Els Stay Homas són uns repetidors els darrers anys i enguany amb més sentit que mai, després de la publicació de “Homas”, per tant va ser tot un luxe poder escoltar cançons noves com ‘La nòria’, però també peces com ‘Let it out’, ‘Here2Play’ o ‘Stay Homa’. Una de les sorpreses de la nit va ser l’aparició dels The Tyets durant ‘La platja’ una de les bandes sonores d’aquest estiu.
Passada la mitjanit Els Amics de les Arts pujaven a l’escenari amb un recull dels seus grans números 1, com ‘Ja no ens passa’, ‘El seu gran hit’, ‘Louisiana o els camps de cotó’, o ‘4-3-3’, així com ‘Jean-Luc’ o les recents ‘Mercè Rodoreda’ o ‘La nit sembla que serà nostra’. Tenir els Amics al cartell és un senyal inequívoc que deixaràs bones sensacions i que et quedaràs amb ganes de més i és que passen els anys però continuen sent un dels grups més en forma sobre els escenaris.
La Suu va ser la següent en aparèixer a l’escenari, ja amb una mica de retard horari, però que ràpidament va contagiar-nos del seu bonrotllisme, amb temes del disc “Karaoke”, però també dels seus altres discs. Una nova posada en escena, uns músics ben talentosos, especial menció a les llums i com sempre amb la gràcia personal, d’una artista que per algun motiu sempre la conviden a tots els festivals.
Els Catarres són el grup que més vegades ha actuat al Canet Rock (amb permís de Miquel del Roig) i una vegada més es va posar tothom a la butxaca amb els seus himnes atemporals. És un grup simpàtic, que ho dona tot a l’escenari, que tant és si són les 2 de la matinada com les 10 de la nit, que ells demostren que són uns professionals i que volen que t’ho passis bé. Amb moments tendres com la versió acústica de ‘Tokyo’, però també festius com la ‘Jenifer’, una de les més aclamades per tothom.
El grup de moda va arribar a quarts de 4 de la matinada, amb un dels millors concerts que es van viure en aquesta edició. Sempre reclamo al Canet Rock més interaccions entre artistes i amb The Tyets això es va fer realitat.
Van aparèixer sobre l’escenari la Julieta (que no actuava aquest any, però que jo animaria a contractar-la l’any vinent) amb ‘Clar que t’he trobat a faltar’, també els Stay Homas, que repetien ‘La platja’, així com Els Amics de les Arts amb ‘Amics, tiets i coneguts’.
Moment especial amb ‘Txarango al Canet Rock’, canviat per ‘Les tietes al Canet Rock’, després d’uns anys on el grup hi va assistir com a públic o treballant a les barres. Es va tancar el cercle.
The Tyets són un dels grups més en forma del moment, prova d’això l’èxit que estan tenint amb ‘Èpic Solete’ i amb l’anunci del concert final de gira el 2024 al Sant Jordi Club.
Després dels The Tyets vam veure un bon grapat de gent marxant del recinte, eren prop de les 5 de la matinada i potser la gent no coneixia prou Auxili per quedar-se a gaudir d’ells. Sigui com sigui, els que es van quedar eren els autèntics fans de Canet Rock que volien veure sortir el sol! Enguany amb els Buhos, que sempre despleguen aquella energia, qui sap si gràcies a les seves famoses ‘Birres i més birres’, que els fan ser el grup perfecte per actuar ben entrat el matí.
Un any més el festival deixa molt bones sensacions, amb sold out, amb molt bon ambient i amb la sensació que més que un festival de música més és un punt de trobada amb amics, tietes i coneguts, un lloc on tornes cada any amb l’alegria de saber que et trobaràs a la gent a qui estimes.
El Vida ha tancat la seva novena edició sent tot un èxit, i ha portat a Vilanova i la Geltrú artistes de gran nivell. Malgrat la pluja del primer dia, que va fer cancel·lar els concerts a partir de les 2 de la matinada, el festival s’ha viscut amb total normalitat i s’ha gaudit al màxim. Ahir vam acomiadar el festival amb actuacions exemplars com les íntimes de Valeria Castro o Ven’nus i les grans festes de Jorge Drexler o The Libertines.
Ven’nus i Valeria Castro: les actuacions més íntimes
La tarda va començar amb Ven’nus presentant el seu segon àlbum, “Bocaterrosa”. Tot i fer servir sintetitzadors i autotune, el missatge transparent i sincer de les seves cançons es transmetia perfectament a l’audiència. En general, una actuació tranquil·la sota els arbres de La Cabana, que refugiaven el reduït públic del sol de les cinc de la tarda. El moment final amb ‘Nena’, però, va aconseguir posar a ballar les primeres files d’assistents. Després del concert, vam parlar una estona amb ella sobre aquest últim treball.
També vam conversar amb l’Ernest Crusats, que després d’haver format part del grup La iaia, ha començat una carrera en solitari i ahir va presentar el seu àlbum “La font gelada” a l’escenari La Cova.
A l’escenari més íntim i especial del Vida, El Vaixell, s’hi va presentar una dolça Valeria Castro, vinguda des de les Illes Canàries. Amb una proposta també sincera i vulnerable, va omplir l’espai amb la seva música amb una forta herència folklòrica. En les seves cançons té molt presents la seva terra i la seva gent, com en ‘Cuídate’ o ‘Guerrera’, que dedica a la seva mare i la seva àvia. Al final de l’actuació va rebre una fortíssima ovació del públic, que la cantant va aconseguir mantenir en un preciós silenci durant els quaranta minuts que va durar la seva actuació.
Queralt Lahoz i La Plazuela: herència flamenca
Queralt Lahoz va començar la seva actuació amb el sol ardent encara present. Fos pel sol o no, ella brillava dalt de l’escenari amb la seva actitud empoderada, però divertida a la vegada. Convidant el públic a acompanyar-la amb les “palmas” va fer una gran exhibició de la seva capacitat per combinar el flamenc amb el trap, fent gaudir a tothom amb els ritmes ballables dels seus temes.
I ben entrada la nit, La Plazuela van revolucionar La Cabana amb el seu particular flamenc electrònic i funk. Tant l’espai de davant de l’escenari com els voltants estaven a petar de gent saltant i ballant amb els compassos accelerats de la seva música. Tant va ser el seu èxit que, quan semblava que el concert s’havia acabat, tothom va començar a corejar “otra, otra” perquè no en tenien prou d’aquella festa. I així va ser, perquè es va allargar 15 minuts ben bons. Veure i escoltar el grup granadí en directe no té res a veure amb fer-ho a través dels auriculars, sens dubte.
Jorge Drexler: els ritmes llatins s’apoderen del Vida
Des del primer moment que Jorge Drexler va aparèixer amb la seva guitarra, l’espai de l’escenari principal es va convertir en una pista de ball. L’artista uruguaià va interpretar alguns dels seus últims temes, de l’àlbum “Tinta y Tiempo”, però es va centrar a fer un repàs per les dècades de la seva discografia. Amb temes com ‘Todo se transforma’, que el públic va cantar de principi a final, ‘Transporte’, ‘Movimiento’ o ‘Bailar en la cueva’ va transmetre la seva passió per la música i el bon rotllo a tothom qui era allà. Sorprenentment, però, no va cantar ‘Telefonía’, cançó que té un Latin Grammy. Drexler va demostrar ser capaç d’entrellaçar les cançons com un engranatge, amb un relat fluid i gairebé literari.
Spiritualized i The Libertines: rock anglès dels 90 en estat pur
L’inici del concert de Spiritualized no va ser gaire multitudinari. Probablement, el fet que apostessin per interpretar temes amb moltes parts instrumentals, llargues i monòtones hi va ajudar. Al cap de mitja hora ben bona, va començar a sonar algun tema més animat i amb l’essència del rock clàssic, que va fer que més gent s’hi apropés. Però per als que no eren fans del grup, va ser un concert que es podia arribar a fer pesat en algun moment, perquè algunes cançons es feien repetitives. A favor seu, s’ha de dir que l’execució va ser impecable i digna d’un grup amb dècades de trajectòria.
En la banda oposada, The Libertines van revolucionar el Vida i van posar fi als concerts de l’escenari principal amb l’energia al màxim. Entre el públic s’hi van formar “olles” en repetides ocasions, com amb ‘Horror Show’ o ‘Can’t Stand Me Now’. El grup britànic va tenir algun moment desafortunat, com quan van saludar a Barcelona en comptes de Vilanova, o quan van cantar un “Viva España”. Aquest fet, que es va tornar a repetir al final del concert, els va fer rebre uns quants xiulets per part del públic. Això no va ser suficient, però, perquè els més fans deixessin de gaudir al màxim amb aquesta banda mítica dels 2000.
25.000 persones han tornat a gaudir al Pla d’en Sala d’una edició marcada pel to festiu i reivindicatiu que ha tingut un dels moments culminants amb la lectura d’un manifest que han llegit Gemma Recoder, directora del festival, i els artistes Joan Dausà, Pupil·les, Triquell, Suu, Els Catarres, Pèl de Gall, Els Amics de les Arts i TheTyets amb una pancarta amb el lema “Aturem el feixisme”.
La novena edició s’ha iniciat amb Triquell, amb gran èxit de públic i ja no s’ha aturat fins la sortida del sol amb actuacions memorables de Pupil·les, Stay Homas, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Suu, i els debutants 31FAM, Auxili i Pèl de Gall, amb les intervencions de l’incombustible Miquel del Roig. Un dels moments estel·lars de la nit ha estat l’actuació de The Tyets que han convertit el recinte en una gran festa i fins i tot en una sardana multitudinària amb la interpretació del “Coti x Coti”, amb un públic totalment entregat. L’actuació ha inclòs col·laboracions amb Julieta, Els Amics de les Arts i Stay Homas
Buhos ha estat el grup encarregat de tancar el CanetRock 23 amb la sortida del sol i amb el seu so volcànic.
L’organització ja ha començat a treballar en l’edició de l’any que ve en què se celebrarà el desè aniversari des que es va reprendre CANETROCK el 2014. Serà una desena edició molt especial per la qual ja s’han posat les entrades a la venda a https://www.canetrock.cat/ aquesta mateixa nit.
Ahir, el temps va perdonar i el segon dia del festival va transcórrer amb total normalitat i més afluència de gent a les primeres hores. Hi va haver molt bones propostes nacionals, però sobretot van destacar les actuacions de L’Impératrice i Suede.
Talent dels països catalans: Galgo Lento, Maria Hein, Socunbohemio i Julieta
Galgo Lento va ser l’encarregat de donar el tret de sortida. Tot i que va començar amb un públic reduït per l’hora que era, de mica en mica va anar aplegant més gent fins que l’espai de La Cabana va estar ple. I ho estava amb raó, ja que va demostrar el seu talent amb temes com ‘PERÒ QUE BÉ’, del seu últim àlbum “MARTINET!”, o ‘Completament Normal’. Tot i l’essència tranquil·la dels seus ritmes i melodies, el final de l’actuació la va portar al rock més pur. Després de l’actuació, vam poder parlar una estona amb ell.
La mallorquina Maria Hein va omplir l’espai de La Cova amb la seva dolça veu. Aquest era l’últim concert amb la banda actual, va dir, perquè ara tanca el cicle del primer àlbum i oferirà un nou show a partir de setembre. Encaminant-se cap a aquest nou estil va interpretar ‘La dama de Mallorca’ i ‘Fets de fil’ ella sola amb una base, mentre que en els altres temes es va acompanyar de la guitarra o el piano. Com era d’esperar, Julieta va pujar a l’escenari per cantar ‘CLUB’ en una versió acústica improvisada. Tot i que se la veia una mica tímida en alguns moments, va oferir una actuació preciosa. També vam conversar una estona amb ella sobre el seu futur projecte musical.
Amb ‘Ses paraules s’emporta el vent’ va començar l’actuació de Socunbohemio que, fins al final, va tenir una bona part del públic cantant. Amb la mateixa delicadesa de sempre, va presentar els temes del seu primer àlbum, “Contes de les quatre estacions”, així com cançons ja conegudes. Moment divertit, quan va dedicar ‘Somni d’una nit d’estiu’ als seus “veïns de càmping” per no haver-los deixat dormir la nit anterior.
El concert de Julieta va ser, sens dubte, el més multitudinari dels escenaris petits. A La Cova no hi cabia ni una agulla, inclús abans que comencés l’actuació. La cantant va fer riure tota l’audiència només començar, ja que va saludar amb un “Bona nit, Valls!”, en comptes de “Vida”. Després de la primera cançó, va rectificar i el show va continuar amb una energia brutal i amb el públic cantant totes les cançons a ple pulmó. La barcelonina va interpretar temes de tots els seus projectes, així com col·laboracions amb altres artistes. Maria Hein la va acompanyar a ‘CLUB’, aquesta vegada amb la versió normal. Al final, es va quedar sense temps i va haver de deixar sonar ‘ENS BESEM’, la versió accelerada, mentre s’acomiadava.
Grans propostes internacionals: AURORA, L’Impératrice i Suede
Una de les actuacions més explosives de la nit va ser la d’AURORA. Tot i que aquí no sona tant, la cantant noruega acumula milions de reproduccions a Spotify, i també va aconseguir congregar una gran multitud davant l’escenari La Masia. Amb el seu synthpop va fer ballar a tothom, i amb la seva energia arrasadora es menjava l’escenari, destacant en tot moment —en el bon sentit— per sobre dels components de la seva banda.
El show de veritat, però, va arribar amb L’Impératrice quan començava a caure el sol. Amb un castellà prou acceptable, la cantant del grup parisenc es va presentar davant de l’audiència i va començar un concert que va transformar el Vida en una autèntica pista de ball. Amb un look futurista i els seus ritmes disco i electrònics, l’energia va anar fluctuant fins que, amb l’últim tema, tothom va acabar saltant efusivament.
L’últim gran concert de la nit va ser el de Suede. Amb un Brett Anderson —vocalista— totalment entregat, que va acabar amb la camisa mig oberta i xopa de suor, van transmetre l’energia del seu rock a tothom allà present. Després dels temes inicials, amb ‘Trash’ va començar la festa de debò, i no va parar de sonar un èxit darrere d’un altre. El cantant, inclús va baixar al públic i es va endinsar al bell mig de la multitud, que al·lucinava per tenir-lo a pocs centímetres. També hi va haver un moment més íntim, amb una versió de ‘She’s in Fashion’ amb només guitarres acústiques. Això sí, en el tema següent ja es va tornar a la línia rockera del concert. En definitiva, va ser un show increïble digne d’estrelles del rock.
Des de Terrassa fins a Barcelona. Aquest és el recorregut que m’uneix amb el protagonista de la nit. El Sant Jordi Club va acollir ahir dia 30 de juny la presentació del nou disc del Miki Núñez “121“. Un vespre que ens el va prometre carregat de sorpreses.
Els encarregats d’obrir la nit van ser Straight Waves, banda on Eloy Núñez és el vocalista. Durant la seva actuació van tocar algunes cançons del seu disc “Since You Left” i ‘Found Myself’, cançó que just van treure el dia anterior. Això sí, també ens van delectar amb algun tema nou que encara no ha sortit i que Eloy presentava com “aquesta cançó…bé és una cançó” entre riures del públic. Problemes tècnics i volums de guitarra a part, va ser un directe que va enganxar al públic, que tant aixecava els braços a les cançons més mogudes com encenia llanternes a les balades.
Puntual com un rellotge, Miki Núñez va trepitjar l’escenari del Club Sant Jordi amb un “Bona nit Sant Jordi, com estem? Això és una bogeria i un somni complert”. El concert va ser una festa des del primer moment, ja que la primera cançó que vam escoltar va ser ‘La Venda’. Tal com va dir el terrassenc, “la música és compartir”. És per això que al llarg de la nit diverses persones que han compartit amb ell aquesta passió el van acompanyar. El primer encarregat a fer-ho va ser Lildami, que va cantar a duo amb el Miki el seu tema ‘Supermercat’. El públic ho va donar tot veient els dos egarencs a l’escenari, i no es va relaxar quan va pujar Àlex Pérez per interpretar ‘No m’ho esperava’. El concert va seguir amb temes com ‘Los 7 males’ o ‘La mitad’, on Miki va tornar a cantar acompanyat, aquesta vegada de Paula Koops.
Un dels grans moments de la nit va ser quan Alfred Garcia va pujar a l’escenari. Aquesta vegada va ser per interpretar a duet ‘Electricitat’. Miki Núñez va fer els seus sentiments clars, i és que va declarar que l’Alfred “és una de les persones més espectaculars que m’he trobat dins d’aquest món”. Els dos cantants comparteixen recorregut, ja que tots dos van sortir de l’acadèmia d’Operación Triunfo. Tot i que no van coincidir en edicions, sembla que el programa els va unir, personalment i musicalment, fora de la pantalla.
El ritme no va parar amb ‘Sin noticias de Gurb’, cançó que dedica a la seva mare Montse. El públic la va ballar i cantar sencera (sovint a ple pulmó i a cappella) tot demostrant l’afecte que també li tenen a aquest tema. Mariona Escoda va ser també una de les col·laboracions estel·lars de la nit. Probablement, perquè gran part del públic era també seguidor d’Eufòria, talent show co-presentat pel mateix Miki Núñez i del qual Escoda va guanyar-ne la primera edició. Van interpretar plegats ‘Llums de mitjanit’, cançó que l’any passat va acompanyar l’estiu a TV3.
Probablement, el moment més emotiu de la nit va arribar amb ‘Dime que no duele’. Miki Núñez va admetre que “és una de les cançons més difícils de cantar” i la va dedicar “a totes les persones que han perdut a algú proper, i que l’intenten recordar”. El cantant no va poder evitar trencar-se i emocionar-se al final de la cançó, després que el públic la cantés amb una força immesurable.
Però l’Eufòria va tornar a ser present quan la Jim va pujar a l’escenari. La flamant guanyadora de la segona edició del programa va acompanyar al Miki cantant ‘Gelat’, com a part del seu premi al talent show.
En @mikinunez i la Jim ens fan gaudir amb el Gelat! Una de les moltes col·laboracions del concert del Sant Jordi Club pic.twitter.com/Xc3Mwjuyw4
‘Nadie se salva’, ‘Escriurem’, ‘Más de la cuenta’, ‘Per tu’ o ‘Entre un millón’ van ser també algunes de les cançons que va cantar al llarg del concert. En Miki no podia parar de fer arribar al públic el seu agraïment: “a una festa major no saps si la gent que ve t’escolta o no, però aquí vosaltres heu invertit el vostre temps i els vostres diners per estar-hi. Gràcies”. Desenes de pancartes es van anar alçant al llarg de la nit, des d’aquelles que posaven “Miki t’estimem” fins a algunes més específiques com “Miki soc la filla de la Irene del Lefties” que intentaven captar l’atenció del cantant.
La recta final del concert va arrencar quan la persona amb qui “no comparteixo només música, sinó la vida”, Sara Roy, va pujar a l’escenari per cantar ‘Tot és més fàcil’, tema que sempre desperta l’emoció del públic. Arnau Blanch i Edu Esteve van ser les últimes col·laboracions de la nit i van inaugurar l’estiu amb ‘Eterno Verano’.
Miki Núñez acaba “celebrant” la nit amb ‘Celebrem’, i quan surt de l’escenari comencen a alçar-se els crits de “No n’hi ha prou”. Havent-los escoltat, torna a arrencar amb cançons que definien la nit al peu de la lletra. Potser en Miki va tenir ‘Suerte’, però s’ha guanyat l’escalf de tota la gent gràcies al seu esforç, a la seva dedicació i a l’estima cap a allò que fa. És per això que acaba el concert dient “poder haberlo vivido, ‘Me Vale'”.
I és que tal com va anar repetint al llarg del concert, la música és compartir. Compartir experiències, moments i il·lusions. Compartir el somni d’un Miki de 14 anys que “somiava en començar la gira al Sant Jordi amb tota la gent que admiro col·laborant-hi, i vosaltres ho heu fet possible”. O compartir samarretes, com l’home del públic que va regalar a les seves tres amigues, emocionades, una de les 300 samarretes d’edició limitada d”Escriurem’. La presentació de “121” va ser tot un èxit, i crec que al Miki li va quedar clar que volem continuar compartint la seva música amb ell.
Mushkaa ha alegrat el dia als seus seguidors amb l’estrena de ‘El mambo’, després de ser utilitzat en múltiples per la pròpia artista diverses vegades per la xarxa social de Tiktok.
Després de setmanes utilitzant l’inici del nou tema per realitzar contingut, Mushkaa ha publicat finalment la cançó, acompanyada d’un videoclip on apareix un bon grapat de gent ballant a la platja.
Irma Farelo, qui s’amaga darrere el nom artístic de Muskhaa, fidel al seu ritme urbà ha presentat un tema estiuenc, proper a la bachata i, de nou, amb col·laboració amb seu productor habitual: roots.
El mateix duet és el que va fer irrompre Mushkaa dins l’escena urbana catalana amb el primer disc de la de Vilassar “Tas loko mixtape”, publicat a principis del 2023 a Spotify on compta amb gairebé 200.000 mil oients mensuals.
Aquest estiu ja té programats fins a 20 concerts en festivals d’entitat al país com l’Acmpada Jove o el Portaferrada. Properament es podrà veure avui a la nit a Bigues i Riells – on potser ja estrena en directe el nou tema- el 6 de juliol a Sant Sadurní d’Anoia o el 8 de juliol a Vic.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
