El Festival Alma ha tancat aquesta setmana portant a una de les grans veus que ens ha deixat l’escena pop els darrers vint-i-cinc anys (el 2024 en farà 25 del llançament del seu primer senzill). Anastacia, aquesta cantant sorgida d’un talent show, ha sobreviscut al llarg de tots aquests anys, a un bon grapat de noves veus que l’hi han fet competència, però ella té una cosa que potser altres només poden aconseguir amb ús d’algun efecte sonor o algun programa informàtic: la veu. La seva màgica veu que des del primer instant et captiva amb tota la seva sensualitat i poder de seducció.
Els locutors de ràdio han presentat nombrosos cops a l’artista, com aquella cantant blanca amb veu de dona negra. Ella és Anastacia, una cantant que no ha tingut una vida fàcil, però que ha pogut superar tots els entrebancs i facturar un bon grapat de números 1 que amb el pas dels anys s’han tornat clàssics del pop.
Anastacia s’ha mostrat en tot moment molt comunicativa amb el públic català, tot i que pràcticament ha fet tot el seu discurs en anglès. Per sort sembla que bona part dels assistents tenien aprovat el first i s’han assabentat del que ha dit la nord-americana. Entre les moltes històries que ha comentat amb el seu gran carisma, hi ha la relacionada amb el seu nou disc, que sembla que trigarem poc a poder-lo escoltar! Serà el mes de setembre quan editi el relleu de “Evolution”.
Com que l’artista està de gira amb “I’m Outta Lockdown” la major part de les cançons que hem pogut escoltar han estat grans èxits, dels seus inicis, com ‘Paid my dues’, ‘Freak of nature’, la preciosa cançó que cantava amb Ben Moody ‘Everthing burns’, en aquesta ocasió acompanyat pels seus fantàstics músics; també han sonat ‘Sick and tired’, ‘One day in your life’ o ‘Not than kind’. No podem deixar de mencionar la potent versió que tots els seus músics i ella han fet del ‘Sweet child o’mine’, que ens ha deixat sense alè. Pel final i abans del bis s’ha deixat el seu èxit atemporal ‘I’m outta love’, que ha fet cantar, ballar i saltar a tothom.
Però hi havia ganes de més, per això després d’uns instants de reclam ha tornat a sortir a l’escenari per interpretar el seu gran èxit ‘Left outside alone’ que ha acabat precisament amb ella ‘alone’ a sobre l’escenari i amb el públic cantant-la a capella deixant molt bones sensacions entre tots els seguidors de l’artista.
Cau el sol al pantà de Santa Antoni i Lo Quiosc s’omple de gent en la segona jornada del Talarn Music Experience 2023. L’encarregat d’obrir la nit de divendres va ser Caïm Riba que va presentar les cançons del nou àlbum “El racó dels pensaments”. Seguidament, Els Amics de les Arts oferirien quelcom més que un concert, una nit especial, una autèntica festa.
Acompanyat d’Alexandre Reixac al baix i Alex Tenas a la bateria, Caïm Riba va oferir un concert a tres amb un so força sòlid amb ritmes i lírica optimista marca del cantautor. La clarinetista Teresa Nogueron s’afegia a l’espectacle per interpretar la cançó que dona nom al nou disc. Riba va idear una playlist marcada per temes positius com ‘Un dia perfecte’ o ‘Em sembla bé’, però també hi va haver espai per ‘La reina de la ciutat’ i altres cançons paradigmàtiques de l’imaginari urbà del barceloní d’adopció. La recta final del concert se la reservava per clàssics com ‘Els homes llop’ i homenatges sentits amb ‘Noia de porcellana’ –interpretada amb la guitarra del seu pare– i ‘Mare’, de l’àlbum “Nararai”.
Passades les 11 de la nit, Els Amics de les Arts pujaven a l’escenari amb la polifonia inicial d”Allà on volia’ que marcava l’inici d’un concert en què els tres cantants –i el quintet, per extensió– estarien pletòrics. El grup arriba a la majoria d’edat retornant als escenaris després de dos anys de treva per presentar en directe el seu sisè disc, vuit cançons amb el seu segell inconfusible. Amb un directe elèctric i enèrgic, el trio va repassar el seu últim treball amb cançons com ‘Citant Mercè Rodoreda’, ‘Estimeu-me’, ‘Cada cel’, ‘De córrer per tot Nova York’ i ‘La nit sembla que serà nostra’. I és que aquest darrer tema sonava amb un to profètic veient la comunió entre artistes i públic en una espècie de competició per definir qui mostrava més entrega.
En aquest clima –fresc però càlid alhora–, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué van baixar de l’escenari, rodejats de més de mil persones, per cantar a ple pulmó una cançó que té dos títols: “Louisiana (o els camps de cotó)”. No es van oblidar tampoc de hits de la seva discografia com ‘No ho entens’, ‘El seu gran hit’, ‘Ja no ens passa’ o ‘4-3-3’. Precisament, en aquesta gira Els Amics dediquen un bloc íntim per a les velles glòries. A tres veus i una guitarra acústica van interpretar un medley nostàlgic que rescata ‘La merda se’ns menja’, ‘Armengol’ i ‘L’Arquitecte’, per enllaçar amb tota la banda ‘L’home que dobla en Bruce Willis’.
Tot i que el públic –àvid de clàssics– reclamava un ‘Bed & Breakfast’, Els Amics encaraven la recta final encomanant-se a l’esperit del cineasta francès de la popular ‘Jean-Luc’ per acabar cantant als desamors amb ‘Semblava que fossis tu’.
La versió de ‘Wonderwall’ de Los Sobraos sonant pels altaveus marcava el punt final d’un concert estel·lar. Entre voler i volar Els Amics de les Arts s’han enlairat amb un públic agraït i generós, en un entorn i un festival que deixa empremta.
El 6 de novembre de 2022 Red Pèrill anunciava el tancament del seu projecte artístic amb un post a les xxss poc després de la publicació del seu EP de comiat “Operació Miniatura”.
Amb ganes d’assumir nous reptes i desmarcar-se una mica de tota la càrrega i vivències del seu alter ego més habitual, va decidir canviar de rumb i provar nous camins. De fet ja havia anat publicant coses d’electrònica instrumental a nom de Music To Do Things (música ambiental/experimental) i també a nom a White Pèrill, amb un EP d’enfoc més proper al house, el nu-jazz o el post-rock.
L’actualització del nom artístic i del concepte ja és tota un declaració d’intencions. Els anys no passen en va i la perilla antigament pèl-roja ja és ben canosa. D’aquí el canvi del Red pel White.
CALITAT és el primer avançament d’un treball a nom de WHITE PÈRILL & FRIENDS, en el qual l’electrònica i els convidats seran el fil argumental però altre cop hi hauran veus i lletres i això que es fa a vegades en la música pop (?).
La lletra de la cançó és d’inspiració cruyffista i és per això que en un moment donat apareix el mismíssim Johan a mitja cançó per entregar-nos un missatge que podria ser un manifest.
Però en ple estiu es decideix a publicar un senzill de factura quasi bé mainstream que tan pot recordar a Radiohead com a B1N0 o Daft Punk.
Per si no fes prou calor aquests dies, Troye Sivan, estrena el videoclip de ‘Rush’ el seu nou senzill, un tema disco, on el músic i actor se sent la mar de còmode.
El videoclip mostra una espècie de nau on hi ha muntada una festa plena de nois i noies que s’ho passen d’allò més bé, barrejant alcohol i el que faci falta. Una festa on el propi cantant demostra el seu art per lligar a qui faci falta!
El grup mallorquí Xanguito presenta el seu nou senzill “ Cor eixut ”, una oda musical que combina ritmes llatins amb influències de popfolk mediterrani.
Xanguito, ja reconegut per la seva popularitat al panorama musical balear, ens sorprèn amb una fusió captivadora que uneix l’energia del reggaetón amb l’essència de la música més tradicional pop balear.
‘Cor eixut’ relata metafòricament el viatge d’un peix que s’escapa del mar, i que acabarà entenent que no pot viure sense aigua. Com ens explica la lletra de la cançó: “He descobert que tu ets aigua, i el meu cor està sec”
Xanguito, grup musical de Mallorca que va néixer el 2017, s’han consolidat en una referència dins l’escena musical balear, amb tres discos d’estudi i cançons que ja formen part del repertori popular de les Illes Balears. La seva música es caracteritza per ser un mestissatge d’estils i ritmes, creant una proposta fresca i festiva. El seu so fusiona elements de diferents gèneres, com el pop, el folk, l’electrònica i la música llatina, donant lloc a una experiència sonora energètica i contagiosa, única dins el panorama musical de les Illes Balears. Les lletres de Xanguito se centren principalment en temes com l’amor i la natura, transmetent missatges positius i plens de vitalisme. Les cançons reflecteixen l’essència mediterrània, amb lletres que evoquen la bellesa dels paisatges illencs i la connexió amb la terra.
El Cap Roig Festival, organitzat pel Grup Clipper’s amb l’impuls de CaixaBank, ha venut abans de l’inici del festival més de 37.952 entrades per als diferents espectacles de la seva 23a edició, xifra que representa el 78% de l’aforament total a la venda. Dels 23 concerts d’aquesta edició, 6 ja han penjat el cartell de “sold out” i els altres estan a punt d’esgotar totes les entrades. El festival s’iniciarà aquest divendres 14 de juliol amb l’actuació de la llegenda del rock britànic Rod Stewart, mentre que la cloenda anirà a càrrec del cantant David Bisbal, que celebrarà vint anys de carrera sobre l’escenari del Cap Roig Festival el 19 d’agost.
A dos dies de la inauguració del Cap Roig Festival, el públic encara pot adquirir les últimes entrades per als concerts d’ Ara Malikian (15 de juliol), Els Amics de les Arts (22 de juliol), Damien Rice (28 de juliol), Pablo López (29 de juliol), Mika (30 de juliol), Pablo Alborán (31 de juliol), Stay Homas (1 d’agost), Simply Red (2 d’agost), Taburete (4 d’agost), Sílvia Pérez Cruz (6 de agosto), Els Catarres (9 de agosto), Dàmaris Gelabert (11 d’agost), Luz Casal (12 d’agost), Manuel Carrasco (14 d’agost), De Simba a Kiara – El tribut al Rei Lleó (15 d’agost), Vanesa Martín (17 d’agost) i Juan Diego Flórez (18 d’agost).
Els concerts que ja han exhaurit les seves entrades de forma anticipada són: Rod Stewart (14 de juliol), Sebastian Yatra (16 de juliol), Norah Jones (21 de juliol), Joan Dausà (5 d’agost), Lola Índigo (7 d’agost) i David Bisbal (19 d’agost)
El Festival Acústica, de Figueres, celebra el seu vintè aniversari del 31 d’agost al 3 de setembre, i ho fa amb un cartell que fa goig. Durant aquells dies passaran per la capital de l’Alt Empordà noms com: The Tyets, Stay Homas, Julieta, Mushkaa, Triquell, La casa azul, Figa Flawas, Socunbohemio, Cala Vento, Buhos, Al·lèrgiques al pol·len, Miki Núñez, La La Love You, Lal’Ba, Queralt Lahoz o Maria Escarmiento, entre altres.
També està previst una jornada de música urbana o una celebració especial pels 20 anys, amb noms com els de Judit Neddermann, Marina Rossell, Albert Pla o Quimi Portet.
El fi de festa el posarà la Orquestra Diversiones, amb tot el seu show.
HORARIS i UBICACIONS
DIJOUS 31 AGOST
21:00 CORADA ● Plaça Catalunya
22:30 LOS NIÑOS DE JESÚS ● Plaça Catalunya
00:30 BUHOS ● Plaça Catalunya
02:00 ALDO COMAS & LIA JENSEN ● Plaça Catalunya
DIVENDRES 01 SETEMBRE
18:00 SEMIFINAL SONA 9 ● Plaça Catalunya
19:00 EL POT PETIT ● Rambla
20:00 PENÉLOPE ● Plaça Palmera
20:00 FIGUERES URBANA presenta
“LES DONES JA NO PLOREN, LES DONES FACTUREN” amb:
NIWA ● JESSYSARAH ● NOIA DAINA ● GENNA
21:00 AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ● Plaça Palmera
22:00 FIGA FLAWAS ● Plaça Catalunya
22:30 CALA VENTO ● Plaça Palmera
23:00 MIKI NÚÑEZ ● Rambla
00:00 TRIQUELL ● Plaça Catalunya
01:00 THE TYETS ● Rambla
01:30 MARIAN DACAL & EVA MARTÍ
“REMEMBER DANCE” ● Plaça Catalunya
01:30 QUERALT LAHOZ ● Palmera
02:30 MAKEN ROW ● Plaça Catalunya
DISSABTE 02 SETEMBRE
19:00 ESPECTACLE 20 ANYS ACÚSTICA ● Rambla
20:00 ERNEST PRANA ● Plaça Palmera
20:00 CABOT ● Plaça Catalunya
21:00 LAL’BA ● Plaça Catalunya
21:30 SOCUNBOHEMIO ● Plaça Palmera
22:00 JULIETA ● Plaça Catalunya
23:00 LA CASA AZUL ● Rambla
23:30 MUSHKAA ● Plaça Palmera
00:00 LA LA LOVE YOU ● Plaça Catalunya
01:00 STAY HOMAS ● Rambla
01:30 SERIAL KILLERZ ● Plaça Palmera
01:30 MARIA ESCARMIENTO ● Plaça Catalunya
02:30 RUBEN RIDER & COSMIK DJ ● Plaça Catalunya
Al·lèrgiques al Pol·len és una girlband nascuda al barri de Gràcia el 2019, que gràcies a la seva música indie-pop i els seus tres discs, s’han fet un lloc en les tendències de la música en català, en especial, aquest últim any, amb el seu nou disc Cants, crits i baralles. Aquest reportatge fotogràfic segueix a les Pol·len en dos concerts de la seva gira d’estiu mentre presenten aquest nou disc, fet íntegrament en català.
Foto: Martí Bassedas
La vida de les seves integrants
Berta Batiste
La bateria és un dels instruments de la base més importants d’un grup. Aquest conjunt d’instruments donen cos i ritme a les cançons i han de ser tocats per una experta. La Berta és mestre de primària, saxofonista des dels sis anys i toca la bateria des dels quinze. A més d’Al·lèrgiques, toca el saxo alt a una Big Band d’una escola de música.
Maria Riba
La Maria és una artista polifacètica. A més de ser pianista des dels cinc anys és directora, dramaturga i fundadora de La Santa Companyia. És monitora de menjador i professora de música d’infants, mentre estudia filologia catalana. Com em va dir ella: “Compondre és el que més em mola, però jo tinc molt clar que em vull dedicar a escriure”.
Marina Rico
Una cançó sense veu sempre sona buida, com si li faltes alguna cosa. És per això, que la Marina és una peça fonamental d’Al·lèrgiques al Pol·len. Monitora de l’esplai GMM i monitora de menjador, la cantant principal de les Pol·len ha estudiat educació primària i actualment estudia piano, llenguatge musical i cant, tot i que el primer cop que va començar a cantar va ser amb l’inici del grup.
Ona Salabert
El baix és l’altre instrument que conforma la base d’un grup de música. Històricament, ha rebut poc reconeixement per part de les audiències, però Al·lèrgiques al Pol·len no sonaria igual si no hi fos. Graduada en infermeria i fent un màster en pediatria, l’Ona ha tocat tota la seva vida el contrabaix fins que amb la creació d’Al·lèrgiques va agafar un baix per primer cop. També és monitora del GMM amb la Marina.
Joana Subirats
La Joana és una de les dues guitarres d’Al·lèrgiques, capaç de tocar una guitarra acústica o una guitarra elèctrica mentre canta melodies de les cançons. A més de donar cos a les cançons gràcies als acords de la guitarra, també és l’altre cantant del grup. És una aficionada del teatre, i per això és actriu a La Santa Companyia, però també li encanta la música, i per això està estudiant a l’ESMUC i fa un pòdcast de música.
Emma Dotres
L’altra guitarra del grup la toca l’Emma, que és guitarrista des dels deu anys. Tot i fer tants anys que toca la guitarra, té complexa de baixista i el seu instrument preferit és la marimba, com ens ha explicat ella. L’Emma és historiadora i està fent un màster de polítiques socials i acció comunitària. Treballa a una cooperativa de cultura comunitària i és educadora del patrimoni, fent tallers per la gent interessada.
Foto: Martí Bassedas
Com va la gira d’aquest estiu
L’11 d’abril d’aquest any, va sortir al públic Cants, crits i Baralles, el tercer disc del grup, fet íntegrament en català. Dues setmanes més tard, el 27 d’abril, les Pol·len van començar la seva gira d’estiu amb un concert al Centre Artesanal Tradicionarius, una sala de música al mig de Gràcia. Allà van presentar el disc per primer cop davant del seu públic i també va ser el tret de sortida per un estiu ple de música i concerts.
Jo he tingut la sort de poder estar amb elles a dos concerts diferents: al Monifestat (una trobada de monitors i monitores d’Esplac) i al festival No Callarem. Tots dos concerts espectaculars. La combinació de balls, energia, passió i bona música crea uns espectacles que el públic gaudeix durant tota l’estona amb molt d’entusiasme.
Com a espectador, reps felicitat, diversió i un punt de proximitat que un grup de gran calibre mai serà capaç de donar-te, ja que al final, elles es continuen veient a si mateixes com sis noies de Gràcia, i no tenen la sensació d’estar tenint l’èxit que tenen. Són apassionades a l’escenari i el públic respon a aquesta passió cantant les lletres de les cançons a ple pulmó. I m’ha passat més d’un cop, que en acabar un concert, m’han vingut coneguts a dir-me que no coneixien el grup abans del concert i que ara són fans indiscutibles d’Al·lèrgiques al Pol·len. Transmeten un “bon rollisme” comparable amb grups molt grans, i això és una cosa que no es pot aprendre: o ho tens o no.
Intercalen les seves cançons amb petitets monòlegs on expliquen anècdotes, o fan bromes amb el públic, sempre per mantenir-los entretinguts i divertits. També tenen coreografies durant certes cançons, que s’han preparat amb molta antelació i atenció al detall.
Abans de ser una girldband, però, les Pol·lens són un grup d’amigues. Quasi una família. Entre elles hi ha anys d’amistat, que no venen de fer un grup de música, sinó d’abans. S’ho passen bé fent el que fan i, com que ho fan, transmeten aquesta sensació al públic, que s’ho passa igual de bé que elles.
Aquest estiu encara els queden moltíssims concerts, així que si teniu l’oportunitat, aneu a veure-les. Si ho feu, passareu una nit per recordar!
Un any després del seu disc de debut ‘Caiguda Lliure’ (2022), Julen presenta “El Gel”, el seu primer treball d’aquest 2023.
Aquest senzill és la primera pista del futur musical de l’artista, on aposta per un so més electrònic, actual, però sense perdre’n l’essència. Trenca el gel, precisament, amb una sonoritat pop més treballada i madura, que encomana una energia festiva i nocturna que et carrega de bones vibres i et posa de bon humor. Un tema que resulta el reflex de la seva personalitat alegre i divertida però des d’una perspectiva més adulta.
Just quan s’obrien les portes de la quarta i última jornada del Cruïlla, es realitzava la roda de premsa de valoració del festival on el seu director Jordi Herreruela afirmava “Hem fet el festival que sempre havíem somiat”, resum d’una edició que més enllà de les xifres -76.000 persones durant les quatre jornades- es consolida ja no només com una cita ineludible de l’agenda cultural, sinó també com a exemple d’un model de festival diferent.
Amb la seva clara aposta pel públic local, (61% de Barcelona, 29% de la resta de la província de Barcelona, 7% de la resta de Catalunya i un 3% de la resta d’Espanya), un públic divers (un 47% de públic entre 30 i 40 anys, un 35% més gran de 40 anys, un 10% entre 25 i 30 i un 8% entre els 18 i els 25) Cruïlla ha esdevingut un festival consolidat, menys vinculat a la seva programació musical i amb un públic fidel a la proposta: el 51% dels assistents al festival el 2023 havien vingut a una altra edició del Cruïlla.
Un any més el Cruïlla s’ha reivindicat com un festival proper, ampli i amb la mirada posada en el seu públic en un format pensat per a la ciutat que l’acull.
L’Empordà Music Festival penja avui el cartell de “sold out”. Ja no queden entrades de la segona edició de l’EMPORDÀ MUSIC FESTIVAL que se celebrarà el proper dissabte 29 de juliol al Passeig Marimon Asprer i a l’aparcament de l’antic camp de futbol de la Bisbal d’Empordà. A partir de les 17 h i fins ben entrada la matinada, 5.000 persones podran gaudir dels concerts de The Tyets, Buhos, Suu, Doctor Prats, Lildami i Lal’ba. A més, els disjòqueis Carles Pérez de Ràdio Flaixbac, emissora oficial del festival, i Ryna seran els encarregats de tancar la nit i fer que la música no deixi de sonar, ni entre concert i concert, durant les més de 10 hores de festival.
A banda d’oferir una programació musical paritària i íntegrament en català, el festival creix tant en qualitat com en quantitat en aquesta edició. Hem ampliat la zona de gastronomia, el village, amb 11 food trucks amb plats per a tots els gustos i amb opcions per a les persones celíaques, veganes i vegetarianes. També hem duplicat les barres de bar i afegim el Move&Flow d’Estrella Damm, un estand d’autoservei de cerveses que funciona a través d’una aplicació mòbil. També, per reduir el temps d’espera i les possibles cues, tots els assistents podran comprar prèviament online el got reciclable i els paquets de consumicions que es bescanviaran per tokens just després de passar el control d’accés. Per garantir la connectivitat en tot moment dins el recinte, hi haurà una xarxa wifi gratuïta gràcies a la col·laboració amb l’empresa de telecomunicacions Vera. Per últim, un any més comptem amb el suport del Punt Lila i la carpa Som.nit.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
