Good morning!

Molt content avui de tot el que ha sortit. Quan escolto nous discos, sempre intento fixar-me en les cançons que són millors o m’agraden més per guardar-me-les. Amb els 4 discos que us porto avui  m’ha passat que no he sabut triar. Gairebé tots cap dins. Veurem si tinc temps de pair-los bé i de gaudir de totes les cançons per igual, perquè se m’acumulen, però de moment m’han semblat brutals.

NOVETATS:

• Després d’anunciar que actuarà a la Superbowl d’aquest any, Kendrick Lamar va treure dijous una cançó per sorpresa, publicada directament a l’Instagram, seguint amb l’estil del beef amb Drake de fa uns mesos. Recordeu algun any més exitós en la carrera d’un raper? “Watch the Party Die” és el suposat títol d’aquesta cançó i com sempre, és una altra mostra de per què és el deu del lirisme. La base, crua, semblant a 6:16, produïda again per Jack Antonoff entre altres, em sembla brutal.  Please, un nou disc aviat!

• Dijous vaig tenir la gran sort de poder anar a la listening party del xicu al Rouge. I puc confirmar que SACRIFICIS és tan bo com esperava. Pell de gallina tota l’estona. Als fantàstics 3 singles, se li sumen set cançons que mantenen el nivell. De veritat que em sembla un dels discos de l’any. Sembla que cada setmana dic això, però bé, ja m’enteneu. És un disc amb personalitat, original,  amb lletres profundes i sinceres i que a més, sona de puta mare. I les col·laboracions aporten en tots els casos: souto, Triquell, Socunbohemio, Ven’nus (la meva fav!!) i MARIA HEIN. Dream team. En fi, MÚSICA, en majúscules.

• Àlbum mode també per Galgo Lento, que acaba d’arrancar el seu rollout amb un primer single, en col·laboració amb la Kris Tena. Es diu “VULL TENIR-TE APROP / KENDALL ROY FREESTYLE” i com ja ens té habituats, és un temazo. Bones barres, bon rollo, i a més el vídeo xulíssim també. COPILOT, el seu 4t disc, veurà la llum a finals del mes que ve. Ganes!

• L’epíleg de The Weeknd comença a prendre forma, sota el títol de Hurry Up Tomorrow, nom del disc amb el qual tancarà la trilogía que acompanya a After Hours i Dawn FM i el que en principi serà l’últim projecte sota el nom de The Weeknd. El primer single de qui porta sent l’artista n1 al món un parell d’anys, ja està disponible i es diu “Dancing in the Flames”. El videoclip, rodat amb un iPhone, em sembla bastant boig. A la cançó, no em sembla que innovi gaire, però tot i així segueix sonant bé. És una mica una mescla entre aquests dos discos anteriors. Suposo que ja és això. El seu talent per fer pop hits és indiscutible.

• Pointy Heights és el títol del nou disc de la cantant de New-Jersey, Fousheé, des de dimecres hem pogut escoltar l’últim senzill, “feel like home” que s’ha convertit en un dels meus temes preferits del disc, juntament amb “still around”. I de les noves, interessant la breu “loversland”, o també altres com “closer” i “rice & peas”. Tot el disc la veritat és que val la pena, les cançons són curtetes, diferents i entren súper fresques. M’ha agradat molt el nou so i la nova dimensió que agafa aquest disc, comparat amb els anteriors. R&B, old school, indie reggae, dance… els baixos i la producció top. I lletres on ha col·laborat amb Childish Gambino, Steve Lacy, Teezo Touchdown i Lil Yachty.

• Dos dels meus grups preferits d’indie-pop en anglès (de USA) s’han posat d’acord en publicar disc avui, així que els ajuntaré en aquest paràgraf. A més, són dos grups que s’assemblen un munt i que s’influencien els uns als altres. Sí, parlo de Dayglow i COIN.Primer de tot, dir que si no heu escoltat res dels primers, aneu directes a Harmony House (2021). Avui han publicat un disc homònim, on ja coneixiem els singles “Cocoon” i “Every Little Thing I Say I Do”. De lo nou, “Nothing Ever Does” i “Weatherman” les meves preferides. Pero 0 skips again!! És el que més m’ha agradat dels dos.Pel que fa a COIN, ja està disponible I’m Not Afraid Of Music Anymore, del qual destaco “Asking For A Friend”, “Sing Along” i “Along For The Ride”, després dels boníssims senzills “Take It Or Leave It”, “Strawberry Jam” i sobretot, “Slack”.A més, són discos súper alegres, que m’han fet molt feliç, necessito que vinguin a Barcelona ja.

• I continuant amb indie-pop, ja tenim aquí el segon senzill de FINNEAS, “Cleats”. Com sempre, un 10. Sona molt als anys 2000, m’ha recordat a grups com The Fray o Snow Patrol. M’ha encantat també el vídeo, no us el perdeu. For Cryin’ Our Loud!, el nou àlbum i també nom del primer single, sortirà el 4 d’octubre.

• Si esteu cansats d’indie i voleu una mica de hip-hop, amb el nou tema de IDK estareu contents. “KiCKIN”, acompanya a “TiFFANY” amb Gunna en aquest duet de cançons estrenades pel raper i productor britànic-americà, que a poc a poc va construint un catàleg més que interessant. Jo encara tinc el seu últim disc, F65, al cap. Veurem si aquests dos senzills impliquen un nou projecte, que si continua així, té molt bona pinta.

• I amb un flow més calmat, més proper al R&B, tenim el segon single del britànic Duckwrth, “Had Enough”, després de “Grey Scale” que també us vaig recomanar per aquí. També Smino ha publicat “HOP OUT CHO FEELINS” una col·laboració amb Kal Banx i Buddy que també té un estil semblant i que vull que escolteu! I finalment “I’d Rather Pretend” la col·laboració preciosa entre Bryant Barnes i d4vd en forma de balada.

DESCOBRIMENTS

• El descobriment d’aquesta setmana ha sigut el de De Los Santos amb el seu “Ayer yo estaba bien”. Indie nacional, tranquil·let, amb lletres tristes però guitarres animades. Molt maco! Fan.

Si us heu quedat amb ganes de més, hi ha un nou disc de Porches, de Karavana, un EP amb versions club de Nathy Peluso (Nusar3000, Mura Masa, Lua de Santana, TRISTÁN!, PHOAC, Merca Bae…), un nou single de FKA Twigs i de Playboi Carti, entre molts d’altres!

Adéu 🙂