Les entrades per a “AI AI AI” ja estan a la venda. Després del gran èxit de la temporada passada a Barcelona i del seu pas pel Teatro Fígaro de Madrid, Bruno Oro torna a l’escenari de La 9 del Bosque del 14 de novembre al 12 de gener de 2025. Des de la seva estrena el novembre passat, l’espectacle ha atret més de 25.000 espectadors, consolidant-se com una de les comèdies més vistes de l’any a la nostra ciutat.
“AI AI AI” explora d’una manera fresca i divertida els límits de la intel·ligència artificial. Amb la direcció d’Alejo Levis, l’espectacle introdueix la figura d’un clon creat per Bruno Oro amb IA. El punt de partida és ben curiós: cansat que el públic ja no rigui com abans, decideix clonar-se a si mateix per millorar la seva connexió amb els espectadors. Aquesta rèplica infal·lible, dotada de tot el coneixement del Bruno original i accés a tots els seus vídeos i personatges, es llança a la tasca de superar l’humà.
L’espectacle es transforma així en un diàleg fascinant entre l’artista i la seva pròpia creació digital, un Bruno Oro artificial que es comunica amb el públic de manera original i desinhibida. Què haurà de fer per a guanyar-se al públic i que el seu propi alter ego no el tiri de l’escenari?
“AI AI AI” és un espectacle únic per la seva originalitat, ja que és la primera vegada que es treballa amb la improvisació i la tecnologia ChatGPT en directe al teatre. Això significa que cada funció és completament diferent de l’anterior, fent que el factor sorpresa sigui una part fonamental del xou.
Ramon Mirabet un dels grans noms del l’indie pop rock català, presentarà el seu cinquè disc a l’Auditori de Girona en el marc del Festival Strenes de Girona el divendres 28 de març.
Per ara només ha transcendit que el disc comptarà amb cançons cantades en català, castellà i anglès i que es publicarà al gener.
El cantant de Sant Feliu del Llobregat, que fa més de dos anys que no publica cap treball discogràfic, ve de fer una llarga gira per Europa i, la passada primavera, per Amèrica, amb dates a Los Ángeles, San Francisco, Puerto Rico i Mèxic.
Ramon Mirabet se suma a Els Catarres, el primer avançament de l’Strenes 2025 que farà dos concerts de presentació del seu nou disc el 4 de maig a l’icònic escenari de les Escales de la Catedral. El primer passi ja està exhaurit i queden les últimes entrades del segon.
THE 1975 – THE SOUND
ROMY – ENJOY YOUR LIFE
EMPIRE OF THE SUN – HIGH AND LOW
SAN CISCO – TOO MUCH TIME TOGETHER
MARCIN & PORTUGAL. THE MAN – WHEN THE LIGHTS GOES
SHOUT OUT LOUDS – JUMBO JET
GEORGIA – IT’S EUPHORIC
BISHOP BRIGGS – MONA LISA ON A MATTRESS
THE DRIVER ERA – YOU KEEP ME UP AT NIGHT
DEXTER AND THE MOONROCKS – LIKE YOU (LIKE YOU)
SPENCER SUTHERLAND – GOD SAVE THE DREAM
TOM ODELL – BEST DAY OF MY LIFE
LÉON – PRETTY BOY
CONAN GRAY – PEOPLE WATCHING
BIRDY – PARADISE CALLING
BEABADOOBEE – THE WAY THINGS GO
MARTIN LUKE BROWN – **IT GETS BETTER
GRIFF – VERTIGO
MARIA JAUME – ME DESPLOM
Hem hagut d’esperar 8 llargs anys per tornar a gaudir en directe d’un d’aquells grups que saps que allà a on van porten tota la seva felicitat a sobre.
Unes cançons que traspuen bon rotllo, una manera d’entendre la música que et fa aixecar els ànims. Un dimarts que ha deixat de ser-ho per convertir-se en divendres nit. Una celebració de la vida en 90 minuts. Tot això i molt més ha estat el concert que aquesta nit han ofert a Barcelona els Walk Off The Earth.
Els canadencs han fet ballar, moure els braços i gaudir durant tot el concert, en el qual també han comptat amb els fills de la parella principal del grup, la Sarah Blackwood i en Gianni “Luminati” Nicassio. La canalla ha demostrat tenir el talent a les venes amb una posada en escena que ha fet caure de cul. El més petit semblava ben bé el fill d’un cantant de heavy metal.
Al llarg d’aquests anys el grup ha tingut alguns sotracs, com la inesperada mort de Mike Taylor, o la sortida del grup de Ryan Marshall, que juntament amb Nicassio era l’únic que estava a la banda des dels seus inicis. Tot i això el grup ha tirat endavant i ha continuat amb el seu esperit positiu i les ganes d’alegrar als seguidors de tot el món.
Foto: Marc Clapés
La Sala Razzmatazz presentava un aspecte difícilment igualable, pràcticament plena fins la bandera i és que aquests 8 anys s’han fet llargs. Hem pogut gaudir de cançons pròpies del grup com la inicial ‘Rule the world’, però també versions, un dels fets que els han fet més populars, sobretot amb ‘Somebody that I used to know’, l’èxit de Gotye i Kimbra, que ha sonat per iniciar els bisos.
També han versionat Survivor i el seu ‘Eye of the tiger’; Gnarls Barkley i ‘Crazy’ i fins i tot Benson Boone i el seu mundialment conegut ‘Beautiful Things’, que de nou ha comptat amb Luminati Suns, els fills dels membres del grup.
El grup també ha presentat en directe ‘Mom’s old car’, una cançó que estrenaran molt aviat i que ens ha transportat de nou al bonrotllisme del concert.
‘Gang of the rhythm’ ens ha transportat a qualsevol dels capítols d’El foraster, de Quim Masferrer, com de fet, la majoria de les cançons del concert, d’aquelles que et fan sentir bé i que vols tenir a la teva llista de reproducció.
Qui no voldria acabar el dimarts així? Esperem que la pròxima visita no sigui d’aquí a 8 anys i en cas afirmatiu que els fills de Walk off the earth se sumin a un grup que esperem no mori mai.
Després del seu primer disc “Bosc Endins”, Agnès Algueró presenta un treball amb un caràcter més fosc i electrònic, tot i que no marxa del pop rural intimista que ha utilitzat sempre. Aquest és un disc més juganer i experimental.
Les lletres poètiques, aquest cop, agafen un caràcter més directe i tenen menys pèls a la llengua. Parlen sobre les amistats que fan bé i les que no, sobre salut mental i sobre el pas del temps i com aquest pot tornar a les persones més opaques, apàtiques i més soles.
“Món al Revés” és un tema que no es pren seriosament a si mateix. La cançó passa per diferents fases fins que arriba la conclusió que no hem d’aterrar-nos abans de viure.
El principi del tema descriu una situació en què et tapes amb alguna cosa externa que et provoca un moviment intern. Aquest moviment descol·loca els hàbits del protagonista i aquest reacciona amb ànsia al·lucinògena. Trontolla entre l’impulsiu i la inacció.
En el moment àlgid d’aquesta al·lucinació apareix la frase infantil que va diluint l’ànsia i ens porta a la tornada, sambera i ballable, que li treu pes a tot l’anterior.
És una cançó que invita a viure sense paranoia, a no tenir por d’apropar-se a coses, valors, persones que ens agraden, tot i que això impliqui allunyar-nos del que érem. És un cant a l’absurd de l’existència amb una invitació gratuïta a apropar-nos més a allò que ens mou.
Aquest nou tema de Miquel Abras és un homenatge a totes aquelles persones que no es paren a pensar que pensen els altres i que es deixen portar pels seus impulsos a cada moment.
A “Bomba de Fum” es nota molt la influència d’artistes com Lenny Kravitz, on es fusiona el rock amb el Funky amb tocs de vents.
Podriem dir que aquesta és la cançó que millor defineix el que serà el pròxim àlbum de Abras “1977” i ens fa entreveure com sonaran les pròximes cançons de l’artista.
Roger Padrós ens ofereix un pop folk modern que, tot i integrar elements contemporanis, manté intacta l’essència del directe. Aquesta peça parla de com, malgrat el soroll constant del món, l’amor és el que preval i dona sentit a tot. Sense artificis, només amb una melodia planera i una lletra propera, “De tu i de mi” es converteix en una declaració de proximitat i veritat.
La cançó és la primera peça del nou EP de Roger Padrós. Amb la seva veu càlida i una producció que respecta l’espontaneïtat del directe, “De tu i de mi” convida l’oient a connectar amb allò que és simple i essencial, posant l’amor al centre, enmig de la sorollosa realitat que ens envolta.
Els Premis ARC han presentat avui, al Teatre de la Llotja de Lleida, quins són els nominats a endur-se els guardons d’aquest 2024. Són els premis de la indústria musical en directe i per tercer any consecutiu, la capital del Segrià és l’amfitriona amb un objectiu clar: descentralitzar i equiparar culturalment el territori català per garantir l’accés a la cultura per igual a tota la societat catalana. Així doncs, el proper 20 de novembre tindrà lloc la gala dels PREMIS ARC 2024 al Teatre de la Llotja.
La comunicadora aranesa, Núria Marín – també coneguda com Núria Secret -, serà la conductora de la cerimònia d’entrega dels Premis ARC 2024, que tindran lloc el proper 20 de novembre, a les 20h, al Teatre de la Llotja de Lleida.
A més de la presència de la periodista, la gala comptarà amb quatre actuacions que posaran banda sonora al esdeveniment: Blaumut obrirà la gala amb la seva proposta pop. El grup, veterà als escenaris catalans, presenta enguany el seu sisè disc d’estudi, “ABISME”; seguidament comptarem amb l’actuació de la cantant emergent Raquel Lúa, amb la seva música d’arrel mediterrània i veu privilegiada; la tercera actuació de la nit serà de la jove barcelonina Maig, una de les revelacions de la temporada. Per tancar la gala dels Premis ARC, ens acompanyarà el grup Zetak, amb la seva captivadora proposta visual i musical de pop electrònic.
La nova edició dels Premis ARC compta amb una gran varietat de nominats que, entre d’altres categories, opten a guanyar el reconeixement a la millor programació musical, a l’artista revelació de la temporada, millor gira, millor programa musical… En definitiva, una llista que posa en valor les iniciatives més destacades relacionades amb la indústria de la música del directe de Catalunya. El 22 d’octubre s’obre la votació interna per a seleccionar els guanyadors de cada categoria per part dels membres de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i els guanyadors es donaran a conèixer, el dia 20 de novembre, durant la gala dels Premis.
CATEGORIES I NOMINATS PREMIS ARC 2024
ARTISTA O GRUP EMERGENT
Figa Flawas
Dani6ix & IZZKID
Ouineta
Mar Pujol
MILLOR GIRA D’ARTISTA O GRUP DE JAZZ, MÚSICA CLÀSSICA O MÚSICA TRADICIONAL
Belén Bandera
Els Pescadors de L’Escala
Marala
Alidé Sans
MILLOR GIRA D’ARTISTA O GRUP D’AUTORIA PRÒPIA
LIA KALI
Mojinos Escozíos
Figa Flawas
Oques Grasses
MILLOR GIRA D’ARTISTA O GRUP PER A PÚBLIC FAMILIAR
Els Atrapasomnis
AMBAUKA – Peti qui peti!
El Pony Menut
Viri Virom
MILLOR GIRA DE GRUP DE VERSIONS O TRIBUTS
Piratas Rumbversions
Banda Neon
Miquel del Roig
Les Que Faltaband
MILLOR GIRA D’ORQUESTRA O GRUP DE BALL
Welcome Band
Orquestra SABOR SABOR
ZAMBA SHOW
Mediterranea música
MILLOR GIRA INTERNACIONAL D’ARTISTA O GRUP
LIA KALI
Che Sudaka
CRISIX
Maruja Limón
MILLOR PERIODISTA O PROGRAMA MUSICAL
Ignasi Julià
Joan Arenyes i Serrat
Acústicament
El Celbobert-Icat
MILLOR PROGRAMACIÓ DE FESTA MAJOR
Festa Major de Terrassa
Festa Major de La Seu D’Urgell
Festa Major de Maig de Tàrrega
Festa Major de Monells
MILLOR PROGRAMACIÓ DE FESTIVAL CICLE DE CONCERTS DE MITJÀ I GRAN FORMAT
Festival de Jazz de Barcelona
Vida Festival
Guitar BCN
Magnific Fest
MILLOR PROGRAMACIÓ DE FESTIVAL CICLE DE CONCERTS DE PETIT FORMAT
Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu
Perifèria Cultural
Reus Music Festival
Festival Embassa’t
MILLOR PROGRAMACIÓ D’ESPAI MUSICAL O SALA DE CONCERTS
New Fizz
PARAL·LEL 62
Auditori de Girona
Sala Els Pagesos
La Fundació Barcelona Music Lab anuncia el llançament de l’Energy Challenge 2024, un programa d’innovació oberta que té com a objectiu trobar solucions tecnològiques per impulsar la transició energètica en els festivals de música de Catalunya.
Dirigit a startups de tot Europa, l’Energy Challenge ofereix una plataforma única per desenvolupar tecnologies sostenibles, col·laborar amb grans esdeveniments i accelerar la seva implementació en el sector musical.
El programa s’enfoca en tres grans reptes energètics: la monitorització i l’optimització del consum d’energia, la integració d’energies renovables i la sensibilització de participants, artistes i proveïdors. Les 8 startups seleccionades tindran l’oportunitat de testar les seves solucions col·laborant amb els promotors i organitzadors de festivals i concerts com The Project, Ítaca Cultura i Acció a l’Empordà i Cruïlla Festival i amb partners com Fira de Barcelona i B:SM (Barcelona de Serveis Municipals).
“Aquest és un moment clau per la indústria musical, que ha de liderar la transició cap a pràctiques més sostenibles. L’Energy Challenge permet a les startups innovadores connectar amb esdeveniments de gran impacte i desenvolupar solucions que marcaran la diferència en la reducció del consum energètic dels festivals”, destaca Miquel Curanta, director de la Fundació Barcelona Music Lab.
Les startups participants gaudiran de mentoratge, formació i la possibilitat de fer networking amb experts de la indústria musical i de la sostenibilitat. A més, tindran la possibilitat de participar en un Pitch Day al febrer de 2025, on podran presentar les seves propostes davant un jurat de professionals i optar a implementar un projecte pilot durant els festivals de 2025.
L’Energy Challenge 2024 està organitzat per la fundació Barcelona Music Lab amb el suport de L’institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i en col·laboració amb Impact Hub Barcelona.
El programa compta amb el suport científic-industrial de Eurecat i la Càtedra ENIA Siemens Energy AI Chair. Energy Sustainability for a Decarbonized Society 5.0 per a traslladar el coneixement industrial a la implementació de les solucions en un entorn urbà.
La convocatòria del programa estarà oberta des del 17 d’octubre fins al 24 de novembre. Per a més informació i inscripcions, visiteu:
Cabró Rock, el festival de música catalana de referència, acaba d’anunciar La Raíz com a primer cap de cartell per a la seva pròxima edició, que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny de 2025. La banda formarà part d’un cartell de luxe, que comptarà amb un total d’uns 20 artistes dels millors del panorama musical dels Països Catalans, en una edició especial per celebrar el 5è aniversari del festival. De moment, encara no es coneixen més artistes del cartell, però des de les xarxes socials del festival ja s’ha fet èmfasi en el fet que aquesta serà la més gran del Cabró Rock.
La banda La Raíz es va separar fa 7 anys just quan estaven en el cim de la seva popularitat, deixant orfes a milers de fans, que han vist en aquesta breu gira de retrobament, l’única oportunitat per tornar a emocionar-se amb les cançons d’una de les bandes més massives de la música valenciana. Cal destacar que Pablo Sánchez, cantant i líder del grup, va anunciar que aquesta gira és un retrobament temporal. Per tant, l’oportunitat de tornar a veure La Raíz en directe, serà només pels afortunats que aconsegueixin entrades per les poques dates disponibles.
La formació va exhaurir totes les entrades de la Telecogresca, en tan sols 4 hores. Ara arriba una nova oportunitat per poder gaudir del grup en directe, el dissabte 14 de juny.
Les entrades sortiran a la venda el pròxim 24 d’octubre a les 17:14 h a través de la web oficial del festival. La quantitat d’entrades serà limitada i s’espera una gran demanda, així que s’aconsella estar preparat per garantir l’accés a un dels esdeveniments musicals més esperats de l’any.
Bon matí a tothom. Com Tyler, The Creator, jo aquesta setmana he decidit publicar en dimarts, perquè ja està bé de la sobreexplotació els divendres. Semblava que no pero al final aquests dies ha sortit bastanta cosa, es nota que s’ha acabat l’estiu i ve el nadal. Som-hi:
NOVETATS:
I començaré, com no, amb el mateix Tyler, The Creator que bastant per sorpresa, aquesta setmana va publicar “St. Chroma”, la intro i el teaser del seu proper àlbum, que s’estrena en 7 dies: Chromakopia.I no només això, sinó que ja està disponible a les plataformes “Noid”, el segon senzill.A la primera, podem escoltar les veus de Daniel Caesar, i hi ha molta gent especulant amb que també hi apareix Frank Ocean. Tan de bo. Lo que sabem segur es que sona espectacular.La segona és una cançó més experimental, que sembla que serà el camí del disc, amb l’ús de samples de música africana (d’un grup de rock de Zambia dels 70… show), i una producció increïble.Us deixo per aquí els dos vídeos, que a nivell conceptual i visual no tenen desperdici. Tot produit i dirigit pel mateix Tyler. Un geni, com sempre.
Jean Dawson ha publicat el seu disc Glimmer of God, un dels releases que més m’ha agradat d’aquesta setmana. En ell trobem el seu estil habitual, on fa homenatge a les seves arrels mexicanes, sense abandonar el pop-rock, hip-hop i r&b experimental, amb sintes i tocs nostàlgics dels 80. És a dir, experimenta amb mil gèneres, però sona tot genial. Em quedo amb “Darlin’” i sobretot “Kollapse” i “P4IN”, apart dels singles.
Un altre dels discos que us porto avui és el de Black Hibiscus, GROWING PAINS. Escolteu cançons com “GROWING” o “TENSION” que se sumen als singles per seguir explorant el so indie-soul de l’artista nigerià resident a London.
A res de que surti el seu nou disc, Pau Vallvé ha tret l’últim i cinquè single, “Cervell vs Cor”, que serà la intro de l’àlbum i que i ja s’ha convertit amb una de les meves cançons preferides d’Agorafília. M’ha encantat com mescla una lletra més aviat trista i propera al folk (ens agrada) amb l’ús de sintes i caixes electròniques.
Wallows ha publicat una nova versió d’un dels singles del seu últim disc, Model, publicat aquest maig. Es tracta de “BAD DREAM” i si en la primera versió no em va encantar, crec que aquí aconsegueix sonar molt millor. Al vídeo podreu escoltar la original, i a l’Spoty la nova.
L’artista i productora valenciana, Xenia ens ha compartit “DÓNDE VA EL AMOR”, una cançó que formarà part del seu nou disc que sortirà aquest 14 de novembre. Després de 3 singles, aquest és el que més m’ha convençut, gràcies en part a aquestes pop electrònic, format per melodies suaus acompanyades d’un beat de bulería que simula una metralleta. Top.
L’artista revelació d’aquest 2024, Michael Gordon, més conegut com Mk.gee, segueix publicant música, i segueix sent boníssima. Aquest cop ho fa amb un tema proper al trance, psicodèlic, experimental. “ROCKMAN” acompanya a “Lonely Fight” i al seu aclamat disc Two Star & The Dream Police en l’any més important de la carrera del anterior guitarrista de Dijon.
“Smoke” és el títol de la nova cançó de Ari Lennox, una artista que per mi està super infravalorada. Gairebé mai deceb. Aquest cop ha aconseguit mesclar l’R&B amb sons de Motown i soul junts. A més, molt a favor de la seva decisió d’abandonar les xarxes socials. Veure’m si aconsegueix arribar al mainstream d’aquesta manera, desafiant el funcionament de la indústria actual i a base de bona música. El vídeo, a un manicòmi, al més pur estil One flew over The Cukoo’s Nest, m’ha encantat.
L’artista britànica FKA twigs is back, i ho farà amb un nou disc a principis de 2025. El primer single, “Eusexua”, que també serà el nom del disc, no em va apassionar, però “Perfect Stranger”, el segon, és un temazo. Pop electrònic amb un video hipnòtic (amb Yves Tumor i la Phoebe Waller Bridge, lol). Aquest any sí, ens trobarem al Primavera Sound.
Un descobriment que m’han enviat aquesta setmana ha estat el de Ruel i el seu nou tema “Cats on The Ceiling”. Es tracta d’un cantant australià, de només 21 anys, que fa pop molt del rollo d’artistes com Fiji Blue, Rex Orange County Joji o Troye Sivan. La tinc enganxadíssima. Us agradarà!
“Dirty Laundry” és el nou single de l’Alfie Templeman, el primer després de Radiosoul, un gran disc que va publicar aquest juny. La cançó segueix sent igual de bona que el disc, amb el seu so de pop funky, i el falset que l’acompanya.
En un estil similar, també trobem “Head In My Hands” la nova cançó de la banda noruega d’indie-pop Kakkmaddafakka, que estan de retorn aquest any i sembla que en bona forma, després de publicar 4 cançons que sonen prou bé i de passar per la nostra ciutat la setmana passada, en un concert a la sala Apolo.
L’artista de Terrassa Au Rora també ha tret un nou senzill, “How Long Are We Supposed To Wait”, aquest cop en anglès, després de l’èxit de “No hi ha temps”, aquest cop ens porta una cançó més enigmàtica, emocional, envolvent, produïda per l’Andreu Marqués (Tacho, Xavi Fornaguera) i que t’atrapa.
El rise de la Doechii des del llançament del seu disc Alligator Bites Never Heal segueix ampliant-se cada dia més, i és tot el que es mereix. Aquesta setmana ha tret una nova col·laboració, amb l’artista americana de dark r&b BANKS, anomenada “I Hate Your Ex-Girlfriend”. La cançó, inclús m’ha recordat al so de Brutalismus per moments. M’ha flipat el vibe i la potència del tema, gràcies a un baix distorsionat brutal, els sintes i les dos veus.
Realment és de la setmana passada, però colarem com a novetat “She Wants To Go Dancing” el nou single de Mt. Joy, una banda de folk i indie-rock americana. En aquest single, el seu so, a mig camí entre el pop i la psicodèlia, m’ha flipat. Els seguiré perquè tot apunta a nou disc aviat.
I acabo la llarga llista d’avui amb el retorn dels pioners del trap a catalunya, P.A.W.N. GANG, que han publicat la seva nova mixtape ASHO KE Li DiUAN TRAP, amb el que recuperen el so dels seus inicis gràcies a cançons com el single “CHiKAGO”, o “VAN DA LLESTUS” i “LA CLiKA”.
DESCOBRIMENTS:
No he vist la serie de Monstruos, però la meva família sí i aquests dies em van ensenyar a Milli Vanilli, una banda alemana de dance pop dels 80, que tenen cançons com “I’m Gonna Miss You” i la veritat és que m’ha encantat.
I fins aquí el blog d’avui. També hi ha hagut altres releases importants, com el de l’EP de Bon Iver, el retorn en forma de col·laboració de Brent Faiyaz o l’últim senzill de La Élite.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
