Paul Di’Anno ha mort als 66 anys després d’uns anys on arrossegava problemes de salut, que el van deixar en cadira de rodes.
El músic va ser vocalista de Iron Maiden en els dos primers discs. Posteriorment va actuar amb Battlezone i Killers, i també va realitzar nombrosos llançaments en solitari o col·laborant amb altres artistes.
El primer disc retrospectiu de la seva carrera, “The Book of the Beast“, es va publicar el passat mes de setembre i en ell trobaves les gravacions més destacades des de que va deixar Iron Maiden.
Aquest dilluns ha mort Joan Roselló, cofundador i CEO de la promotora barcelonina de concerts The Project, als 65 anys, després d’una llarga malaltia. Roselló, que va fundar l’empresa el 1988 juntament amb Tito Ramoneda, ha estat una figura clau en la indústria musical catalana. The Project organitza més de 700 concerts anuals i esdeveniments de gran renom, com el Festival de Jazz de Barcelona, el Guitar BCN i el Festival de la Porta Ferrada, entre altres.
El seu soci, Tito Ramoneda, ha destacat la passió i compromís de Roselló en tots els àmbits, i ha expressat el gran dolor que sent tot l’equip de The Project per la seva pèrdua. Ramoneda ha remarcat la valentia amb què Roselló va afrontar la malaltia fins a l’últim moment.
Entre els reconeixements de la promotora, destaca la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, que van rebre el 2009. A més, Roselló també va ser president de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) entre 2008 i 2011. La seva mort ha coincidit amb l’anunci de l’adquisició de The Project per part de Warner Music Spain.
Lady Gaga va prometre que el seu nou senzill arribaria el mes d’octubre i s’acaba de confirmar que aquest divendres s’estrenarà ‘Disease‘, el tema que servirà per presentar el seu setè disc.
La cantant va donar pistes sobre el seu nou senzill canviant les inicials de 7 de les seves cançons que estaven estilitzades diferent que les altres. Entre elles es formava la paraula disease.
Seven songs from Lady Gaga’s discography have been updated on streaming services to spell out the word “Disease”. pic.twitter.com/6fa0kUhYAF
La cançó arribarà en un moment on la cantant continua triomfant amb ‘Die with a smile’, que des de fa molts dies lidera el rànquing global de Spotify amb 10 milions de reproduccions per dia.
La cantant ha publicat l’hora d’estrena de les cançons, qui sap si fent-nos un petit spoiler de les dates de la seva propera gira, ja que moltes de les ciutats coincideixen en hores, fet que podria fer pensar que l’artista oferiria concerts en aquestes poblacions, on hi ha entre elles, Barcelona.
El Festival Cruïlla ha anunciat avui els primers noms del cartell de la seva 15a edició, que se celebrarà del 9 al 12 de juliol de 2025 al Parc del Fòrum de Barcelona. Els primers artistes confirmats son la icònica cantant i compositora Alanis Morissette i la banda de rock alternatiu Thirty Seconds to Mars, liderada per Jared Leto
Aquestes primeres confirmacions marquen un inici espectacular per a una edició que promet ser memorable en el que es celebraran els 15 anys d’un festival amb una personalitat única.
Amb aquests primers noms el Festival Cruïlla continua consolidant-se com una de les cites musicals més importants de l’estiu a Barcelona, oferint una experiència única que combina música, humor, art i cultura al Parc del Fòrum de Barcelona.
Una de les primeres confirmades d’aquesta quinzena edició serà la canadenca Alanis Morrissette. La cantant, compositora i músic és considerada de les més influents de la música contemporània. Guanyadora de set Grammys i elogiada per la crítica per la seva música i actuacions profundament expressives, Morrissette s’ha convertit en una estrella de la música rock alternatiu reconeguda a nivell mundial. Després d’una increïble gira de 35 dates a Nord Amèrica, la cantautora es prepara per seguir amb Triple Moon Tour arreu del Regne Unit, Europa i Sud Amèrica, i com no podia ser de cap altra manera, farà parada pels escenaris del Cruïlla el dissabte 12 de juliol.
Qui també han confirmat que passaran pels escenaris de Cruïlla han estat els californians Thirty Seconds to Mars. La banda dels germans Leto, que va estrenar ja fa gairebé 23 el seu àlbum debut, presenta ara el seu sisè disc ‘It’s the End of the World but It’s a Beautiful Day’ i fa amb una gira amb parada a Barcelona. La quinzena edició del Festival Cruïlla acollirà el grup de rock experimental en un concert imperdible que ja porta temps omplint grans escenaris arreu del món i batent rècords allà on actua.
Tota la informació i entrades a la venda a cruillabarcelona.com i seetickets.com.
Billie Eilish reté el lideratge de la Primera Llista amb ‘Birds of a feather’.
Entren a la llista
Coldplay – All my love
Surten de la llista
Oques Grasses i Julieta – Com el dia i la nit (25 setmanes)
Aspirants
Miquel Abras – Ego (5 setmanes)
Gigi Pérez – Sailor song (4 setmanes)
Sexenni – El Club de la sisena hora (novetat)
Buhos – Diumenges (novetat)
Ginestà – Només viure (novetat)
Alfred García – Rumba catalana (novetat)
Sopa de Cabra i Sidonie publiquen avui Hyde Park, el tercer avançament del nou disc de la banda gironina que es publicarà el pròxim 15 de novembre després de cinc anys sense cançons inèdites. Amb influències de la música britànica, Hyde Park és un tema de pop amb reminiscències d’altres estils com el rock o fins i tot del grunge d’harmonies més elaborades. Una cançó vitalista que ens parla d’un amor a primera vista, com el que es professen els Sopa de Cabra i els Sidonie, una de les bandes amb més credibilitat i prestigi de l’escena indie-rock.
Coincidint amb el llançament de la cançó, avui també s’anuncia la gira de presentació del nou disc que s’iniciarà el 19 de novembre al Palau de la Música i que passarà per Girona, Lleida, Manresa o Palma de Mallorca entre d’altres. Serà una gira curta de només deu concerts que comptaran amb un disseny i repertori especial, on s’interpretarà íntegrament el nou disc comptant amb alguns dels col.laboradors i col.laboradores que hi han participat. Les entrades ja estan disponibles a la web de la banda.
Ànima és un dels treballs més ambiciosos i laboriosos dels Sopa. Un disc on cada cançó compta amb un col.laborador o col.laboradora amb qui han fet comjuntament la cançó. Per conèixer el procés de gravació i saber que uneix a cada artista amb els gironins, cada cançó va acompanyada del videopodcast anomenat Bull d’Ànima. De moment ja s’han publicat cançó i videopodcast amb Triquell, Beth i avui amb Sidonie.
Els darrers dos dies, les xarxes s’han omplert de publicacions en memòria de Liam Payne, exmembre de One Direction que va morir en caure del balcó d’un hotel a l’Argentina. Hem vist vídeos de fans plorant per la seva pèrdua, la majoria de les quals no havien conegut mai a l’artista. Segurament, ni tan sols l’havien vist cantar en directe. Per què, doncs, estan tan afectades?
Tots tenim un cantant, un actor o un esportista preferit, i ens agrada saber-ho tot sobre la seva vida. Al cap i a la fi, és normal que intentem apropar aquestes persones famoses a la nostra realitat. Per molt que les tinguem idealitzades i, pràcticament, les veiem com éssers superiors, no podem evitar imaginar que podríem ser amigues seves. Però no és res més que això: imaginació. Totes aquestes fantasies només existeixen dins del nostre cap.
Evidentment, els artistes que ens han acompanyat durant l’adolescència ens han marcat i formen part de la nostra identitat. Hem crescut amb aquesta música, i cada cop que la sentim ens transportem a aquella època. És totalment comprensible que els tinguem estima i que ens alegrem quan les coses els van bé. La mort sobtada d’una persona tan jove és un cop dur, i més quan ha format part —indirectament, això sí— de la teva vida. Està clar que no és un fet del qual alegrar-se, i sentir tristesa és una reacció normal i natural. Però el que s’està veient als mitjans de comunicació i a les xarxes arriba a ser excessiu.
Per començar, l’aglomeració de gent al voltant de l’hotel on han passat els fets és una falta de respecte cap als familiars del cantant i cap a ell mateix. D’això se n’ha dit morbo tota la vida. Però, en quin moment hem normalitzat que un grup de gent es planti al mig del carrer a cantar cançons de One Direction mentre ploren? Sap greu riure, però sembla una escena d’alguna sitcom. És, si menys no, curiós que no tinguin res millor a fer. El fet de publicar fotos de l’artista o del grup a Instagram amb l’emoticona d’un cor trencat no fa mal a ningú, tot i que tampoc li acabo de trobar el sentit. Però bé, no es poden invalidar les emocions dels altres; tothom viu el dol a la seva manera.
El cas és que aquest és només un exemple que demostra que tenim la realitat totalment distorsionada. S’ha vist més gent plorar i mostrar la seva tristesa a Internet per la mort d’un cantant que pels nens de Gaza. No cal dir res més. D’altra banda, ens encanta la cultura de la cancel·lació quan afecta famosos que no ens cauen bé. Ara bé, Liam Payne estava acusat d’abús psicològic i assetjament per la seva exparella, però com que formava part de One Direction farem veure que no passa res.
Aviat farà més d’una setmana que Siderland va estrenar el seu segon àlbum “La Vida Líquida”. Els cantants ens han explicat que la rebuda del disc és immillorable.
Consideren que en el nou projecte hi formen part cançons tan còmiques, narratives i algunes més de ballaruga. Fa temps, els cantants s’emmirallaven amb artistes italians, però ara agafen molta referència de la música produïda a Catalunya.
El 12 de novembre el duet estrenarà el seu disc a la Sala Bòveda de Barcelona on s’espera una posada en escena amb ballarins i on compartiran l’escenari amb l’artista d’Eurovisió Aiko.
Si voleu saber per quin motiu van decidir posar aquest títol a l’àlbum, com troben la inspiració per crear cançons i que n’opinen del nou panorama català, ja teniu disponible l’entrevista.
Després d’un estiu farcit de bolos, l’estrena de dos singles que ho han petat i sortir a ‘Fruit del Deliri’, el nou disc d’Oques Grasses, les Al·lèrgiques al pol·len tornen més fortes què mai a les portes del seu nou treball. ‘FER-HO TOT MALAMENT’ és el tercer single d’Al·lèrgiques al Pol·len i la primera col·laboració del seu quart disc, que veurà la llum d’aquí poc. Després dels singles ‘CARINYU MEU’ i ‘COMPLICADA’, la banda presenta una nova proposta que destaca per la seva frescor i el seu gir cap al pop-rock. En aquesta ocasió, s’uneixen a Dan Peralbo i el Comboi, un dels grups més en forma i que estan renovant el pop-rock català.
La lletra de ‘FER-HO TOT MALAMENT’ parla de les dificultats i malentesos en una relació, expressant l’angoixa i l’esgotament general del moment en què vivim. Amb una sonoritat clàssica i fresca a l’hora, acompanyada de ritmes enganxosos, les dues bandes de pop-rock català del moment ens plantegen el perquè i el perquè no de “fer les coses bé”…
Amb aquest nou single, Al·lèrgiques al Pol·len ens presenta una altra cara del seu nou univers musical, i es segueixen reafirmant com una de les bandes més fresques, originals i polivalents de l’escena actual.
Després de “Llamas en el Cielo” i, com no, d’ “Els teus ulls” (número 1 a ràdios durant mig any, amb més de 6 milions d’escoltes en digital), arriba “Rumba catalana”, un homenatge a la rumba catalana i al característic “ventilador”, que introdueix per primera vegada a la seva obra musical, amb petits tocs afrobeat i electrònics molt subtils que la converteixen en una versió renovada del gènere.
Aquest homenatge fa referència a figures com Peret, el grup dels seus tiets, Rumba Brava, i els gitanos de Gràcia.
La cançó ve acompanyada d’un videoclip gravat al Teatre Artesà del seu poble, El Prat de Llobregat, on, acompanyat de la ballarina Sol Queral i del seu tiet Pepe García (Rumba Brava), coreografien una història d’amor i germanor vestida de ball, instruments i tradició en el teatre on la banda dels seus tiets actuava als anys setanta.
A més, “Rumba catalana” també compta amb un documental homònim que s’estrenarà en plataformes properament on l’artista conversa amb quatre grans representants de la Rumba Catalana: Lolita Flores (filla del Pescaílla, un dels creadors de la Rumba Catalana), Las Migas (un dels grups de dones rumberes més importants del món), Albert Pla (amb la seva rumba psicodèlica) i Sabor de Gràcia (la primera banda en fer un disc de rumba catalana íntegrament en català). Sota la pregunta “què és per tu la rumba catalana”, formulada a tots els convidats, Alfred respon que per ell és el seu tiet Pepe, qui li va ensenyar a estimar la música i, com no, la rumba.
Després d’un temps de silenci, Sabana torna amb el seu nou single ‘Els dies poden anar venint’, una cançó que marca el retorn de la banda granollerina i que promet ser un himne optimista per aquesta tardor.
La cançó parla de moments de fortalesa enmig de la incertesa de la vida quotidiana. És un cant als dies en què tot sembla anar bé, malgrat els problemes i les angoixes. Amb un so fresc i despreocupat, Sabana combina les seves arrels de ‘pop de tardor’ amb influències de grups com The Beatles i Els Pets, tot plegat amb un toc innovador de teclats i sintetitzadors. A més, el videoclip, dirigit per Jett Kirkerud, rememora la quotidianitat i els moments senzills que inspiren el tema.
Aquest nou tema s’ha produït de la mà de Carles Gallego, productor de confiança de Sabana, i s’ha enregistrat als estudis de Roca Umbert, Granollers. El single arriba amb l’energia del grup després de dos anys de concerts per tot Catalunya.
La música es pot escoltar de moltes maneres diferents. Els més joves escolten música des de plataformes com Spotify, els que no som tan joves potser tirem més de Youtube o inclús ens descarreguem alguna cançó al mòbil sense anuncis i els més nostàlgics escolten música directament de la ràdio, en disc o fins i tot en vinil, gràcies a un tocadiscs que tenien de joves que han pogut arreglar amb peces comprades per Amazon.
En totes aquestes maneres d’escoltar música n’hi ha una que és comú a totes les generacions i es la de fer-ho en directe. Els concerts serveixen per escoltar música però també per sentir amb la música, serveixen per estar més a prop i connectar d’alguna manera amb el o els artistes que hi ha dalt de l’escenari, que sí, que potser ja has connectat abans amb ell o ella dins del teu cotxe desentonant una cançó del seu repertori però és diferent. La connexió que hi ha entre el grup o el/la cantant i el seu públic és més propera i real quan estàs en un concert perquè compartiu una cosa que poques vegades es pot esdevenir: el lloc.
Quan comparteixes un lloc o un context amb l’artista, la manera d’escoltar les seves cançons pren una dimensió diferent. Ja no importa la cançó, importa l’experiència, col·lectiva o individual, que experimentes mentre l’escoltes i aquesta experiència fa que visquis la música d’una manera única.
Aleshores, si considerem tan important l’experiència de sentir la música en directe perquè hi ha persones imbècils que quan van a un concert es dediquen a fer la tertúlia enmig de la pista sense respectar les peces musicals i donant l’esquena a l’artista? Com es pot tenir tanta falta d’empatia?
És preocupant com aquesta tendència en esdeveniments en música en directe està anant a l’alça últimament. Quan el públic està més pendent de la tertúlia que de la música en un concert vol dir que consideren la música per ambientar i això provoca que tota la màgia que et pugui donar el moment de connexió amb l’artista desaparegui. Però tant se val no? Ja veurem un tiktok del concert després.
Dit això, cal dotar els concerts del respecte i la importància que mereixen i sobretot, cal gaudir-los com es mereixen. Això sí, si trobo a algun imbècil que no em deixa gaudir del concert que estic escoltant, potser m’invento un “pogo” per fotre-li un cop de colze a l’esquena “sense voler” perquè calli. Encara que sigui un concert de Guillem Gisbert o de Socunbohemio. Amb ganes, esforç i fúria pots treure un “pogo venjatiu” d’on sigui.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
