Aquesta setmana ens ha deixat un bon grapat de novetats interessants des del nou disc de Justin Timberlake “Everything I thought it was”, passant pel desè disc de The Black Crowes “Happiness bastards”, “Estopía” dels Estopa o “Deeper well” de la Kacey Musgraves.
No són les úniques novetats destacades, també en trobem de The Dandy Warhols “Rockmaker”; Holly Humberstone “Work in progress” o Four Tet “Three”.
A casa nostra us proposem la “taula per 1” de gusset, així com els nous treballs de Xarim Aresté, Maruja Limón i Maria Jaume.
Avui ajuntem els blogs de les últimes dues setmanes, que he estat de vacances. I’m so sorry, es fa el que es pot. Una mica monotema aquesta setmana amb Guillem Gisbert, sóc pesadíssim ho sé. Però és que quines lletres… que bo que és. Avui serà llarg:
Novetats
Ara sí, després de nombrosos singles, i nombroses cancel·lacions al PS, ja tenim aquí el nou disc de Bleachers, anomenat… Bleachers. Original. M’agradaria dir que els odio per arruïnar-me l’estiu dos anys seguits, però és impossible. L’espera ha valgut completament la pena i el quart disc dels de Jack Antonoff és increïble. Indie-rock clàssic i de qualitat, a lo The 1945 o The National, i amb (a part dels singles que ja de per si van ser brutals), nous temes com “Call Me After Midnight” co-produïda amb Kevin Abstract, “Jesus Is Dead” (la millor) o “Self Respect”. Escolteu-lo sencer!
Una de les meves cançons preferides d’avui és el nou senzill de Kakkmaddafakka, “Sorry (F-Boy Confesion)”, primer en més d’un any, acompanyat d’aquest fantàstic videoclip. It’s fun, it’s catchy… perfect. @Festival Vida, porteu-los l’any que ve, que anar a Noruega em queda molt lluny.
I parlant de cançons que s’enganxen, i de videoclips divertits, però en un altre gènere totalment diferent, marxem un moment de l’indie per anar al rap de Kenny Mason, que va publicar “JUMPIN IN”, amb el que ens preparava pel seu nou disc, 9, ja disponible.
La Plazuela segueix explorant els límits del flamenc, aquest cop ajuntant-se amb un dels grans, David de Jacoba a “Alegrías de la Ragua”. Una oda a Granada, que és el primer senzill del seu nou EP La Caleta, mentre preparen el seu final de gira que els portarà a Razz.
D’una oda a Granada, ens n’anem a Madrid, amb “Ciudad de la movida”, el tercer single de Habla de Mí en Presente, juntament amb Frederico Vannini, justament també un dels millors guitarristes de Flamenc de Barcelona. Festa grossa.
Us imagineu tenir només 3 cançons i 9,5M de monthly listeners? Doncs això és el que li ha passat a 4batz, a més, sent un artista independent (i amb totes les discogràfiques barallant-se per ell). La nova sensació del R&B ha arribat! Funny el contrast entre la seva aparença de gangster i la seva veu aguda, mesclada amb efectes que la fan súper enganxosa. Ja ha aconseguit ser repenjat pels més top del seu gènere com Brent Faiyaz, SZA, Kanye West o Lyrical Lemmonade. El seu tercer single, “act iii: on god? (she like)” m’ha encantat. I no només això, sinó que també ha sortit un remix de “act ii date @ 8” amb Drake. Però el que més content m’ha fet de descobrir-lo és que estic segur que el que es ve serà encara millor.
Gran setmana d’R&B, gràcies també a la nova publicació de Chase Shakur, que després de fer que estigués viciadíssim a “nite”, ara ha tret “YOLANDA”. Un mix entre Brent Faiyaz i el mateix 4batz, que també em recorda a altres noms com els de Jordan Waard o Lucky Daye.
Nova música de Jean Dawson!!!!! Durant la setmana passada vam poder escoltar el seu nou EP anomenat Boohoo, que inclou 3 temes molt top, una amb castellà (no sabía que era mexicà lol) què és una mescla d’estils súper xula. Claríssimes influències d’artistes com Kanye West o Sampha, la veritat és que és original i sona increïble. Artistazo. Només espero que es mantingui com a teloner de Lil Yachty en el bolo del maig.
L’Impératrice ha publicat nou single. Es diu “Me Da Igual”, i com podeu veure també té un cameo en castellà. Un altre cop les millors línies de baix de l’univers. Visca el funk. Moltíssimes ganes del directe del Primavera Sound.
“Halfway There” és el nou senzill de Victor Ray, segon després de “Comfortable”, i segon que m’ha encantat. Vaig conèixer la cançó en un vídeo que em va sortir al Tik Tok, d’ell cantant-la al carrer. Disc en camí!
“4’” és el nou tema de Galgo Lento, una balada preciosa, que a més ve acompanyat per un live fantàstic dirigit pel Xavi Souto. Vam poder gaudir d’ella en directe i amb banda (i quina banda!) per primer cop ahir als premis Enderrock a Girona. Ja ho he dit molts cops, però és un dels meus projectes preferits de la indústria catalana. Un projecte fet des de l’amor i la sensibilitat cap a la música. Doneu-li una oportunitat.
Tot i que la majoria de les cançons ja estaven fora, avui ha sortit friends, vol. 1. el primer disc de bob junior. L’artista mig noruec, mig xilè, (i germà de boy pablo) es proposa com un dels cantants revelació de l’escena indie anglesa. Val la pena poder-les escoltar de nou, en ordre i amb els interludis corresponents. De les que no havia posat mai per aquí, em quedo amb “Wish You Were Here” amb FUR. M’ha encantat el disc.
Maria Jaume ha publicat també el seu nou àlbum, Nostàlgia Airlines. En ell, podem escoltar la seva versió més pop, més electrònica, abandonant una mica la cançó d’autor. Els primers singles em van agradar molt. I de les noves, també hi ha grans cançons, com “Pura geografia” o “Hoteles, sol y playa” amb Pau Debon d’Antònia Font. També hi ha colabo amb Renaldo & Clara! Penso, però, que en alguns temes s’ha volgut apropar massa a allò que agrada, un so una mica massa comercial. Tot i així és interessant i segur que la porta a més llocs que mai.
“Seré l’ahir” és el nou single de Curos, la banda formada pels productors i (grans) músics Lowis i Vernat. Si us mola la música indie-funk, de l’estil de Vic Mirallas, amb harmonies rebuscades i línies de baix brutals, és aquí.
Dels millors concerts que he anat a l’Heliogàbal en la meva vida. Allà és on vaig poder escoltar “Wish I Ain’t” per primer cop, la nova cançó del britànic joe unknown, en el seu vessant més traper. Increïble l’energia del bolo, hi tornaria.
25 anys després, Estopa continua fent bona música. És molt fort. Pensava que aquest cop sí, seria un àlbum bastant fluixet i que no m’agradaria. Però s’ha de dir que encara no han perdut la gràcia. Estopía és el nou disc dels de Cornellà, i vull destacar-hi la primera part, amb cançons com “Luz de las Velas” o “Mañana Clara”. També m’han agradat “No Digo Ná” i “Ké Más Nos Da”. En general, m’ha semblat un bon disc, que sona als seus orígens, i això sempre és bo. Una pena haver-me quedat sense entrades.
El Último Vecino estrena senzill, després de signar amb HelsinkiPro. “Cinta” formarà part del seu quart disc, Riqui, que sortirà aquesta primavera. Molt bona lletra i els sintes i les guitarres elèctriques també genials. Un dels temes que més m’ha agradat de la banda catalana.
El Sillón de la Reina ha publicat el seu segon single, “Sólo esta vez”, amb el que es confirmen com una banda emergent a tenir en compte, dins l’escena indie i post-punk nacional. Ganes d’escoltar què més es porten entre mans. M’ha agradat molt la mescla d’estils, una barreja entre un so que oscil·la entre els anys vuitanta i el futur. Hahah oscil·la, qui em crec. Aquest dijous vinent estaran presentant el seu directe a la sala Taro!
Tercer single per Nia Archives, anomenat “Unfinished Business”, i és el millor per acabar aquest blog de divendres amb l’energia més alta. Jungle riddim…banger alert!!!! El 12 d’abril, el seu primer disc. Mireu-la cantant-nos a la cara en diferents pubs d’Anglaterra.
Descobriments:
Durant aquesta setmana, he estat escoltant again la llista del PS2024 i m’ha saltat “Yuck” de la Charlie XCX. La cançó pertany al seu àlbum Crush, de 2022 i no he pogut evitar guardar-me-la. M’ha encantat la seva versió més pop-funk, més propera a Dua Lipa.
0 conscient que el prota de Stranger Things, vaja, un d’ells, tenia una banda. I encara menys, que aquesta molava. Us estic parlant de Djo, el grup de Joe Keery, que té temes com “Change”, del seu disc de 2022, DECIDE. Indie amb guitarres i veu robotitzades, sintes i un ritme enganxós. Top. I no només això, si vas a artistes relacionats, ara resulta que tots i cada un dels actors té també un grup. Heavy.
Fins aquí la meva turra d’avui. Si heu arribat fins aquí, gràcies, us estimo.
Aquest divendres s’ha presentat la programació musical del Cap Roig Festival, que tindrà lloc del 12 de juliol al 16 d’agost als Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.
Els encarregats d’obrir l’edició seran The Corrs, en un concert molt esperat pels seus seguidors. També actuaran John Fogerty, Diana Krall, Passenger i Chris Isaak.
Enguany el festival compta amb un bon grapat d’artistes i grups catalans com Guillem Gisbert, Sopa de Cabra, Miki Núñez, The Tyets, Gossos, Sergio Dalma, Alvaro Soler o Estopa. Entre la resta de noms trobem Sara Baras, Raphael, Pablo López, Andrés Calamaro, Coque Malla, Los Secretos, Rozalén i Taburete.
El Pot Petit amb la Black Music Big Band seran els encarregats d’oferir el concert pels més petits, mentre que Carles Sans presentarà el seu espectacle “Per fi sol”.
Les entrades es posen a la venda el 18 de març a les 10 del matí al web del festival.
Nick Cave & The Bad Seeds anuncien la seva primera gira europea des del 2017. Una de les ciutats escollides ha estat Barcelona, on el grup actuarà el 24 d’octubre al Palau Sant Jordi.
La gira serveix per presentar el nou disc “Wild God” que arribarà el 30 d’agost. Al concert no hi faltaran alguns dels seus grans clàssics.
The Murder Capital seran els encarregats d’obrir el show.
Les entrades es posen a la venda el 22 de març a les 10 del matí a través del web del grup.
El duet mataroní The Tyets ha estat el gran guanyador dels XXVI PREMIS ENDERROCK – PREMIS DE LA MÚSICA CATALANA 2024, celebrats aquest dijous 14 de març a l’Auditori de Girona, amb quatre guardons i un premi compartit amb Stay Homas. La NIT DELS PREMIS ENDERROCK, presentada pels comunicadors Alba Riera i Andreu Juanola, ha servit d’aparador de diversos nous directes i s’ha alçat com un altaveu de la qualitat i diversitat del panorama musical.
El palmarès dels premis anuals de la música catalana ha coronat The Tyets com els grans artistes de l’any, amb tres guardons atorgats pel vot popular (millor artista, millor disc de música urbana per Èpic solete (Luup Records) i millor cançó per la inesgotable “Coti x coti”), i el reconeixement de la crítica com a millor artista de l’any. La palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz ha marxat a casa amb dos premis sota el braç com a millor disc de cançó d’autor per Toda la vida, un día (Sony Music), tant pel públic com per la crítica, un reconeixement ex-aequo amb el Corsé (Vida Records) de la compositora i pianista també empordanesa Clara Peya. I la vilassarenca Irma Farelo, coneguda com a Mushka, també s’ha emportat dos ENDERROCKS amb el premi a la millor artista revelació pel públic i el millor disc de música urbana segons la crítica per Tas loko mixtape (autoeditat).
El PREMI ENDERROCK D’HONOR ha estat per a Sisa (Barcelona, 1948), que l’ha rebut a les portes del cinquantè aniversari del mític Qualsevol nit pot sortir el sol (Zeleste-Edigsa, 1975). El músic nord-català Pascal Comelade, que l’any 1974 va compondre i enregistrar el seu primer àlbum, Fluence (Pole, 1975) ha estat reconegut amb el PREMI ENDERROCK A LA TRAJECTÒRIA. Al llarg de cinc dècades, ha estat un músic allunyat de la visió d’artista virtuós i diví, i sempre ha fet la seva apostant pel rock com a cultura popular, el minimalisme aplicat a les seves melodies i el compromís amb la identitat catalana. Avui ho ha tornat a demostrar quan ha recollit la ‘e’ interpretant la seva peça “Vals burlesc” amb el seu inseparable pianet de joguina. El Premi Joan Trayter a la millor producció s’ha entregat a Pep Saula, membre de Sexenni i responsable de desenes de cançons de la nova fornada.
ELS GUARDONS DEL PÚBLIC
Durant la gala dels XXVI PREMIS ENDERROCK s’han revelat deu guardons per votació popular. L’any passat el duet mataroní de música urbana The Tyets va guanyar el premi a la millor cançó per “De l’1 al què”, un presagi d’un èxit que només acabava de començar, ja que enguany han merescut el guardó a millor disc de música urbana per Èpic solete (Luup Records), millor cançó per la seva arxiconeguda sardana-reggaeton “Coti x coti” i el reconeixement com a millor artista de l’any en la votació popular.
El guardó al millor videoclip se l’ha endut el grup barceloní Stay Homas per “La platja”, en una cançó amb la col·laboració amb The Tyets. I, per la seva banda, el terrassenc Miki Núñez ha guanyat el premi al millor disc en llengua no catalana per 121 (Universal Music), i el santfeliuenc Joan Dausà ha rebut el vot del públic com a millor directe.
Els Catarres ha repetit respecte a l’any passat i ha aconseguit un nou premi a millor disc de pop-rock per a la celebració del seu 10è aniversari amb Invencibles (Halley Records), en què han reinterpretat els seus grans èxits amb una desena de convidats, mentre que en la categoria de folk el guardó se l’ha agenciat el quintet El Pony Pisador per The Longest Ponys (Guspira Records), un treball amb la col·laboració del grup britànic The Longest Johns.
Ara mateix Cloe es troba en ple procés de producció del que serà el seu àlbum de debut, que veurà la llum aquest 2024. Abans però, ja ens ha avançat alguns temes com ‘Trampa’, ‘Entre el fum’, ‘P*TA SEXY’ i ‘En el club’. Quatre senzills frescos i ballables on l’artista barcelonina ha explorat dins del gènere Urban i Funk Carioca, i fins i tot, ha aconseguit en temps rècord superar les deu mil reproduccions convertint ‘Entre el fum’ en tot un èxit que ja està sonant a les ràdios musicals catalanes com ELS40 Urban, Flaixbac i iCat FM, entre d’altres.
Ara, Cloe ens fa un nou avançament presentant-nos la seva primera col·laboració: ‘Locos’, de la mà del Lluc, un dels artistes del moment dins l’escena musical catalana. ‘Locos’ és un reggaeton que parla d’una història d’amor des de la pell dels dos protagonistes i sens dubte, una vegada més, Cloe ho torna a fer; crea un autèntic èxit per ballar!
La banda mallorquina acomiada l’etapa de CRUÏLLA aprofundint encara més si és possible en les textures folktròniques presents en els darrers treballs de Bon Iver.
A ‘Ja sé l’amor’ Llorenç Romera Pericàs posa música a un poema de l’incombustible Enric Casasses (Premi Nacional de Cultura de Literatura 2012 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2020) inclòs a Que dormim?.
El músic s’ha atrevit a abordar en solitari la producció d’aquest tema en que les veus tenen un protagonisme essencial, acompanyat als cors per Clara Fiol (Marala), amb mix de Marina Bril i màster de Victor Garcia.
Actualment Laminal, es troben en ple procés de creació del seu primer treball: ‘(In)tacte’, que veurà la llum molt aviat i que ens aproparà a moments de claustrofòbia i eufòria personal i col·lectiva; una dualitat que explora les dues cares de la moneda de la vida i de dos anys plens de contrastos. Sota la producció de Miquel Cuixart a l’Estudi Sotrack – Lāminal enregistraran 10 cançons que transpiraran una il·lusió intacta i omnipresent, malgrat els reptes i entrebancs viscuts.
Fins ara, ja ens han avançat ‘Xarxa neuronal’ i ‘Petjades fumejant’. Ara, Lāminal presenten ‘Intacte’, tema que dona nom al seu àlbum de debut. Una peça on ressona la melancolia i la determinació, i que parla de com canvien les nostres prioritats amb el pas del temps. Una dualitat que es veu reflectida també en l’estil i la dinàmica de la peça, amb un primer bloc de pop ballable i un segon de coda final pausada i ambiental.
‘Intacte’ és una confrontació amb les transformacions de les relacions al llarg del temps, com evolucionen i com nosaltres canviem amb elles. La importància de mantenir viva la passió, la força interior que ens impulsa a seguir. Aquest tercer avançament també ens convida a mirar enrere amb nostàlgia, però també cap endavant amb determinació, donant pas a noves oportunitats.
Després de l’èxit del disc “Èpic Solete” dels The Tyets, ja es considera un clàssic del pop català amb una gran sonoritat de lletres quotidianes i molt conegudes; entres elles: ‘Coti x Coti’ ‘Bailoteo’ i ‘Olívia’. Aquesta última, ‘Olívia’, ja no és només una cançó, sinó que s’ha convertit en un llibre infantil pels més petits de la casa.
El conte d’Olívia explicarà la història que narra la cançó a través de les il·lustracions de Laia Berloso i editat per l’editorial Nanit.
Sempre és motiu de celebració quan arriba un nou membre a la família, és per això, que el conte pretén poder reviure aquesta sensació sempre que el lector el llegeixi.
Cal destacar que la tirada inicial de 200 contes signats en preventa es van esgotar ràpidament. Però ja està disponible a totes les llibreries.
A la llibreria Ona de Barcelona es podrà gaudir d’una presentació del llibre el dissabte 16 de març al matí i també a Mataró, a la llibreria Dòria a la tarda, però això sí, amb accés limitat i reserva prèvia.
Bon Jovi estan celebrant els 40 anys de carrera i sembla que no en tenen prou i ja han anunciat que el seu nou disc es dirà “Forever” i que es publicarà el 7 de juny.
Per anar obrint boca han estrenat el senzill ‘Legendary’ amb un so molt característic dels darrers anys del grup.
Per altra banda la celebració dels 40 anys continua i molt aviat es podrà veure a Disney + la sèrie documental “Thank You, Goodnight: The Bon Jovi Story” on s’explica tota la història del grup amb totes les persones que n’han format part.
El quartet Damare! és una cruïlla musical que uneix diversos camins. Alguns simplement dibuixen la procedència dels seus membres, anant des de Mallorca a Rússia, passant per la Vall d’Uixó, a Castelló, i el Japó, per confluir a la facultat d’arquitectura de Barcelona, on es va fundar la banda el 2018. Altres són itineraris d’anada i tornada al nucli de gèneres tan variats com el neo-soul, el jazz, el trip-hop, el R&B i fins i tot el hip-hop o el rock.
‘On Hold’ és el seu nou single. Després de gravar el 2019 Back to Sigarrillos, el seu àlbum de debut completament autogestionat, a l’estudi Sol de Sants, i el segon, Liquid Payment, també autoeditat, ni més ni menys que amb Paco Loco i Ramon Aragall l’any passat, el quartet barceloní ja prepara el terreny per a la qual serà la tercera referència. I si la primera els va servir sobretot d’aprenentatge, i la segona per definir, polir i acotar el seu so particular, aquesta tercera està destinada a ampliar la seva base de seguidors, que ja acudeixen sol·lícits als seus concerts, on regna una espontaneïtat viva que els atorga una vibrant força escènica.
El nou tema, un sinuós trot de cinc minuts i mig de pura elegància, és un cant neo-soul i gairebé bluser a la desesperació amorosa. Enregistrat, com sempre, en directe, descartant i afegint idees des de la improvisació, ‘On Hold’ és el lament d’algú que se sent atrapada en una relació tòxica esperant sentir-se estimada. La resolució se’ns mostra al final del videoclip que acompanya el single, l’estètica del qual, el vestuari, les càmeres utilitzades i fins i tot el mòbil que apareix ens remeten inevitablement als anys 90. Com la seva música, que definitivament és d’una altra època i coordenades. Seran d’un altre temps i altres llocs, però Damare! han arribat a aquí i ara per quedar-se.
Just abans d’acabar el 2023, KM.0 presentava el seu àlbum de debut: ‘Les coses que som’, un disc que ja ha deixat èxits com ‘Em quedo’ o ‘Va canviant’, temes que han estat sonant a les ràdios musicals catalanes, i un treball també que compta amb col·laboracions potents com la de la Gemma Humet. ‘Les coses que som’ és haver trobat un punt musical en comú entre tots els membres del grup, és per això que el disc parla de les vides dels integrants, vivències i situacions reals que han viscut fins el moment.
Ara, KM.0 torna per presentar-nos ‘tujahosaps.mp3’, una cançó pop que parla de les pors prèvies a quan t’agrada algú. Tot allò que no ens atrevim a dir per por a que les coses no acabin funcionant i tot allò que ens perdem pel camí per por a intentar-ho.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
